Tallar el bacallà

98 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1910.
ves als fitxers

Tallar el bacallà

73 fonts, 1951.
Sinònim: v. Fer i desfer 1.
Equivalent en castellà: Cortar el bacalao.
Comandar.
Comandar.
Significa que es té plena autoritat i ascendència en un afer i que es pot manar, disposar i decidir amb tota llibertat. Té origen en els costums monacals. L'abat o rpior d'un monestir o comunitat era el qui en temps de quaresma feia les racions del bacallà, de la mida que volia.
N'estem farts, potser el Rajoy i companyia estan tocats del bolet.
Anònim (2015): Recepta de cuina a la catalana «Passat per WhatsApp». WhatsApp.
Manar.
Talla el bacallà.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
10 maneres de no dir *dirigir el cotarro.
Equivalent en castellà: Ser el amo del cotarro.
Els jesuïtes hi tallaven el bacallà sobre si 'bailamos o no bailamos', fent-me tremolar el cognom.
Ballarín i Monset, Josep M. (1994): Avui «De prop i de lluny. Llibres i llibreters», p. 15. L'Avui / El Punt Avui.
Obrar amb completa llibertat d'acció i amb autoritat independent.
Lloc: Illes Balears.
Té més autoritat.
Lloc: Illes Balears.
De: Bohigas, Iu.
Lloc: Comarques Gironines.
Font: Revista la Farga, 273 i 274.
El qui mana.
Reconec que [...] posar pau entre, d'un costat, qui talla el bacallà de fet a l'Ajuntament, vull dir el regidor Santiburcio, i d'un altre, els caps de files dels vostres aliats.
Camps, Jaume (1997): Avui «Cartes creuades. L'olla de grills», p. 22. L'Avui / El Punt Avui.
Tenir autoritat per manar i decidir sense cap condicionament. El bacallà ha estat sempre un gran bé per les famílies pescadores, especialment en èpoques de penúria o quan no s'agafava peix: constituïa una alternativa alimentícia de gran valor nutritiu i poc valor econòmic. A més, el bacallà tenia un preu diferenciat d'acord amb la part del peix que es comprava, la qual cosa permetia a les famílies més humils ajustar el seu pressupost... (segueix a l'original).
Lloc: Torredembarra.
Lloc: Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat).
Correu / Bosch, Miquel (2010). Correu electrònic.
Recepta de cuina a la catalana.
"N'estem farts", potser el Rajoy i companyia "estan tocats del bolet". Però els catalans volem "tallar el bacallà"; ara és el moment de "partir peres".
Correu /Colls, Esther (2015): Correu «Cuina catalana». Correu electrònic.
Manipular, manar.
Curs nivell C de català (1993): Apunts curs nivell C català «Frases fetes», p. 2. Apunts curs nivell C català.
Manar, dirigir.
Cursdecatalà.com (2012): Curs de català «Frases fetes». Web.
Sinònim: V. Tallar.
Ésser el qui mana en un afer, fer la seva voluntat sense oposició.
Equivalent en castellà: Cortar (o partir) el bacalao.
Dominar una situació d'una manera clara i absoluta / ésser àrbitre absolut, fer la seva voluntat sense oposició.
A casa teva, qui talla el bacallà és la teva sogra; per molt que ho vulguis negar, ella n'és la mestressa.
Sinònim: Tenir la paella pel mànec, remenar l'olla, remenar les cireres.
Obrar amb completa llibertat d'acció i amb autoritat independent / ésser el qui mana en un afer / ésser àrbitre absolut, fer la seva voluntat sense oposició.
Està acostumat a tallar el bacallà i no li farà cap gràcia que el posin a les ordres d'un altre; sempre ha fet el que ha volgut.
Sinònim: Remenar les cireres, remenar l'olla, tenir la paella pel mànec, menar la dansa, moure els fils.
Font: R-M.
Es diu de qui domina una situació d'una manera clara i absoluta. Prové dels costums monacals en temps de quaresma, ja que l'abat o el prior era l'encarregat de fer les racions de bacallà que s'havien de menjar els monjos. I les feia de la mida que volia, ja que ningú no podia qüestionar la seva autoritat.
Sinònim: Tenir la paella pel mànec.
Lloc: Terres de Ponent.
Sinònim: Remenar les cireres.
Avui, de la manera que va el món, les llengües fortes, les llengües que tallen el bacallà de la normalitat en l'àmbit col·lectiu, són les que han oficialitzat els estats, detentors del poder polític real.
Vaja, que ja no talles el bacallà, vet-ho aquí!
Ferrerons, Jordi (1995): Avui «Enraonar. Cada ovella amb sa parella», p. 36. L'Avui / El Punt Avui.
Ésser àrbitre absolut. Fer la seva voluntat sense oposició.
Tot just fa quatre dies que havia de creure i callar, i ara ja talla el bacallà.
Obrar amb completa llibertat d'acció i amb autoritat independent.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Tenir autoritat per manar i decidir, amb tota llibertat, en un afer.
Ésser àrbitre absolut. Fer la seva voluntat sense opció.
Origen: 1961. Literalment, 'cridar els trets'. L'expressió pot referir-se a un jugador de billar americà que ha d'anunciar quina bola vol recollir i a quin forat; això s'anomena 'calling your shots'.
Sinònim: Tenir la paella pel mànec | Remenar les cireres.
Equivalent en anglès: Call the shots.
Tenir el poder. Origen: 1769. Literalment, 'governar la perxa'. És possible que 'roost' sigui una corrupció de 'roast' ('rostit'). En són sinònims 'be in the driver's seat' (lit.: 'estar al seient del conductor'), 'call the shots' (lit.: 'cridar els trets'), 'crack the whip' (lit.: 'fer espetegar el fuet') i 'run the show' (lit.: 'fer anar l'espectacle').
Sinònim: Remenar les cireres.
Equivalent en anglès: Rule the roost.
Manar i disposar.
El cap del partit sempre és qui talla el bacallà.
Equivalent en castellà: Cortar el bacalao.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Es veu que tots plegats ja s'ensumaven que aquella merdeta de poblet hauria de tallar el bacallà al sud d'Europa algun dia, i volien sortir a la foto!
El número dos de González era qui tallava el bacallà en el socialisme espanyol.
Lasalas, Marta (1995): Avui «Política. Perfil. Humprey Bogart torna a Màlaga», p. 15. L'Avui / El Punt Avui.
Editorial Jofre Llombart RAC1. Sobre metàfores i frases fetes.
Com que sempre han tallat el bacallà, això els fa bullir la sang, ja veig que estan que s'enfilen per les parets.
Llombart, Jofre (2016): RAC1. RAC1.
[...[ que volem una noia de bon pamet, que sabem que cada olleta vol la seva tapadoreta, que ens agrada ser de l'olla i sucar-hi, remenar les cireres i tallar el bacallà, especialment quan impera la llei de l'embut.
Molava més abans, que fèiem el que volíem i que jo tallava el bacallà.
Macip, Salvador (2007): El rei del món «Home. Tres», p. 28. Columna Edicions.
McAbeu (2009): Xarel-10 «300.000 felicitacions, Víctor!». Web.
Amb el significat de «dominar la situació» o, tal com diu el diccionari, «disposar lliurement». De vegades, en broma, es diu «el president taia el bacallà, però els atres se'l foten». Recordem que a Vic es diu «taiar» i «taia».
El president de l'empresa era el que tallava el bacallà en les reunions de la junta.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.
Frases fetes difícils de traduir al castellà al peu de la lletra.
Poder fer i desfer.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «4. Estiu. 4.5.5.1. Frases fetes i locucions sobre la mar i el peix», p. 112. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
Fer i desfer en qualsevol assumpte.
Sinònim: Tenir la paella pel mànec.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «5. Tardor. 5.8. Menjars típics de tardor. Frases fetes», p. 156. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Poder decidir. Tret d'un curs de nivell B de català.
Oral / Comas, Jaume (1995). Font oral.
Remenar les cireres. Tret d'un curs de nivell C de català.
Oral / Nadal, Josep (1995). Font oral.
Ser el qui disposa.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Sinònim: Veg. Remenar les cireres.
Remenar les cireres.
Com que és ell qui talla el bacallà, sempre fa el que vol.
Disposar lliurement.
Sinònim: Veg. Remenar les cireres.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Autoritat: ésser poderós.
Refranyer romànic.
País de panellets i pa de pessic, de "mirar prim" i "remenar les cireres", de "tallar el bacallà" i "amagar l'ou".
Rubert de Ventós, Xavier (1995): Avui «Diàleg. Reaccionaris», p. C2. L'Avui / El Punt Avui.
Algun filòleg a la sala em pot confirmar si és o no correcta l'expressió "tallar el bacallà"? Jo tenia entès que sí, però m'acaben de dir que en català correcte és "remenar les cireres". És així?
Sinònim: Remenar les cireres.
Espanya ens vol fer combregar amb rodes de moli i aixecar-nos la camisa. Te la mà foradada quan som nosaltres que anem fort d'armilla. Vol continuar tallant el bacallà a casa nostre.
SeniorsxRep (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.
Vol continuar tallant el bacallà a casa nostre.
No és més que una variant de l'expressió 'tallar el bacallà'.
Sesé, Miquel; Genís, Anna M. (1995): Avui Diumenge «test. Estàs al dia», p. 64. L'Avui / El Punt Avui.
Però em sembla que el que talla el bacallà és el pare del nano, el de la cua de vaca, que també està ficat en el negoci.
Manar en un afer.
Lloc: País Valencià.
Manar, fer el que u vol.
M'ho passa l'Albert Domènech. És la llista manuscrita del pare d'un amic. (Extretes principalment de "Postal de Català" del Correo del dijous).
(2009): «Frases fetes i expressions populars». Correu electrònic.
Ser àrbitre absolut. Fer la seva voluntat sense oposició.
Sinònim: Ser qui mana, qui remena les cireres.
(1981): Apunts de català pràctic. 1 «Enriquim i polim la nostra parla», p. 13. L'Avui / El Punt Avui.

Tallar l'abadejo

4 fonts, 1995.
Diumenge de Resurrecció o de Pasqua, s'acaba la Quaresma. Quaresma ve de quaranta, quaranta dies que dura el període en què els catòlics fan abstinència de carn. Els catòlics pobres, almenys. Els rics pagaven la butla a l'església i menjaven tota la carn que volien. L'expressió té l'origen, precisament, en la Quaresma, i en les ordes monacals, els frares. En els convents era l'abat o prior qui tenia el dret de tallar i repartir l'abadejo, i tallava les porcions com li donava la gana.
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 – Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 134. Universitat Autònoma de Barcelona.
Disposar lliurement.
Font: PR, BM, CL, FX, G, L, MR, VJ, VR, VT.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

El qui talla el bacallà

2 fonts, 1935.
El qui mana, dirigeix i governa en un afer i li dóna rendiment. Al·ludeix als vells costums monacals segons els quals qui tallava el bacallà i feia les racions era l'abat, el tall més gros era per ell, i era qui, altrament, governava tota la comunitat i regia la vida interior del convent.
El qui deté el poder. Origen: 1900. Literalment, 'el gos principal'. Sembla que es va originar en la lluita de gossos que tenien lloc en el segle XIX: el vencedor quedava damunt de l'altre. En són sinònims els termes 'big shot', 'big wig' i 'big cheese' (lit.: 'gran tret', 'gran perruca' i 'gran formatge'). També podem esmentar l'americanisme 'head honcho', que prové del mot japonès «hanchu», 'dirigent de l'escamot'.
Equivalent en anglès: Top dog.

Taiar es bacallà

2 fonts, 1974.
De tal manera que encara no tenia bé es vint anys i ja era més ella que nengú sa que taiava es bacallà, com solen dir.
Lloc: Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 17. Revista Eivissa.
Comandar i fer lo que vol.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. T. Conjugacions vàries», p. 136. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Tallar el bacallar

2 fonts, 2017.
Tenir el poder. Frase indicativa d'ostentació del poder en referència als abats que tallaven les racions de bacallar dels monjos en temps de Quaresma.

Tallar es bacallà

2 fonts, 1992.
Comandar, esser l'amo.
Sinònim: Fer ses cartes.
Lloc: Mallorca.
Deim que una persona és sa que «talla es bacallà» quan és sa que comana indiscutiblement a un lloc, sense haver de demanar opinió a ningú. Té arrel en sos antics costums monacals. En temps de sa quaresma, s'abat o prior des monestir era es que feia ses raccions de bacallà i tallava per allà on creia convenient per cada un dels frares, segons sa seua feina física o intel·lectual. Ningú podia discutir-li res, sa seua autoritat s'acatava amb submissió i humiltat.
Ja s'ha fet vell i té fills grossos, però en aquesta casa encara és ell es que talla es bacallà.
Lloc: Eivissa.

Ésser el que talla el bacallà

1 font, 1979.
Dit d'aquell que comanda, disposa, en un afer.

Ésser el qui talla el bacallà

1 font, 1996.
Sí, és un xicot que ho havia donat tot per continuar essent el qui tallava el bacallà.
Ferrerons, Jordi (1996): Avui «Enraonar. L'eròtica del poder», p. 40. L'Avui / El Punt Avui.

Ser dels que tallen el bacallà

1 font, 1994.
Ser dels que manen.
Menero, Eduard (1994): Catalunya barri a barri «Figures a contrallum. Josep M. de Sagarra...», p. 25. Generalitat de Catalunya.

Ser el que talla l'abadejo

1 font, 2021.
El que domina la situació.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).

Taiar es bacallà davant, davant

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.

Talla 'l bacallá

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Talla el bacallà

1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).

Tallar l'abaejo

1 font, 1920.
Ser lo majoral ó capdavanter d'una colla ó entre molta gent.
Lloc: País Valencià.

Tallar l'abaejo ó bacallar

1 font, 2019.
Sobreeixir entres átres en talent, saber y habilitat per a una ó varies còses.
Font: Martí y Gadea 1908b:136.

Tallar l'abaetjo

1 font, 2000.
Manar.
En eixa casa és el fill major el qui talla l'abaetjo; tots fan el que ell diu.
Sinònim: Tindre el mànec de la paella | Ser l'amo del carxofar | Tindre la mà en la farnera | Ballar tots al son que ell/a toca.
Lloc: Comarques de Castelló.

Tallar l'«abaejo»

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions...», p. 146. Editorial l'Esquer.

Tallar lo bacallà

1 font, 1910.
Ser l'amo de l'auca; manar y disposar de tot en algun negoci.
Sinònim: Ser l'amo de l'auca.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VI. Peix. II. Monografies. Bacallà. Modismes», p. 416. L'Avenç.

Tayá es bacallá

1 font, 2013.
Comandar.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Modismes i locucions. T», p. 11. Cultura Popular de Menorca.