Paremiologia catalana comparada digital

Qui no posa el ventre en perill, no mor fart

71 recurrències en 46 variants. Primera citació: 1805.

Qui no posa el ventre en perill no mor fart

11 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1051. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «2. L'alimentació - 2.1. Menjar». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. Menjar i beure», p. 48. Garsineu Edicions.
També parla del plaer de menjar molt, o, en sentit metafòric, que cal ser audaç, tenir el coratge suficient per fer alguna cosa si es pretén aconseguir-la.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «El menjar i el beure», p. 18. Editorial de Vecchi.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 362. Web.
Equivalent en castellà: El que no pone el vientre en peligro, no muere harto.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Perill», p. 102. Edicions 62.
Indica que s'ha de tenir gosadia, astúcia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 222. Edicions 62.
Gosadia, audàcia.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «posar», p. 122. Editorial Millà.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 30. Editorial Acebo.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Panxa. Ventre», p. 208. Universitat Miguel Hernández.

Qui no posa el ventre en perill, no mor fart

9 fonts, 1914.
Equivalent en castellà: Quien no se aventura no pasa la mar.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 189. Editorial Pòrtic.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sinònim: Qui no aventura, no té ventura | Qui no s'arrisca, no pisca | Té ventura qui la se procura | No hi ha tall sense treball | Qui vulga peix, que es mulle el cul.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 462», p. 707. Columna Edicions.
Qui no s'esforça, no podrà obtenir un determinat benefici.
Sinònim: Similars: Qui no s'arrisca, no pisca | El que no prova, no es gita amb la sogra.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 147. Web.
Aforismes que al·ludeixen a la mort.
Lloc: Guimerà.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 234. Edicions Polígrafa.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2008): Lo Pedrís «Revista 34 - Dites i Refranys a la vora del foc (VI) - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-vora-del-foc-maria-del-carme-mestre-c1224». Web.
Sempre s'ha dit que l'èxit és de valents i aquesta dita fa una referència clara a aquest plantejament. Qui vulgui tenir èxit, diners o aconseguir fites importants ha d'arriscar-se d'una manera o d'una altra. El risc, però, com deixa entreveure el final de la dita, pot tenir conceqüències fatals.
Lloc: Cambrils.
Revista Cambrils.cat (2024): Revista Cambrils.cat «Dites - https://www.revistacambrils.cat/dites/pagina/1». Web.
Sinònim: Qui no s'arrisca no pisca.
Equivalent en castellà: Quien no se aventura, no pasa la mar.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 829. Antoni López, Editor.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «I. Aliments i espècies», p. 13. Autoedició.

Qui no posa el ventre en perill, no mori fart

3 fonts, 1996.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «A taula», p. 46. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «A taula». Web.

Qui no posa el ventre en perill no mor mai fart

2 fonts, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. III. La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 213. Llibres de l'Index, S.A.

Qui no posa el ventre en perill, no pot morir fart

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 147. Web.

Qui no posa l'estomac en perill, no morirà mai fart

2 fonts, 1984.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Font: Exposició «Les feines del bosc», a Sant Feliu de Codines, 1984.
Gimeno Vidal, Antoni (1984): Correu. Autoedició.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Gimeno, Antoni (1984): «Les feines al bosc» «Refranys». Ajuntament de Sant Feliu de Codines.

Qui posa pas lo ventre en perill risca pas de morir fart

2 fonts, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «Q», p. 25. Impremta i Llibreria den A. Julia.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «Q», p. 4. Manuscrit.

El que no posa el ventre en perill, no mor de fart

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Panxa. Ventre», p. 208. Universitat Miguel Hernández.

Lo qui no «pose» la panxa en perill no mor mai fart

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 85. Edicions Salòria.

Qui no «pose» la panxa en perill no «more» fart

1 font, 2021.
Sovint un guany implica un risc o exposar-se a un risc.
Va haver d'«amâ-se'n» a «Alemania» perquè aquí ho «tenie» bastant pelut pel que es veu… és allò que «dèium»… Qui no pose la panxa en perill no «more» fart!
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Dites, refranys, cantarelles i jocs de paraules», p. 147. La Musca.

Qui no posa 'l vèntre á pèrill may mor fart

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Quien no se aventura no pasa la ma.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pèrill», p. 182.
Equivalent en llatí: Qui casus tentare timet non trans mare currit.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pèrill», p. 182.

Qui no posa 'l ventre en perill no mor fart

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui no pòsa 'l ventre en perill, may mòr fart

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 163. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui no posa 'l ventre en perill, no mor fart

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Quien no se aventura, no pasa la mar.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 233. Imp. de J. Horta.

Qui no posa 'l ventre en perill, no mort fart

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Equivalent en castellà: Quien no se aventura, no pasa la mar.
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/47/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no posa el ventre en perill mai no va fart (o no mor fart)

1 font, 2021.
Significa que, si es vol obtenir alguna cosa, s'hi ha de posar l'esforç que calgui.
Sinònim: Per a menjar ametlles, primer de tot cal trencar-ne.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «Q», p. 98. Edicions de 1984.

Qui no posa el ventre en perill no mori fart

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Parts del cos (humà i d'animal)», p. 115. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Qui no posa el ventre en perill no mort fart

1 font, 1926.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1926): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XXII. Manresa, març de 1926, núm. 98», p. 198. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui no posa el ventre en perill, / no mor de tip

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 41. Autoedició.

Qui no posa el ventre en perill, / no pot morir fart

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Ventre qui ne prend pas de risques, / ne peut mourir rassasié.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 300. Robert Morel Editeur.

Qui no posa el ventre en perill, mai no pot morir

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «II. Les jornades de la vida. La mort», p. 58. Garsineu Edicions.

Qui no posa el ventre en perill, mai no va (o no mor) fart

1 font, 2007.
Sinònim: Per a menjar ametlles, primer de tot cal trencar-ne | Qui no en fa, no en conta (o no n'explica) | Qui no s'arrisca no pisca | Qui no sembra no cull | Qui té vergonya no menja confits | Si no trenques ous no faràs truites.
Equivalent en castellà: Jamás hombre cobarde jodió mujer bonita | De cobardes no hay nada escrito | El que quiera peces que se moje el culo | Quien no se aventura, no pasa la mar.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «500», p. 146. Garsineu Edicions.

Qui no posa el ventre en perill, mai no va (o no mor) fart (cont. 1)

1 font, 2007.
Sinònim: Si tens por dels moixons, no sembris | De covards no hi ha res escrit | Qui vol peix (o truites), que es mulli el cul.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «500», p. 146. Garsineu Edicions.

Qui no posa el ventre en perill, mai va fart

1 font, 2008.
Aquest refrany ens diu que es necessita arriscar quelcom si es vol guanyar alguna cosa com a contrapartida.
Sinònim: Qui no arrisca no pisca.
Equivalent en castellà: El que no aventura no pasa el mar | FR: Qui n'hasarde rien, n'a rien (Qui no arrisca res, no té res) | EN: Nothing ventured, nothing gained (Res aventurat, res guanyat).
Pujol i Campeny, Afra (2008): Els refranys. Estudi i equivalències «4. Recull de refranys. 4.4 Recull de refranys. 1. Obrar humà. n) Prudència», p. 43. Web.

Qui no posa el ventre en perill, no mor mai de far

1 font, 2020.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 132. Universitat Autònoma de Barcelona.

Qui no posa el ventre en perill, no mor mai de fart

1 font, 2018.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 120. Onada Edicions.

Qui no posa el ventre en perill, no mor mai fart

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 175. Museu de Vilafranca.

Qui no posa el ventre en perill, no morirà fart

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «II. Les jornades de la vida. La mort», p. 58. Garsineu Edicions.

Qui no posa el ventre en perill, no mort de fart

1 font, 2003.
Frase emprada per aquelles persones emprenedores o homes adúlters, creient que davant de demanar una relació amorosa a una dona, el no ja el tenen garantit.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 335. Ajuntament d'Amposta.

Qui no posa el ventre en perill, no mort fart

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el ventre». Web.

Qui no posa el ventre en perill, no va fart

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 37. Amics de Tous.

Qui no posa el ventre en remull [remui] no hi ha por que mori ofegat [fogat]

1 font, 1985.
Refr. Significa que si hom no s'arrisca a una empresa no és fàcil que en rebi pèrdues ni beneficis.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Ventre», p. 231. Editorial Pòrtic.

Qui no posa en ventre en perill no mor fart

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.

Qui no posa es ventre en perill no mor fart

1 font, 2004.
Aconsella no acovardir-se en les empreses.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. VIII. Els oficis. El treball», p. 53. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Qui no posa es ventrell (la panxa) en perill, no mor fart

1 font, 2008.
Vol dir que per adquirir riqueses o bona posició econòmica o social, és necessari arriscar-se.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 322. Editorial Moll.

Qui no posa la panxa en perill, no mor de fart

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 295. Editorial Antinea.

Qui no posa la panxa en perill, no mort de fart

1 font, 2016.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

Qui no posa lo ventre en perill may mor fart

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Quien no aventura no pasa la mar.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 660. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Qui no posa lo ventre en perill no mort fart

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «V», p. 50. Manuscrit.

Qui no posa lo ventre en perill, no mort fart

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 116. Editorial Rourich.

Qui no posa'l ventre 'n perill no mori fart

1 font, 1915.
Un pastor. De: Balcells Mariné, Salvador (1917-18).
Lloc: Prades (Tarragona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0101-0011 «Qüestionari núm. 1 - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433330304201/115/», p. 57. Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no posa'l ventre en perill no mort de fart

1 font, 1914.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1914): Libertad, Año VII, Núm. 314, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Qui no posa'l ventre en perill no mort fart

1 font, 1883.
Sinònim: Qui no busca no troba.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 36. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui no pose la panxa en perill no mort de fart

1 font, 1995.
Font: VR, FV, FX, PR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «menjar i beure», p. 37. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui no pose lo ventre amb perill no mort a fart

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/75/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui posa pas lo ventre en perill, risca pas de morir fart

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. Q», p. 370. Web.