Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Fum i mala cara treuen la gent de casa

109 recurrències en 56 variants. Primera citació: 1803.

Fum i mala cara, treu la gent de casa

6 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la cara». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.

Fum, morros i mala cara treuen la gent de casa

6 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'habitatge. Casa», p. 71. Edicions Tres i Quatre.
Faves comptades (2019): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/B5hTvdfiKV0/». Instagram.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. III. L'habitatge. Casa», p. 74. Revue Catalane.

Morros i mala cara treuen la gent de casa

6 fonts, 1917.
Sinònim: Fum i mala cara treuen la gent de casa.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1092. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. El mal humor», p. 114. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la cara». Web.
Sinònim: Fum i mala cara treuen la gent de casa.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI, p. 255. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fum i mala cara treuen la gent de casa

5 fonts, 1951.
Sinònim: Morros i mala cara treuen la gent de casa.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1092. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. El mal humor», p. 114. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1694», p. 627. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «El foc». Web.

Fam i carbassa treuen la gent de casa

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1061. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 318. Edicions 62.

Fum i carbassa treuen el marit de casa

4 fonts, 1987.
Suggereix a l'esposa de fer agradable la llar i complimentar el marit per tal que aquest no busqui el benestar amb altres dones.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «El matrimoni i l'amor», p. 70. Editorial de Vecchi.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 26. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 234. Edicions 62.
Equivalent en francès: La fumée et le refus font partir le mari de la maison.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors... homes i dones», p. 97. Sport-Entraide-Amitié.

Fum i carbassa, treuen el marit de casa

4 fonts, 1990.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 12. Ajuntament de Banyoles.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 64. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.

Fum i carabassa treuen la gent de casa

3 fonts, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 25 15 de maig de 1927) «Refraner. D'alguns aliments», p. 51. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Fum», p. 60. Editorial Moll.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 33 (Any I, 12-setembre-1936) «Menjar i beure. D'alguns aliments», p. 222. Revista Curiositats de Catalunya.

Fum i mala cara treu l'home de casa

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1110. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 234. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 181. Universitat Miguel Hernández.

Morros y mala cara trauen la gent de casa

3 fonts, 1831.
Equivalent en castellà: Humo y mala cara saca la gente de casa.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «419», p. 96. Imprenta de Saurí y Compañía.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 85. Editorial Rourich.

Fem, morros i males cares, treu a la gent de les cases

2 fonts, 1980.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 180. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Canterella refranyera», p. 144. J. Huguet Pascual, editor.

Fem, morros i males cares, treu la gent de les cases

2 fonts, 1989.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «F», p. 157. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Fum (Morros) y carabassa (mala cara), trèuen a la gent (al hòste) de casa

2 fonts, 1900.
Equivalent en castellà: Humo y mala cara, sacan á la gente de casa.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VI. Aliments», p. 214. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: Acqua, fumo, e mala femmina, caciano la gente di casa.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VI. Aliments», p. 215. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en alemany: Rauch und böses Gesicht vertreiben die Gäste aus dem Haus (Lang.).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VI. Aliments», p. 215. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Tres cosas echan de su casa al hombre: el humo, la gotera y la mujer vocinglera.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VI. Aliments», p. 215. Centre Excursionista de Catalunya.

Fum i carabaça treuen la gent de casa

2 fonts, 2011.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «F», p. 2. Manuscrit.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. E», p. 366. Web.

Fum i carabassa treuen la gent de la casa

2 fonts, 1979.
Font: Obra oberta 2 (Ed. Altafulla — El Pedrís 5 — Barcelona, 1979).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Violant i Simorra, Ramon (1979): Obra oberta, 2 - Col. «El Pedrís», núm. 5 «Mitologia, folklore y etnografia del fuego en Catalunya. Enigmística». Editorial Altafulla.

Fum i carbassa, treuen la gent de casa

2 fonts, 1937.
Se la inclou en l'olla podrida, puix que la gent té d'ella molt mal concepte quant a la seva valor alimentària.
Amades i Gelats, Joan (1978): L'escudella. La pipa «El recapte», p. 61. Editorial Selecta-Catalonia.
Amb aqueixa frase es dóna a comprendre que la carbassa és disgustada si se la dóna com a menjar, sigui amb farinetes, sigui amb arròs, sigui amb mongetes.
Serra i Boldú, Valeri (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 75 (Any II, 3-juliol-1937) «Del saber popular. Samfaina - carbassa», p. 25. Revista Curiositats de Catalunya.

Fum i mala cara fan fugir sa gent de la casa

2 fonts, 1947.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1947): Ibiza, núm. 24, març-setembre 1947 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 415. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Si la gent de la casa no és acollidora, la gent en fuig com del fum.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 43. Institut d'Estudis Eivissencs.

Fum i mala cara treuen l'hoste de casa

2 fonts, 1979.
Font: Obra oberta 2 (Ed. Altafulla — El Pedrís 5 — Barcelona, 1979).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Violant i Simorra, Ramon (1979): Obra oberta, 2 - Col. «El Pedrís», núm. 5 «Mitologia, folklore y etnografia del fuego en Catalunya. Enigmística». Editorial Altafulla.

Fum i mala cara treuen la gent de la casa

2 fonts, 1979.
Font: Obra oberta 2 (Ed. Altafulla — El Pedrís 5 — Barcelona, 1979).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Violant i Simorra, Ramon (1979): Obra oberta, 2 - Col. «El Pedrís», núm. 5 «Mitologia, folklore y etnografia del fuego en Catalunya. Enigmística». Editorial Altafulla.

Fum i mala cara treuen sa gent de casa

2 fonts, 2002.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2002): Revista Bellpuig, 659 «Refranyer popular», p. 3. Revista Bellpuig.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. F», p. 38. Consell de Mallorca.

Lo fum y la mala cara fan fugir la gent de casa

2 fonts, 1908.
Lloc: Catalunya del Nord.
Revue catalane (1908): Revue catalane, 013 -15 janv 1908 «Proverbes catalans», p. 13. Revue Catalane.
Lloc: Rosselló.
(1908): Revue catalane, 13 (15 janv 1908) «Proverbes catalans», p. 12. Revue Catalane.

Morros (o Fum) i mala cara treuen la gent de casa

2 fonts, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 271. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 181. Universitat Miguel Hernández.

Morros i mala cara / treuen la gent de casa

2 fonts, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 40 (Any I, 31-octubre-1936) «Aforismes i proverbis», p. 424. Revista Curiositats de Catalunya.

Mòrros y mala cara trauen la gent de casa

2 fonts, 1805.
Equivalent en llatí: Et parit os triste, ut fumus fastidia cunctis.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mòrro», p. 102.
Equivalent en llatí: Expelluntque domo deeciuntque simul.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mòrro», p. 102.
Equivalent en castellà: Humo y mala cara saca la gente de casa.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mòrro», p. 102.
Equivalent en castellà: El humo y mala cara saca la gente de casa.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tráurer», p. 380.
Equivalent en llatí: Et parit os triste ut funus fastidia cunctis; Expellitque domo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tráurer», p. 380.

El fum i la mala cara / fan fugir la gent de casa

1 font, 1969.
Equivalent en francès: La fumée et la mauvaise figure / chassent les gens de la maison.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'amistat / L'amitié», p. 72. Robert Morel Editeur.

Es fum i sa mala cara, treuen sa gent de sa casa

1 font, 2008.
Si vols tenir amics, procura ser afable i amable.
Sinònim: Fum i mala cara, treuen sa gent de casa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor «11. Diversos. 11.1. Foc, fum i llenya. Refranys», p. 482. Editorial Moll.

Fam i carbassa / treuen la gent de casa

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Carbassa (donar)», p. 218. Edicions Polígrafa.

Fam i carbassa reuen la gent de casa

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Fum i carabaça, o fum i mala cara, treuen la gent de casa

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Humo y mala cara, sacan la gente de casa.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. F», p. 805. Antoni López, Editor.

Fum i carabassa, treuen la gent de casa

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 57 (15 de setembre de 1928) «Refraner. XLII. Els fesols», p. 322. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Fum i carbassa / treuen l'hoste de casa

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Hoste», p. 277. Edicions Polígrafa.

Fum i mala cara, / treuen la gent de la casa

1 font, 1968.
Lloc: Martorell, Vinaròs.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fum», p. 271. Edicions Polígrafa.

Fum i mala cara, treuen la gent de casa

1 font, 1990.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 33. Ajuntament de Banyoles.

Fum i mala cara, treuen sa gent de casa

1 font, 1984.
Es molèsties i es mals modos, no agraden a ningú.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 206. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Fum i mala cara... treuen la gent de casa

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Fum y carabaça / Tréuhen la gent de casa

1 font, 1910.
Dictons.
Trad.: Fumée et citrouille / Font partir les gens de la maison.
Lloc: Rosselló.
Conill, L. (1910): Revue catalane, 41 (15 mai 1910) «Botanique populaire catalane», p. 151. Revue Catalane.

Fum y carabassa / tréuhen á la gent de casa

1 font, 1891.
Es quasi traducció del castellá.
Equivalent en castellà: Humo y mala cara / sacan á la gente de casa.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Carabassera. Aforismes», p. 53. Associació d'Excursions Catalana.

Fum y carabassa, ó fum, morros ó mala cara, trahuent á la gent de casa

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 181. Universitat Miguel Hernández.

Fum, morros i mala cara / treuen la gent de casa

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fum», p. 272. Edicions Polígrafa.

Fum, morros i mala cara, trauen a la gent de casa

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «F», p. 160. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Fum, morros y mala cara, trauen a la gent de casa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 124. Editorial Arte y Letras.

La fam i la mala cara / treuen la gent de casa

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara», p. 207. Edicions Polígrafa.

Lo fum y la mala cara

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quint ramellet. Flors de casa y de taula», p. 95. Imprempta de Carlos Latrobe.

Lo fum y la mala cara / Fan fugir la gens de casa

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «L», p. 19. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Lo fum y la mala cara / trauhen à la gent de casa

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quint ramellet. Flors de casa y de taula», p. 95. Imprempta de Carlos Latrobe.

Lo gest y la mala cara trauhen la gent de casa

1 font, 1814.
Dos noms en singular volen lo verb en plural.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «De nominatiu ab verb», p. 112. Web.

Morros i carabassa espanten la gent de casa

1 font, 1992.
Sinònim: Fum i mala cara treuen la gent de casa.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2369», p. 255. Columna Edicions.

Morros i carabassa, espanten la gent de casa

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 57 (15 de setembre de 1928) «Refraner. XLII. La carabassa», p. 322. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Morros i mala cara trauen a la gent de casa

1 font, 1997.
Los que tienen malos modales ahuyentan a la gente.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «M», p. 98. Comercial Denes, SL.

Morros i mala cara trauen la gent de casa

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 181. Universitat Miguel Hernández.

Morros i mala cara, trauen a la gent de casa

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 224. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Morros i males cares, treuen la gent de les cases

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La casa», p. 62. Garsineu Edicions.

Morros y mala cara trauen la gènt de casa

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Humo y mala cara saca la gente de casa.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 653. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Morros y mala cara tráuhen la gent de casa

1 font, 1803.
Sinònim: V. Morros.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Gent», p. 405.

Morros y mala cara trauhen la gent de casa

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «M», p. 38. Manuscrit.

Morros y mala cara, trauen a la gent de casa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 174. Editorial Arte y Letras.