Paremiologia catalana comparada digital

Qui més en té, més en vol

114 recurrències en 42 variants. Primera citació: 1736.

Qui més té, més vol

42 fonts, 1736.
Advierte la insaciabilidad de la codicia, que se aumenta con las riquezas.
Equivalent en castellà: Quien más tiene, más quiere.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «T», p. 129. Comercial Denes, SL.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. Q», p. 89. Ajuntament de l'Escala.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 102. Ajuntament d'Alzira.
Significa que les persones no estan mai assaciades de riqueses.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Voler», p. 104. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. L'ambició», p. 110. Pagès Editors.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 312. Autoedició.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 316. Autoedició.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 135. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 18 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.
Dita que expressa la mateixa idea que Juvenal. De: Juvenal.
Equivalent en llatí: Crescit amor nummiquantum ipsa pecunia crescit.
Font: Sàtires 14.139.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 224», p. 101. Edicions 62.
Sinònim: La mar, quan més té, més brama.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 512», p. 338. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Els diners», p. 70. Garsineu Edicions.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De treball i diners», p. 34. Autoedició.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes. Encreuats «Del treball i diners», p. 40. Autoedició.
De: Villalobos.
Equivalent en castellà: Cuanto más oro traen, en mayor estima le tienen y mayor hambre tienen de él.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «I. Bons consells sobre religió y moral». Estampa de'n Tomás Carreras.
De: Sant Bernat.
Equivalent en llatí: Crescit amor nummi quantum ipsa pecunia crescit.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «I. Bons consells sobre religió y moral». Estampa de'n Tomás Carreras.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 3. Sobre oficis i beneficis (diners, treballs, oficis…)». Llibres de l'Index, S.A.
Voler.
Equivalent en italià: Chi più ha, più desidera.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 218. Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 132. Universitat Autònoma de Barcelona.
És una constant majoritària de l'egoisme humà.
Equivalent en castellà: A más oro, menos reposo | A más moros, más ganancias.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 344. Web.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 45. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 18. Autoedició.
Equivalent en esperanto: Ju pli oni posedas, des pli oni avidas.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Diners, feina, poder, justícia, lleis | Mono, laboro, povo, justico, leĝoj», p. 24. Associació Catalana d'Esperanto.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Tindre», p. 143. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Vulguer», p. 156. Pagès Editors.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 56. Editorial Millà.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 92. Edicions Salòria.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 120. Autoedició.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «179 - Qui més té, més vol», p. 179. Blogger.
Es diu dels ambiciosos.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 435. Edicions 62.
Qui molt té, més desitja. De: Sèneca.
Equivalent en llatí: Qui multum habet, plus cupit.
Font: Ep. 119.6.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2457». Enciclopèdia Catalana.
Creix l'amor als diners tant com creix la mateixa riquesa. Cf. qui multum habet… De: Juvenal.
Equivalent en llatí: Crescit amor nummi, quantum ipsa pecunia crescit.
Font: 14.139.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «543». Enciclopèdia Catalana.
Es rics, no estan contents mai.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Rics. Riquesa», p. 272. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 295. Editorial Antinea.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 286. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 89. Librerías París-Valencia.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 136. Zenobita Edicions.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: Els diners. L'estalvi», p. 47. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 120. Onada Edicions.
Qui més té, més vol i així el món no pot girar rodó.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «De casa en casa - I», p. 113. Edicions Proa.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 36. Amics de Tous.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 111. Museu Arxiu de Sentmenat.

Qui més té més vol

9 fonts, 1989.
En tocar els diners, cal estar sobre el cas: També abunden les referències als qui tenen. I, a desgrat d'envejar-los dient: tots els pillos tenen sort, ells ja van aviats. Els qui no tenen massa vegades res més els hi roda pel cap.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «X. Relacionats amb diners, comptes, posseir, donar, furtar… I les mans», p. 86. Autoedició.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «9. Els diners - 9.5. Usura». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Egoisme», p. 182. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Los diners», p. 53. Cossetània Edicions.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 252. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Els valors. Defugir l'ambició i l'enveja», p. 180. Institut Francesc Ribalta.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 26. Seuba Edicions.

Com més en tenen, més en volen

8 fonts, 1989.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Dit de qui mai està satisfet amb el que té. Aquest, quan satisfà un desig, de seguida en té un altre i així successivament fins a extrems inversemblants.
Equivalent en castellà: Hasta los gatos quieren zapatos.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 139. Editorial de Vecchi.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 212. Web.
Sinònim: Veg. La mar, com més en té, més brama.
Equivalent en castellà: Cuanto más se tiene, más se quiere, Quien más tiene, más quiere.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «tenir». Editorial Barcanova.
Sinònim: Qui més té, més vol.
Equivalent en castellà: Veg. tb. 535 i 625 | Cuanto más se tiene, más se quiere | El que más tiene, más quiere | Hasta los gatos quieren zapatos | Quien más tiene, más quiere.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Tenir», p. 121. Edicions 62.
Es diu dels ambiciosos.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 423. Edicions 62.
Qui molt té, més desitja. De: Sèneca.
Equivalent en llatí: Qui multum habet, plus cupit.
Font: Ep. 119.6.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2457». Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. C», p. 123. Edicions Víctor.

Qui més té, més en vol

3 fonts, 1996.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 11. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

Com més en tenen més en volen

2 fonts, 1997.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Ambició: no té fi.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Volició: (1) ambició», p. 80. Edicions 62.

Com més se'n tenen, més se'n volen

2 fonts, 1983.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 147. Editorial Selecta-Catalonia.
Es refereix als diners.
Tot i que eren rics, no deixaven d'eixamplar els negocis per mirar de fer més quartos: com més se'n tenen, més se'n volen.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 136. Llibres de l'Index, S.A.

Com més tens, més vols

2 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

El que més té, més vol

2 fonts, 1993.
Significa que els homes no estan mai assaciats de riqueses.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. E», p. 61. Ajuntament de Quart.

Quan més en tens més en vols

2 fonts, 2006.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

Qui més en té més en vol

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Lloc: Baix Empordà.
IESI la Bisbal (2014): IESI la Bisbal «Remeis i saviesa popular. Dites - http://www.xtec.cat/ieslabisbal/recull/ref4.htm». Blogger.

Qui més en té, més en vol

2 fonts, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 35. Editorial Joventut.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.

Qui mes te, mes vol

2 fonts, 1917.
De: Oliver i Castañer, Jaume.
Lloc: Tortosa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0708/0052 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1371323». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Ros, Carles.
Ros, Carles (2009): L'Estel «Qui bé s'està no·s moga… Adagis 270 anys després (V)», p. 18. Revista L'Estel.

Com més en tens, / més en vols

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 44. Autoedició.

Com més en tens, més en vols

1 font, 2010.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Com més té més vol

1 font, 1989.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 61. Web.

Com més té, la mort més vol

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2383», p. 258. Columna Edicions.

Com més té, més vol

1 font, 2010.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 64. Edicions del Bullent.

Com més tenen més volen

1 font, 1974.
Lloc: Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 17. Revista Eivissa.

Com més tenen, més volen

1 font, 2023.
Lloc: Mallorca.
Perelló Bosch, Rafel (2023): «https://twitter.com/rperellob/status/1618137415914520576». Twitter.

Com més tens, més en vols

1 font, 2008.
És la dita dels no conformistes.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor «11. Diversos. 11.2. Poc i molt. Refranys», p. 484. Editorial Moll.

Com més tens…, més en vols

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Com més tens…, més vols

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Com més tindràs, més voldràs

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. L'abundància i…», p. 74. Garsineu Edicions.

El que mes te, mes vol

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 58. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

El qui més té, més vol

1 font, 2008.
Significa que els homes no estan mai assaciats de riqueses.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

El ric quant més té més vol

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «E», p. 54. Ajuntament d'Alzira.

Quan més en tens, més en vols

1 font, 2009.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «IV. Virtuts, defectes, i molt boca-orella», p. 43. Autoedició.

Quant més té més vol

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 124. Editorial l'Esquer.

Quant més tenen més volen

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Els interessos, els negocis i l'administració», p. 43. Editorial l'Esquer.

Qui més diners té més en vol

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1161. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui més diners té, més en vol

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 52. Estampa Gràfiques Calmell.

Qui més en té més n'ha de valer

1 font, 1989.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 65. Web.

Qui més en té, / més en vol

1 font, 2014.
Lloc: Baix Empordà.
IESI la Bisbal (2014): IESI la Bisbal «Diners - http://www.xtec.cat/ieslabisbal/recull/ref9.htm». Blogger.

Qui més ne té més ne vol

1 font, 1995.
Font: MS, FI, FX, G, H, MR, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «la voluntat i el poder», p. 71. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui mes te / mes vol

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui mes te mes vol

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui mes té mes vol

1 font, 2021.
Qui mes té. 22-8-1873.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1507.jpg. Manuscrit.
Qui mes té. 16-9-1895.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1508.jpg. Manuscrit.

Qui més té, més vòl

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 238. Editorial Arte y Letras.

Qui més té, mes vol

1 font, 1900.
«Crescit amor nummi quantum ipsa pecunia crescit», ens deixá escrit sant Bernat.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 114. Editorial Rourich.

Qui mes té, mes vol

1 font, 2021.
Qui mes té. 30-8-1865.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1505.jpg. Manuscrit.
Qui mes té. 6-3-1871.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1506.jpg. Manuscrit.

Qui més té, més vol haver

1 font, 1905.
Proverbis castellans.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis castellans», p. 234. Stampa Elzeveriana.

Tant com més tenen més volen

1 font, 1984.
S'ambició no té aturai.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Egoisme. Escepticisme», p. 203. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.