Paremiologia catalana comparada digital

Quan les filles són casades surten els gendres

91 recurrències en 55 variants. Primera citació: 1803.

Quan la filla és casada, surten els gendres

9 fonts, 1987.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. El tardaner», p. 112. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 574. Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Amor i casament», p. 91. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 66. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.
Equivalent en francès: Quand la fille est mariée, les gendres se présentent.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors… homes i dones», p. 96. Sport-Entraide-Amitié.

Quan la filla és maridada, surten els gendres

6 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: A buena hora, mangas verdes.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 186. Editorial Pòrtic.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
S'aconsella d'anar en compte en l'elecció i no conformar-se amb el primer candidat, ja que sovint no es posa esment a atendreles bones oportunitats.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «El matrimoni i l'amor», p. 60. Editorial de Vecchi.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 574. Web.
Recomana evitar la precipitació.
Sinònim: Quan les filles són casades surten els gendres.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. Els parents», p. 248. Edicions 62.
Oportunitat no atesa.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «sortida, sortir», p. 131. Editorial Millà.

Quan les filles són casades surten els gendres

6 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1188. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1105. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La filla», p. 23. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Correu / Terrafeta, Rosa Maria (2020). Correu electrònic.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. Els parents», p. 248. Edicions 62.
Recomana evitar la precipitació.
Sinònim: Quan la filla és maridada, surten els gendres.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. Els parents», p. 248. Edicions 62.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 163. Museu de Vilafranca.

Quan la filla és casada surten els gendres

4 fonts, 1914.
E. V. Equip (1996): Revista Caprabo «REFRANYS CATALANS. DE L'AMOR, LA DONA… (2)», p. 65. Caprabo.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Equivalent en castellà: A la hija casada salen los yernos.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 825. Antoni López, Editor.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Dones, matrimoni i amor», p. 101. Museu Arxiu de Sentmenat.

Quan les filles són casades, surten els gendres

3 fonts, 1966.
Vol dir que de vegades les solucions dels problemes es troben quan ja no són oportunes o quan ja no hi ha remei.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Filla», p. 58. Editorial Moll.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «T. Calaix del sastre Mec», p. 78. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Tasis, Rafael (1966): La saviesa del poble, p. 21. Autoedició.

Sempre surten els gendres quan les noies són casades

3 fonts, 2014.
Sinònim: Quan la filla és casada surten els gendres.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IV. L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 217. Llibres de l'Index, S.A.
Refranys de tota mena. Selecció de refranys catalans escoltats a Vic.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Correu electrònic.

Quan la filla es casada surten els gendres

2 fonts, 1915.
En otros refranes se hace ver, o lo mal ordenado del mundo, suponiendo que las cosas se preparan y suceden de modo desfavorable, con una orientación injusta o bien hacen ver como la suprema ordenación de la casualidad, manifestándose en lo más sencillo, en lo más íntimo, engendra la vulgarmente llamada mala suerte, como regla general de los acontecimientos. De: Eluras Sonet, Salvador (Barcelona, Mayo de 1918).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0069 «Refranes optimistas y pesimistas - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435060304201/39/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 23. Editorial Millà.

Quan la filla és casada, és quan ix el gendre

2 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 272. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Dones», p. 120. J. Huguet Pascual, editor.

Quan la noia es casa, li surten pretendents

2 fonts, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «II. Les jornades de la vida. El casament», p. 56. Garsineu Edicions.
Equivalent en esperanto: Elektu edzinon laŭ deveno kaj ne laŭ mieno.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Homes, dones, amor, festeig, matrimoni | Viroj, virinoj, amo, amindumado, geedzeco », p. 6. Associació Catalana d'Esperanto.

Quan la xica és casada surten los «novios»

2 fonts, 1984.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Centre d'Estudis de la Terra Alta (1984): Refranys de la Fatarella «Vida quotidiana», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Diversos autors (1985): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 9-10, p24-25 «Refranys de la Fatarella. Vida quotidiana», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Sempre surten els gendres quan les filles són casades

2 fonts, 1980.
Perdre les oportunitats.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Refranys», p. 184. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: El Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Palacín, Lola (1980): Recull de refranys «Les festes i l'amor», p. 5.

A filla casada, eixen els gendres

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 299. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

A filla casada, ixen los gendres

1 font, 1905.
Proverbis castellans.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis castellans», p. 223. Stampa Elzeveriana.

A filla casada, ixen-li los gendres

1 font, 1996.
Equivalent en castellà: A hija casada salen los yernos.
Font: Capítol IX. (IX.13).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 247. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Con la filla (o jove, pubilla) és casada surt el genre

1 font, 2017.
Aquest refrany el solien dir el spares després que la seva filla s'hagués casat, quan llavors acostumava a aparèixer un partit millor que l'actual gendre: de millor posició econòmica, amb més diners, propietats, etc. Fig. Vol dir que quan s'ha fet un tracte o s'ha pres una decisió se sol presentar una oportunitat millor.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 219. Salvat, S.A. de Ediciones.

Con la filla ja és casada, ixen los gendres

1 font, 1915.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Casament», p. 18. Impremta Catalònia.

Con les filles estan casades, surten els gendres

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Con les filles estan casades, surten els genres

1 font, 1999.
Lloc: Cerdanya.
Web de la Cerdanya (1999): Refranys de la Cerdanya «Dites populars: Refranys». Web.

Cuand las fillas son casadas / sempre solen surtí'ls gendras

1 font, 1864.
Cuand las fillas son casadas / sempre solen surtí'ls gendras. / Qué 'n fareu d'aquesta tropa?
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): Las Pildoras d'Holloway o la pau d'Espanya «Acte únich. Escena VIII», p. 7. Viquitexts.

Despres de casada la filla ixen gendres

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: A la hija casada, salen los yernos.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 644. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Després de casada la filla ixen gendres

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Després de casada la filla, / ixen els gendres

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Casament», p. 286. Edicions Polígrafa.

Després de casada la filla, ixen els gendres

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1011», p. 481. Columna Edicions.

Desprès de casada la filla, ixen lós gendres

1 font, 1917.
Sinònim: Després de casada la filla, ixen els gendres.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 173. Editorial Trabucaire.

Després de casada la filla, ixen los gendres

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 36. Editorial Rourich.

Després de la filla casada, surten els gendres

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Fills i filles», p. 82. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Desprès qu'hem casat, ó desprès de casada la filla ixèn los gendres

1 font, 1803.
Loc. met. fam.
Equivalent en castellà: Á la hija casada sálennos yernos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Casat, da», p. 137.
Loc. met. fam.
Equivalent en llatí: Post bellum auxilium.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Casat, da», p. 137.

Desprès que hem casad, ó desprès de casada la filla ixen los gendres

1 font, 1839.
Ref. que repren á aquells que no habend volgud remediar abans los traballs de algú, desprès que per altre costat se han remediad, acuden ab ofertas y mostras de desitj de remediarlos.
Equivalent en castellà: Á la hija casada sálennos yernos.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fill, lla», p. 967. Impremta de Josep Torner.
Ref. que repren á aquells que no habend volgud remediar abans los traballs de algú, desprès que per altre costat se han remediad, acuden ab ofertas y mostras de desitj de remediarlos.
Equivalent en francès: À fille mariée, il ne manque pas de marieurs.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fill, lla», p. 967. Impremta de Josep Torner.
Ref. que repren á aquells que no habend volgud remediar abans los traballs de algú, desprès que per altre costat se han remediad, acuden ab ofertas y mostras de desitj de remediarlos.
Equivalent en italià: Quando la figlia è maritata vengono i paraninfi.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fill, lla», p. 967. Impremta de Josep Torner.
Ref. que repren á aquells que no habend volgud remediar abans los traballs de algú, desprès que per altre costat se han remediad, acuden ab ofertas y mostras de desitj de remediarlos.
Equivalent en llatí: Post restitutam valetudinem ecce medicus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fill, lla», p. 967. Impremta de Josep Torner.

Despues de casada la filla, ixen gendres

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: A la hija casada, salen los yernos.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «190», p. 46. Imprenta de Saurí y Compañía.

Pus que la filla és casada, ixen los gendres

1 font, 1900.
V. Tart.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «C», p. 24. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Quan la filla es casada ixen los gendres

1 font, 2020.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «Q», p. 4. Manuscrit.

Quan la filla és casada ixen los jendres

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. Q», p. 372. Web.

Quan la filla és casada li surten els pretendents

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. Q», p. 95. Ajuntament de l'Escala.

Quan la filla fou casada, / li sortiren els pretendents

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 72. Autoedició.

Quan la filla n'és casada surten los gendres

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «2. Aforismes referents al amor y al matrimoni», p. 13. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Quan la noia és casada, li surten pretendents

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «5. Qui tira pedretes, tira amoretes», p. 61. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Quan la noia és casada, surten els gendres

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «5. Qui tira pedretes, tira amoretes», p. 62. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Quan la noia fou casada, li sortiren els pretendents

1 font, 1994.
Quan es decideix quelcom, en realitzar-ho, és quan s'aprecia.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.

Quan la núvia n'és casada llavors surten els marits

1 font, 2010.
Lloc: Gràcia (Barcelona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Quan les filles son casades surten els gendres

1 font, 1915.
De: Moragas i Rodes, Fidel de (1917-18).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0075 «Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435140304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quan les filles són casades, / surten els casadors

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Quand les filles sont mariées, / sortent les prétendants.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El casament / Le mariage», p. 110. Robert Morel Editeur.

Quan les filles són casades, apareixen els gendres

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Quan les filles són casades, ixen els gendres

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 272. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Quan les filles son casades, surten els gèndres

1 font, 1910.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1910): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VI. Manresa, agost-setembre de 1910, núm. 44», p. 71. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Quan les filles són casades, surten els gendres rics

1 font, 1979.
Sinònim: Quan és mort el matxo, surten els traginers.
Lloc: Vallès.
Farell i Domingo, J (1979): Revista Catalana de Geografia, 9-16 (1980-81), p. 5-79 «Castellfollit de Riubregós - Refranys i locucions de traginer - https://www.icgc.cat/bd/pubs/rcg/RCG_E1_09_16.pdf», p. 64. Institut d'Estudis Catalans.

Quan les filles son casaes, ixen els gèndres

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 224. Editorial Arte y Letras.

Quan les filles són mortes surten los gendres

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «7. La família - 7.3. Pares i fills». Web.

Quan les filles son mortes surten los gendres

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Quan son casades les filles surten els gèndres

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 5 de febrer de 1908, núm. 17», p. 302. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Quan va ser casada li sortiren els nuvis

1 font, 1985.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1985): Bot. Notícia del meu poble «5. Dites i refranys», p. 115. El Llamp.

Quant las fillas son casadas, / allávors exen los gendres

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Sisé ramellet. Flors del casament», p. 123. Imprempta de Carlos Latrobe.

Sempre eixen els novios (promesos) quan les filles ja están casades

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «S», p. 48. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Sempre surten els gendres, quan les filles són casades

1 font, 2010.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Sempre surten los gendres, quan les filles son casades

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. S», p. 166. Impremta Querol, Tortosa.

Sempre surten los hereus / quan les puvilles son casades

1 font, 1915.
Pagés. De: Balcells Mariné, Salvador (1917-18).
Lloc: Prades (Tarragona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0101-0011 «Qüestionari núm. 1 - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433330304201/103/», p. 51. Consejo Superior de Investigaciones Científicas.