Paremiologia catalana comparada digital

Tothom vol justícia, però no per casa seva

75 recurrències en 47 variants. Primera citació: 1736.

Justícia, però no per ma casa

7 fonts, 1980.
Enseña el deseo que se castiguen los delitos, pero no cuando son ellos los culpables.
Equivalent en castellà: Justicia, mas no por mi casa.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «J», p. 82. Comercial Denes, SL.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Abril», p. 29. Ajuntament de Cocentaina.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Es diu quan u demana justícia i es injust o només la vol per ad ell.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
És una crítica d'aquells que prediquen una cosa i en fan una altra, o dels que, quan una cosa els afecta, canvien de manera de pensar.
Sinònim: Similar: Ser la llei de l'embut, l'ample per a mi i l'estret per a tu.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 280. Web.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Canterella refranyera», p. 144. J. Huguet Pascual, editor.

Tothom vol la justícia, però no per casa seva

7 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA SOC. L'ORGANITZACIO SOCIAL. JUSTICIA I LLEIS», p. 32. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Justícia». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 193. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 54. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.

Tothom vol justícia, però no per casa seva

5 fonts, 1999.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 3. Sobre oficis i beneficis (diners, treballs, oficis…)». Llibres de l'Index, S.A.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «184 - Tothom vol justícia, però no per casa seva», p. 184. Blogger.
Demanem el compliment de la llei només quan en som perjudicats.
Equivalent en castellà: Justicia pero no por mi casa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «justícia». Editorial Barcanova.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. L'estament jurídic», p. 371. Edicions 62.
Digues-li-ho a aquella gent que predica una cosa i fa la contrària. En xarxes com Twitter/X és una frase que es pot aplicar a moltíssima gent. Són la gent que, per exemple, critica que es facin certes coses, i quan de sobte els afecta a ells ja troben justificació per a tot, o directament canvien la seva opinió.
Traité, Javier (2023): El Nacional «7 dites molt catalanes que no havies sentit mai i ara voldràs dir - https://www.elnacional.cat/ca/estil-vida/7-dites-molt-catalanes-no-havies-sentit_1138101_102.html». El Nacional.cat.

A tothom li agrada la justícia, però pels altres

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1141. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. L'estament jurídic», p. 367. Edicions 62.

La justícia és santa, però ningú la vol a casa

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1139. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. L'estament jurídic», p. 369. Edicions 62.

Tothom vol justícia i que no passi per ca seva

2 fonts, 1993.
Vol dir que sol exigir-se el compliment de la llei quan se'ns ha perjudicat i no voldríem que s'aplicàs en nosaltres quan perjudica'm. Vegi's n. 4, 916 i 2233.
Equivalent en castellà: Justicia quiero yo; mas para mi casa no.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1576 Justícia», p. 217. Institut Menorquí d'Estudis.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «justícia, propi egoisme». Web.

Tothom vol justícia, però no per ca seua

2 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 41. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
La gent vol que les normes només siguin estrictes amb els altres.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OM - Observacions morals», p. 135. Institut d'Estudis Eivissencs.

Tothom vol justícia, però no per ca seva

2 fonts, 1993.
Tothom demana que les coses es facin bé, però que les hi facin els altres, no nosaltres. Veg. 1073.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.7. Justícia. 2.7.2. Justícia, lleis, judicis i plets - Lladres i altres delinqüents. Refranys», p. 76. Editorial Moll.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El poder instituït. Justícia i lleis», p. 215. Edicions Tres i Quatre.

Déu mos do (o don) justícia, i que no passi per ca nostra

1 font, 1993.
Es diu per significar que és més fàcil exigir-la que complir-la; també que en haver de recórrer als tribunals per a la resolució de qüestions s'ha d'estar preparat pels problemes que açò comporta: baralles, despeses, temps perdut, etc.
Equivalent en castellà: Dios nos libre de justicia, con verdad o sin ella.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «916 Déu», p. 132. Institut Menorquí d'Estudis.

Déu mos do justícia, i que no passi per ca-nostra

1 font, 1984.
Aplicació perfecta de sa llei de s'embut.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Egoisme. Escepticisme», p. 202. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Deu mus doni justícia, / i que no passi per ca-nostra

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XVII.- Egoisme - Escepticisme», p. 300. Institut Menorquí d'Estudis.

Justícia pero no per ma casa

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 11. Anubar Ediciones.

Justicia Senyor / pro'l meu carrer no

1 font, 1915.
De: Guitart i Aymerich, Ramon (1918-19).
Lloc: Cardona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0071 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435080304201/11/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Justícia Senyor, pero a casa meva no

1 font, 2012.
De: Alzamora, Jaume.
Lloc: Mallorca.
Font: Espigolant dins l'antigor.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 2. Los mallorquines y demás baleares. b) Espigolant 1) Justícia, llei, judicis, plets, lladres i altres delinqüents», p. 40. AJL.

Justícia sí, però no per a mi

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Les lleis i la justícia. Els costums i la moral», p. 140. Editorial l'Esquer.

Justicia y no per ma casa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «J», p. 132. Editorial Arte y Letras.

Justícia, i no per casa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «J 444», p. 375. Columna Edicions.

Justícia, mes no per ma casa

1 font, 1989.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «J», p. 174. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Justícia, més no per ma casa

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 59. Librerías París-Valencia.

Justicia, pero no per ma casa

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «J», p. 85. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Justícia, Senyor, però a casa meua no

1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 113. Pagès Editors.

Justícia, Senyor, però a casa meva no

1 font, 2008.
Hom vol que tothom vagi més dret que un fus, però ell sap cert que qualque vegada tots pecam.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.7. Justícia. 2.7.2. Justícia, lleis, judicis i plets - Lladres i altres delinqüents. Refranys», p. 76. Editorial Moll.

Justícia! Però no per ma casa

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. J», p. 142. Edicions Víctor.

La justícia i la bullícia, lluny de casa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «J 448», p. 376. Columna Edicions.

Tot hom vol la justicia, pero no per casa seva

1 font, 1912.
Justicia.
Equivalent en italià: Tutti parlano di punizione quando non tocca il loro groppone.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 204. Web.

Tot-hom vol la justicia, mas no per casa seua

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «J», p. 55. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Tothom vol justicia / però no per casseva

1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Mitjorn Gran (Menorca).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0039 «Comparances i refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434210304201/309/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tothom vol justicia, / i que no passi per ca-seva

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XVII.- Egoisme - Escepticisme», p. 300. Institut Menorquí d'Estudis.

Tothom vol justícia, / però no per casa seva

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Tout le monde veurt la justice, / mais pas pour chez lui.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 364. Robert Morel Editeur.

Tothom vol justícia, i que no passi per ca-seva

1 font, 1984.
A ningú agrada, que li imposin sa llei.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Egoisme. Escepticisme», p. 203. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Tothom vol justícia, mes no per sa casa

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. La justícia i les lleis», p. 131. Pagès Editors.

Tothom vol justícia, però no a ca seva

1 font, 2012.
De: Alzamora, Jaume.
Lloc: Mallorca.
Font: Espigolant dins l'antigor.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 2. Los mallorquines y demás baleares. b) Espigolant 1) Justícia, llei, judicis, plets, lladres i altres delinqüents», p. 41. AJL.

Tothom vol justícia, però no per ca-seva

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. T», p. 68. Consell de Mallorca.

Tothom vol justicia, pero no per casa sèva

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Justicia, mas no por mi casa.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 664. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Tothom vol justicia, però no per casa seva

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Justicia, mas no por mi casa.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. T», p. 837. Antoni López, Editor.

Tothom vol la justícia / menys per casa seva

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Justícia», p. 85. Edicions Polígrafa.

Tothom vol la justicia peró no per casa sèva

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Justicia, mas no por mi casa.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Casa», p. 137.
Equivalent en llatí: Adsit ubique Themis, nostris procul aedibus absit.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Casa», p. 137.

Tothom vol la justícia però no per casa seva

1 font, 1999.
Revista Eix@mple web (1999): Tria de proverbis. Web.

Tothom vol la justícia, menys a casa seva

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La casa», p. 63. Garsineu Edicions.

Tothom vol la justícia, mes no per casa seva

1 font, 1936.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 30 (Any I, 22-agost-1936) «Aforismes i proverbis», p. 120. Revista Curiositats de Catalunya.

Tothom vol la justícia, però fora de casa

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Qui pledeja malalteja», p. 172. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Tothom vol la justícia, però no a casa seva

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de la casa i la família», p. 44. Seuba Edicions.

Tothom vol la justicia, pero no per casa seva

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Justicia pero no por mi casa.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «375», p. 88. Imprenta de Saurí y Compañía.

Tòthom vol la justicia, pero no per casa sèva

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Justicia, pero no por mi casa.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Justicia», p. 38.
Equivalent en llatí: Adsit ubique Themis.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Justicia», p. 38.
Equivalent en llatí: Nostris procul aedibus absit.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Justicia», p. 38.

Tòthom vol la justicia, peró no per casa sèva

1 font, 1839.
Ref. que ensenya que tòthom desitja que se castiguen los delictes; peró no cuand èll es lo culpad.
Equivalent en castellà: Justicia, mas no por mi casa.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Justicia», p. 95. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que tòthom desitja que se castiguen los delictes; peró no cuand èll es lo culpad.
Equivalent en francès: Tout le monde demande justice, mais personne contre soi.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Justicia», p. 95. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que tòthom desitja que se castiguen los delictes; peró no cuand èll es lo culpad.
Equivalent en italià: Ognuno dimanda giustizia pegli altri e nessuno la vuol per se.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Justicia», p. 95. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que tòthom desitja que se castiguen los delictes; peró no cuand èll es lo culpad.
Equivalent en llatí: Adsit ubique Themis.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Justicia», p. 95. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que tòthom desitja que se castiguen los delictes; peró no cuand èll es lo culpad.
Equivalent en llatí: Nostris procus aedibus absit.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Justicia», p. 95. Impremta de Josep Torner.

Tothom, tothom vòl justicià, / peró no per casa seva

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quart ramallet. Flors de tot temps y tot color», p. 79. Imprempta de Carlos Latrobe.

Tots volem justícia, però que no passi per ca nostra

1 font, 1993.
Es diu per significar que és més fàcil exigir-la que complir-la; també que en haver de recórrer als tribunals per a la resolució de qüestions s'ha d'estar preparat pels problemes que açò comporta: baralles, despeses, temps perdut, etc.
Equivalent en castellà: Dios nos libre de justicia, con verdad o sin ella.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «916a Déu», p. 132. Institut Menorquí d'Estudis.