Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «01. Els mestres i els directors». Blogger.
La pràctica fa el mestre
74 recurrències en 30 variants. Primera citació: 1736.
La pràctica fa mestres
15 fonts, 1987.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Lloc: Freginals (Montsià).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Vinaròs.
Lloc: Alcanar.
Lloc: Alcanar.
Afegit.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
La pràctica trau mestres
9 fonts, 1985.
El que ejercita mucho una cosa, sale perito en ella.
Lloc: País Valencià.
Com que qui no treballa no menja; parlant d'oficis concrets, o del treball en general, la llista és ampla. Nomenen oficis.
Lloc: Alcoi.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
De: Moreira, Joan.
Lloc: Tortosa.
Font: Moreira (s. d.): Panderos i fabriols. Massip (1991: 568).
L'experiència en qualsevol aspecte de la vida ensenya com s'han de fer i com no s'han de fer les coses.
Sinònim: L'experiència és la mare de la ciència | L'experimentat és el millor mestre || Similars: Fent i desfent s'ensenya la gent | Ningú naix ensenyat.
Equivalent en castellà: Sacando huevos se aprende a capar || Similar: No sólo del maestro se aprende.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Són elements genuïns dels refranys, la brevetat, la mètrica i la rima. La brevetat, com havem dit, està molt en caràcter de la llengua valenciana, ja que ninguna com ella, entre totes les romàniques, ha fet ús, en la seua evolució, del «Principi d'economia de forces», dit també del «menor esforç», degut sense dubte, al caràcter dels mateixos valencians.
Lloc: País Valencià.
La pràctica fa al mestre
5 fonts, 1995.
La pràctica fa que sorgisquen o ens plantegem dubtes i que els resolem.
Sinònim: Similars: Més val una onça de pràctica que una lliura de gramàtica | La necessitat fa mestres.
De: Maria March, 59 anys, recollit al 1996.
Lloc: El Pinell de Brai (Terra Alta).
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Font: FI, BM, FX, ME, MR, TC.
La pràctica fa el mestre
4 fonts, 1969.
Sinònim: La mateixa feina ensenya.
Tot i sabedors de la importància de la teoria, s'aconsellava la pràctica per ser un bon mestre.
Lloc: Amposta.
Lloc: Ulldecona.
La práctica trau mestre
3 fonts, 1883.
Sinònim: Ningú surt ensenyat del ventre de sa mare.
La práctica trau al mestre
2 fonts, 1805.
Equivalent en castellà: El uso hace maestros.
Equivalent en llatí: Omnigenae est artis docta experientia mater.
Equivalent en castellà: El uso hace maestros.
Equivalent en llatí: Usus artifices facit.
Equivalent en castellà: El uso hace maestros.
La pràctica trau el mestre
2 fonts, 2001.
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Per dominar un ofici, la pràctica i l'experiència es necessiten.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
La práctica trau mestres
2 fonts, 1910.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
La pràctica treu el mestre
2 fonts, 1992.
Sinònim: L'experiència és mare de la ciència | Ningú neix ensenyat | La pràctica val més que no la gramàtica | L'ús ret mestre.
Lloc: Alt Pirineu.
De la práctica naix lo mestre
1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
La pràctica ensenya
1 font, 2007.
Sinònim: La mateixa feina ensenya.
Equivalent en castellà: La práctica enseña.
La pràctica és la mestra de totes les coses
1 font, 1997.
Cèsar fa aquest comentari a l'hora de justificar la construcció d'una torre de defensa, cada vegada més alta, d'acord amb l'experiència que proporcionen els successius atacs dels enemics. El mestratge de l'experiència és expressat per diferents dites. De: Cèsar, Juli.
Equivalent en llatí: Est rerum omnium magister usus.
Font: cfr. 365. Cèsar (Guerra civil 2.8).
La pràctica és la millor mestra
1 font, 1997.
Ciceró aplica aquesta frase a la interpretació de les lleis. El mateix Ciceró posa pel damunt dels preceptes de tots els mestres l'usus frequens al tractat 'Sobre l'orador'. El magisteri de la pràctica és proclamat per molts autors. Així també Plini el Jove escriu a Tàcit sobre l'usus magister egregius en el camp dels discursos judicials. I el seu oncle, Plini el Vell, generalitza el principi afirmant: 'Usus efficacissimus rerum omnium magister' (Història natural 26.6.11), com ja havia fet Cèsar. De: Ciceró.
Equivalent en llatí: Usus magister est optimus.
Font: En defensa de Rabiri 4.9 i Sobre l'orador 1.4.15.
La pràctica és lo millor mestre
1 font, 1905.
Proverbis germánichs.
La pràctica és mestra de totes les coses
1 font, 2001.
Cf. Usus magister est optimus. De: Cèsar, Juli.
Equivalent en llatí: Rerum omnium magister est usus.
Font: Civ. 2.8.
La pràctica fa 'l mèstre
1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
La pràctica fa mestre
1 font, 2021.
Sinònim: L'experiència és la mare de la ciència.
Lloc: Terres de Ponent.
La práctica fa mestres
1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
La práctica fa'l mestre
1 font, 1912.
Lloc: Terres de l'Ebre.
La pràctica perfecciona
1 font, 2021.
La práctica sòls trau mestre
1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
La pràctica trau (fa) mestres
1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
La practica trau al mestre
1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
La práctica trau lo mestre
1 font, 1839.
Fr. que persuadex á exercitar las arts, ciencias y virtuts perqué la repetició dels actes facilita sa majòr perfecció y destresa.
Equivalent en castellà: El uso hace maestro.
Fr. que persuadex á exercitar las arts, ciencias y virtuts perqué la repetició dels actes facilita sa majòr perfecció y destresa.
Equivalent en francès: En forgeant on devient forgeront.
Fr. que persuadex á exercitar las arts, ciencias y virtuts perqué la repetició dels actes facilita sa majòr perfecció y destresa.
Equivalent en italià: Guastando s'impara.
Fr. que persuadex á exercitar las arts, ciencias y virtuts perqué la repetició dels actes facilita sa majòr perfecció y destresa.
Equivalent en llatí: Omnigenae est artis docta experientia mater.
Fr. que persuadex á exercitar las arts, ciencias y virtuts perqué la repetició dels actes facilita sa majòr perfecció y destresa.
Equivalent en llatí: Usus peritos facit.
La pràctica trau mestre (o val més que no la gramàtica)
1 font, 1900.
La practica trau mestres
1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
La pràctica trau Mestres
1 font, 1736.
La pràctica treu mestre
1 font, 2003.
La practica treu mestre
1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Sa pràctica fa es mestre
1 font, 1993.
Significa que els coneixements teòrics no basten per donar categoria de mestre, sinó que l'experiència i l'ús de les coses apreses és el que completa la formació professional (D.).