Paremiologia catalana comparada digital

Prou dejuna qui mal menja

80 recurrències en 22 variants. Primera citació: 1736.

Prou dejuna qui mal menja

17 fonts, 1803.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1051. Editorial Selecta-Catalonia.
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 111. Revista Caplletra.
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 111. Revista Caplletra.
Equivalent en castellà: Arto ayuna quien mal come.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «242», p. 58. Imprenta de Saurí y Compañía.
Expressa la penalitat del que mal menja.
Equivalent en castellà: Harto ayuna quien mal come.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Dejunar», p. 11. Agencia Médica Catalana.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Sinònim: Pròu dejuna qui molt menja.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1927): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XXIII. Manresa, gener de 1927, núm. 107», p. 16. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Equivalent en castellà: Harto ayuna quien mal come.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dejunar», p. 218.
Equivalent en llatí: Qui male corpus alit ieiunia servat abunde.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dejunar», p. 218.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 92», p. 465. Columna Edicions.
Equivalent en castellà: Harto ayuna quien mal come.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 656. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 18. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1818. Publicacions de la Universitat de València.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 327. Edicions 62.
(Nota: els pobres ja han fet prou sacrificis).
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «sacrifici». Web.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 268. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Equivalent en castellà: Harto ayuna quien mal come.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. P», p. 824. Antoni López, Editor.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «D», p. 17. Manuscrit.

Bé dejuna qui mal menja

7 fonts, 1910.
Vol dir que aquells qui per necessitat o pobresa estan mal alimentats, fan tanta mortificació com els qui dejunen voluntàriament.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dejunar o dijunar Refr. b)». Editorial Moll.
Significa que no està obligat a observar rigorosament els dijunis aquell qui normalment no menja el que necessita.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Menjar Refr. vv)». Editorial Moll.
No fa falta massa explicació.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Refranys», p. 364. Editorial Moll.
Significa que no està obligat a observar rigorosament els dijunis aquell qui normalment no menja el que necessita.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Menjar», p. 74. Editorial Moll.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «D», p. 82. Institut d'Estudis Eivissencs.
Equivalent en castellà: Harto ayuna quien mal come.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 222. Imp. de J. Horta.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Menjar», p. 147. Edicions Polígrafa.
Be dejuna qui. 31-8-1914 / 30-4-1916 / 25-8-1918 / 29-6-1920 / 10-4-1922.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_185.jpg. Manuscrit.

Prou dejuna qui molt menja

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1078. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Si emmalalteix haurà de fer dieta.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 327. Edicions 62.

Prou dejuna, qui mal menja

5 fonts, 1814.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Del relatiu ab lo antecedent», p. 110. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
L'Iglesia es mare: qui mal menja, sia per falla de salut ó per mancarli lo menester, está dispensat del dejuni.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 101. Editorial Rourich.
Sinònim: Bé dejuna, qui mal menja.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dejunar», p. 39. Edicions Polígrafa.
Prou dejuna qui. 17-2-1879.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1283.jpg. Manuscrit.

Bé dijuna qui mal menja

3 fonts, 1986.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. B», p. 23. Consell de Mallorca.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 31. Institut d'Estudis Eivissencs.
Els que no tenen a prou per menjar no estan obligats a guardar el dejuni que fixa l'Església.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 62. Institut d'Estudis Eivissencs.

Prou dijuna qui mal minja

3 fonts, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «2. L'alimentació - 2.1. Menjar». Web.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. O P», p. 164. Impremta Querol, Tortosa.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Bé dejuna, qui mal menja

2 fonts, 1968.
Sinònim: Prou dejuna, qui mal menja.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dejunar», p. 39. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Jeûne bien, qui mange mal.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La cuina i la taula / La cuisine et la table», p. 158. Robert Morel Editeur.

Be dejuna, qui mal menja

2 fonts, 1964.
Be dejuna qui. 23-9-1872.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_182.jpg. Manuscrit.
Lloc: Artà.
(1964): Revista Bellpuig, 53 «Jeroglífic», p. 8. Revista Bellpuig.

Prou dejuna qui mal mènja

2 fonts, 1805.
Sinònim: V. Dejunar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mènjar», p. 84.
Ref. ab que se manifèsta que lo mènjar malamènt es tant penòs com lo matèx dejuni.
Equivalent en castellà: Harto ayuna quien mal come.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dejunar», p. 637. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se manifèsta que lo mènjar malamènt es tant penòs com lo matèx dejuni.
Equivalent en francès: Maigre chère, double jeûne.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dejunar», p. 637. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se manifèsta que lo mènjar malamènt es tant penòs com lo matèx dejuni.
Equivalent en italià: Chi poco mangia tropppo digiuna.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dejunar», p. 637. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se manifèsta que lo mènjar malamènt es tant penòs com lo matèx dejuni.
Equivalent en llatí: Qui male corpus alit jejunia servat abunde.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dejunar», p. 637. Impremta de Josep Torner.

Bé dejuna qui mal dina

1 font, 1984.
Qui no menja prou, fa dejuni cada dia.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Cuina. Menjar i beure», p. 188. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Be dejuna qui mal menja

1 font, 2021.
Be dejuna qui. 14-4-1883.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_183.jpg. Manuscrit.
Be dejuna qui. 28-8-1912.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_184.jpg. Manuscrit.

Bé dejuna qui malmenja

1 font, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Malmenjar Refr.». Editorial Moll.

Bé dejuna qui molt menja

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 87», p. 464. Columna Edicions.

Be dejuna qui molt menja

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: A la vida del cuerpo ayuda la abstinencia muy espléndida y largamente (Nieremberg).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 171. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: El buen comer, trae mal comer.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 171. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: El que poco come, es quien mucho tiempo come.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 171. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Lo que tú comas de más, eso ménos comerás (Cartilla Higiénica).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 171. Centre Excursionista de Catalunya.
De: Pepratx.
Equivalent en francès: Celui qui fait de son centre un jardin, avant de l'année, en voit la ruine.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 171. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Ne fais pas four de ton bonnet, ni de ton ventre, jardinet.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 171. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en portuguès: Homen farto, naõ he comedor.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 171. Centre Excursionista de Catalunya.
Sinònim: Un menjar, ne veda molts (Jafuda) | Menjar y bèure a deshòra, el paidor pertorba (Ramon Fònt) | L'hòme, més que cap altra fera, se complau en devorar mès de lo que li reclama la fam (Valls y Bofarull).
Equivalent en castellà: El mucho comer, trae poco comer.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 171. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Si autem abstinens est adjiciet vitam (Eclesiástic).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 172. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Vitam declinas, tibi sint si prandia lauta (Escòla de Salèrno).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 172. Centre Excursionista de Catalunya.

Be dijuna qui mal menja

1 font, 1944.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 7, setembre-octubre 1944 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 114. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Pròu (Be) dejuna, qui mal menja

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Harto ayuna, quien (el que) mal come.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 149. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Double jeûne, doubles morceaux.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 149. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Maigre chère, double jeûne.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 149. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: Chi poco mangia, troppo digiuna.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 149. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Qui male corpus alit, jejunia servat abunde.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 149. Centre Excursionista de Catalunya.
Sinònim: Assats es desastruch qui no ha que menuch (Prov. Ar. s. XIV).
Equivalent en castellà: Bien ayuna, quien mal come.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 149. Centre Excursionista de Catalunya.

Prou dejuna que mi mal menja

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 233. Manuscrit.

Pròu dejuna qui mal menja

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 221. Editorial Arte y Letras.

Prou dejuna qui mal mentja

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 84. Librerías París-Valencia.

Pròu dejuna qui molt menja

1 font, 1908.
Sinònim: Prou dejuna qui mal menja.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de novembre de 1908, núm. 24», p. 103. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Prou dejuna qui no menja

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. Menjar i beure», p. 47. Garsineu Edicions.

Prou dijuna qui mal menja

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VI. Piedad personal. Ayuno», p. 120. Museu de Mallorca.