Sinònim: v. Fer diners a palades.
Equivalent en castellà: Hacer su agosto.
Treure faves d'olla
138 recurrències en 36 variants. Primera citació: 1752.
Castellà: Hacerse de oro
Treure faves d'olla
61 fonts, 1910.
Revifar-se, refer-se d'una malaltia, d'un estat ruïnós, d'un defecte greu, etc.
Començar a revenir, a posar-se bé un que ha estat malalt, i per ext., un que ha estat en mala situació econòmica.
Lloc: Mall.
Començar a refer-se d'una malaltia, d'un soscaire econòmic, etc.
Superar una gran dificultat.
Equival a obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure, càrrec o prebenda que permeti de viure sense maldecaps. Té origen en els antics costums usats per a elegir càrrecs públics i dignitats. Quan un gremi havia d'elegir el seu conseller o representant a la Generalitat, per a qualsevol altre càrrec o distinció, i també quan entre els consellers i diputats s'havien d'elegir càrrecs i distincions, solia fer-se escrivint en paperets el nom dels candidats (segueix…).
Equival a obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure, càrrec o prebenda que permeti de viure sense maldecaps. Té origen en els antics costums usats per a elegir càrrecs públics i dignitats.
Equival a obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure sense maldecaps. De: Amades i Gelats, Joan.
Font: Origen i sentit d'alguns proverbis (1933).
Equival a obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure, càrrec o prebenda. De: Amades i Gelats, Joan.
Font: Origen i sentit d'alguns proverbis (1933).
Millorar molt (de salut o d'economia).
Sinònim: Revifar | Eixorivir-se | Deixondir-se | Esparpillar-se.
Quan ens recuperem de l'estossinada podrem dir que ja traiem faves d'olla i aviat seran tot flors i violes.
Equivalent en castellà: Enriquecerse, mejorar de salud, posición, etc., peinarse solo, ponerse las botas.
Començar a revenir, a posar-se bé un que ha estat malalt.
Lloc: Illes Balears.
Començar a refer-se d'una malaltia, d'un soscaire econòmic, etc.
Lloc: Illes Balears.
Començar a posar-se bé un que ha estat malalt.
Refer-se d'una malaltia.
─per Nadal, tothom treu faves d'olla!
Començar a refer-sealgú que estava malalt o en una mala situació.
Sembla que els teus veïns ja treuen faves d'olla: els veig molt refets.
Lloc: Bot (Terra Alta).
No mirar prim.
Treure un profit sense esmerçar-hi gaire esforç.
Ui, aquella… Ha tret faves d'olla, casant-se amb el Manel.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Experimentar una gran millora, revifar-se, refer-se, d'una malaltia, d'una mala situació, d'un estat precari, etc.
Equivalent en castellà: (després d'una malaltia) Levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza) | Recobrar (o recuperar) fuerzas | Echar el mal pelo fuera | (econòmicament) Levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza) | Echar el mal pelo fuera | Salir a flote | Ver la luz | Salir adelante.
Sinònim: V. Fava.
Obtenir grans beneficis, enriquir-se.
Té prou vista per entendre de quins afers pot treure faves d'olla.
Sinònim: Fer l'agost, fer senes, fer l'Havana, posar-se bé, fer-se la barba d'or, fer-se un ronyó d'or, cobrir-se d'or, fer diners, fer-se d'or, fer calaix.
Font: R-M.
Experimentar una gran millora, refer-se d'una mala situació, d'un estat precari, etc.
Aquest sí que ha tret faves d'olla d'ençà que administra la hisenda del seu cosí! Abans era un pelat.
Sinònim: Posar-se bé, fer bullir l'olla, fer per l'olla, alçar el cap, posar (algú o alguna cosa) a to, anar per bé.
Font: R-M.
Restablir-se, físicament o econòmicament / revifar-se, refer-se d'una malaltia, d'un estat ruïnós, d'un defecte greu, etc.
Ha estat malalt alguns mesos, però ara ja treu faves d'olla / El primer que ha de fer és treure faves d'olla i després ja pensarà en la feina / Semblava que no trauria faves d'olla, però al final s'ha recuperat ràpidament.
Sinònim: Posar-se bo, anar per bé, posar-se a to.
Vol dir experimentar una gran millora, tant en el cas d'una malaltia com en el cas d'una mala situació econòmica.
Sinònim: Veure's les orelles.
Lloc: Terres de Ponent.
Sinònim: Afartar-se com un lladre.
Mostra breu del recull, molt més extens, de Josep Espunyes, de frases fetes, maneres de dir i proverbis populars de l’Alt Urgell que ell ha comprovat que són sovint, o siste màticament, substituïdes per formes de llenguatge, més o menys equivalents, de caient foraster o netament forasteres. De fet, el grau d’inadmissibilitat de les formes que Espunyes ha detectat que substitueixen habitualment les que eren pròpies d’un llenguatge que ell coneix segurament més bé que ningú és prou variable.
Sinònim: Posar-se les botes (*).
Lloc: Alt Urgell.
Aquesta frase fa referència a treure benefici d'alguna cosa.
Lloc: Mallorca.
Obtenir un càrrec que permeti viure sense maldecaps. Obtenir un bon guany o benefici.
Equivalent en castellà: Hacer pinitos, sacar los pies del plato.
Millorar l'economia.
Després de l'herència van treure faves d'olla.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
[…] que bevem amb porró i a petricons i cigalons, que traiem faves d'olla i mengem faves comptades, que anem a jóc, pesem figues i somiem truites, que mirem prim, anem a pams i amb passes comptades.
[…] estar satisfet és treure faves d'olla.
Recobrar el vigor, un malalt o ferit, recobrar-se.
Es metges lo que deien […] que si la porien fer riure tiraria es mal a sa paret i aviat treuria faves d'olla (II. 38).
Lloc: Mallorca.
Si un dia ens toca la rifa arribarem a treure faves d'olla.
Lloc: Vic (Osona).
Reeixir d'una situació compromesa sobretot de salut o de diners.
Lloc: Cambrils.
Frases fetes difícils de traduir al castellà al peu de la lletra.
Sinònim: Donar-se el gustàs, gran gust, gran satisfacció, capritxada.
Equivalent en castellà: Darse el gustazo.
Començar a refer-se d'una malaltia, d'un sotrac econòmic.
Millorar la situació econòmica.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Lloc: Terres de l'Ebre.
Experimentar una gran millora.
Va estar molt malalt amb aquella pneumònia, però ara sembla que ja treu faves d'olla i torna a ser el de sempre.
Sinònim: Alçar (o Aixecar) el cap; Tirar endavant; Veure's les orelles.
Equivalent en castellà: Levantar (la) cabeza; Salir a flote; Ver el cielo abierto.
Enriquir-se.
Ha muntat una productora de televisió i ha tret faves d'olla: li cauen els contractes d'arreu.
Sinònim: Fer diners a palades; Fer el seu agost; Fer-se la barba d'or.
Equivalent en castellà: Ganar el oro y el moro; Hacer su agosto; Hacerse de oro; Ponerse las botas.
Prosperar.
Es diu quan després d'un llarg procés (aquí la cocció, que seria metàfora elidida de malaltia, treball, etc.), s'aconsegueixen resultats o fruits gratificants: de salut, econòmics, etc.; en especial quan aquests són abundants (en coure faves no ho val per poca cosa). Explicat en l'original.
Vèncer una gran dificultat.
Lloc: Menorca.
Obtenir grans beneficis, enriquir-se.
Sinònim: Acabalar, embossar, atresorar, fer el seu agost, fer-se la barba d'or, fer senes, fer-se el ronyó d'or, posar ploma, posar-se bé, posar-se a to, sortir de mal any, fer l'Havana, ballar-la grassa, adinerar-se | Veg. tb. Treure estella.
Començar a posar-se bé un que ha estat malalt, i per extensió un que ha estat en mala situació econòmica.
Lloc: Mallorca.
Malaltia curada.
Es igual a canviar o millorar de situació.
Canviar o millorar de situació.
En l'elecció medieval per insaculació o a sorts, haver tret una fava blanca de l'olla -on n'hi havia de blanques i negres- significava sortir elegit i tenir, doncs, la vida assegurada.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Estar furiós.
Lloc: Esparreguera.
Lloc: Calella.
Enriquir-se, millorar, restablir-se. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Enriquir-se.
És igual a canviar o millorar de situació.
Traure faves d'olla
10 fonts, 1933.
Avui trau faves d'olla.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Lloc: Matarranya.
Restablir-se físicament o econòmicament.
Lloc: País Valencià.
De: Moreira, Joan.
Traeu faves d'olla avui.
Lloc: Tortosa.
Font: Moreira (1916): Utilitat de lo inútil. Massip (1991: 467). *També en Moreira (1934). Nota 34. Variant: Traure faves d'olla (1934: 167; 1979: 160).
Començar a refer-se d'una malaltia, d'un sotrac econòmic.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Experimentar una gran millora, reviscolar-se, refer-se, d'una malaltia, d'una mala situació, d'un estat precari, etc.
Demostrar aptituds per a alguna cosa.
Lloc: Lledó, Vinaròs.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Traure favetes de l'olla
6 fonts, 1987.
Atreverse a ciertas cosas, el que antes era tímido o vergonzoso.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Sinònim: Traure faves de l'olla.
Prosperar a poc a poc, recuperar-se lentament, però ininterrompuda, d'una contrarietat.
Lloc: País Valencià.
Millorar la situació.
Lloc: País Valencià.
Traure faves de l'olla
4 fonts, 1985.
Aprofitar-se de les circumstàncies.
Lloc: Bellreguard (Safor).
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Sinònim: Traure favetes de l'olla.
Aprofitar-se de les circumstàncies.
Font: CL, CR.
Traure les faves de l'olla
4 fonts, 1989.
El menjar, el beure i el no creure, tenen el seu raconet. Si en vols més, relacionats amb paraules o assumptes gastronòmics, para el cabàs, hi ha cent i la mare.
Lloc: Alcoi.
Lloc: Valencià meridional.
Sinònim: Anar traient favetes de l'olla.
Lloc: Alcoi.
Locucions i frases fetes que comencen per «anar», «arribar», «fer», «traure»,«tindre» o altres infinitius que se t'ocórreguen.
Lloc: País Valencià.
Solucionar algun problema.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Treure favetes de l'olla
4 fonts, 1980.
Anar fent, saber desenvolupar-se, saber defendre's.
Provocat per Luís, Pepet, que és tingut per ximplet, li retrau alguns drapets bruts, cosa que fa dir a Rita: —Mira com trau fabetes de l'olla.
Lloc: País Valencià.
Font: A ras de tèrra, 17.
Lloc: Ribera.
Ha tret faves d'olla
2 fonts, 2014.
Que ha fet sort, la vida li ha fet un tomb a favor.
Lloc: La Morana, Cervera.
Lloc: Salt (Gironès).
Traure algun cigronet de l'olla
2 fonts, 2017.
Començar a refer-se d'una malaltia, d'un soscaire econòmic, etc.
Traure favetes d'olla
2 fonts, 1993.
Obtenir beneficis, enriquir-se.
Com es nota que trau favetes de l'olla! Ara passa i ni ens mira.
Sinònim: Fer l'agost | Fer-se d'or.
Lloc: Comarques de Castelló.
Lloc: País Valencià.
Treu fabas d'olla
2 fonts, 1877.
Sinònim: Treu los peus de las alforjas.
Tots sabem lo que vol dir; lo que no sabem es lo que dihem. ¡Au! barrinin: á veure si'n treurán l'aiga clara. Jo ja'm dono.
Anar traient favetes de l'olla
1 font, 2012.
Sinònim: Traure les faves de l'olla.
Lloc: Valencià meridional.
Aquest ja comensa á treurer favas de olla
1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Hic jam proficere incoepit.
Avuy trau fabes d'olla
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Donar-se el gustasso (cast.)
1 font, 1989.
Sinònim: Treure faves d'olla, donar-se el gustàs, gran gust, gran satisfacció, capritxada.
Equivalent en castellà: Darse el gustazo.
Ha tret favas d'olla
1 font, 1890.
Ia comença á traurer favetes del olla
1 font, 2001.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Ja comences a traure faves de l'olla
1 font, 2017.
Refranyer, locucions, frases fetes, dites i cançons dels pobles de la Vall de Guadalest: Confrides, l'Abdet, Benifato, Beniardà, Benimantell, el Castell de Guadalest.
Lloc: Vall de Guadalest (Marina Baixa).
No traure les faves de l'olla
1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
No treurá faves d'olla
1 font, 2013.
Se diu al veure un malalt qui al pareixer no te cura, ó d'un qui tot li va malament.
Lloc: Menorca.
Sacar faves de l'olla
1 font, 2017.
Tenir el gran plaer
1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Darse el gustazo.
Tirar faves de l'olla
1 font, 1995.
Superar un infant una mala creixença.
Font: CO.
Traure alguna fava de l'olla
1 font, 2017.
Traure favetes
1 font, 2017.
Traure favetes del òlla
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Traure favetes del perol
1 font, 2017.
Traure les favetes de l'olla
1 font, 2008.
Resoldre els problemes.
Traure-li a algú les faves de l'olla
1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Traure-li les favetes de l'olla
1 font, 2010.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Tráurer fabas d'olla
1 font, 1805.
F. met. anar convalexend d'alguna malaltía grave.
Equivalent en castellà: Alear.
F. met. anar convalexend d'alguna malaltía grave.
Equivalent en castellà: Ir aleando.
F. met. anar convalexend d'alguna malaltía grave.
Equivalent en llatí: Sanitatem sensim recuperare.
Tráurer fabas de olla
1 font, 1864.
Fr. met. fam. que's diu de aquell que havent estat encugit y vergonyós, comensa á dir ó fér lo que abans no s'atrevia, y també del malalt que va per bè.
Equivalent en castellà: Sacar los piés de las alforjas ó del plato.
Fr. met. fam. que's diu de aquell que havent estat encugit y vergonyós, comensa á dir ó fér lo que abans no s'atrevia, y també del malalt que va per bè.
Equivalent en llatí: Audaciorem evadere.
Treu faves d'olla
1 font, 1933.
En general quan els infants senten el proverbi dit per un adult, els falta l'entesa d'una part del contingut, però de mica en mica i amb el pas dels anys l'assumeixen i arriben a la seva comprensió, Davant d'un conflicte, el proverbi avisa.
Treure frares de l'olla
1 font, 1986.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Treure les faves de l'olla
1 font, 2011.
Espavilar-se.
Sinònim: Treure les castanyes del foc.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Treure's les faves de l'olla
1 font, 2014.
Resoldre els problemes.
Trèurer favas d' òlla
1 font, 1815.
[…] pero el tregueren p'es cabeis á miquetes de congret, y poc á poc comensá á trèurer favas d' òlla; pero ja no fonch homo pus.
Lloc: Mallorca.