Paremiologia catalana comparada digital

Treure faves d'olla

109 recurrències en 27 variants. Primera citació: 1752.

Treure faves d'olla

53 fonts, 1910.
Sinònim: v. Fer diners a palades.
Equivalent en castellà: Hacer su agosto.
Superar una gran dificultat.
Equival a obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure, càrrec o prebenda que permeti de viure sense maldecaps. Té origen en els antics costums usats per a elegir càrrecs públics i dignitats.
Equival a obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure sense maldecaps. De: Amades i Gelats, Joan.
Font: Origen i sentit d'alguns proverbis (1933).
Equival a obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure, càrrec o prebenda. De: Amades i Gelats, Joan.
Font: Origen i sentit d'alguns proverbis (1933).
Millorar molt (de salut o d'economia).
Sinònim: Revifar | Eixorivir-se | Deixondir-se | Esparpillar-se.
Quan ens recuperem de l'estossinada podrem dir que ja traiem faves d'olla i aviat seran tot flors i violes.
Equivalent en castellà: Enriquecerse, mejorar de salud, posición, etc., peinarse solo, ponerse las botas.
Començar a revenir, a posar-se bé un que ha estat malalt.
Lloc: Illes Balears.
Començar a refer-se d'una malaltia, d'un soscaire econòmic, etc.
Lloc: Illes Balears.
Començar a posar-se bé un que ha estat malalt.
Refer-se d'una malaltia.
─per Nadal, tothom treu faves d'olla!
Començar a refer-sealgú que estava malalt o en una mala situació.
Sembla que els teus veïns ja treuen faves d'olla: els veig molt refets.
Lloc: Bot (Terra Alta).
No mirar prim.
Treure un profit sense esmerçar-hi gaire esforç.
Ui, aquella… Ha tret faves d'olla, casant-se amb el Manel.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Experimentar una gran millora, revifar-se, refer-se, d'una malaltia, d'una mala situació, d'un estat precari, etc.
Equivalent en castellà: (després d'una malaltia) Levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza) | Recobrar (o recuperar) fuerzas | Echar el mal pelo fuera | (econòmicament) Levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza) | Echar el mal pelo fuera | Salir a flote | Ver la luz | Salir adelante.
Sinònim: V. Fava.
Obtenir grans beneficis, enriquir-se.
Té prou vista per entendre de quins afers pot treure faves d'olla.
Sinònim: Fer l'agost, fer senes, fer l'Havana, posar-se bé, fer-se la barba d'or, fer-se un ronyó d'or, cobrir-se d'or, fer diners, fer-se d'or, fer calaix.
Font: R-M.
Experimentar una gran millora, refer-se d'una mala situació, d'un estat precari, etc.
Aquest sí que ha tret faves d'olla d'ençà que administra la hisenda del seu cosí! Abans era un pelat.
Sinònim: Posar-se bé, fer bullir l'olla, fer per l'olla, alçar el cap, posar (algú o alguna cosa) a to, anar per bé.
Font: R-M.
Restablir-se, físicament o econòmicament / revifar-se, refer-se d'una malaltia, d'un estat ruïnós, d'un defecte greu, etc.
Ha estat malalt alguns mesos, però ara ja treu faves d'olla / El primer que ha de fer és treure faves d'olla i després ja pensarà en la feina / Semblava que no trauria faves d'olla, però al final s'ha recuperat ràpidament.
Sinònim: Posar-se bo, anar per bé, posar-se a to.
Vol dir experimentar una gran millora, tant en el cas d'una malaltia com en el cas d'una mala situació econòmica.
Sinònim: Veure's les orelles.
Lloc: Terres de Ponent.
Sinònim: Afartar-se com un lladre.
Aquesta frase fa referència a treure benefici d'alguna cosa.
Lloc: Mallorca.
Obtenir un càrrec que permeti viure sense maldecaps. Obtenir un bon guany o benefici.
Equivalent en castellà: Hacer pinitos, sacar los pies del plato.
Millorar l'economia.
Després de l'herència van treure faves d'olla.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
[…] que bevem amb porró i a petricons i cigalons, que traiem faves d'olla i mengem faves comptades, que anem a jóc, pesem figues i somiem truites, que mirem prim, anem a pams i amb passes comptades.
[…] estar satisfet és treure faves d'olla.
Si un dia ens toca la rifa arribarem a treure faves d'olla.
Lloc: Vic (Osona).
Reeixir d'una situació compromesa sobretot de salut o de diners.
Lloc: Cambrils.
Frases fetes difícils de traduir al castellà al peu de la lletra.
Sinònim: Donar-se el gustàs, gran gust, gran satisfacció, capritxada.
Equivalent en castellà: Darse el gustazo.
Començar a refer-se d'una malaltia, d'un sotrac econòmic.
Millorar la situació econòmica.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Lloc: Terres de l'Ebre.
Experimentar una gran millora.
Va estar molt malalt amb aquella pneumònia, però ara sembla que ja treu faves d'olla i torna a ser el de sempre.
Sinònim: Alçar (o Aixecar) el cap; Tirar endavant; Veure's les orelles.
Equivalent en castellà: Levantar (la) cabeza; Salir a flote; Ver el cielo abierto.
Enriquir-se.
Ha muntat una productora de televisió i ha tret faves d'olla: li cauen els contractes d'arreu.
Sinònim: Fer diners a palades; Fer el seu agost; Fer-se la barba d'or.
Equivalent en castellà: Ganar el oro y el moro; Hacer su agosto; Hacerse de oro; Ponerse las botas.
Prosperar.
Es diu quan després d'un llarg procés (aquí la cocció, que seria metàfora elidida de malaltia, treball, etc.), s'aconsegueixen resultats o fruits gratificants: de salut, econòmics, etc.; en especial quan aquests són abundants (en coure faves no ho val per poca cosa). Explicat en l'original.
Vèncer una gran dificultat.
Lloc: Menorca.
Obtenir grans beneficis, enriquir-se.
Sinònim: Acabalar, embossar, atresorar, fer el seu agost, fer-se la barba d'or, fer senes, fer-se el ronyó d'or, posar ploma, posar-se bé, posar-se a to, sortir de mal any, fer l'Havana, ballar-la grassa, adinerar-se | Veg. tb. Treure estella.
Començar a posar-se bé un que ha estat malalt, i per extensió un que ha estat en mala situació econòmica.
Lloc: Mallorca.
Malaltia curada.
Es igual a canviar o millorar de situació.
Canviar o millorar de situació.
En l'elecció medieval per insaculació o a sorts, haver tret una fava blanca de l'olla -on n'hi havia de blanques i negres- significava sortir elegit i tenir, doncs, la vida assegurada.
Lloc: Sabadell.
Lloc: Calella.
És igual a canviar o millorar de situació.

Traure faves d'olla

9 fonts, 1933.
Avui trau faves d'olla.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Lloc: Matarranya.
De: Moreira, Joan.
Traeu faves d'olla avui.
Lloc: Tortosa.
Font: Moreira (1916): Utilitat de lo inútil. Massip (1991: 467). *També en Moreira (1934). Nota 34. Variant: Traure faves d'olla (1934: 167; 1979: 160).
Començar a refer-se d'una malaltia, d'un sotrac econòmic.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Experimentar una gran millora, reviscolar-se, refer-se, d'una malaltia, d'una mala situació, d'un estat precari, etc.
Demostrar aptituds per a alguna cosa.
Lloc: Lledó, Vinaròs.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Lloc: Vinaròs.

Traure favetes de l'olla

6 fonts, 1987.
Atreverse a ciertas cosas, el que antes era tímido o vergonzoso.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Sinònim: Traure faves de l'olla.
Prosperar a poc a poc, recuperar-se lentament, però ininterrompuda, d'una contrarietat.
Lloc: País Valencià.
Millorar la situació.
Lloc: País Valencià.

Traure faves de l'olla

3 fonts, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Sinònim: Traure favetes de l'olla.
Aprofitar-se de les circumstàncies.
Font: CL, CR.

Ha tret faves d'olla

2 fonts, 2014.
Que ha fet sort, la vida li ha fet un tomb a favor.
Lloc: La Morana, Cervera.
Lloc: Salt (Gironès).

Traure algun cigronet de l'olla

2 fonts, 2017.
Començar a refer-se d'una malaltia, d'un soscaire econòmic, etc.

Traure favetes d'olla

2 fonts, 1993.
Obtenir beneficis, enriquir-se.
Com es nota que trau favetes de l'olla! Ara passa i ni ens mira.
Sinònim: Fer l'agost | Fer-se d'or.
Lloc: Comarques de Castelló.
Lloc: País Valencià.

Traure les faves de l'olla

2 fonts, 1989.
El menjar, el beure i el no creure, tenen el seu raconet. Si en vols més, relacionats amb paraules o assumptes gastronòmics, para el cabàs, hi ha cent i la mare.
Lloc: Alcoi.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

Treu fabas d'olla

2 fonts, 1877.
Sinònim: Treu los peus de las alforjas.
Tots sabem lo que vol dir; lo que no sabem es lo que dihem. ¡Au! barrinin: á veure si'n treurán l'aiga clara. Jo ja'm dono.

Treure favetes de l'olla

2 fonts, 1980.
Lloc: Ribera.

Aquest ja comensa á treurer favas de olla

1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Hic jam proficere incoepit.

Avuy trau fabes d'olla

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Ha tret favas d'olla

1 font, 1890.

Ja comences a traure faves de l'olla

1 font, 2017.
Refranyer, locucions, frases fetes, dites i cançons dels pobles de la Vall de Guadalest: Confrides, l'Abdet, Benifato, Beniardà, Benimantell, el Castell de Guadalest.
Lloc: Vall de Guadalest (Marina Baixa).

No treurá faves d'olla

1 font, 2013.
Se diu al veure un malalt qui al pareixer no te cura, ó d'un qui tot li va malament.
Lloc: Menorca.

Sacar faves de l'olla

1 font, 2017.

Tirar faves de l'olla

1 font, 1995.
Superar un infant una mala creixença.
Font: CO.

Traure alguna fava de l'olla

1 font, 2017.

Traure favetes

1 font, 2017.

Traure favetes del òlla

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.

Traure favetes del perol

1 font, 2017.

Traure les favetes de l'olla

1 font, 2008.
Resoldre els problemes.

Traure-li les favetes de l'olla

1 font, 2010.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).

Tráurer fabas d'olla

1 font, 1805.
F. met. anar convalexend d'alguna malaltía grave.
Equivalent en castellà: Alear.
F. met. anar convalexend d'alguna malaltía grave.
Equivalent en castellà: Ir aleando.
F. met. anar convalexend d'alguna malaltía grave.
Equivalent en llatí: Sanitatem sensim recuperare.

Treure frares de l'olla

1 font, 1986.
Lloc: Torroella de Montgrí.

Treure les faves de l'olla

1 font, 2011.
Espavilar-se.
Sinònim: Treure les castanyes del foc.
Lloc: Solsona (Solsonès).

Treure's les faves de l'olla

1 font, 2014.
Resoldre els problemes.