Paremiologia catalana comparada digital

El temps tot ho cura

101 recurrències en 30 variants. Primera citació: 1736.

El temps tot ho cura

26 fonts, 1914.
El mot temps.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «III. Oratge i vents. El mot temps», p. 34. Autoedició.
Vol dir que els dolors i disgusts arriben a mitigar-se i oblidar-se per passament de temps.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Temps Refr. i)». Editorial Moll.
Vol dir que amb el pas del temps, les coses tornen al seu lloc.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.3. Pas del temps. 3.3.8. Temps en general. Refranys», p. 186. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1083. Editorial Selecta-Catalonia.
Vol dir que els dolors i disgusts arriben a mitigar-se i oblidar-se per passament de temps.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Temps», p. 101. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIX. El pas del temps. El temps», p. 139. Pagès Editors.
Dita que en forma més reduïda, expressa la mateixa idea que la frase llatina.
Equivalent en llatí: Nullus est dolor quem non longuinquitas temporis minuat atque molliat.
Font: cfr.II.327.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 80», p. 88. Edicions 62.
Sinònim: Tot ho venç, el temps | El temps tot ho fa fems | La mort mata la fam.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 346», p. 303. Columna Edicions.
Entre los refranes más conocidos generalmente como catalanes y de espíritu optimista. De: Eluras Sonet, Salvador (Barcelona, Mayo de 1918).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0069 «Refranes optimistas y pesimistas - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435060304201/47/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 2. Refranys del calendari». Llibres de l'Index, S.A.
Sinònim: Temps vindrà que assò se adobarà.
Font: DCVB, s. v. temps.
González, Juan Antonio (2018): Els refranys a l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig «Col·loqui tercer», p. 51.
Equivalent en francès: Le temps guérit tout.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 188. Robert Morel Editeur.
Origen: 1812. Literalment, 'el temps cura tota ferida'
El divorci pot ser traumàtic, però el temps tot ho cura = A divorce can be traumatic, but time heals all wounds.
Equivalent en anglès: Time heals all wounds.
Hevly, Lou (2020): An Idiom a Day. 365 dites angleses corresponents a dites catalanes «T», p. 199. Parcir Edicions Selectes.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 15. Autoedició.
Sinònim: El sol tot ho cura.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 18. Editorial l'Esquer.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. II. El calendari. El temps cronològic», p. 208. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Temps», p. 143. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Allò inevitable acabarà succeint, tard o d'hora.
Sinònim: El temps tot ho venç.
Equivalent en castellà: A la corta o a la larga, el tiempo todo lo alcanza.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «temps». Editorial Barcanova.
No hi ha cap dolor que el pas del temps no minvi i mitigui. De: Ciceró.
Equivalent en llatí: Nullus dolor est quem non longiquitas temporis minuat atque molliat.
Font: Fam. 4.5.6.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1991». Enciclopèdia Catalana.
Allò que la raó no pot guarir, sovint ho ha guarit el temps. De: Sèneca.
Equivalent en llatí: Quod ratio nequit, saepe sanavit mora.
Font: Ag. 130.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2538». Enciclopèdia Catalana.
El temps lleva les penes dels homes. De: Terenci.
Equivalent en llatí: Dies adimit aegritudinem hominibus.
Font: Adaptació de Terenci (Hau. 422).
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «678». Enciclopèdia Catalana.
De: Ros.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 140. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Sinònim: Passar el teu mal procura, que'l temps tot ho cura.
Equivalent en castellà: El riempo cura al enfermo, que no el ungüento.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. E», p. 801. Antoni López, Editor.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 174. Museu de Vilafranca.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 134. Edicions Víctor.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 9 (Any I, 29-febrer-1936) «Folklore de la Medicina popular», p. 9. Revista Curiositats de Catalunya.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys del temps», p. 12. Seuba Edicions.

El temps tot ho madura

8 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «El temps», p. 40. Editorial Sargantana.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 64. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 349», p. 305. Columna Edicions.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Temps», p. 143. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 140. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Té de tindre (gest amb els dits), els diners.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «El temps», p. 46. J. Huguet Pascual, editor.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

El temps tot ho muda

5 fonts, 1926.
Les coses humanes canvien d'una època a una altra.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Temps Refr. h)». Editorial Moll.
Les coses humanes canvien d'una època a altra.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.3. Pas del temps. 3.3.8. Temps en general. Refranys», p. 186. Editorial Moll.
Les coses humanes canvien d'una època a l'altra.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Temps», p. 101. Editorial Moll.
Sinònim: Temps vindrà que assò se adobarà.
Font: DCVB, s. v. temps.
González, Juan Antonio (2018): Els refranys a l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig «Col·loqui tercer», p. 51.
Equivalent en francès: Le temps change tout.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Temps, vida i mort / Temps, vie et mort», p. 376. Robert Morel Editeur.

Lo temps tot ho cura

4 fonts, 1736.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 77. Editorial Rourich.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 19. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lo temps tot. 17-2-1887.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_845.jpg. Manuscrit.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 66. Librerías París-Valencia.

El temps ho cura tot

3 fonts, 1997.
Quasi.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Temps». Web.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «VII. Temps i calendari a la carta», p. 69. Autoedició.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

El temps ho cura tot (quasi)

3 fonts, 1996.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 57. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.

El temps tot ho adoba

3 fonts, 1951.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1144. Editorial Selecta-Catalonia.
Temps.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Morvay, Karoly (2012): Els bons usos es perden (Petit diccionari fraseològic Cerdanià) «6. El material fraseològic de les «Contalles de Cerdanya». 6.3. Els elements constitutius freqüents de les combinacions utilitzades», p. 28. Web.

El temps ho adoba tot

2 fonts, 2012.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Morvay, Karoly (2012): Els bons usos es perden (Petit diccionari fraseològic Cerdanià) «6. El material fraseològic de les «Contalles de Cerdanya». 6.1.1 Proverbis i frases sentencioses», p. 17. Web.
Temps.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Morvay, Karoly (2012): Els bons usos es perden (Petit diccionari fraseològic Cerdanià) «6. El material fraseològic de les «Contalles de Cerdanya». 6.3. Els elements constitutius freqüents de les combinacions utilitzades», p. 28. Web.

El temps tot ho cura (o adoba)

2 fonts, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. El temps cronològic», p. 189. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Consells en general (Pas del temps)», p. 260. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Remei / Cura», p. 254. Universitat Miguel Hernández.

El temps tot ho cura, menys la vellesa i la locura

2 fonts, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. El temps cronològic», p. 189. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Consells en general (Pas del temps)», p. 260. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Remei / Cura», p. 254. Universitat Miguel Hernández.

El temps tot ho cura, menys vellesa i locura

2 fonts, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Quan transcorreix el temps es mitiguen els sentimients de dolor.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.

El temps, tot ho cura

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Un poc exageradament, significa que el pas de temps fa que oblidem rancors o que deixem de donar-los importància i que ens restablim de malalties o discapacitats o ens acostumem a elles.
Sinònim: Connex: El temps és un gran mestre.
Equivalent en castellà: A la larga, todo se arregla || Similars: A cualquier dolencia, el remedio la paciència | La naturaleza, el tiempo y la paciemcia son los tres grandes médicos.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 262. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Anys, cronologia, edat», p. 661. Web.

El temps, tot ho madura

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Si tenim paciència i deixem actuar el temps, veurem aconseguits objectius que són impossibles immediatament.
Sinònim: Similars: El temps, tot ho muda | El temps, tot ho cura.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Anys, cronologia, edat», p. 657. Web.

El temps, tot ho muda

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
El pas del temps fa que canviem d'opinió, de manera de veure les coses, que oblidem, que deixem de donar importància a algunes coses… (De fet, amb el temps renovem totes les cèl·lules del nostre cos i ja no som com érem.).
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Anys, cronologia, edat», p. 661. Web.

Lo temps tot ho cura o la mort mata la fam

2 fonts, 1951.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
De Bobes Soler, Eulàlia (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramàtic Pere Torra Olim, p. 5. Manuscrit.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
Manich Illa, Francesc d'A. (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramatic Pere Torras Olim, p. 5. Manuscrit.

Lo temps tot ho madura

2 fonts, 1970.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «19. El pas del temps - 19.1. Temps». Web.
Lloc: Cervera.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Temps», p. 57. Edicions Polígrafa.

El temps és un gran mestre, i tot ho madura

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Constatació i evidències», p. 152. Editorial Sargantana.

El tèmps ho cura

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: El tiempo cura al enfermo que no el unguento.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tèmps», p. 356.
Equivalent en llatí: Tempore sanatur, non viribus unguinis, aeger.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tèmps», p. 356.

El temps tot ho adoba (sent.)

1 font, 2012.
Temps.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Morvay, Karoly (2012): Els bons usos es perden (Petit diccionari fraseològic Cerdanià) «Apèndix 1. Llista dels fraseologismes documentats pel PDFC ordenats segons la paraula clau lematitzadora», p. 47. Web.

El temps tot ho cura (de tot fa fems)

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVII. Diagnòstic. Pronòstic», p. 419. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: El tiempo cura al enfermo, y no el ungüento.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVII. Diagnòstic. Pronòstic», p. 420. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: El tiempo todo lo cura.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVII. Diagnòstic. Pronòstic», p. 420. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Hereux le médicin qui vient sur le déclin (fin) de la maladie.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVII. Diagnòstic. Pronòstic», p. 420. Centre Excursionista de Catalunya.
De: Pepratx.
Equivalent en francès: Le temps remédie à tout.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVII. Diagnòstic. Pronòstic», p. 420. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: Tutto lo guarisce il tempo.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVII. Diagnòstic. Pronòstic», p. 420. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Minus medicina quam tempore aegritudo levatur.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVII. Diagnòstic. Pronòstic», p. 420. Centre Excursionista de Catalunya.

El temps tot ho cura (o… tot ho madura)

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «E», p. 24. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

El temps tot ho cura i tot ho muda

1 font, 1987.
Equivalent en llatí: Tempus omnia fert, sed et aufert omnia tempus.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Tiempo.
Equivalent en castellà: El tiempo todo lo cura y todo lo muda.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 66». Autoedició.

El temps tot ho cura, «menos» vellesa i locura

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1086. Editorial Selecta-Catalonia.

El temps tot ho maüra

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. E», p. 320. Editorial Arte y Letras.

El temps tot… ho cura

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Lo temps to hu madura

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Lo tèmps tòt ho cura

1 font, 1839.
Ref. que dòna á enténdrer que lo tèmps es la medicina mès eficas per los mals.
Equivalent en castellà: El tiempo cura al enfermo que no el ungüento.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tèmps», p. 871. Impremta de Josep Torner.
Ref. que dòna á enténdrer que lo tèmps es la medicina mès eficas per los mals.
Equivalent en francès: Heureux le médecin qui vient sur le déclin de la maladie.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tèmps», p. 871. Impremta de Josep Torner.
Ref. que dòna á enténdrer que lo tèmps es la medicina mès eficas per los mals.
Equivalent en francès: Le temps est le plus bon onguent.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tèmps», p. 871. Impremta de Josep Torner.
Ref. que dòna á enténdrer que lo tèmps es la medicina mès eficas per los mals.
Equivalent en italià: Tutto lo guarisce il tempo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tèmps», p. 871. Impremta de Josep Torner.
Ref. que dòna á enténdrer que lo tèmps es la medicina mès eficas per los mals.
Equivalent en llatí: Minus medicina quam tempore aegritudo levatur.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tèmps», p. 871. Impremta de Josep Torner.

Lo temps tot ho cura (o fa fems)

1 font, 1900.
Sinònim: Tot ho venç lo temps.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «T», p. 91. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Lo temps tot hu cura

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/35/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Lo temps, tot ho cura

1 font, 2021.
Lo temps tot. 12-3-1885.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_844.jpg. Manuscrit.