Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Tot té remei, menys la mort

88 recurrències en 50 variants. Primera citació: 1736.

Tot té remei, menys la mort

14 fonts, 1969.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 57. Editorial Joventut.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La salut i la malaltia», p. 43. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 233. Edicions Polígrafa.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de remeis casolans i consells higienics», p. 75. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 60. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1991): Un mal somni. Col·lecció «Folklore, 6», p. 41. Editorial Miguel A. Salvatella.
Equivalent en francès: Tout se soigne, sauf la mort.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Viure i morir. Salut, vida i mort», p. 115. Sport-Entraide-Amitié.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 112. Museu Arxiu de Sentmenat.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. La salut i la higiene», p. 118. Museu Arxiu de Sentmenat.

Tot té remei menys la mort

12 fonts, 1982.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 35. Pagès Editors.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Condicions físiques, salut o malalties. Vellesa i la mort», p. 107. Editorial l'Esquer.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 53. Editorial Millà.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 97. Edicions Salòria.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 282. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mort / Morir», p. 238. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Remei / Cura», p. 254. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «T», p. 329. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 172. Museu de Vilafranca.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 120. Seuba Edicions.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 82. Seuba Edicions.

Tot té remei, fora la mort

5 fonts, 1984.
De la mort ningú se n'escapa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.1. Del néixer i del morir. Refranys», p. 352. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Mort, la», p. 80. Editorial Moll.
De la mort ningú en pot sortir.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Morts», p. 245. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Equivalent en llatí: Contra vim mortis non nascitur herba in hortis.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Muerte.
Equivalent en castellà: Para todo hay remedio menos para la muerte.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 48». Autoedició.

Per a tot hi ha remei, menys per a la mort

3 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «P», p. 92. Ajuntament d'Alzira.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Són paraules de consolació davant la desgràcia.
Sinònim: Similars: Per al darrer mal, cap metge no (hi) val.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 332. Web.

Per tot hi ha remei, menys per la mort

3 fonts, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Remei», p. 135. Edicions Polígrafa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 281. Edicions 62.
Aquest refrany ens parla de la impossibilitat d'escapar de la mort.
Equivalent en castellà: Para todo hay remedio, menos para la muerte | FR: Il y a remède à tout, sauf à la mort (Hi ha remei per tot, menys per la mort) | EN: There is remedy for all things but death (Hi ha remei per tot, menys per la mort).
Pujol i Campeny, Afra (2008): Els refranys. Estudi i equivalències «4. Recull de refranys. 4.4 Recull de refranys. 5. Món rural i climatologia», p. 55. Web.

Tot té espera menys la mort

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1114. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 282. Edicions 62.

A tot hi ha remei, llevat de la mort

2 fonts, 1990.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la mort». Web.
Equivalent en francès: En tout il y a remède, sauf à la mort.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Viure i morir. Menjar i beure», p. 42. Autoedició.

Per a tot hi ha remei, excepte per a la mort

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Remei / Cura», p. 254. Universitat Miguel Hernández.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 258. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Per tot hi ha remey menos per la mor

2 fonts, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/11/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/43/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tot té remei menos la mort

2 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1116. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 55. Edicions El Mèdol.

A tot hi ha remei sinó a la mort

1 font, 1996.
Equivalent en castellà: A todo ay remedio si no a la muerte.
Font: Capítol X. (X.26).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 250. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

A tot hi ha remei, fora a la mort

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Il y a remède à tout, sauf à la mort.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Temps, vida i mort / Temps, vie et mort», p. 374. Robert Morel Editeur.

A tot hi ha remei, sinó a la mort

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 304. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

En el món tot té solució «manco» la mort

1 font, 1987.
Sinònim: Tot té solució «manco» la mort.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Condicions físiques, salut o malalties. Vellesa i la mort», p. 107. Editorial l'Esquer.

En este món tot té remei menos la mort

1 font, 1995.
Font: VT, BM, FI, FX, G, ME, MR, TC, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «les edats de la vida», p. 47. Instituto de Estudios Turolenses.

En tot es troba remei, menys en la mort

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «E», p. 21. Autoedició.

En tot hi ha remey, hormis la mort

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «E», p. 16. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Hi ha remeis per tot, menys per la mort

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «II. Les jornades de la vida. La mort», p. 57. Garsineu Edicions.

Només la mort no té remei

1 font, 1992.
Sinònim: Menys de la mort, de tot n'eixim.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2461», p. 279. Columna Edicions.

Para tot hi ha remey menos pera la mort

1 font, 1912.
Remey.
Equivalent en italià: Vi è rimedio per tutto eccetto che per la morte.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 214. Web.

Per a tot hi ha remei, manco per a la mort

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «P», p. 41. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Per a tot hi ha remey, menos per a la mòrt

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 211. Editorial Arte y Letras.

Per tot hi ha remei menos pel morir

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Morir», p. 226. Edicions Polígrafa.

Per tot hi ha remei menys per la mort

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 34. Pagès Editors.

Per tot hi ha remei, menys per a la mort

1 font, 1935.
Florí, Eugeni, prev (1935): Arxiu de Tradicions Populars, volum II, fascicle VII «Els aforismes piadosos. Mort», p. 19. José J. de Olañeta, Editor.

Pera tot hi ha remei, sinó és per a la mort

1 font, 2009.
De: Ros, Carles.
Ros, Carles (2009): L'Estel «Qui bé s'està no·s moga... Adagis 270 anys després (V)», p. 18. Revista L'Estel.

Pera tot hi ha remey menos pera morir

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «R», p. 44. Manuscrit.

Pera tot hi ha remey mens pera la mort

1 font, 1912.
Mort.
Equivalent en italià: A tutto si può rimediare fuorchè alla morte.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 208. Web.

Pera tot hià remey, sinós pera la mort

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 83. Librerías París-Valencia.

Que 't val malahir la sort? / Tot tè remey ménos la mort

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Seté ramellet. Flors de recreo», p. 127. Imprempta de Carlos Latrobe.

Sols la mort no té remei

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Condicions físiques, salut o malalties. Vellesa i la mort», p. 107. Editorial l'Esquer.

Tot és remei menys la mort

1 font, 1994.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «5. Tardor. 5.4.1. La mort. Frases fetes sobre la mort (o darrer sospir, o darrer viatge», p. 147. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Tot té adob menys la mort

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 282. Edicions 62.

Tot té espera, menys la mort

1 font, 1991.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1991): Un mal somni. Col·lecció «Folklore, 6», p. 33. Editorial Miguel A. Salvatella.

Tot té remei en aquest món

1 font, 1992.
Sinònim: En tot hi ha remei, menys en el morir.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 450», p. 622. Columna Edicions.

Tot te remei manco la mort

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «T», p. 143. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Tot té remei manco la mort

1 font, 1993.
És fórmula que s'usa per conhortar a qui ha sofert alguna desgràcia, per significar que allò podia haver estat pitjor.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2392 Remei», p. 325. Institut Menorquí d'Estudis.

Tot te remei menos la mort

1 font, 1915.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0086 «Refraner comarcá (segona tanda) - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435610304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tot té remei menos lo mort

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. T», p. 197. Consell de Mallorca.

Tot té remei menys la mort...

1 font, 1980.
Cavall Fort (1980): Cavall Fort, núm. 432 (juliol 1980) «El que diuen els refranys sobre... La salut». Cavall Fort.

Tot té remei menys sa mort

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 48. Ajuntament d'Inca.

Tot té remei, menos la mort

1 font, 2014.
Sinònim: Tot té arreglo, menos la mort.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 224. Llibres de l'Index, S.A..

Tot té remei, tret de la mort

1 font, 2002.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. T», p. 122. Autoedició.

Tot te remey fora de la mort

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 138. Editorial Rourich.

Tot té remèy, mènos la mòrt

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 460. Centre Excursionista de Catalunya.

Tot te remey, menys la mort

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 20. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Tot té solució «manco» la mort

1 font, 1987.
Sinònim: En el món tot té solució 'manco' la mort.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Condicions físiques, salut o malalties. Vellesa i la mort», p. 107. Editorial l'Esquer.

Tot té solució excepte la mort

1 font, 1989.
Amb la llarga mostra restant no classificada, encara podem fer dos grups: I, per altra banda, les que podríem anomenar sentències que venen a ésser com criteris educatius, advertències, amenaces, o contundents principis sobre els quals pot assentar-se tot un projecte de vida i com cada casa és un món, tot va de bo. I, cap en va de buit.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XVI. D'altres amb criteris filosòfics, educatius (o... deseducatius)», p. 150. Autoedició.

Tot té solució, excepte la mort

1 font, 2010.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 76. Edicions del Bullent.

Tots es mals tenen remei menos la mort

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. T», p. 197. Consell de Mallorca.