Paremiologia catalana comparada digital

Val més sentència de metge que de jutge (o e botxí)

76 recurrències en 32 variants. Primera citació: 1883.

Val més sentència de metge que de botxí

14 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1090. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 23. Editorial Virgili & Pages.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Vol dir que són molts els malalts que se salven quan el metge ha pronosticat la mort, però que no hi ha cap condemnat a mort que se salvi quan està a les mans del botxí.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «V», p. 131. Edicions de 1984.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 726», p. 27. Columna Edicions.
Griñó i Garriga, David (1987): Metges i apotecaris segons el refranyer, p. 1. Autoedició.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Botxí», p. 31. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Sentència», p. 136. Pagès Editors.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 98. Edicions Salòria.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. V», p. 123. Autoedició.
Lloc: Mollet del Vallès (Vallès Oriental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «T. Calaix del sastre Mec», p. 79. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Salut i remeis casolans», p. 172. Institut Francesc Ribalta.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1992): Juguem als oficis. Col·lecció «Folklore, 7», p. 41. Editorial Miguel A. Salvatella.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. V», p. 44. Amics de Tous.

Val més sentència de metge que de jutge

14 fonts, 1949.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La salut i la malaltia. Malaltia», p. 88. Edicions Tres i Quatre.
EndavantRepública (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.
Una malaltia es pot superar o alleujar, mentre que una condemna s'ha de complir.
Equivalent en castellà: Similar: Más vale buena muerte que mala vida || Connex: Más vale morir de pie que vivir arrodillado.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 404. Web.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Metge», p. 168. Edicions Polígrafa.
Griñó i Garriga, David (1987): Metges i apotecaris segons el refranyer, p. 1. Autoedició.
La sentència de jutge és inexorable: cal complir-la immediatament d'haver estat firmada; la sentència de metge es pot equivocar i el malalt reviscolar-se. El meu germà Josep, que treballa en el món de la medicina, me l'ha dita d'una altra manera.
Sinònim: Més val pronòstic [o potser diagnòstic] de metge que sentència de jutge.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VI. La vida, la mort i la salut. Els metges», p. 227. Llibres de l'Index, S.A.
La sentència de jutge és inesorable: cal complir-la immediatament d'haver estat firmada; la sentència de metge es pot equivocar i el malalt reviscolar-se. En Josep (el meu germà), me l'ha dita d'una altra manera: Més val pronòstic [segurament hauria hagut de dir : diagnòstic] de metge que sentència de jutge.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLV. Els girs ponderatius», p. 183. Llibres de l'Index, S.A.
Semblances, girs, simulacions i mots mal dits. Girs ponderatius.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
Al·lusió a la fal·libilitat humana.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «valer (o no)», p. 143. Editorial Millà.
Sobre els metges s'han dit un munt de refranys sarcàstics, generalment posant en dubte la seva eficàcia professional. Aquest és un bon exemple. Ve a dir que sovint ha passat que, després que el metge pronostica la mort d'un malalt, resulta que aquest ha viscut. Ho contraposa al fet que són pocs els condemnats per un jutge que es deslliuren de la sentència dictaminada. De: Roca i Maristany, Anton.
El podem relacionar amb una frase tradicionalment atribuïda a Hipòcrates, que ens transmet que mai és del tot segur el pronòstic de les malalties, de la mort ni de la curació.
Font: Porta del restaurant La Quadra de Calella.
Rondaller (2022): Rondaller «6 refranys catalans curiosos - https://www.rondaller.cat/2021/04/10/6-refranys-ccatalans-curiosos/». Web.
Rajoles amb refranys a la porta del restaurant La Quadra de Calella, d'Anton Roca i Maristany. Ve a dir que sovint ha passat que, després que el metge pronostica la mort d'un malalt, resulta que aquest ha viscut. Ho contraposa al fet que són pocs els condemnats per un jutge que es deslliuren de la sentència dictaminada.
226.
Lloc: Calella.
Rondaller (2022): Rondaller «6 refranys catalans curiosos - https://www.rondaller.cat/2021/04/10/6-refranys-ccatalans-curiosos/». Blogger.
És oriünda de la Franja, encara que viu a Barcelona des de petita.
Lloc: La Franja de Ponent.
Rosa (2011): «A través del correu electrònic, en un document de text». Web.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Quarta tongada. Sentència», p. 903. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Vic (Osona).
Correu electrònic.

Més val sentència de metge que de jutge

8 fonts, 1926.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 10 (15 de setembre de 1926) «Refraner. VII. El plet», p. 159. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El poder instituït. Justícia i lleis», p. 214. Edicions Tres i Quatre.
Aforisme d'Oleguer Miró, metge de Manresa, recollits a "Aforística mèdica popular catalana"
Conca, Maria (1987): Paremiologia «3. Delimitació del camp nocional», p. 57. Publicacions de la Universitat de València.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Justícia». Web.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sentència», p. 91. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Mieux vaut condamnation de médecin que de juge.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 204. Robert Morel Editeur.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.10. Professions sanitàries i institucions. Metges», p. 263. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 219. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Val més mirada de metge que de botxí

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1090. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. Els metges i els apotecaris», p. 43. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Griñó i Garriga, David (1987): Metges i apotecaris segons el refranyer, p. 1. Autoedició.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els metges», p. 306. Edicions 62.

Més val sentencia de metge que de jutge

2 fonts, 1914.
De: Moragas i Rodes, Fidel de (1917-18).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0075 «Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435140304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Equivalent en castellà: Sentencia de médico, y no de juez.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. M», p. 815. Antoni López, Editor.

Val més sentència de jutge que de metge

2 fonts, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Jutge», p. 85. Edicions Polígrafa.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 29. Editorial Acebo.

Val mes sentencia de metge que de jutge

2 fonts, 1883.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/87/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 20. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Més val sentència de jutge que de metge

1 font, 2011.
La sentèncioa de jutge pot tenir remei; la del metge pot ser irremeiable.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.4. Els oficis i les professions. Jutge», p. 235. Eixam Edicions.

Més val sentència de mege, que de juge

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 170. Editorial Arte y Letras.

Més val sentència de metge que de botxí

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Oficis», p. 80. Garsineu Edicions.

Mes val sentencia de metge que de vutxí

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/54/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Més val sentencia de metge, que de jutge

1 font, 1912.
Sentencia.
Equivalent en italià: Meglio morire onorato che vivere condannato.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 215. Web.

Més val sentencia de metge, que no de jutge

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «M», p. 65. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Mès val sentència de metje que de jutje

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de novembre de 1908, núm. 24», p. 102. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Mes val sentencia de metje que de jutje

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «S», p. 46. Manuscrit.

Mès val sentència de metje, que de jutje

1 font, 1900.
Perquè son molts els quins s'escapen de la mòrt que pronosticá 'l metje, y pòcs els quins se deslliuren de la sentència dels tribunals.
Equivalent en castellà: Sentencia de médico y no de juez.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «I. Professions mèdiques», p. 84. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Morborum acutorum non omnino tutae sunt praedictiones, neque mortis, neque sanitatis (Hipòcrates).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «I. Professions mèdiques», p. 85. Centre Excursionista de Catalunya.

Val més mirada de metje que de butxí

1 font, 1916.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1916): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XII. Manresa, octubre-desembre de 1916, núm. 69», p. 207. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Val mes sentencia de jutge / que de butxi

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/41/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Val més sentència de jutge que de botxí

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. La justícia i les lleis», p. 131. Pagès Editors.

Val més sentència de jutge que sentència de metge

1 font, 2008.
Una pena de mort dictada per un metge és, generalment, senyal d'anar a veure a Sant Pere. La mateixa sentpencia dictada per un jutge és molt més fàcil de tenir perdó.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.7. Justícia. 2.7.2. Justícia, lleis, judicis i plets - Lladres i altres delinqüents. Refranys», p. 76. Editorial Moll.

Val més sentència de jutge, que de metge

1 font, 2012.
De: Alzamora, Jaume.
Lloc: Mallorca.
Font: Espigolant dins l'antigor.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 2. Los mallorquines y demás baleares. b) Espigolant 1) Justícia, llei, judicis, plets, lladres i altres delinqüents», p. 41. AJL.

Val més sentència de metge / que de jutge

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. V», p. 112. Ajuntament de l'Escala.

Val més sentència de metge que de butxí

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 42 (15 de gener de 1928) «Refraner. XXXI. Ço que val més», p. 31. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Val més sentència de metge que de jutge (o de botxí)

1 font, 1999.
Els jutges també poden equivocar-se.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els metges», p. 306. Edicions 62.

Val més sentència de metge que sentència de jutge

1 font, 1993.
Vol dir que són molts els malalts que se salven quan el metge ha pronosticat que moririen, però pocs els que se salven quan un jutge els ha condemnats (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2577 Sentència», p. 348. Institut Menorquí d'Estudis.

Val més sentència de metge, / que de jutge

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 19. Autoedició.

Val més sentència de metge, que de jutge

1 font, 2005.
Encara té vigència.
Lloc: Arbeca (Garrigues).
Bellmunt, Teresa (2005): La Borrassa. Per saber què passa!, 6, p19-20 «Refranys i dites sense actual vigència», p. 20. Revista El Borinot.

Val més sentencia de metge, que de jutge

1 font, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.

Val més sentencia de metge, que de jutje

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 143. Editorial Rourich.

Val mes sentencia de metje / que de jutje

1 font, 1915.
De: Montanyà, Josep (1917).
Lloc: Balsareny.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0050 «Adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434720304201/91/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Val mes sentencia de metje que de jutje

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 270, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Val més sentència de metxe que de botxí

1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Metxe», p. 96. Pagès Editors.