Paremiologia catalana comparada digital

Val més poc i bo, que molt i dolent

85 recurrències en 39 variants. Primera citació: 1767.

Val més poc i bo que molt i dolent

20 fonts, 1957.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 156. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La moderació», p. 110. Pagès Editors.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Interès i vàlua», p. 118. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Cuina», p. 54. Consell Insular de Menorca.
Correu / Vera Grau, Idali (2020): Correu. Correu electrònic.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 13. Refranys sobre consells». Llibres de l'Index, S.A.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bona». Web.
Font: Revista Terra Nostra, 59 (1986): Elements de Folklore, p.
Gazofilaci (2021): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1422221232511012865». Twitter.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1986): Terra Nostra, 59 - Elements de folklore «Què val més?», p. 21. Terra Nostra.
Equivalent en francès: Il vaut mieux peu et bon que beaucoup et mauvais.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La cuina i la taula / La cuisine et la table», p. 152. Robert Morel Editeur.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 42. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 248. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLV. Els girs ponderatius», p. 183. Llibres de l'Index, S.A.
Semblances, girs, simulacions i mots mal dits. Girs ponderatius.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «V», p. 48. Autoedició.
És millor la bona qualitat sense abundància que no l'abundància sense qualitat.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 98. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Els valors. Defugir l'ambició i l'enveja», p. 180. Institut Francesc Ribalta.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 163. Museu de Vilafranca.
Lloc: Vic (Osona).
Correu electrònic.

Val més poc i bo, que molt i dolent

11 fonts, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 39 (1 de desembre de 1927) «Refraner. XXVIII. Lo que més val», p. 358. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dolent», p. 211. Edicions Polígrafa.
Equivalent en castellà: Veg. tb. 525 | Lo mejor es enemigo de lo bueno | Más vale poco y bueno que mucho y malo.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Bo», p. 28. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 413. Edicions 62.
Ho diu qui és partidari de la qualitat i no de la quantitat.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2266 Poc», p. 309. Institut Menorquí d'Estudis.
No s'aprecia sa quantidat, sinó sa qualidat.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Cuina. Menjar i beure», p. 192. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
Quantitat.
Font: [P: IX, 1221].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 186. Web.
Qualitat.
Font: [P: IX, 1221].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 186. Web.
Utilitat / Inutilitat (Benefici / Profit).
Font: [P: IX, 1221].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 190. Web.
Equivalent en francès: Mieux vaut peu et bn, que beaucoup et mauvais.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «La taula…», p. 127. Sport-Entraide-Amitié.
(1999): L'Estel «Refranys (VI)», p. 30. Revista L'Estel.

Més val poc i bo que molt i dolent

5 fonts, 1915.
Sinònim: A poc vi, cuita-t'hi.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2606», p. 294. Columna Edicions.
Moltes vegades, voler massa acaba comportant perdre-ho tot. Nosaltres som dels que ens agrada més la qualitat que la quantitat.
Faves comptades (2018): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/BmNXr-SlBeM/». Instagram.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/52/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Font: ME, BM, FI, FX, MR, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «economia i finances», p. 74. Instituto de Estudios Turolenses.
Es diu per significar preferència de qualitat sobre la quantitat.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2772 Val», p. 374. Institut Menorquí d'Estudis.

Més val poc i bo que molt i roín

5 fonts, 1980.
Equivalent en castellà: Más valen dos bocados de vaca que siete de patata | Vale más poco y bueno que mucho y malo.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «P», p. 115. Comercial Denes, SL.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 14. Anubar Ediciones.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «M», p. 131. Autoedició.
En valencià és diu molt més "val més" que "més val". En castellà és al revés, es diu molt més "más vale" que "vale más". Emprar "més val" en lloc de "val més" —que és com ho diem els que parlem valencià tradicional— implica una subordinació gratuïta al castellà que considere inaceptable en un diccionari valencià.
Sinònim: Val més poc i bo que molt i roín.
Lloc: País Valencià.
Font: DNV.
Reig, Eugeni S. (2014): Diari La Veu «Comentaris al Diccionari normatiu valencià (VI) - https://www.diarilaveu.com/espai-civic/34474/comentaris-al-diccionari-normatiu-valencia-vi». Diari la Veu.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. M», p. 152. Edicions Víctor.

Els llibres, val més pocs i bons que molts i dolents

4 fonts, 1992.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 551», p. 508. Columna Edicions.
S'explica molt bé.
Sinònim: Els llibres i els amics han de ser pocs i escollits || Similar: Els llibres petits fan els gans savis || Contrari: Llibre tancat, mestre callat || Connex: Els llibres reprenen i no castiguen.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 259. Web.
Dites populars i refranys del llibre.
Sàlvia (2010): Poesia infantil i juvenil «Dites i refranys per Sant Jordi: la rosa i els llibres». Web.

Més val poquet i bo que molt i roín

2 fonts, 1989.
Amb la llarga mostra restant no classificada, encara podem fer dos grups: I, per altra banda, les que podríem anomenar sentències que venen a ésser com criteris educatius, advertències, amenaces, o contundents principis sobre els quals pot assentar-se tot un projecte de vida i com cada casa és un món, tot va de bo. I, cap en va de buit.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XVI. D'altres amb criteris filosòfics, educatius (o… deseducatius)», p. 149. Autoedició.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 219. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Més m'estimo poc i bo, que molt i roí

1 font, 1767.
Yo no vullc badulaques ni afaráms al meu costat; que mes mestime pòc y bò, que mol y roin.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 46. Librerías París-Valencia.

Mes val poc i bò / que molt i dolent

1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Mitjorn Gran (Menorca).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0039 «Refranys económics. Economia - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434210304201/543/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Més val poc i bo que molt i roí

1 font, 2008.
Literal.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Més val poc i bo que molt i ruín

1 font, 1981.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Ayza Roca, Alfred (1981): El món mariner a Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular «Modismes i refranys mariners. D'aspectes socioeconòmics».

Més val poc i bo que no… molt i dolent

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Més val poc i bo, que molt i dolent

1 font, 1984.
Lo bo, escasseja, lo dolent abunda.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis sobre economia», p. 178. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Més val poc i bo, que molt i roín

1 font, 1997.
Equivalent en castellà: Más vale dos bocados de vaca que siete de patata.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «B», p. 32. Comercial Denes, SL.

Mes val poc i bo, que molt i roïn

1 font, 2010.
Lloc: Xixona (Alacantí).
Rosa Maria (2010): El meu poble «Els refranys i frases fetes, I». Web.

Més val poc i bo, que molt i ruín

1 font, 1980.
Refranys mariners d'aspectes socioeconòmics.
Lloc: Peníscola.
Ayza i Roca, Alfred (1980): ««Refranys mariners»», p. 60. Revista Peñíscola.

Més val poc i bo, que no molt i dolent

1 font, 2008.
Dins els pots petits, hi ha els bons ungüents.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor «11. Diversos. 11.2. Poc i molt. Refranys», p. 484. Editorial Moll.

Mes val poc y bo que molt y dolènt

1 font, 1847.
Equivalent en castellà: Mas valen dos bocados de vaca que cien de patata.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Poc», p. 22. Agencia Médica Catalana.

Més val pòc y bò, que molt y roín

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 170. Editorial Arte y Letras.

Més val poca música i bona, que molta i dolenta

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «02. La música. La solfa. L'art». Blogger.

Més val poch e bastant, que mólt e embaraçador

1 font, 1905.
Proverbis arábichs.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns «Proverbis arábichs», p. 50. Stampa Elzeveriana.

Mes val poch i bó, que molt i roin

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «M», p. 40. Real Academia de Historia.

Mes val poch y bo, que molt y dolent

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1898 (3a època) «Refranes menorquines. Letra B», p. 89. Revista de Menorca.

Més val pocs i bons, que molts i roins

1 font, 1933.
Sinònim: Com més gent, mes roin provessó.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno I (Enero-Febrero de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). C», p. 91. Societat Castellonenca de Cultura.

Val més menjar poc i bo que molt i dolent

1 font, 2010.
Lloc: Ribes de Freser (Ripollès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Val mes poc i bó / que molt i dolent

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/41/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Val mes poc i bo / que molt i dolent

1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Artà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0039 «Refranys económics. Economia - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434210304201/457/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Val més poc i bó que molt i dolent

1 font, 1920.
De: Ferré, Antoni.
Lloc: Reus.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1920): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0035 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1364134». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Val més poc i bo que molt i roín

1 font, 2014.
Tot seguit relacione —odenades alfabèticament— diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV. (apareix " més val poc i bo que molt i roín").
Lloc: País Valencià.
Reig, Eugeni S. (2014): Diari La Veu «Comentaris al Diccionari normatiu valencià (VI) - https://www.diarilaveu.com/espai-civic/34474/comentaris-al-diccionari-normatiu-valencia-vi». Diari la Veu.

Val més poc i bo que molta i dolent

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Taula i cuina», p. 153. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Val mes pòc i bò, / que molt i dolent

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XI.- Cuina (menjúa, bevenda)», p. 296. Institut Menorquí d'Estudis.

Val més poc i bo, que molt i roín

1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «V», p. 223. Autoedició.

Val mes poc y bo / Que molt y dolent

1 font, 1915.
P. e. parlant del bon vi que's fa si el temps es sec, millor que no pas que fassin plujes y els raims siguin mes grassos, pro amb mes aygua y per lo tant el vi mes flac. De: Montanyà, Josep (1917).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0051 «Adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434730304201/61/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Val mès pòc y bò que molt y dolent

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de novembre de 1908, núm. 24», p. 101. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Val mès pòc y bò, que molt y dolent

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Más vale poco bueno, que mucho malo.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 142. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Más valen dos bocados de vaca que siete de batata (patata).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 142. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en portuguès: Comer toda vianda y tremer toda maleyta.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 142. Centre Excursionista de Catalunya.

Val mes poch y bo que molt y dolent

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 18. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Val mes poch y bo, que mòlt y dolent

1 font, 1867.
Briz, Francesch Pelayo (1867): Calendari catalá del any 1867, p. 45. Llibretería de Joan Roca y Bros.

Val més poch y bó, que molt y dolent

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 143. Editorial Rourich.

Val més pocs i bons que molts i dolents

1 font, 1992.
Sinònim: Més val poc i bo que molt i dolent.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2642», p. 303. Columna Edicions.

Val més pocs i bons que molts i malavenguts

1 font, 1995.
Font: N, CL, FI, FX, MR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «les relacions interpersonals», p. 56. Instituto de Estudios Turolenses.