Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Bo, bo, vol dir bobo

97 recurrències en 64 variants. Primera citació: 1847.

Bo, bo, vol dir ruc

8 fonts, 1987.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La bondat», p. 102. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Ases, matxos i mules», p. 114. Editorial Millà.
Joc de paraules, Es diu per ponderar l'excessiva bondat d'una persona.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 448. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 20. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.
Per ponderar l'excessiva bondat d'una persona.
Sinònim: Massa bo vol dir ruc.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Bèsties de peu rodó. Ruc, somera», p. 125. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els animals», p. 123. Museu Arxiu de Sentmenat.

Bo, bo, vol dir bobo

6 fonts, 1883.
És una dita que indica que no es pot ser massa bo. Veg. 7715.
Sinònim: Dues vegades bo, és bobo.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Dites», p. 400. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 936», p. 204. Columna Edicions.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «10. Aforismes indeterminats», p. 43. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Es juga amb les dues síl·labes primeres per formar la paraula final. Significa que per viure en aquest món no convé esser massa bo, ja que els pillets ridiculitzen i abusen de les persones de bondat.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «417 Bo», p. 67. Institut Menorquí d'Estudis.
Bo bo vol. 29-12-1880.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_190.jpg. Manuscrit.
Bo bo vol. 22-7-1884.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_191.jpg. Manuscrit.

Massa bo vol dir ase

5 fonts, 1914.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1128. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La bondat», p. 102. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gabinet de didàctica. Pol. Ling. (1987): Programa refranys d'ordinador. Generalitat de Catalunya.
Equivalent en castellà: Al que se hace de miel, lo comen las moscas.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. M», p. 814. Antoni López, Editor.

Massa bo vol dir burro

5 fonts, 1915.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Jocs de paraules». Web.
Que a voltes no s'ha d'accedir a tot lo que volen els altres sino que un s'ha de mostrar zelós del seu propi bé. De: Montanyà, Josep (1917-18).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0052 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434740304201/221/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Oliver i Castañer, Jaume.
Lloc: Tortosa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0708/0052 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1371323». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Sinònim: Tan bo, tan bo, vol dir burro.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 243. Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Vic (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Massa bo vol dir ruc

4 fonts, 1987.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 115. Pagès Editors.
Vol dir que la bondat portada a l'extrem pot ser més aviat un defecte que una virtut. Les persones massa bones sovint cauen en la ingenuïtat o es deixen enredar fàcilment.
Lloc: Solsonès.
Divins, Pep; Davins, Mon (2013): Rescatant les paraules d'una analfabeta - El valor d'un llegat dins la tradició oral «Taula 4. Rucs i espavilats», p. 131. Autoedició.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 110. Garsineu Edicions.
Per ponderar l'excessiva bondat d'una persona.
Sinònim: Bo, bo, vol dir ruc.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Bèsties de peu rodó. Ruc, somera», p. 125. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Massa bo, vol dir ase

4 fonts, 1847.
Es refereix a les persones que de tan bones que són, semblen bajanes.
Sinònim: Massa bo, vol dir ruc.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 397. Editorial Moll.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 56 (1 de setembre de 1928) «Refraner. XLI. L'ase i els homes», p. 291. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Adv. que nos pot demostrar massa bondat als quen poden abusar.
Equivalent en castellà: Haceos miel y comeros han las moscas.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Bo», p. 7. Agencia Médica Catalana.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 109. Garsineu Edicions.

Dues vegades bo, vol dir bobo

3 fonts, 1998.
L'excés de bondat es pot confondre amb ser curts d'enteniment.
Cursdecatalà.com (2012): Curs de català «Frases fetes». Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 34. Garsineu Edicions.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 79. Edicions Salòria.

Massa bo, vol dir ruc

3 fonts, 2000.
Vol dir que les persones massa benèvoles arriben a resultar beneitones.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Ruc», p. 98. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Quan s'és massa bo, molts s'aprofiten de l'excés de bondat.
Sinònim: Connex: Fes bé al porc.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 52. Web.

Bo bo vol dir ruc

2 fonts, 2009.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 7. Refranys de flora, fauna i natura». Llibres de l'Index, S.A..

Bo, bo vol dir burro

2 fonts, 1982.
Quan algú és massa bona persona sol ser la riota de molts.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 215. Salvat, S.A. de Ediciones.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 169. Museu de Vilafranca.

Tant, tant, vol dir ase

2 fonts, 1918.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.4 Ase / Burro / Ruc / Mul... Dites», p. 32. Editorial Moll.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. III.- Bestiar», p. 284. Institut Menorquí d'Estudis.

Bo bo vol dir bobo

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bona». Web.

Bó dos vegades vol dir tonto

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/51/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Bo i bo fan bobo

1 font, 1916.
A proposit de abusar de la bondat d'hú, que, pot esser bo, peró no massa bó. De: Capdevila, Sanç.
Lloc: Sant Martí de Maldà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1916): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0103/0024 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1332580». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Bo i bo, fan bobo

1 font, 1915.
A proposit de abusar de la bondat d'hu que, pot esser bo, però no massa bó. Tothom. De: Capdevila, Sanç (1916-17).
Lloc: Sant Martí de Maldà (Lleida).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0103-0024 «Adagis sobre Meteorologia popular i Economia agrícola - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433690304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Bo, bo

1 font, 1857.
Aprobacion.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 8. De la interjección», p. 138. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Bò, bò (Massa bò) vòl dir bòbo (bòtj, ò ase)

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XII. Sèny», p. 323. Centre Excursionista de Catalunya.

Bo, bo (o massa bo) vol dir ase

1 font, 1926.
El Borinot (1926): El Borinot, any IV, núm. 115 (4 de febrer de 1926), p. 1-2 «Pim... pam... pum... (Dites i refranys)», p. 1. Revista El Borinot.

Bò, bò (o massa bò), vol dir ase

1 font, 1900.
(Angl.) V. Ovella.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «B», p. 18. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Bo, bo (o massa bo), vol dir ase

1 font, 1937.
(1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 83 (Any II, 28-agost-1937) «Aforismes i proverbis», p. 285. Revista Curiositats de Catalunya.

Bó, bó vol dir burro

1 font, 1919.
Quant un hom es masa bó, que totas les perdona. De: Serra i Manent, Pere.
Lloc: Granollers del Vallès.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1919): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0024 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361868». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Bo, bo, / vol dir ruc

1 font, 1937.
En ponderar l'excessiva bondat d'una persona en certs casos, se li diu.
Serra i Boldú, Valeri (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 54 (Any II, 6-febrer-1937) «Folklore de la pagesia. Ruc, somera», p. 184. Revista Curiositats de Catalunya.

Bo, bo, vol dir ase

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. B», p. 153. Consell de Mallorca.

Bó, bó, vol dir bobo

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 23. Editorial Rourich.

Bo, bo, vol dir boig

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 937», p. 205. Columna Edicions.

Bo, bo: 'bobo'

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions...», p. 155. Editorial l'Esquer.

Dos cops bo és «bobo»

1 font, 2016.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

Dos vegades bo es bobo

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/18/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Dos vegades bo és bobo

1 font, 2010.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

Dos vegades bo vol dir bobo

1 font, 2020.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 125. Universitat Autònoma de Barcelona.

Dos vegades bo vol dir capser

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 963», p. 211. Columna Edicions.

Dos vegaes bo és ser bovo

1 font, 1933.
Per això convé no passar-se de bo... sinó «li prenen el pèl».
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno V (Septiembre-Octubre de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). D», p. 447. Societat Castellonenca de Cultura.

Dos voltes bo, bobo

1 font, 2010.
Lloc: Benidorm (Marina Baixa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Dos vòltes bò... es bobo

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 69. Editorial Arte y Letras.

Dues vegades «bo» vol dir «bobo»

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 226. Manuscrit.

Dues vegades «bo», vol dir «bobo»

1 font, 2017.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2, p. 222. Zenobita Edicions.

Dues vegades bo vol dir «bobo»

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «12. Com la processó de mata...», p. 127. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Dues vegades bo, / vol dir capser

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Capser», p. 199. Edicions Polígrafa.

Dues vegades vo, és bobo

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Deux fois bon, c'est imbécile.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 398. Robert Morel Editeur.

Dues voltes bo... és bobo

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bona». Web.

Masa bo vol dir ase

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «B», p. 7. Manuscrit.

Massa bò / vol dir burro

1 font, 1915.
De: Montanyà, Josep (1917-18).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0052 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434740304201/117/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Massa bo vol dí burro

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Massa bo vol dir «bobo»

1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 115. Pagès Editors.

Massa bó vol dir ase

1 font, 1915.
De: Eluras Sonet, Salvador (Barcelona, Mayo de 1918).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0069 «Refranes optimistas y pesimistas - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435060304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Massa bo vol dir ase (o ruc)

1 font, 1999.
Joc de paraules: massa bo és bobo. Es diu en ponderar l'excessiva bondat d'una persona.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 452. Edicions 62.

Massa bó vol dir burro

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 79. Editorial Rourich.

Massa bo, / vol dir ruc

1 font, 1937.
En ponderar l'excessiva bondat d'una persona en certs casos, se li diu.
Serra i Boldú, Valeri (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 54 (Any II, 6-febrer-1937) «Folklore de la pagesia. Ruc, somera», p. 184. Revista Curiositats de Catalunya.

Massa bo, massa bo, vol dir ase

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 989», p. 216. Columna Edicions.

Massa bo, massa bo, vol dir ase (o bobo)

1 font, 2012.
Sinònim: Veg. A qui es fa ovella, el llop se'l menja.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Ase». Editorial Barcanova.

Massa bò, massa bò, vol dir ximple

1 font, 1878.
Briz, Francesch Pelay; Matheu, F. (1878): Calendari catalá del any 1879, p. 31. Joan Roca y Bros, Editor.

Massa bó, vol dir ase

1 font, 1910.
En efecte, tant se pert per un punt de més com de menos.
Equivalent en castellà: A quien se hace de miel, lo comen las moscas.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Aforismes», p. 35. L'Avenç.

Massa bo, vol dir burro

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Trop bon, veut dire âne.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 48. Robert Morel Editeur.

Massa bo, vol dir burro!

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Trop bon veut dire âne (bête).
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors... homes i dones», p. 106. Sport-Entraide-Amitié.

Massa bó, vol dir tonto

1 font, 1915.
La bondat es una apreciable condició humana, que dèu cultivar-se fins per interès propi, per egoisme, si bé no tant que toqui els límits de l'exageració. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/67/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Massa bo, vol dir tonto

1 font, 1863.
Equivalent en castellà: Haceos miel, y comeros han las moscas.
Marcet y Ll., J. (1863): Compendio de los errores en que incurren los catalanes al hablar y escribir «Refranes y adagios en castellano y catalán», p. 16. Imprenta de Luis Tasso.

Qui és dos voltes bo: Bobo

1 font, 1989.
Que als refranys, frases fetes, sentències... priva un criteri individualista, força insolidari, d'anar cadascú a la seua i a fotre el que es puga ho reforcen els següents.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XV. Del bé, del mal, la solidaritat...», p. 142. Autoedició.

Ser dos vegades bo, és bobo

1 font, 2018.
Tiritarivas (2018): «https://twitter.com/tiritarivas/status/1050713109218906112». Twitter.

Si eres dos vegaes bo, bobo

1 font, 2010.
Lloc: Benicarló (Plana Alta).
Correu / José J. (2010). Correu electrònic.

Tant bo, bo, vol dir ruc

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 27. Editorial Millà.

Tant bó, tant bó, vol dir burro

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/53/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tant de bo, bo, vol dir burro...

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Tant de bon, bon, veut dire âne.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Matxos... gats i gossos», p. 71. Sport-Entraide-Amitié.

Tant, tant vol dir ase

1 font, 1993.
Es diu per reprendre la repetició o insistència d'una cosa que arriba a exasperar (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2652 Tant», p. 358. Institut Menorquí d'Estudis.

Tant bo bo, vol dir ruc

1 font, 2010.