Treure faves d'olla

73 recurrències en 22 variants.

4. No treurá faves d'olla (1 font)

Se diu al veure un malalt qui al pareixer no te cura, ó d'un qui tot li va malament.

Lloc: Menorca.

Ferrer Ginard, Andreu: Paremiologia «Modismes i locucions.N», p. 9. Cultura Popular de Menorca.

9. Traure faves d'olla (1934, 6 fonts)

Avui trau faves d'olla.

Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Frases fetes». Web.

Lloc: Matarranya.

Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Treure», p. 74. El Llamp.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 251», p. 302. Columna Edicions.

Començar a refer-se d'una malaltia, d'un sotrac econòmic.

Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «O», p. 109. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Experimentar una gran millora, reviscolar-se, refer-se, d'una malaltia, d'una mala situació, d'un estat precari, etc.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. T», p. 167. IQT.

10. Traure faves de l'olla (1985, 3 fonts)

Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).

Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «T», p. 55. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Sinònim: Traure favetes de l'olla.

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions...», p. 150. Editorial l'Esquer.

Aprofitar-se de les circumstàncies.

Font: CL, CR.

Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 182. Instituto de Estudios Turolenses.

12. Traure favetes de l'olla (1987, 4 fonts)

Atreverse a ciertas cosas, el que antes era tímido o vergonzoso.

Lloc: País Valencià.

Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «F», p. 65. Comercial Denes, SL.

Lloc: Xàtiva (Costera).

Correu / Bataller Grau, Vicent (2010). Correu electrònic.

Sinònim: Traure faves de l'olla.

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions...», p. 150. Editorial l'Esquer.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1836. Publicacions de la Universitat de València.

14. Traure favetes del òlla (1928, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 296. Editorial Arte y Letras.

17. Traure-li les favetes de l'olla (2010, 1 font)

Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).

Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

18. Treure faves d'olla (1910, 41 fonts)

Sinònim: v. Fer diners a palades.

Equivalent en castellà: Hacer su agosto.

Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 88. Edicions 62.

Superar una gran dificultat.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Dites», p. 380. Editorial Moll.

Equival a obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure, càrrec o prebenda que permeti de viure sense maldecaps. Té origen en els antics costums usats per a elegir càrrecs públics i dignitats.

Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat, p. 238. Editorial Selecta-Catalonia.

Millorar molt (de salut o d'economia).

Badia i Pujol, Jordi (2020): Twitter «twitter.com/jbadia16/status/1309605670073892864». Twitter.

Equivalent en castellà: Enriquecerse, mejorar de salud, posición, etc., peinarse solo, ponerse las botas.

Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 225. Editorial Pòrtic.

Començar a posar-se bé un que ha estat malalt.

Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules», p. 380. Editorial Gregal.

Refer-se d'una malaltia.

Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Subjectes, tipologia, qualificatius personals. De fleumes, flasques, pàmfiles, faves, figues, figaflors i bledes assolellades», p. 369. Editorial Gregal.

─per Nadal, tothom treu faves d'olla!

Carbó, Joaquim (1995): L'home dels nassos «Desembre», p. 139. La Galera.

Lloc: Bot (Terra Alta).

Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Els nois a la plaça», p. 33. Autoedició.

No mirar prim.

Curs nivell C de català: Apunts curs nivell C català «"Frases fetes"», p. 3. Apunts curs nivell C català.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.

Experimentar una gran millora, revifar-se, refer-se, d'una malaltia, d'una mala situació, d'un estat precari, etc.

Equivalent en castellà: (després d'una malaltia) Levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza) | Recobrar (o recuperar) fuerzas | Echar el mal pelo fuera | (econòmicament) Levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza) | Echar el mal pelo fuera | Salir a flote | Ver la luz | Salir adelante.

Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Fava», p. 114. Enciclopèdia Catalana.

Sinònim: V. Fava.

Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Olla», p. 169. Enciclopèdia Catalana.
Escafí i Tous, Pere (2000): Cançons, gloses, refranys i locucions del fang «Locucions», p. 95. Ajuntament de Marratxí.

Obtenir grans beneficis, enriquir-se.

Té prou vista per entendre de quins afers pot treure faves d'olla.

Sinònim: Fer l'agost, fer senes, fer l'Havana, posar-se bé, fer-se la barba d'or, fer-se un ronyó d'or, cobrir-se d'or, fer diners, fer-se d'or, fer calaix.

Font: R-M.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Enriquir-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Experimentar una gran millora, refer-se d'una mala situació, d'un estat precari, etc.

Aquest sí que ha tret faves d'olla d'ençà que administra la hisenda del seu cosí! Abans era un pelat.

Sinònim: Posar-se bé, fer bullir l'olla, fer per l'olla, alçar el cap, posar (algú o alguna cosa) a to, anar per bé.

Font: R-M.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Millorar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Restablir-se, físicament o econòmicament / revifar-se, refer-se d'una malaltia, d'un estat ruïnós, d'un defecte greu, etc.

Ha estat malalt alguns mesos, però ara ja treu faves d'olla / El primer que ha de fer és treure faves d'olla i després ja pensarà en la feina / Semblava que no trauria faves d'olla, però al final s'ha recuperat ràpidament.

Sinònim: Posar-se bo, anar per bé, posar-se a to.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Restablir-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Vol dir experimentar una gran millora, tant en el cas d'una malaltia com en el cas d'una mala situació econòmica.

Sinònim: Veure's les orelles.

Lloc: Terres de Ponent.

Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «T», p. 126. Edicions de 1984.

Sinònim: Afartar-se com un lladre.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «28», p. 21. Garsineu Edicions.

Lloc: Mallorca.

Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. T», p. 121. Consell de Mallorca.

Obtenir un càrrec que permeti viure sense maldecaps. Obtenir un bon guany o benefici.

Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 60. L'Avui / El Punt Avui.

Equivalent en castellà: Hacer pinitos, sacar los pies del plato.

Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. T», p. 192. Imp. de J. Horta.

Millorar l'economia.

Després de l'herència van treure faves d'olla.

Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.

[...] que bevem amb porró i a petricons i cigalons, que traiem faves d'olla i mengem faves comptades, que anem a jóc, pesem figues i somiem truites, que mirem prim, anem a pams i amb passes comptades.

Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 259. Editorial Pòrtic.

[...] estar satisfet és treure faves d'olla.

Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 268. Editorial Pòrtic.

Si un dia ens toca la rifa arribarem a treure faves d'olla.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 340. Llibres de l'Index, S.A..
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 227. Editorial Millà.

Frases fetes difícils de traduir al castellà al peu de la lletra.

Millà i Reig, Lluís (1979): El català mare de totes les llengües (humorada fonètica) «Traduccions al peu de la lletra», p. 8. Editorial Millà.

Sinònim: Donar-se el gustàs, gran gust, gran satisfacció, capritxada.

Equivalent en castellà: Darse el gustazo.

Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 123. Editorial Claret.

Millorar la situació econòmica.

Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.

Enriquir-se.

Ha muntat una productora de televisió i ha tret faves d'olla: li cauen els contractes d'arreu.

Sinònim: Fer diners a palades; Fer el seu agost; Fer-se la barba d'or.

Equivalent en castellà: Ganar el oro y el moro; Hacer su agosto; Hacerse de oro; Ponerse las botas.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «fava». Editorial Barcanova, accepció 2.

Experimentar una gran millora.

Va estar molt malalt amb aquella pneumònia, però ara sembla que ja treu faves d'olla i torna a ser el de sempre.

Sinònim: Alçar (o Aixecar) el cap; Tirar endavant; Veure's les orelles.

Equivalent en castellà: Levantar (la) cabeza; Salir a flote; Ver el cielo abierto.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «fava». Editorial Barcanova, accepció 1.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Prosperar.

Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «treure, treure's, tret», p. 139. Editorial Millà.

Es diu quan després d'un llarg procés (aquí la cocció, que seria metàfora elidida de malaltia, treball, etc.), s'aconsegueixen resultats o fruits gratificants: de salut, econòmics, etc.; en especial quan aquests són abundants (en coure faves no ho val per poca cosa). Explicat en l'original.

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1269 Faves», p. 175. Institut Menorquí d'Estudis.

Vèncer una gran dificultat.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. T. Conjugacions vàries», p. 132. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Obtenir grans beneficis, enriquir-se.

Sinònim: Acabalar, embossar, atresorar, fer el seu agost, fer-se la barba d'or, fer senes, fer-se el ronyó d'or, posar ploma, posar-se bé, posar-se a to, sortir de mal any, fer l'Havana, ballar-la grassa, adinerar-se | Veg. tb. Treure estella.

Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 378. Edicions 62.

Malaltia curada.

Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Malalties i sensacions físiques. Malaltia», p. 56. Edicions 62.

Es igual a canviar o millorar de situació.

Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 15 (Any I, 11-abril-1936) «Folklore de la pagesia. El batre», p. 31. Revista Curiositats de Catalunya.

Canviar o millorar de situació.

Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «El batre», p. 175. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

És igual a canviar o millorar de situació.

(1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 65 (Any II, 24-abril-1937) «Aforismes i proverbis», p. 528. Revista Curiositats de Catalunya.

19. Treure favetes de l'olla (1980, 2 fonts)

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.

Lloc: Ribera.

Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Faves», p. 94. J. Huguet Pascual, editor.

20. Treure les faves de l'olla (2011, 1 font)

Espavilar-se.

Sinònim: Treure les castanyes del foc.

Lloc: Solsona (Solsonès).

Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. La vida dels infants. Espavilar-se», p. 157. Institut Francesc Ribalta.

22. Tráurer fabas d'olla (1805, 1 font)

F. met. anar convalexend d'alguna malaltía grave.

Equivalent en castellà: Alear.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tráurer», p. 379.

F. met. anar convalexend d'alguna malaltía grave.

Equivalent en castellà: Ir aleando.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tráurer», p. 379.

F. met. anar convalexend d'alguna malaltía grave.

Equivalent en llatí: Sanitatem sensim recuperare.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tráurer», p. 379.

Un projecte de:

dites.cat

Logo de Softcatalà

Ajudeu-nos a millorar

Email de contacte