Paremiologia catalana comparada digital

Cabra avesada a saltar, salta i saltarà

80 recurrències en 44 variants. Primera citació: 1803.

Cabra avesada á saltar, salta y saltará

8 fonts, 1805.
Briz, Francesch Pelayo (1865): Calendari catalá del any 1866, p. 157. Llibretería de Estanislao Ferrando Roca.
Equivalent en castellà: La cabra siempre tira al monte.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 149. Est. Tip. La Hormiga de Oro.
Equivalent en castellà: El que malas mañas ha, tarde ó nunca las perderá.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «159», p. 40. Imprenta de Saurí y Compañía.
Equivalent en castellà: El que malas mañas ha, tarde ó nunca las perderá.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Saltar», p. 307.
Equivalent en castellà: Pies que son duchos de andar no pueden quedos estar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Saltar», p. 307.
Equivalent en llatí: Quo semel est imbuta recens servabit odorem testa diu.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Saltar», p. 307.
Equivalent en castellà: El que malas mañas ha, tarde o nunca las perderá | pies que son duchos de andar no pueden quedos estar.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 641. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 25. Editorial Rourich.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 24. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Ref. que denota que ab dificultat se trau ó perd un mal costum arrelad.
Equivalent en castellà: El que malas mañas ha, tarde ó nunca las perderá.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cabra», p. 340. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que ab dificultat se trau ó perd un mal costum arrelad.
Equivalent en francès: Le loup mourra dans sa peau.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cabra», p. 340. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que ab dificultat se trau ó perd un mal costum arrelad.
Equivalent en italià: Il lupo cangia il pelo, ma non il vezzo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cabra», p. 340. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que ab dificultat se trau ó perd un mal costum arrelad.
Equivalent en llatí: Quo semel est imbuta recens servabit oderem.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cabra», p. 340. Impremta de Josep Torner.

La cabra avesada a saltar, salta i saltarà

6 fonts, 1914.
Ho diuen per significar que els hàbits inveterats són mals de fer perdre.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Cabra», p. 39. Editorial Moll.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «L», p. 36. Autoedició.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 132», p. 476. Columna Edicions.
Sinònim: Veg. Allò que és de mena mai no s'esmena.
Equivalent en castellà: La cabra siempre tira al monte.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Cabra». Editorial Barcanova.
Ho diuen per significar que els hàbits inverterats són mals de fer perdre (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «504 Cabra», p. 80. Institut Menorquí d'Estudis.
Sinònim: L'aigua sempre corre cap avall | El que és de mena, mai s'esmena.
Equivalent en castellà: La cabra siempre tira al monte.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. L», p. 809. Antoni López, Editor.

Cabra avesada a saltar, salta i saltarà

5 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Cabra - cabrit», p. 53. Editorial Millà.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. Ovelles, cabres i cabrits», p. 114. Garsineu Edicions.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. C», p. 111. Autoedició.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 85. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Equivalent en llatí: Naturae sequitur semina quisque suae.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Cabra.
Equivalent en castellà: La cabra siempre tira la monte.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 18». Autoedició.

Cabra avesada a saltar salta i saltarà

4 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1196. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La moralitat», p. 44. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 20. Web.

Sa cabra avesada a saltar, salta i saltarà

4 fonts, 1984.
És la seva manera de ser.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.8. Cabra/Boc. Refranys», p. 41. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. S», p. 189. Consell de Mallorca.
Un vici molt arrelat, no hi ha manera de dominar-lo.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Animals. Menors», p. 162. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol X. Institucions i costums Sèrie B. Vicis. Refranys», p. 163. Hora Nova.

Cabra avesada a saltar sempre salta i saltarà

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Els hàbits són difícils de llevar, com qui té molt no s'acostuma mai a tenir poc, siga llibertat, diners, situació social…
Equivalent en castellà: Quien tuvo, retuvo | Donde hay, siempre queda | Genio y figura hasta la sepultura | La cabra tira al monte.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 20. Web.

El cavall que està acostumat a saltar, salta i saltarà

2 fonts, 2007.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 28 - Dites sobre Natura i Bestià - https://www.lopedris.cat/dites-sobre-natura-bestia-c1001». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre el bestiar». Web.

La cabra que salta, salta i saltarà

2 fonts, 2007.
Diu que el que es porta al gens, o bé s'aprèn de jove, es conserva sempre.
Sinònim: Qui en ve de mena no té esmena.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «L», p. 69. Edicions de 1984.
Sinònim: Els rucs sempre tiren coces | La cabra avesada a saltar, fa de mal desavesar | No hi ha març que no marcegi, ni boig que no bogegi (o bordet que no bordegi, o ni estiu que no pedregui) | No hi ha pollí de ruc que no brami.
Equivalent en castellà: La cabra siempre tira al monte.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «327», p. 99. Garsineu Edicions.

La cabra, acostumada a saltar, sempre salta i saltarà

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1034. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Cabres, ovelles i ramats», p. 463. Edicions 62.

Cabra acostumada a saltâ, / salta i saltarà

1 font, 1967.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cabra», p. 24. Edicions Polígrafa.

Cabra acostumada a saltar, salta i saltarà

1 font, 2008.
Ho diuen per significar que els hàbits inveterats són mals de fer perdre.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Cabra acostumada a saltar, sempre salta i saltarà

1 font, 1992.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1992): Una guineu tranquil·la. Col·lecció «Folklore, 8», p. 27. Editorial Miguel A. Salvatella.

Cabra aveçá a saltar, salta y saltará

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «C», p. 40. Editorial Arte y Letras.

Cabra avesada a saltar [sempre] salta i saltarà

1 font, 1999.
Dificultat de corregir els mals costums.
Sinònim: Cabra avesada a saltar fa de mal desavesar (o devesar).
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Cabres, ovelles i ramats», p. 462. Edicions 62.

Cabra avesada à saltar / salta i saltarà

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cabra avesada a saltar / sempre salta i saltarà

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Saltar», p. 37. Edicions Polígrafa.

Cabra avesada á saltar salta y saltará

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: El que malas mañas ha, tarde ó nunca las perderá.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cabra», p. 114.
Equivalent en llatí: Quo semel est imbuta recens servabit odorem. Testa diu.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cabra», p. 114.

Cabra avesada a saltar, / salta i saltarà

1 font, 1967.
Sinònim: Cabra avesada a saltar, / fa de mal desvesar.
Lloc: Llofriu.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cabra», p. 24. Edicions Polígrafa.

Cabra avesada a saltar, salta e saltarà

1 font, 1900.
V. Fer. Follia. Natura.
Sinònim: Qui stà avesat a saltar, com camina troteja | Bort bordeja, Març marceja | Qui-n vé de mena may no s'esmena | Lo morter sempre fa pudor d'alls.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «A», p. 16. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Cabra avesada a saltar, salta e saltarà (o fa de mal desavesar)

1 font, 1915.
Sinònim: Qui-n vé de mena may no s'esmena.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Dones - Fémbres», p. 11. Impremta Catalònia.

Cabra avesada a saltar, salta i saltarà (o fa de mal desavesar)

1 font, 1997.
Mals hàbits: no canvien.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Costums», p. 91. Edicions 62.

Cabra avesada a saltar, sempre salta i saltarà

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. El costum», p. 114. Pagès Editors.

Cabra avesada a saltar, sempre salta y saltarà

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 5 de febrer de 1908, núm. 17», p. 302. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Cabra que està avesada a saltar, salta i saltarà

1 font, 2004.
Se diu de les persones poc serioses.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. XI. Els animals. Cabra, ovelles i ramats», p. 61. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Cabra que está avesada a saltar, salte i saltará

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cabra que està feta a saltar, salta i saltarà

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Cinquena tongada. Cabra», p. 904. Editorial Selecta-Catalonia.

Cabra que salta, salta i saltarà

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 169. Museu de Vilafranca.

Cabre avesada a saltar, salta y saltara

1 font, 1917.
Sinònim: Cabra avesada a saltar, salta i saltarà.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 171. Editorial Trabucaire.

La cabra a saltar aveá, salta y saltará

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 135. Editorial Arte y Letras.

La cabra acostumada a saltar, salta i saltarà

1 font, 1990.
Equivalent en francès: La chèvre habituée à sauter, saute et sautera.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Bestiar gros i menut. Llops i guilles», p. 36. Autoedició.

La cabra avesada a saltar / salta y saltarà

1 font, 1910.
Ab lo que's demostra lo molt difícil que es fer perdre un costum o vici fondament arrelat, sobre tot si pervé ja dels avant-passats, com a la cabra lo saltar.
Sinònim: La cabra avesada a saltar / fa de mal desvesar.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. La cabra. Aforismes», p. 92. L'Avenç.

La cabra avesada a saltar salta i saltarà

1 font, 2024.
Els comportaments dolents o els mals costums adquirits per algú són difícils de desarrelar.
Sinònim: La cabra avesada a saltar fa de mal desavesar.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Cabra», p. 89. Llibres de l'Index, S.A.
Els vicis són difícils de fer perdre.
Sinònim: La cabra avesada a saltar fa de mal desavesar.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Saltar», p. 409. Llibres de l'Index, S.A.

La cabra avesada á saltar salta y saltará

1 font, 1847.
Adv. que cada hu obra segons son natural.
Equivalent en castellà: La cabra siempre tira al monte.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Cabra», p. 8. Agencia Médica Catalana.

La cabra avesada a saltar salta y saltará

1 font, 1919.
Equivalent en castellà: El que malas mañas ha nunca ó tarde las perderá.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 11. Manuscrit.
Equivalent en castellà: La cabra siempre tira al monte.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 11. Manuscrit.
Equivalent en castellà: Pies que son duchos de andar no pueden quedos estar.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 11. Manuscrit.

La cabra avesada a saltar, / salta i saltarà

1 font, 1969.
Equivalent en francès: La chèvre qui a lae vice de sauter, / saute et sautera.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El ramat / Le troupeau», p. 468. Robert Morel Editeur.

La cabra avesada á saltar, salta i saltará

1 font, 1915.
De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/73/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

La cabra avesada a saltar…, salta i saltarà

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

La cabra feta a saltar ha saltat i saltarà

1 font, 1951.
Refranys de mètrica heptasil·làbica.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 110. Editorial Selecta-Catalonia.

La cabra mal acostumada mai la veuràs sossegada

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 120», p. 473. Columna Edicions.

La cabra que està acostumada a saltà, salta i saltarà

1 font, 1915.
De: Moragas i Rodes, Fidel de (1917-18).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0075 «Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435140304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

La cabra que està avesada a saltar, sempre salta i saltarà

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XI. Els animals. Cabres, ovelles i ramats», p. 256. Llibres de l'Index, S.A.

La cabra, acostumada a saltar, / sempre salta i saltarà

1 font, 1932.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Proverbis. II. Refranyer pastoral», p. 236. Butlletí de Dialectologia Catalana.

La cabra, avesada a saltar, / fa de mal desvesar

1 font, 1932.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Proverbis. II. Refranyer pastoral», p. 236. Butlletí de Dialectologia Catalana.

La cabra, avesada a saltar, fa de mal desvesar

1 font, 1999.
És difícil canviar els costums.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Cabres, ovelles i ramats», p. 463. Edicions 62.