Paremiologia catalana comparada digital

Com més por té el ca, més lladra

83 recurrències en 44 variants. Primera citació: 1736.

Com més por té el ca, més lladra

15 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gos, gossa», p. 128. Editorial Millà.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Por i covardia», p. 174. Edicions Tres i Quatre.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES... COVARDIA I POR», p. 21. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Quan un gos borda, això no vol dir que intenti de mossegar algú; senzillament, pot estar excitat o espantat d'algun soroll o moviment. A més, és obvi que mentre borda no pot mossegar.
Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor (ho afegeixo jo).
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els animals», p. 241. Editorial de Vecchi.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Gats i gossos», p. 134. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Gossos i gats», p. 468. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 20. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.
Revista Caprabo Setembre'96 (1996): Revista Caprabo, setembre'06 «Els gossos al refranyer català», p. 92. Caprabo.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «por / cridar / lladrar». Web.
Font: [LEM: 134].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 185. Web.
(2001): L'Estel «Proverbis, refranys i cançons», p. 21. Revista L'Estel.

Més lladra el gos quan lladra de por

8 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1141. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 772», p. 817. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gos», p. 117. Garsineu Edicions.
Vol dir que moltes vegades les persones que criden i amenacen ho fan per dissimular llur temor.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 53. Web.
La persona que més crida és la més covarda.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Gossos i gats», p. 469. Edicions 62.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 216. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Quan més por té el ca, més lladra

4 fonts, 1992.
Significa que sovint els homes obren amb coratgia més per temor que per impuls natural d'acometre.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Por», p. 94. Editorial Moll.
Sinònim: Més lladra el ca com més por ha.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La por i la covardia», p. 100. Pagès Editors.
Sinònim: De por i de fred, com més se'n té, més se n'admet.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2827», p. 350. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gos», p. 118. Garsineu Edicions.

Més lladra el gos, quan lladra de por

3 fonts, 1976.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 21. Editorial l'Esquer.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1976): «Dites sobre el gos», p. 106. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Gats i gossos», p. 116. J. Huguet Pascual, editor.

Molt lladra el gos quan lladra de por

3 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «M», p. 75. Ajuntament d'Alzira.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
És una defensa preventiva.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 53. Web.

Més lladra el ca quan més por ha

2 fonts, 1976.
El gos poruc lladra més fort que no mossega. De: Curci.
Equivalent en llatí: Canis timidus vehementius latrat quam mordet.
Font: 7.4.13.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «414». Enciclopèdia Catalana.
Font: DCVB, s. v. 'ca'
Sant Joan i Barres (1976): «Dites sobre el ca», p. 107. Almanac Català del Rosselló.

Quan més por té el gos, més lladra

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Significa que sovint els homes obren amb coratgia mes per temor que per impuls natural d'acometre.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Quan més por té lo ca, més lladra

2 fonts, 1900.
Refrany força popular que té el seu antecedent llatí. De: Quint Curci.
Equivalent en llatí: Canis timidus vehementius latrat quam mordet.
Font: Història d'Alexandre 7.4.13.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 212», p. 100. Edicions 62.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 105. Editorial Rourich.

Quand mès pòr tè lo ca mès lladra

2 fonts, 1805.
Equivalent en llatí: Canis timidus vehementius latrat.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pòr», p. 210.
Equivalent en castellà: Mas ladra el perro quando ladra de miedo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pòr», p. 210.
Equivalent en castellà: Mas ladra el perro cuando ladra de miedo.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 657. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Com més lladra el gos, més por té

1 font, 2007.
Sinònim: Molt soroll per no res.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «359», p. 108. Garsineu Edicions.

Com més pahor ha lo cà, més lladra

1 font, 1900.
Sinònim: De pór e de fret, com més hom ne té, més se-n met.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «P», p. 73. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Com més paor té el ca, més lladra

1 font, 1936.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 23 (Any I, 6-juny-1936) «Aforismes i proverbis», p. 29. Revista Curiositats de Catalunya.

Com més por té el ca més lladra

1 font, 1979.
Cavall Fort (1979): Cavall Fort, núm. 413 (octubre 1979) «El que diuen els refranys sobre... El gos». Cavall Fort.

Com més por té el ca, / més lladra

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Ca», p. 7. Edicions Polígrafa.

Com més por té el ca, més cridòria fa

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «C», p. 14. Autoedició.

Com més por té el gos, més lladra

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 93. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Com més poruc és el ca, més et lladrarà

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gos», p. 117. Garsineu Edicions.

Com més pot té el ca més lladra

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.

Cuant mès pòr tè lo ca mès lladra

1 font, 1839.
Ref. que ensenya que lo recurs dels cobards sol ser lo móurer sòròll ó alborotar.
Equivalent en italià: Can che abbaja poco morde.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pòr», p. 521. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que lo recurs dels cobards sol ser lo móurer sòròll ó alborotar.
Equivalent en llatí: Canis timidus vehementius latrat.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pòr», p. 521. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que lo recurs dels cobards sol ser lo móurer sòròll ó alborotar.
Equivalent en castellà: Mas ladra el perro cuando ladra de miedo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pòr», p. 521. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que lo recurs dels cobards sol ser lo móurer sòròll ó alborotar.
Equivalent en francès: Plus le chien a peus, plus il aboie.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pòr», p. 521. Impremta de Josep Torner.

Es ca, com més por té, més lladra

1 font, 1984.
Obrar amb coratge, més per temor que per acció natural.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Animals. Menors», p. 160. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Lladra el gos perquè té por

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Lladra lo cà / quan paor ha

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/35/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Lladra lo ca, quan por ha

1 font, 1951.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
Manich Illa, Francesc d'A. (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramatic Pere Torras Olim, p. 3. Manuscrit.

Lladra lo ca, quan por, ha

1 font, 1951.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
De Bobes Soler, Eulàlia (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramàtic Pere Torra Olim, p. 3. Manuscrit.

Més lladra 'l ca quant por ha

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Apéndix. Pagesias. V», p. 165. Imprempta de Carlos Latrobe.

Més lladra el ca com més por ha

1 font, 2003.
Sinònim: Quan més por té el ca, més lladra.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La por i la covardia», p. 100. Pagès Editors.

Mes lladra el ca quan por ha

1 font, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 21 (1 de març de 1927) «Refraner. XVI. El gos», p. 375. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Més lladra el ca quan por ha

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 36», p. 456. Columna Edicions.

Més lladra el cà quan por ha

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Más ladra el perro cuando ladra de miedo.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. M», p. 815. Antoni López, Editor.

Més lladra el ca, / quan més por ha

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Plus le chien a peur, / plus il aboie.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El gos, el ca / Le chien», p. 454. Robert Morel Editeur.

Més lladra el gos quan lladra per por

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Pacient», p. 201. Eixam Edicions.

Mes lladra el gos, quan lladra de por

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «M», p. 101. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Més lladra el gos, quant lladra de por

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 72. Librerías París-Valencia.

Mes lladra lo ca quant por ha

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 10. Manuscrit.

Més lladra un gos quan lladra de pòr

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 167. Editorial Arte y Letras.

Més lladra un gos quan lladra de por

1 font, 1983.
Lloc: País Valencià.
Garcia Llopis, Josep (1983): Revoltim. Recull de refranys, exageracions, sentències, dirs, contalles, desgavells, màximes, exclamacions de molla, caldo i substància i altres coses i cosetes més, escoltats a la Nostra Terra, p. 21. Autoedició.

Més lladra un gos quan lladra per por

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 14. Anubar Ediciones.

Més lladra'l cà, / quan més por ha

1 font, 1910.
Que's pren en lo sentit de que aquells qui'ns tenen por són los qui més tracten de bescantarnos.
Equivalent en castellà: Más ladra el perro / cuando ladra de miedo.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 128. L'Avenç.
Que's pren en lo sentit de que aquells qui'ns tenen por són los qui més tracten de bescantarnos.
Equivalent en francès: Plus le chien a peur, plus il aboie.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 128. L'Avenç.

Mes lladra'l ca, quan por há

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 27. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Molt lladra el gos, quan lladra de por

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Quand mes por tè el ca mes lladra

1 font, 1805.
Equivalent en llatí: Canis timidus vehementius lastrat.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tenir», p. 358.
Equivalent en castellà: Mas ladra el perro quando ladra de miedo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tenir», p. 358.

Quand mès por tè lo ca mès lladra

1 font, 1805.
Equivalent en llatí: Canis timidus vehementius latrat.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Gos», p. 43.
Equivalent en castellà: Mas ladra el perro quando ladra de miedo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Gos», p. 43.

Quant mes por té l' cá, mes lladra

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Mas ladra el perro cuando ladra de miedo.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «376», p. 88. Imprenta de Saurí y Compañía.

Quant més por té'l ca, tant més lladra

1 font, 1912.
Equivalent en italià: Chi più coraggio ostenta, tutto poi paventa.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 192. Web.