Paremiologia catalana comparada digital

Anar d'Herodes a Pilat

122 recurrències en 44 variants. Primera citació: 1767.

Anar d'Herodes a Pilat

44 fonts, 1910.
Sinònim: v. Anar com una pilota.
Equivalent en castellà: Ir de Herodes a Pilato.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 15. Edicions 62.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.
Anar d'ací i d'allà repetidament.
Lloc: Cat., Bal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Anar Loc. i refr. l)». Editorial Moll.
Anar repetidament d'un lloc a l'altre sense profit.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Herodes Loc. a)». Editorial Moll.
Anar d'un lloc a l'altre infructuosament o amb excessiva molèstia.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pilat Loc». Editorial Moll.
Expressions d'origen religiós.
La Tuies es va repenjar en aquell bastó més vell que Matusalem i, en un discurs incoherent, anant d'Herodes a Pilat, em va explicar que feia temps que se les tenien, perquè ella era del Girona i ell del Barça.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Ja pots dir missa, que no hi ha ni Déu: expressions d'origen religiós - https://www.vilaweb.cat/noticies/expressions-origen-religios/». Vilaweb.
Anar d'aquí i d'allà repetidament.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Anar», p. 111. Editorial Moll.
Anar algú rebotit com una pilota d'un costat a l'altre; en sentit figurat, anar a molts metges en un espai curt de temps sense aclarir exactament què li passa.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. «Ora pro nobis» i fes pel que et trobis», p. 343. Editorial Gregal.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Dites», p. 174. Editorial Sargantana.
Un dia en un poble i l'endemà cap a l'altre, sempre anant d'Herodes a Pilat per aquests mons de Déu, portant ben encesa la torxa de la festa.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Setè grapat: Llibre de les bèsties. El ball dels llops», p. 142. Edicions del Mall.
Anar d'un lloc a un altre cercant solució a un problema. Expressió inspirada en la narració evengèlica de Lluc, segons la qual Jesús és conduït primer davant Pilat, que, volent esquivar el problema, l'envia tot seguit a Herodes, i aquest el retorna a Pila. De: Bíblia. Sant Lluc.
Font: Evangeli 23.1-12.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 13», p. 82. Edicions 62.
Fer gestions infructuoses i llargues.
Ens van fer anar d'Herodes a Pilat i no vàrem poder aclarir res del que ens interessava / Haver d'entendre's amb aquesta gent és com anar d'Herodes a Pilat.
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Infructuós». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Anar repetidament d'un lloc a l'altre sense profit.
Ja n'estic tip d'anar d'Herodes a Pilat sense resoldre res.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Voltar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Fer voltar algú, d'un lloc a l'altre, sense treure'n cap resultat ni profit. Prové d'un fet bíblic. Ponç Pilat, governador romà de Judea, va enviar Jesús a Herodes Antipas, tetrarca de Galilea i de Perea, perquè el jutgés, però aquest últim va retornar Jesús a Ponç Pilat perquè ho fes ell. La parla popular ha convertit aquesta dita en «Anar de rodes a pilans», cosa que la fa incomprensible per a molta gent.
Sinònim: Anar d'un costat a l'altre.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «A», p. 22. Edicions de 1984.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 104», p. 60. Columna Edicions.
S'usa per referir-se a quan es va d'un lloc a l'altre sense solucionar res, o també viure sense una seguretat, a la ventura.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules I. Rodes a Pilats», p. 257. Brau Edicions.
Usat vulgarment. De: Ribas Bertran, Joan Batista.
Lloc: Mataró.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1919): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0021 «52 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361489». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. A», p. 151. Consell de Mallorca.
Fer gestions infructuoses i llargues.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Equivalent en castellà: Andar de Herodes á Pilatos, ó de Ceca en meca.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. A», p. 165. Imp. de J. Horta.
Giménez, Toni (2016): Ficar-hi el nas «Expressions religioses populars», p. 1. Web.
Loc. v. [LC]. Anar repetidament i infructuosament d'una banda a una altra.
Anaren d'Herodes a Pilat i finalment no van aconseguir de parlar amb el director.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «anar ». Institut d'Estudis Catalans.
Encara que després de la sessió d'ahir tots els negociadors facin cara de funeral i que faci temps que van d'Herodes a Pilat.
Matas Dalmases, Jordi (2021): «El viacrucis de la negociació d'un govern de coalició - https://www.larepublica.cat/opinio/el-viacrucis-de-la-negociacio-dun-govern-de-coalicio/». La República.
El pare diu «de Rodes a Pilat».
He anat a les oficines a fer una reclamació i m'han fet anar d'Herodes a Pilat.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 115. Llibres de l'Index, S.A.
De: M. l'abbé Albert Cazes.
Equivalent en francès: Aller d'Hérode à Pilate (trad.).
Font: Dictons, légendes et proverbes du pays catalan (Revue Conflent, núm. 22, juillet-Août 1964).
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans», p. 14. Revue Folklore.
Très vieux dicton au sens assez obscur: aller de droite, du côté des vainqueurs ou des élus, de la place de choix, à gauche. Perte indéniable de prestige, peut-être d'avantages matériels. Quo non descendam, serait-on tenté de dire. En bon français: perdre au change… aller de Charybde en Scylla… aller de mal en pis (segueix a l'original).
Equivalent en francès: Aller des vainqueurs à gauche (trad.).
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans», p. 14. Revue Folklore.
Passant de l'histoire sainte au latin avec une pointe d'humour, nos vieux disaient.
Equivalent en occità: Anar de Victoribus a gaucha.
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans», p. 14. Revue Folklore.
Lloc: Vic (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
A "Vint-i-dos contes" apareix l'expressió "anar de rodes a pilans", que no és altra cosa que una variant d'"anar d'Herodes a Pilat", locució recollida també al "Diccionari Alcover-Moll"
Sinònim: Anar de rodes a pilans (variant fonètica).
Pericay, Xavier (1992): El barco fantasma «¿Isabel i Maria, o Eliseu i Carme?», p. 145. Llibres de l'Index, S.A.
Anar repetidament d'un lloc a l'altre sense profit. Expressió basada en l'episodi bíblic d'Herodes Antipa, tetrarca de Galilea i de Perea, a qui Ponç Pilat va enviar Jesús perquè fos ell qui el jutgés, però ell li va tornar al governador romà.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «15 - II. Mots i expressions catalans d'origen clàssic, cristià o bíblic», p. 180. Enciclopèdia Catalana.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «3. Apèndixs. 3.1 Apèndix I», p. 858. Web.
El nom d'aquests personatges es converteix en un paradigma o símbol, normalment d'una forma de ser o de comportar-se, relacionat amb la característica o fet pel que és conegut per tothom. És el cas de la hipocresia o la traïció de Judes, la paciència en el cas de Job, la nuesa respecte d'Adam, la vulnerabilitat en el cas d'Aquil·les, la longevitat relacionada amb Matusalem, etc.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular. 1.3. Classificació per ítems de l'Enciclopèdia Col·lectiva. b) Noms històrics, bíblics, mitològics i literaris», p. 856. Web.
Trobem la funció eponímica en els casos en què s'han lexicalitzat els noms de personatges coneguts que han passat a la història per alguna circumstància concreta. En el cas del fràsic antroponímic del DCVB, la funció eponímica apareix fonamentalment a partir de personatges bíblics i, en menor mesura, de personatges històrics, mitològics i literaris, amb una connotació específica relacionada amb alguna acció, qualitat o defecte…
Font: DCVB.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «3. L'antropònim en les unitats fraseològiques catalanes. 3.1. Funció de l'antropònim», p. 55. Institut d'Estudis Catalans.
També és bastant freqüent al fràsic antroponímic del DCVB la motivació referencial dels antropònims. Aquesta motivació és evident en aquells noms que pertanyen a personatges coneguts, tot i que en molts casos la motivació s'ha perdut perquè ha desaparegut el seu motiu referencial. Per tant, diferenciarem entre antropònims amb una motivació referencial transparent, coneguda, i antropònims amb una motivació referencial opaca, enfosquida o perduda per manca de familiaritat.
Font: DCVB.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «3. L'antropònim en les unitats fraseològiques catalanes. 3.2. Motivació de l'antropònim», p. 57. Institut d'Estudis Catalans.
Loc. v. Emprada per a referir-se a una persona que va d'un lloc a un altre sense traure'n cap trellat, o que passa per diverses situacions i que cada vegada va a pitjor. Indicarà, doncs, que la persona a la qual va adreçada va de mal en pitjor. Herodes: Nom de diversos reis de Judea dels quals parla la Bíblia. Deriva del llatí bíblic «Herodes», que és un nom grec derivat de «Heros» ('cap, mestre, governat') (segueix a l'original).
L'Herodes que apareix a les Ufs següents és Herodes Antipes, fill d'Herodes el Gran, que va governar sobre Galilea i Perea des de l'any 4 aC fins el 39 dC. Restaurà i construí diverses poblacions de Galilea.
Sinònim: En Marmet i en Salom, com més va, més ases són.
Equivalent en castellà: Ir de Herodes a Pilatos.
Font: IG.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. H. Herodes», p. 96. Institut d'Estudis Catalans.
Loc. v. Emprada per a referir-se a una persona que va d'un lloc a un altre sense traure'n cap trellat, o que passa per diverses situacions i que cada vegada va a pitjor. Indicarà, doncs, que la persona a la qual va adreçada va de mal en pitjor. Herodes: Nom de diversos reis de Judea dels quals parla la Bíblia. Deriva del llatí bíblic «Herodes», que és un nom grec derivat de «Heros» ('cap, mestre, governat') (segueix a l'original).
L'Herodes que apareix a les Ufs següents és Herodes Antipes, fill d'Herodes el Gran, que va governar sobre Galilea i Perea des de l'any 4 aC fins el 39 dC. Restaurà i construí diverses poblacions de Galilea.
Sinònim: En Marmet i en Salom, com més va, més ases són.
Equivalent en castellà: Salir de llamas i caer en las brasas.
Font: PCC.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. H. Herodes», p. 96. Institut d'Estudis Catalans.
Loc. v. Emprada per a referir-se a una persona que va d'un lloc a un altre sense traure'n cap trellat, o que passa per diverses situacions i que cada vegada va a pitjor. Indicarà, doncs, que la persona a la qual va adreçada va de mal en pitjor. Herodes: Nom de diversos reis de Judea dels quals parla la Bíblia. Deriva del llatí bíblic «Herodes», que és un nom grec derivat de «Heros» ('cap, mestre, governat') (segueix a l'original).
L'Herodes que apareix a les Ufs següents és Herodes Antipes, fill d'Herodes el Gran, que va governar sobre Galilea i Perea des de l'any 4 aC fins el 39 dC. Restaurà i construí diverses poblacions de Galilea.
Sinònim: En Marmet i en Salom, com més va, més ases són.
Equivalent en francès: Aller de mal en pis.
Font: PCC.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. H. Herodes», p. 96. Institut d'Estudis Catalans.
Pilat: Sobrenom del governador de Galilea que va autoritzar el suplici de Jesucrist. Ponç Pilat va ser el governador o procurador romà de la província de Judea des de l'any 26 al 36 dC. «Pilat» prové del llatí «pilatus» ('pelat, calb').
Sinònim: V. Herodes.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. P. Pilat», p. 137. Institut d'Estudis Catalans.
Anar de dolent a pitjor.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «144 Anar», p. 32. Institut Menorquí d'Estudis.
Anar d'un lloc a s'altre sense profit.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. A. Anar», p. 21. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Fer gestions infructuoses i llargues.
Sinònim: Voltar, rodar, anar de l'un a l'altre, anar com una pilota, fer anades i vingudes.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «A», p. 28. Edicions 62.
Anar d'un lloc a l'altre sense profit, inútilment.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VIII. Acció Sèrie A. Acció», p. 130. Hora Nova.
Sinònim: Anar com cagalló per sèquia.
Robert (2020): «https://twitter.com/robertbv61/status/1250670918852100096». Twitter.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Els valors», p. 179. Institut Francesc Ribalta.
Anar repetidament d'un lloc a l'altre sense profit, sense obtenir els resultats esperats. El passatge evangèlic en què Pilat envia Jesús a Herodes Antipes (tetrarca de Galilea) perquè sigui ell qui el jutgi, però ell el fa tornar al cònsol romà. La parla popular ha fet degenerar aquesta expressió en «anar de rodes a pilars» i altres variants.
Per obtenir l'imprès em van fer anar d'Herodes a Pilat, d'un taulell a l'altre, i al final en vaig sortir amb les mans buides.
Rodamots (2011): «Anar d'Herodes a Pilat - 2694 - https://rodamots.cat/anar-dherodes-a-pilat/». Rodamots.
Fer gestions llargues i infructuoses.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Treballs i ocupacions. Diligències», p. 112. Edicions 62.
Però anys després les coses es van tòrcer i Alsius va haver de passar el seu calvari particular anant d'Herodes a Pilat per no combregar amb rodes de molí.
Serra, Màrius (1998): Avui Cultura «Enigmística. Alsius», p. VII. L'Avui / El Punt Avui.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Referències del mal i de totes les coses malament», p. 62. Autoedició.
D'un lloc a l'altre.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «A», p. 9. Autoedició.
Infructuós, voltar. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
Fer gestions infructuoses.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.
A Mallorca.
Font: Tret de Miquel Fuster (1971), "Refranyer mallorquí"
Veny, Joan (1993): Actes del II Cong. Int. de la Ll. Cat. Lingüística Soc. IV «Les varietats dialect. i els estudis dialect.», p. 22. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Anar d'Herodes a Pilats

8 fonts, 1920.
Anar a mal borràs. Quan Jesús fou presentat a Herodes, rei de Palestina quan es produí la Passió, perquè el jutgés, aquest no li trobà causa per a castigar-lo i envià els seus detractors junt amb el reu, a Pilat, governador romà de la colònia, perquè veiés de jutjar-lo ell.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys i dites (Els Xiquets de Valls, vol. XIV) «Refranys originats en la presentació popular de la Passió», p. 87. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Anar d'un costat a l'altre. Anar una cosa o millor encara una persona de mal en pitjor. Al·ludeix a Jesús, que, amb desig de condemnar-lo, però volent evadir la responsabilitat que la seva condemna representava, Herodes l'envià a Pilats.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 72. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 106. Pagès Editors.
Tardar molt a resoldre una situació perquè d'un lloc et fan anar a un altre.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Relació de frases fetes i locucions. A», p. 21. Editorial Marfil.
De: Lledós, Domingo.
Lloc: Agramunt.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1920): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0038 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368034». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «Frases fetes», p. 178. Cossetània Edicions.
Sinònim: Veg. Anar amunt i avall.
Equivalent en castellà: Ir (o Andar) de Herodes a Pilatos.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «herodes». Editorial Barcanova.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Anar d'Herodes a Pilatos

7 fonts, 1989.
Equivalent en castellà: Ir de mal en peor.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «A», p. 18. Comercial Denes, SL.
Ir de mal en peor.
Equivalent en castellà: Ir de Herodes a Pilatos.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «H», p. 77. Comercial Denes, SL.
Les mencions a noms, cognoms o «malnoms» és, moltes vegades particular i d'identificació local, altres no.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «V. Noms, cognoms, pobles», p. 46. Autoedició.
Passar d'unes mans a d'altres.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 85.
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.
Caure en un mal venint d'un altre.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «H», p. 120. Institut d'Estudis Eivissencs.
Anar d'ací d'allà repetidament.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «A», p. 15. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Tindràs casa pròpia i família pròpia, pensava sempre que anava d'Herodes a Pilatos, a vegades en pensions i d'altres com a rellogat.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Qui dispararà primer? - III», p. 94. Edicions Proa.

Anar de rodes a pilans

4 fonts, 1935.
Degeneració del refrany anterior, per desconeixement del nom de la figura bíblica d'Herodes.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 72. Editorial Selecta-Catalonia.
La parla popular ha convertit aquesta dita en «Anar de rodes a pilans», cosa que la fa incomprensible per a molta gent.
Sinònim: Anar d'Herodes a Pilat.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «A», p. 22. Edicions de 1984.
Variant fonètica d'"anar d'Herodes a Pilat"
A "Vint-i-dos contes" apareix l'expressió "anar de rodes a pilans", que no és altra cosa que una variant d'"anar d'Herodes a Pilat", locució recollida també al "Diccionari Alcover-Moll"
Sinònim: Anar d'Herodes a Pilat.
Pericay, Xavier (1992): El barco fantasma «¿Isabel i Maria, o Eliseu i Carme?», p. 145. Llibres de l'Index, S.A.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Anar de rodes a pilars

3 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dites». Web.
Anar d'una cosa roïna a una altra de més roïna.
Això d'anar de rodes a pilars deu vindre de l'expressió anar d'Herodes a Pilatos, no trobes?
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «A», p. 29. Juli Jordà Mulet.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1762. Publicacions de la Universitat de València.

D'Herodes a Pilat

3 fonts, 1994.
Hem d'anar a l'Evangeli per entendre l'origen del refrany. Quan Jesús, després de la traïció de Judes, va ser empresonat, fou conduït a la presència d'Herodes, el màxim dignatari de l'imperi romà aleshores establert a Jerusalem. Però l'Herodes no va voler saber res del cas, i per desempallegar-se d'aquell compromís, va enviar Jesús a Pilat (segueix a l'original).
Volia que m'informessin, però a l'Ajuntament m'han fet anar d'Herodes a Pilat tot el matí.
Cassany i Riera, Lluís; López Ramón, J. (il·l.) (1999): Refranys catalans, p. 24. Susaeta Ediciones.
Sinònim: De rodes a pilars.
Font: A la 'Rondalla de rondalles' de Lluís Galiana (Galiana, 1820:67).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 216. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Quan, per fer una gestió, cal anar d'un lloc a iun altre.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.

Anar de rodes a Pilat

2 fonts, 1958.
En el que vulgarmente se ve un sentido de «rodar» o de «rueda» y se olvida la verdadera etimología «De Herodes a Pilato».
Equivalent en castellà: De Herodes a Pilato.
Lloc: Girona.
Font: DCVB.
Casellas Casademont, Félix (1958): «Modismos gerundenses (aportación a un estudio del habla local) - http://www.revistadegirona.cat/recursos/1958/0005_061.pdf», p. 61. Revista de Girona.
(Origen: d'Herodes a Pilat) quan et fan anar d'ací d'allà de qualsevol manera, sense seguretat.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes, p. 115. Pagès Editors.
(Origen: d'Herodes a Pilat) Quan et fan anar d'ací d'allà de qualsevol manera, sense seguretat.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Rodes», p. 129. Pagès Editors.

Anar de Roses a Pilat

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Variant popular a l'Alt Empordà i comarques veïnes de la coneguda frase «Anar d'Herodes a Pilat».
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Alt Empordà. Roses». Manuscrit.

D'Herodes a Pilats

2 fonts, 2002.
Gallego, Joan (2022): «https://twitter.com/JoanGalle68/status/1540140896964038663». Twitter.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagès, Domènec (2002): A Tivissa canten missa… «Adagis i frases fetes», p. 143. Cossetània Edicions.

Va d'Herodes a Pilat

2 fonts, 2011.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 47. Setmanaris i Revistes, SL.
Es diu de qui va de mal en pitjor. L'expr. s'inspira en els evangelis, que conten com Jesús és enviat per Ponç Pilat al rei Herodes. Fent paròdia, col·loquialment es diu: Va de rodes a pilotes.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Desgraciat», p. 179. Eixam Edicions.

Anant com d'Herodes a Pilat

1 font, 1815.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. V, 1800-1801 «7 de maig de 1800», p. 46. Curial Edicions.

Anar (o fer anar) d'Herodes a Pilat

1 font, 2007.
Sinònim: Tornar a la mateixa cançó.
Equivalent en castellà: Andar (o ir) de Herodes a Pilatos.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «636», p. 187. Garsineu Edicions.

Anar d'«Herrodes» a Pilats

1 font, 2016.
Es diu així, en lloc d'Herodes. Vol dir anar d'un lloc a l'altre cercant alguna cosa o solució.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. A», p. 243. Autoedició.

Anar d'Arodes a Pilat

1 font, 1918.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0009 «140 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358113». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Anar d'Herodes a «Pilatos»

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions…», p. 151. Editorial l'Esquer.

Anar d'Herodes à Pilat

1 font, 1915.
Quan à un el fan anar d'aquí i d'allà. De: Junyent, Eduard (1922).
Lloc: Vic (Osona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0105-0045 «Dites, refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434370304201/29/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Anar d'Herodes á Pilat

1 font, 1907.
Sinònim: Anar de perdeguera.
Lloc: Terres de Lleida.
Gaya i Tomàs, Manel (1907): Dites, modismes, giros i mots presos de la boca del poble «Dites y modismes. A», p. 65. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Anar de «Rodes» a Pilat

1 font, 1968.
Aquestes relacions econòmiques, que podríem dir que anaven de la Seca a la meca i de 'Rodes' a Pilat (la torre de Tarragona), precediren gairebé sempre l'acció militar i política de Catalunya.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «II. Com han estat. 14. Mariners i mercaders», p. 160. Editorial Pòrtic.

Anar de Herodes á Pilat

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 210. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Anar de Herodes a Pilat

1 font, 1958.
Dícese cuando a uno le hacen ir de un lado para otro.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «II. La revelación. Viejo y Nuevo Testamento», p. 91. Museu de Mallorca.

Anar de robes apilat

1 font, 1997.
Refranys estrafets. Comprar-ho tot a les rebaixes, anant d'una botiga a l'altra, com aquell qui va d'Herodes a Pilat, i sempre entre multituds.
Capdevila i Plandiura, Carles (1997): Mentre hi ha Visa hi ha esperança «V. Anar de robes apilat». Web.

Anar de roda en pila

1 font, 2020.
Anar de mal a pitjor (deformació popular de la locució proverbial "anar d'Herodes a Pilat").
Tostemps vaia de roda en pila, de casa en casa, sia fama per tot lo mon divulgada que Jason no ha casa ni alberch (Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 292).
Sinònim: Anar d'Herodes a Pilat.
Pepsi (2020): Etimologies paremiològiques «Comentari nou sobre Anar d'Herodes a Pilat». Blogger.

Anar de Rodes a Pilars

1 font, 1767.
Ja aquí surt la transmutació d'aquest refrany antic, «anar d'Herodes a Pilats».
Que bé podien dir que había caygut de la paella en les brases, y quel feen anar de Ròdes á Pilars.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 67. Librerías París-Valencia.

Anar de Rodes a Pilat

1 font, 2019.
Deformació ben palafrugellenca de l'expressió 'dHerodes a Pilat', de reminiscències bíbliques,que significa anar d'un costat a l'altre, o a remolc de la voluntat d'altres.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «D», p. 59. Edicions Baix Empordà.

Anar de Rodes a Pilats

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «15. No ve d'un pam», p. 155. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Anar de rodes a Pilats

1 font, 2016.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Pilats», p. 495. Autoedició.

Anar de rodes a pilats

1 font, 2023.
Deformació de «anar d'Herodes a Pilat».
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. A», p. 13. Amics de Tous.

Anar de rodes a piles

1 font, 1995.
Sabaté i Alentorn, Jaume (1995): Noms actuals i pretèrits del poble i terme de Torroja del Priorat «2.4. Frases fetes i locucions que es deixaren d'emprar», p. 28. Institut Cartogràfic de Catalunya.

Anar de rodes amb piles

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 24. Autoedició.

Anar sempre de Rodes a Pilat

1 font, 1986.
—Sí home. Mira, anlloc d'anar de Rodes a Pilat, radere els aliments per aguestos mons de Déu, dediquem-nos a cultivar les trossos com fan les pagesos! —aclarí la rabosa.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Setè grapat: Llibre de les bèsties. La boïga de la discòrdia», p. 159. Edicions del Mall.

De Herodes a Pilats

1 font, 2024.
Que la cosa no canvia i no avança, està encatllat.
Lloc: Sant Ramon.
L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs (2024): L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs «Llista de mots i expressions de la Segarra històrica - https://mots.efes.cat/llistat/totes». Web.

De roda en pila

1 font, 1992.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 128. Servei Local de Català de Tortosa.

De Rodes a Pilats

1 font, 2012.
El llibre explica que l'expressió prové de quan Pilat va enviar Jesús a Herodes Antipas perquè fos ell el qui el jutgés, però ell s'hi va negar i el va tornar al cònsol romà. La dita ha anat degenerant a la parla popular.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Font: Hem perdut l'Oremus.
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules I. Rodes a Pilats», p. 257. Brau Edicions.

Enviar algú d'Herodes a Pilat

1 font, 1996.
Recorres els departaments de joguines dels grans centres comercials on t'envien d'Herodes a Pilat amb un irònic "ha fet tard"
Pàmies, Teresa (1996): Avui «Diàleg. Joguines imposades», p. 19. L'Avui / El Punt Avui.

Fé aná de «Rodeja» (Pilat)

1 font, 1921.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Torreserona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fer anar de Caïfàs a Ponci

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Fer anar de Herodes a Pilats

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/28/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fer anar de Rodes a Pilars

1 font, 1934.
Diu que no pareixia sinó un Sant Llatser, tot esbalait, com si tinguera el mon damunt; de tal manera, que bé podien dir que havien caigut de la paella en les brases, i que'l feen anar de Rodes a Pilars.
Font: Galiana, Lluís a "Rondalla de Rondalles"
Soler Godés, Enric (1934): Mirador, 305 (15 desembre), p6 «Fra Lluís Galiana», p. 6. Revista Mirador.

Nos porten d'Herodes a Pilatos

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «N», p. 112. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Se'n va d'Herodes a Pilat

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

Sempre va de roda en pila

1 font, 1912.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1912): Libertad, Año V, Núm. 249, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Va de rodes a pilats!

1 font, 2012.
Quan es tenen molts problemes.
Sinònim: Ser el sarró de bufes.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. De la sort, la bona i la mala», p. 31. Brau Edicions.

Va fugir d'Herodes i caigué en Pilatos

1 font, 2010.
Lloc: Bocairent (Vall d'Albaida).
Correu / Palou, Jordi (2010). Correu electrònic.

Vaig de roda en pila

1 font, 1992.
De bòlit.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Expressions personals», p. 164. Servei Local de Català de Tortosa.