Treure faves d'olla

Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Lloc: Salt (Gironès).

Refranyer, locucions, frases fetes, dites i cançons dels pobles de la Vall de Guadalest: Confrides, l'Abdet, Benifato, Beniardà, Benimantell, el Castell de Guadalest.

Lloc: Vall de Guadalest (Marina Baixa).

Se diu al veure un malalt qui al pareixer no te cura, ó d'un qui tot li va malament.

Lloc: Menorca.

Superar un infant una mala creixença.

Font: CO.

Avui trau faves d'olla.

Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Lloc: Matarranya.

Començar a refer-se d'una malaltia, d'un sotrac econòmic.

Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

Experimentar una gran millora, reviscolar-se, refer-se, d'una malaltia, d'una mala situació, d'un estat precari, etc.

Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).

Sinònim: Traure favetes de l'olla.

Aprofitar-se de les circumstàncies.

Font: CL, CR.

Obtenir beneficis, enriquir-se.

Com es nota que trau favetes de l'olla! Ara passa i ni ens mira.

Sinònim: Fer l'agost | Fer-se d'or.

Lloc: Comarques de Castelló.

Atreverse a ciertas cosas, el que antes era tímido o vergonzoso.

Lloc: País Valencià.

Lloc: Xàtiva (Costera).

Sinònim: Traure faves de l'olla.

Lloc: País Valencià.

Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

Resoldre els problemes.

Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).

Sinònim: v. Fer diners a palades.

Equivalent en castellà: Hacer su agosto.

Superar una gran dificultat.

Equival a obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure, càrrec o prebenda que permeti de viure sense maldecaps. Té origen en els antics costums usats per a elegir càrrecs públics i dignitats.

Millorar molt (de salut o d'economia).

Equivalent en castellà: Enriquecerse, mejorar de salud, posición, etc., peinarse solo, ponerse las botas.

Començar a posar-se bé un que ha estat malalt.

Refer-se d'una malaltia.

─per Nadal, tothom treu faves d'olla!

Lloc: Bot (Terra Alta).

No mirar prim.

Experimentar una gran millora, revifar-se, refer-se, d'una malaltia, d'una mala situació, d'un estat precari, etc.

Equivalent en castellà: (després d'una malaltia) Levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza) | Recobrar (o recuperar) fuerzas | Echar el mal pelo fuera | (econòmicament) Levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza) | Echar el mal pelo fuera | Salir a flote | Ver la luz | Salir adelante.

Sinònim: V. Fava.

Obtenir grans beneficis, enriquir-se.

Té prou vista per entendre de quins afers pot treure faves d'olla.

Sinònim: Fer l'agost, fer senes, fer l'Havana, posar-se bé, fer-se la barba d'or, fer-se un ronyó d'or, cobrir-se d'or, fer diners, fer-se d'or, fer calaix.

Font: R-M.

Experimentar una gran millora, refer-se d'una mala situació, d'un estat precari, etc.

Aquest sí que ha tret faves d'olla d'ençà que administra la hisenda del seu cosí! Abans era un pelat.

Sinònim: Posar-se bé, fer bullir l'olla, fer per l'olla, alçar el cap, posar (algú o alguna cosa) a to, anar per bé.

Font: R-M.

Restablir-se, físicament o econòmicament / revifar-se, refer-se d'una malaltia, d'un estat ruïnós, d'un defecte greu, etc.

Ha estat malalt alguns mesos, però ara ja treu faves d'olla / El primer que ha de fer és treure faves d'olla i després ja pensarà en la feina / Semblava que no trauria faves d'olla, però al final s'ha recuperat ràpidament.

Sinònim: Posar-se bo, anar per bé, posar-se a to.

Vol dir experimentar una gran millora, tant en el cas d'una malaltia com en el cas d'una mala situació econòmica.

Sinònim: Veure's les orelles.

Lloc: Terres de Ponent.

Sinònim: Afartar-se com un lladre.

Lloc: Mallorca.

Obtenir un càrrec que permeti viure sense maldecaps. Obtenir un bon guany o benefici.

Equivalent en castellà: Hacer pinitos, sacar los pies del plato.

Millorar l'economia.

Després de l'herència van treure faves d'olla.

[...] que bevem amb porró i a petricons i cigalons, que traiem faves d'olla i mengem faves comptades, que anem a jóc, pesem figues i somiem truites, que mirem prim, anem a pams i amb passes comptades.

[...] estar satisfet és treure faves d'olla.

Si un dia ens toca la rifa arribarem a treure faves d'olla.

Lloc: Vic (Osona).

Frases fetes difícils de traduir al castellà al peu de la lletra.

Sinònim: Donar-se el gustàs, gran gust, gran satisfacció, capritxada.

Equivalent en castellà: Darse el gustazo.

Millorar la situació econòmica.

Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

Enriquir-se.

Ha muntat una productora de televisió i ha tret faves d'olla: li cauen els contractes d'arreu.

Sinònim: Fer diners a palades; Fer el seu agost; Fer-se la barba d'or.

Equivalent en castellà: Ganar el oro y el moro; Hacer su agosto; Hacerse de oro; Ponerse las botas.

Experimentar una gran millora.

Va estar molt malalt amb aquella pneumònia, però ara sembla que ja treu faves d'olla i torna a ser el de sempre.

Sinònim: Alçar (o Aixecar) el cap; Tirar endavant; Veure's les orelles.

Equivalent en castellà: Levantar (la) cabeza; Salir a flote; Ver el cielo abierto.

Prosperar.

Es diu quan després d'un llarg procés (aquí la cocció, que seria metàfora elidida de malaltia, treball, etc.), s'aconsegueixen resultats o fruits gratificants: de salut, econòmics, etc.; en especial quan aquests són abundants (en coure faves no ho val per poca cosa). Explicat en l'original.

Vèncer una gran dificultat.

Lloc: Menorca.

Obtenir grans beneficis, enriquir-se.

Sinònim: Acabalar, embossar, atresorar, fer el seu agost, fer-se la barba d'or, fer senes, fer-se el ronyó d'or, posar ploma, posar-se bé, posar-se a to, sortir de mal any, fer l'Havana, ballar-la grassa, adinerar-se | Veg. tb. Treure estella.

Malaltia curada.

Es igual a canviar o millorar de situació.

Canviar o millorar de situació.

És igual a canviar o millorar de situació.

Lloc: Ribera.

Espavilar-se.

Sinònim: Treure les castanyes del foc.

Lloc: Solsona (Solsonès).

Resoldre els problemes.

F. met. anar convalexend d'alguna malaltía grave.

Equivalent en castellà: Alear.

F. met. anar convalexend d'alguna malaltía grave.

Equivalent en castellà: Ir aleando.

F. met. anar convalexend d'alguna malaltía grave.

Equivalent en llatí: Sanitatem sensim recuperare.