Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca
139 recurrències en 36 variants. Primera citació: 1915.
Qui té boca s'equivoca
37 fonts, 1982.
Indica que tothom pot cometre errors o dir coses que no són correctes.
Rodolins.
Lloc: Terres de l'Ebre.
El trobarem a la boca de qui es vol justificar d'haver comès algun error.
Sinònim: Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca.
Equivalent en castellà: Por la boca muere el pez / Quien mucho habla, mucho yerra.
Equivalent en castellà: Quien tiene boca se equivoca.
I hi afegeix: «I qui té nas es moca».
Lloc: Vic (Osona).
Font: BM, FI, FX, G, ME, MR, VT, VR.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Tothom es pot equivocar.
Sinònim: Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca.
Equivalent en castellà: Quien tiene boca se equivoca.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Molins de Rei (Baix Llobregat).
Qui diu alguna cosa corre el risc de vessar-la i caure en l'error.
Sinònim: Qui té boca s'equivoca (i qui té nas es moca, o i qui compta es descompta).
Qui diu alguna cosa corre el risc de vessar-la i caure en l'error.
Sinònim: Qui té boca s'equivoca (i qui té nas es moca, o i qui compta es descompta).
Equivalent en llatí: Errare humanum est.
Qui diu alguna cosa corre el risc de vessar-la i caure en l'error.
Sinònim: Qui té boca s'equivoca (i qui té nas es moca, o i qui compta es descompta).
Equivalent en castellà: Por la boca muere el pez.
Qui diu alguna cosa corre el risc de vessar-la i caure en l'error.
Sinònim: Qui té boca s'equivoca (i qui té nas es moca, o i qui compta es descompta).
Equivalent en castellà: Quien mucho habla, mucho yerra.
Qui diu alguna cosa corre el risc de vessar-la i caure en l'error.
Sinònim: Qui té boca s'equivoca (i qui té nas es moca, o i qui compta es descompta).
Equivalent en castellà: Quien tiene boca se equivoca (y quien tiene culo, sopla).
Qui diu alguna cosa corre el risc de vessar-la i caure en l'error.
Sinònim: Qui té boca s'equivoca (i qui té nas es moca, o i qui compta es descompta).
Equivalent en anglès: To err is human.
Qui diu alguna cosa corre el risc de vessar-la i caure en l'error.
Trad.: Qui parla molt diu moltes bestieses.
Sinònim: Qui té boca s'equivoca (i qui té nas es moca, o i qui compta es descompta).
Equivalent en francès: Qui parle beaucoup dit beaucoup de sottises.
Sinònim: Veg. tb. 373.
Equivalent en castellà: El que (o Quien) tiene boca se equivoca.
Tothom està exposat a errar.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Es diu per justificar qualsevol equivocació en manifestacions o opinions dades sobre matèria determinada.
Equivalent en castellà: Quien tiene boca se equivoca.
Lloc: Marina Baixa.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Lloc: Penedès.
Lloc: Manresa (Bages).
A vegades és millor callar.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Lloc: Cerdanya.
Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca
23 fonts, 1989.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Refranys catalans poc coneguts.
Refrany amb què hom, disculpant-se d'un error, l'atribueix a la feblesa humana.
Equivalent en castellà: El que tiene boca se equivoca.
Sinònim: Tot bon cavall ensopega.
Equivalent en castellà: Quien tiene boca se equivoca.
Equivalent en castellà: Quien tiene boca se equivoca.
El trobarem a la boca de qui es vol justificar d'haver comès algun error.
La cua del refrany serveix per emfasitzar.
Sinònim: Qui té boca s'equivoca.
Equivalent en castellà: Por la boca muere el pez / Quien mucho habla, mucho yerra.
Justifica que ningú és perfecte ni té la veritat absoluta, i inclús amb la millor voluntat, tothom erra alguna vegada.
Sinònim: Similar: Qui molt parla, molt erra | La llengua no té os.
Equivalent en castellà: Similar en castellà: Nadie es perfecto || LL: Com la sentència llatina: Errare humanum est.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Lloc: Igualada i Barcelona.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Lloc: Poblenou (Barcelona).
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Lloc: Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental).
Sinònim: Veg. tb. 131.
Equivalent en castellà: El que (o Quien) tiene boca se equivoca.
Tothom està exposat a errar.
Es diu per justificar una opinió equivocada.
Lloc: Marina Baixa.
El més hàbil pot equivocar-se.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Qui té boca, s'equivoca
20 fonts, 1956.
Justificació a errors en opinions o manifestacions.
Lloc: Artesa de Lleida.
Lloc: Gironella.
Lloc: Eivissa.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Lloc: Salt (Gironès).
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Lloc: Vilaplana.
Lloc: Vilaplana.
És una disculpa que es diu quan s'ha comès un error.
Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Gràcia (Barcelona).
Lloc: Pineda de Mar (Maresme).
Tothom comet errors.
Lloc: Eivissa.
Tothom està exposat a errar.
Lloc: Menorca.
Uns més que ets altres, però tots mos equivocam.
Lloc: Menorca.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Qui té boca s'equivoca, i qui té nas es moca
6 fonts, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: País Valencià.
El que té boca s'equivoca i el que té nas es moca
2 fonts, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Lloc: Marina Baixa.
El que té boca s'equivoca, i el que té nas se moca
2 fonts, 1933.
Un consol en les equivocacions.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Un consol en les equivocacions. De: Borràs Jarque, Joan Manuel.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Font: Refranys i frases fetes de Vila-real.
Qui té boca s'equivoca; i qui té nas, se moca
2 fonts, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Lloc: Illes Balears.
Qui té boca, / s'equivoca
2 fonts, 1969.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Molt més sovint, la rima és tot just suficient o, a vegades, pobra.
Lloc: Catalunya del Nord.
Qui té boca, s'equivoca i qui té nas es moca
2 fonts, 1999.
Qui té boca, s'equivoca, qui té nas es moca, i qui no en té, es fa fotre
2 fonts, 2013.
Lloc: Santpedor, Navàs.
Lloc: Avià, Casserres, Montmajor, Saldes.
El que té boca s'equivoca
1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
El que te boca s'equivoca i el que te nas se moca
1 font, 1996.
Refrans relatius a recomanacions practiques i morals.
Lloc: País Valencià.
El que té boca s'equivoca y el que té nas se moca
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
El que té boca, s'equivoca
1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
El que te boca, s'equivoca i el que te nas, se moca
1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
El que té boca, s'equivoca, i el que té nas es moca
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
El que té nas, es moca
1 font, 1992.
Sinònim: Qui té boca, s'equivoca.
El qui té boca, s'equivoca
1 font, 2008.
Tot el món comet errors.
Qui te boca s'equivoca
1 font, 2008.
Qui té boca s'equivoca (i qui té mocs es moca)
1 font, 2010.
Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Qui té boca s'equivoca (i qui té nas es moca, o i qui compta es descompta)
1 font, 2012.
Qui diu alguna cosa corre el risc de vessar-la i caure en l'error.
Sinònim: Qui té boca s'equivoca.
Qui té boca s'equivoca (i qui te nas es moca)
1 font, 2010.
Lloc: Igualada (Anoia).
Qui té boca s'equivoca i qui no té nas es fa fotre
1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Qui té boca s'equivoca, / i qui té nas es moca
1 font, 1967.
Qui té boca s'equivoca, qui té nas es moca i qui té cul se'l toca
1 font, 2010.
Lloc: Folgueroles - Manresa.
Qui te boca s'equivoca, qui te nas es moca i qui te peus per mans fot la pota
1 font, 2018.
Qui té boca s'equivoca; i qui té nas, es moca
1 font, 2000.
Es diu per justificar qualsevol equivocació sobre una opinió.
Lloc: Illes Balears.
Qui te boca s'equivoque
1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Qui té boca s'esquivoca i qui té nas es moca
1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Qui té boca s'etivoca i qui té nas es moca
1 font, 2017.
Refrany amb què algú es disculpa per un error que acaba atribuint a la feblesa humana.
Lloc: Cerdanya.
Qui té boca, s'equivoca i qui té nas, es moca
1 font, 2010.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Qui té boca, s'equivoca, i qui té nas, es moca
1 font, 2010.
Qui té boca, s'equivoca; / i qui té nas, es moca
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui a une bouche, se trompe; / et qui a un nez, se mouche.
Lloc: Catalunya del Nord.
Qui té boca, s'equivoca; i qui té nas, es moca
1 font, 2009.
Lloc: Penedès.