Paremiologia catalana comparada digital

Qui té ofici, té benefici

89 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1736.

Qui té ofici, té benefici

33 fonts, 1831.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 245. Editorial Arte y Letras.
Significa que el qui sap treballar bé d'un ram determinat, en treu profit.
Sinònim: Qui té bon ofici, té bon benefici | Qui té ofici, té pa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Ofici Refr. c)». Editorial Moll.
Batlle, Joan Baptista (1898): Calendari català, pera l'any 1898, p. 142. Joan Bta. Batlle.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Dels 45 adagis de Burguera que coincidien amb altres tants de Ros, n'hi ha 26 incorporats al DCCL, entre els quals trobem: A) adagis que mantenen la codificació gairebé invariable, en les tres obres.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 110. Revista Caplletra.
Dels 45 adagis de Burguera que coincidien amb altres tants de Ros, n'hi ha 26 incorporats al DCCL, entre els quals trobem: A) adagis que mantenen la codificació gairebé invariable, en les tres obres.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 110. Revista Caplletra.
Dels 45 adagis de Burguera que coincidien amb altres tants de Ros, n'hi ha 26 incorporats al DCCL, entre els quals trobem: A) adagis que mantenen la codificació gairebé invariable, en les tres obres. De: Burguera, Miquel.
Font: Phrases perutiles et adagia venusta, dins Preceptes, elegancias, calendas, y frases; que se enseñan en las Escolas de Gramàtiga de la Província de S. Francesch de Mallorca (sd).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 110. Revista Caplletra.
Equivalent en castellà: Quien ha oficio, ha beneficio.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «118», p. 30. Imprenta de Saurí y Compañía.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre oficis i feines». Web.
Sinònim: Si no vols tenir desfici, a ton fill dóna-li ofici | Qui té art, va per tota part | Qui trasteja, menjoteja | Qui et donà l'ofici, et donà el benefici | Bons oficis, bons beneficis | Qui té art, peca quan vol.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 178», p. 548. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Oficis», p. 81. Garsineu Edicions.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 3. Sobre oficis i beneficis (diners, treballs, oficis…)». Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 60. Consell de Mallorca.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Treball». Web.
Equivalent en castellà: Quien ha oficio, ha beneficio; ó quien tiene arte, va por toda parte.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 234. Imp. de J. Horta.
Grupo Promotor Santillana (1997): Lectures. Llibre de refranys. Cicle inicial 2n «Què seré?», p. 15. Grupo Promotor Santillana.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 21. Anubar Ediciones.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 23. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «L'afany o la peresa, el treball i els treballadors», p. 77. Editorial l'Esquer.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 59. Editorial Millà.
Encara que avui dia el mercat laboral depèn de molts factors, és cert que saber un ofici t'obre portes per tenir un treball més o menys estable.
Nació Digital (2023): «Refranys catalans: els més populars i el seu significat - https://www.naciodigital.cat/noticia/258793/refranys-catalans». Nació Digital.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «182 - Qui té ofici, té benefici», p. 182. Blogger.
Tenir una especialitat o professió facilita que puguis obtenir una feina.
Sinònim: Bons oficis, bons beneficis; Qui té art va per tota part.
Equivalent en castellà: Quien ha oficio, ha beneficio; Quien tiene arte va por toda parte.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «ofici». Editorial Barcanova.
Sinònim: Veg. tb. Qui té art, va a tota part.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 95. Institut d'Estudis Eivissencs.
Qui té una bona professió, d'ella pot viure.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Feines. Oficis», p. 216. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 12. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Qui te ofici. 15-3-1885.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1697.jpg. Manuscrit.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 297. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Equivalent en castellà: Quien ha oficio, ha beneficio.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 832. Antoni López, Editor.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.4. Els oficis i les professions», p. 230. Eixam Edicions.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 37. Seuba Edicions.
(Franc. Cast.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «O», p. 70. Tarascó, Viladot & Cuesta.
Oficio.
Equivalent en castellà: Quien tiene oficio, tiene beneficio.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 52». Autoedició.

Qui té ofici té benefici

11 fonts, 1923.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. L'ofici», p. 63. Pagès Editors.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El treball. Ofici», p. 110. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1923): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XIX. Manresa, juliol de 1923, núm. 81», p. 392. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Arrels medievals. En la societat catalana pren el sentit de "tenir tècnica", buscar constantment noves formes, nous materials.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Treball i negocis», p. 144. Editorial de Vecchi.
Hostench, Rosita (1997): Diari de la padrina del Joan «Dites». Correu electrònic.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Verbs», p. 188. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Equivalent en castellà: Quien tiene oficio, tiene beneficio.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Ofici», p. 93. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. El treball», p. 345. Edicions 62.
Qui te ofici. 19-10-1893.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1695.jpg. Manuscrit.
Qui te ofici. 19-10-1890.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1698.jpg. Manuscrit.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Qui tè ofici tè benefici

4 fonts, 1803.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 158. Est. Tip. La Hormiga de Oro.
Equivalent en castellà: Quien ha oficio ha beneficio.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Benefici», p. 92.
Equivalent en castellà: Quien tiene arte va por toda parte.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Benefici», p. 92.
Equivalent en llatí: Arte sua dives totum faber ambulant orbem.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Benefici», p. 92.
Equivalent en castellà: Quien ha oficio ha beneficio | Quien tiene arte va por toda parte.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 661. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Ref. que ensenya cuant útil es saber traballar de algun art pera guanyarse la vida.
Equivalent en castellà: Quien ha oficio ha beneficio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ofici», p. 330. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya cuant útil es saber traballar de algun art pera guanyarse la vida.
Equivalent en castellà: Quien tiene arte va por toda parte.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ofici», p. 330. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya cuant útil es saber traballar de algun art pera guanyarse la vida.
Equivalent en francès: Il n'y a point de si petit métier qui ne nourrisse son maître.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ofici», p. 330. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya cuant útil es saber traballar de algun art pera guanyarse la vida.
Equivalent en italià: Chi ha un mestiere guadagna sempre.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ofici», p. 330. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya cuant útil es saber traballar de algun art pera guanyarse la vida.
Equivalent en llatí: Ars operosa refert prae cunctis utile semper.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ofici», p. 330. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya cuant útil es saber traballar de algun art pera guanyarse la vida.
Equivalent en llatí: Arte sua dives totum faber ambulat orbem.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ofici», p. 330. Impremta de Josep Torner.

Qui te ofici te benefici

4 fonts, 1912.
De economía y precisió de treballar.
Esteve i Seguí, Josep (1912): Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VIII. Manrèsa janer-febrer de 1912. Núm. 53. Pàg. 208-218 ««Tria d'adagis, aforismes y pensaments»», p. 212. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/41/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/47/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Qui te ofici. 19-10-1892 / 19-10-1893 / 19-10-1894 / 19-10-1895.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1699.jpg. Manuscrit.
Qui te ofici. 24-10-1913 / 30-11-1913.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1701.jpg. Manuscrit.
Qui te ofici. 1-4-1915 / 17-4-1915 / 17-4-1917 / 24-8-1919 / 3-5-1921.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1702.jpg. Manuscrit.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «O», p. 41. Manuscrit.

Qui té bon ofici, té bon benefici

3 fonts, 1926.
Significa que el qui sap treballar bé d'un ram determinat, en treu profit.
Sinònim: Qui té ofici, té benefici | Qui té ofici, té pa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Ofici Refr. c)». Editorial Moll.
Sinònim: Qui té ofici, té benefici | Bons oficis, bons beneficis.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 177», p. 548. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Qui a un bon métier, gagne bien sa vie.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Els oficis / Les métiers», p. 616. Robert Morel Editeur.

Qui té ofici, té pa

2 fonts, 1926.
Significa que el qui sap treballar bé d'un ram determinat, en treu profit.
Sinònim: Qui té ofici, té benefici | Qui té bon ofici, té bon benefici.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Ofici Refr. c)». Editorial Moll.
La fortuna té valor, l'ofici val més; si la fortuna es perd, dura més.
Equivalent en llatí: Res valet, ars praestat; si res perit, ars restat.
Font: HW 26790.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2616», p. 151. Enciclopèdia Catalana.

L'home que té un ofici tindrà també benefici

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Oficis i professions», p. 103. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

L'home que té un ofici tindrà també benefici…

1 font, 1987.
Equivalent en francès: L'homme qui a un métier aura aussi du profit.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Mossos i pagesos… Treballs i diners», p. 54. Sport-Entraide-Amitié.

Qui té bon ofici / té bon benefici

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Ofici», p. 21. Edicions Polígrafa.

Qui te ofici / te benefici

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/33/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui te Ofici te benefici

1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Arte quemvis alit terra.
Burguera, Fra Miquel (1752): Preceptes, elegancias, calendas y frases que se enseñan en las escolas de gramatiga de la provincia de S. Francesch de Mallorca «Phrases perutiles, et adagia venusta. Sub littera Q», p. 30. Casa de Miquel Cerdá.

Qui te Ofici té benefici

1 font, 2001.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 104. Revista Caplletra.

Qui té Ofici te benefici

1 font, 2001.
De: Burguera, Miquel.
Font: Phrases perutiles et adagia venusta, dins Preceptes, elegancias, calendas, y frases; que se enseñan en las Escolas de Gramàtiga de la Província de S. Francesch de Mallorca (sd).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 104. Revista Caplletra.

Qui tè ofici tè benèfici

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Quien tiene arte va por toda parte.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Qui», p. 252.
Equivalent en llatí: Arte sua dives totum faber ambulat orbem.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Qui», p. 252.

Qui tè ofici, tè benefici

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Quien ha oficio ha beneficio.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ofici», p. 127.
Equivalent en castellà: Quien tiene arte va por toda parte.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ofici», p. 127.
Equivalent en llatí: Ars operosa refert prae cunctis utile semper.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ofici», p. 127.
Equivalent en llatí: Arte sua dives totum faber ambulat orbem.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ofici», p. 127.

Qui te ofici, te benefici

1 font, 2021.
Qui te ofici. 4-9-1861.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1696.jpg. Manuscrit.
Qui te ofici. 2-4-1910 / 30-5-1911.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1700.jpg. Manuscrit.

Qui té Ofici, té benefici

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 87. Librerías París-Valencia.

Qui té ofici, té rénda

1 font, 1905.
Proverbis franceses.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis franceses», p. 181. Stampa Elzeveriana.

Qui té un bon ofici, fa benefici

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Qui a un bon métier, réalise des bénéfices.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Justícia i mesters», p. 16. Autoedició.