Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Monges de Sant Agustí, dos caps en un coixí

73 recurrències en 44 variants. Primera citació: 1847.

Monja de Sant Agustí, dos caps en un coixí

12 fonts, 1910.
Per referir-se a alguna jove que diu que vol ser monja, però que no en té vocació.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.Església. 8.5.4. Cos clerical. Refranys», p. 276. Editorial Moll.
De: Amades i Gelats, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Font: Origen i sentit d'alguns proverbis (Volum III), p. 77.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer barceloní «Relació de refranys barcelonins explicats en altres volums de la present biblioteca. Volum III. Origen i sentit d'alguns proverbis», p. 95. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «Vària», p. 59. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «6. La dona i l'home - 6.3. Sexe». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Es diu de la dona que prefereix casar-se.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 483. Web.
Resposta que es donava a les nenes que deien que de grans serien monges.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 548. Edicions 62.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «el calendari». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 175. Universitat Miguel Hernández.
No saben ser solteres. Ganes de casar-se.
Vallverdú, Josep (2012): El món dels refranys «Exemples de la vida de cada dia. 2. Refranys de la família, l'amor, el matrimoni», p. 8. Universitat de Lleida.

Monja de sant Agustí, dos caps en un coixí

10 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1202. Editorial Selecta-Catalonia.
E. V. Equip (1996): Revista Caprabo, 206 (febrer'96) «REFRANYS CATALANS. DE L'AMOR, LA DONA... (1)», p. 77. Caprabo.
Sinònim: Monges de sant Aimanç, dotze monges, tretze infants | Beat si l'amor no em desbarata.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2226», p. 223. Columna Edicions.
No és honesta tota noia que ho sembli.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «El matrimoni i l'amor», p. 57. Editorial de Vecchi.
Sinònim: Monja de sant Agustí, dos caps amb un coixí.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IV. L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 216. Llibres de l'Index, S.A..
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 22. Editorial Millà.
Font: FX.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «l'home, la dona i l'aparellament», p. 49. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. M», p. 116. Autoedició.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «el calendari», p. 33. Web.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Dones, matrimoni i amor», p. 100. Museu Arxiu de Sentmenat.

Sant Agustí, dos caps en un coixí

4 fonts, 1997.
Se dice del que prefiere tener estado de matrimonio.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «A», p. 16. Comercial Denes, SL.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
13 de novembre. És temps de molta gelor i de dormir ben colgats i junts.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del santoral», p. 767. Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 177. Universitat Miguel Hernández.

Monges de Sant Agustí, dos caps en un coixí

3 fonts, 1987.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El poder instituït. Clero», p. 218. Edicions Tres i Quatre.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La dona i l'home. Sexe», p. 96. Edicions Tres i Quatre.
Refranys amb ironia. Pot servir per contextualitzar una exageració de la castedat.
Conca, Maria (1987): Paremiologia «2.1 Descrip. formal: Estr. rítmica, mètrica i rima», p. 50. Publicacions de la Universitat de València.

Ser del convent de Sant Agustí: dos caps en un coixí

3 fonts, 1999.
Quan es desconfia de la castedat d'un clergue o d'una monja. S'aplica també a altres persones, seglars, que aparenten una religiositat notable i continència sexual quan se sospita que són precisament tot el contrari.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Frases fetes», p. 148. Salvat, S.A. de Ediciones.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Sants». Web.
Lloc: Cerdanya.
Web de la Cerdanya (1999): Refranys de la Cerdanya «Dites populars: Frases fetes». Web.

Monja de Sant Agustí, dos caps al coixí

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Sant Agustí és el 28 d'agost.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Sants». Web.

Monja de sant Agustí, dos caps al mateix coixí

2 fonts, 2010.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.2. Sants - Misses i processons». Blogger.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

A Sent Agustí, dos en coixí

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1765. Publicacions de la Universitat de València.

De l'orde de sant Agustí, que dormen dos en un coixí

1 font, 1987.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 28. Editorial Virgili & Pages.

Dos caps en un coixí, monges de sant Agustí

1 font, 2008.
Es diu referint se a alguna noia que diu que vol esser monja, però que en realitat no té vocació.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Dos caps en un coixí, monges de Sant Agustí

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Sants». Web.

Eixa? És monja de Sant Agustí (retruc: dos caps en un coixí)

1 font, 2013.
Quan algú vol estar en tot o saber-ho tot.
Lloc: Pego (Marina Alta).
FLNaya (2013): «https://twitter.com/FLNaya/status/368057697801109504». Twitter.

Esta és com la monja de Sant Agustí, que se va despertar en un flare a cada coixí

1 font, 2016.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre «Família i amics», p. 107. Cossetània Edicions.

Flare o mònja de Sen Agustí, dos caps en un coixí

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 123. Editorial Arte y Letras.

Flari (monja) de sant Agustí, dos caps en un coixí

1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Agustí, sant», p. 10. Pagès Editors.

Flari (monja) de Sant Agustí, dos caps en un coixí

1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Flari», p. 70. Pagès Editors.

Frare (o monja) de Sant Agustí: dos caps en un coxí

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Appèndix. Modismes populars», p. 102. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Frare de Sant Agustí, / dos caps en un coixí

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Frare», p. 243. Edicions Polígrafa.

Frare de sant Agustí, dos caps damunt d'un coixí

1 font, 2020.
Ho diu irònicament el qui, havent sentit dir d'algú que vol fer-se capellà o religiós d'algun orde, creu que més aviat es casarà.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «F», p. 111. Institut d'Estudis Eivissencs.

Frare de Sant Agustí, dos caps en un coixí

1 font, 1989.
Els sants, sense repetir els nombrosos ja esmentats, encara abunden. L'home que es casa va per a Frare a Sant Agustí.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «IV. Del món religiós», p. 43. Autoedició.

Frare de sant Agustí; dos caps en un coixí

1 font, 1993.
Sinònim: Monja de sant Agustí: dos caps en un coixí.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Modismes populars», p. 126. Seuba Edicions.

Frare ó monja de Sant Agustí, dos caps en un sol coixí

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «Modismes», p. 47. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Fraret de Sant Agustí, dos cops al mateix cuixí

1 font, 1890.
Coroleu i Inglada, Josep (1890): Almanach de la Esquella de la Torratxa «Trescents ditxos cataláns. Ditxos que venen de sabis y de gent que traballa. De matalassers», p. 191. Revista La Esquella de la Torratxa.

Ho va dir Sant Agustí: millor dos caps en un coixí

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol V: L'home i el seu entorn humà. 5.3. El casament», p. 105. Eixam Edicions.

La monja de Sant Agustí, / dos caps en un coixí

1 font, 1974.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1974): Terra Nostra, 13-14 - El nostre calendari «Agost. 28. Sant Agustí: Festa Major de Cameles», p. 69. Terra Nostra.

Monges de Sant Agustí, dos caps a un coixí

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. M», p. 175. Consell de Mallorca.

Monges de Sant Agustí, dos caps en un sol coixí

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «5. Qui tira pedretes, tira amoretes», p. 60. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Monja (flari) de sant Agustí, dos caps en un coixí

1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Monja», p. 97. Pagès Editors.

Monja (o Monges) de sant Agustí, dos caps en un coixí

1 font, 2012.
Irònic, contra la castedat exagerada. No és honesta tota noia que ho sembla. Classificat com a «Refranys de l'amor i el matrimoni». Podria ser la contesta que dóna algú quan li diuen si vol ser religiós.
Lloc: És d'abast general.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Monja de dos en coixí

1 font, 1920.
Se diu de la dona que no te vocació claustral.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1920): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 2 (junio de 1920) «Fraseología valenciana», p. 34. Societat Castellonenca de Cultura.

Monja de San Agustí dos caps en un coixí

1 font, 1919.
Equivalent en castellà: Monja de la Trinidad calzada dos cabezas en una alnohada.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «M», p. 38. Manuscrit.

Monja de sant Agustí

1 font, 2016.
Dona seglar.
No es volia fer monja, la Maria? —Sí, monja de sant Agustí; dos caps «amb» un coixí...!
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. M», p. 261. Autoedició.

Monja de Sant Agustí / dos caps en un coixí

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Monja de Sant Agustí dos caps en un coixí

1 font, 1847.
Exp. que una dona desitja casarse.
Equivalent en castellà: Monja de la Trinidad calzada, dos cabezas en una almohada.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Monja», p. 19. Agencia Médica Catalana.

Monja de Sant Agustí, / dos caps al coixí

1 font, 2014.
Lloc: Baix Empordà.
IESI la Bisbal (2014): IESI la Bisbal «Remeis i saviesa popular - http://www.xtec.cat/ieslabisbal/recull/ref4.htm». Blogger.

Monja de Sant Agustí, / dos caps damunt un coixí

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Nonne de Saint Augustin, / deux têtes sur un traversin.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Les dones / Les femmes», p. 42. Robert Morel Editeur.

Monja de Sant Agustí, tres caps en un coixí

1 font, 1989.
Els sants, sense repetir els nombrosos ja esmentats, encara abunden. Es diu de la dona que es casa. ja es conta la dona, l'home i el xiquet.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «IV. Del món religiós», p. 43. Autoedició.

Monja de sant Agustí; dos caps en un coixí

1 font, 1993.
Sinònim: Frare de sant Agustí: dos caps en un coixí.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Modismes populars», p. 126. Seuba Edicions.

Monja de sant Agustí: dos caps amb un coixí

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 164. Museu de Vilafranca.

Monja?, monja de sant Magí, dos caps damunt un coixí

1 font, 1984.
Contestació irònica, per una que es vol fer monja.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Amorosos», p. 171. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Monja?... sí, monja de sant Magí; dos caps damunt es (o un) coixí

1 font, 1993.
Es diu referint-se a alguna noia que diu que vol ser monja, però que en realitat no té vocació (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1870 Monja», p. 258. Institut Menorquí d'Estudis.

Monja?... Sí; / monja de Sant Magí; / dos caps damunt un cuxí

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. VII.- Amorosus», p. 288. Institut Menorquí d'Estudis.

Monjes de Sant Agustí que dormen dos amb un coixí

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/54/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Montja de Sant Agusti, dos caps a un cuxi

1 font, 1908.
Proverbes.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Palomba, Joan (1908): Revue catalane, 23 (15 nov 1908) «Traditions et Coutumes d'Alguer (Sardaigne)», p. 330. Revue Catalane.