Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Si vols a Déu pregar, fica't en la mar

93 recurrències en 56 variants. Primera citació: 1736.

Si vols a Déu pregar, fica't a la mar

13 fonts, 1993.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Mar», p. 252. Edicions Tres i Quatre.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «La mar i la seva gent». Correu electrònic.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA TERRA I ELS SEUS PRODUCTES. LA MAR», p. 7. L'Avui / El Punt Avui.
Significa que els perills dels viatges marítims obliguen a invocar l'auxili de Déu.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mar». Web.
La mar, com la muntanya, poden tornar-se molt perilloses i fer que demanem ajuda al cel.
Equivalent en castellà: Similar: Miedo ha Payo, que reza.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 386. Web.
Equivalent en castellà: Veg. tb. 904 | Si quieres aprender a orar, entra en la mar.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Pregar», p. 106. Edicions 62.
Per indicar que el mar és perillós. En sentit més general, quan s'està en perill es resa.
Sinònim: Si Déu vols cridar, fica't a la mar.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Déu i el cel», p. 416. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent», p. 30. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent». Web.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Consells i sentències... La religió, creences», p. 85. Editorial Noray.

No sap a Déu pregar qui per mar no va

7 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1028. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «Refranys de pescadors i de mariners». Correu electrònic.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys del Mar. Dites sobre el mar». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 324. Web.
Lloc: Penedès.
Font: Comes, Els exvots, 22.
Marrugat Cuyàs, Ramon (2014): Centre d'Estudis Sinibald de Mas: Recull de treballs, 15 «El parlar del Penedès i Torredembarra. 5. Característiques del Parlar Penedesenc. d) Etnolingüística. Fraseologia, selecció», p. 338. Institut d'Estudis Penedesencs.
Davant dels perills es prega a Déu.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Déu i el cel», p. 415. Edicions 62.

Si a Déu vols pregar, fica't en la mar

7 fonts, 1980.
Els viatges marítims sovint obliguen a demanar l'auxili de Déu.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. La mar, la caça i la pesca», p. 88. Xàbiga.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 22. Anubar Ediciones.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. S», p. 61. Ajuntament de Quart.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Sinònim: Si a Déu vols pregar, posa't en la mar.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «S», p. 310. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. S», p. 172. Edicions Víctor.

Qui no ha passat port ni mar, no sap a Déu pregar

3 fonts, 2008.
Els perills i els ensurts, t'acosten a Déu.
Sinònim: Si a Déu vols pregar, fica't en la mar | Si vols aprendre a resar, vés per mar | Qui no sap a Déu pregar, que vagi per la mar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «7. Marina i pesca. (Per a peix, Veg. tb. 9.5.1. Aliments. Refranys», p. 255. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 361. Web.

Qui no sap de Déu pregar, que vagi pel mar a navegar

3 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.

No sap a Déu pregar qui no ha viatjat per la mar

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 324. Web.

No sap a Déu pregar, qui no ha viatjat per la mar

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mar». Web.

No sap bè á Dèu pregar qui per mar no va

2 fonts, 1805.
Ref. qu' explica que la vista del perill mou.
Equivalent en llatí: Aequore qui toto tumidis iactatur ab undis Numinis enixe poscere novit opem.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pregar», p. 224.
Ref. qu' explica que la vista del perill mou.
Equivalent en castellà: Si quieres aprendre á orar entra en la mar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pregar», p. 224.
Equivalent en castellà: Si quieres aprendre á orar entra en la mar.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 655. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Qui no sap a Déu pregar, vagi per mar

2 fonts, 2002.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2002): Revista Bellpuig, 673 «Refranyer popular», p. 14. Revista Bellpuig.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 59. Consell de Mallorca.

Qui no sap a Déu pregar, vaja per la mar

2 fonts, 1956.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 22. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Els grans trasbalsos, com els temporals al mar, indueixen a pregar.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CR - Creences religioses», p. 58. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui no sap de Déu pregar, que vaja pel mar a navegar

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 361. Web.

Si a Déu vols pregar, posa't en la mar

2 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 671», p. 614. Columna Edicions.
Sinònim: Si a Déu vols pregar, fica't en la mar.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «S», p. 310. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Si a Déu vols pregar, posa't en lo mar

2 fonts, 2019.
La visió poètica que puguem tenir de la navegació contrasta amb l'ambicalència entre l'aliment que dona la mar i l'immens perill de l'activitat.
Sinònim: Si a Déu vols pregar, posa't (o fica't) en la mar.
Font: Ros 1736:96.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.7. La navegació», p. 98. Edicions del Bullent.
La idea de perill que la navegació presenta.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «6. Conclusions», p. 174. Edicions del Bullent.

No sab bé a Déu pregar / qui per mar no va

1 font, 1907.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 69. L'Avenç.

No sab be á Deu pregar qui per mar no va

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «1. Aforismes referents á la Divinitat», p. 12. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

No sab de pregar / qui no ha anat a navegar

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

No sabrá à Deu pregar qui per mar no va

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «D», p. 18. Manuscrit.

No sap a Déu pregar / qui per mar no va

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Celui qui ne va pas en mer, / ne sait pas prier Dieu.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 422. Robert Morel Editeur.

No sap á Deu pregar qui no ha estat al mar á navegar

1 font, 1903.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 155. Est. Tip. La Hormiga de Oro.

No sap a Déu pregar, qui no ha viatjat per mar

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys del Mar. Dites sobre el mar». Web.

No sap á Deu pregar, qui no ha viatjat per mar

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 90. Editorial Rourich.

No sap a qui deu pregar sinó aquell que per mar va

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 856», p. 808. Columna Edicions.

No sap bé a Déu pregar qui no va per mar

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La mar», p. 147. Pagès Editors.

No sap bé á Deu pregar qui no va per mar

1 font, 1869.
Briz, Francesch Pelayo (1869): Calendari catalá del any 1870, p. 34. Joan Roca y Bros, Editor.

No sap be á Deu pregar qui per mar no va

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Si quieres aprender á orar, entra en la mar.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «483», p. 110. Imprenta de Saurí y Compañía.

No sap bé a Déu pregar qui per mar no va

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 600», p. 596. Columna Edicions.

Qui a Déu vulgui pregar, que s'embarqui per la mar

1 font, 2008.
Els perills dels viatges per mar, obliguen a invocar l'ajut de Déu.
Sinònim: Si a Déu vols pregar, fica't en la mar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Refranys», p. 265. Editorial Moll.

Qui no ha estat ni al port ni a la mar no sap a Déu pregar

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 114. Pagès Editors.

Qui no ha passat port ni mar no sab a Deu pregar

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/70/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no sab a Deu pregar que vagi per la mar

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXV.- Marina», p. 309. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui no sab a Déu pregar, / que vaja per la mar

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VI. Piedad personal. Oración y oraciones», p. 119. Museu de Mallorca.

Qui no sap á Deu pregá, que vaja per má

1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 429. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Qui no sap a Déu pregar / que vagi per mar

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mar», p. 90. Edicions Polígrafa.

Qui no sap a Déu pregar que (se'n) vagi per la mar

1 font, 1993.
Significa que els perills de la navegació, fan que l'home es dirigeixi en súplica a Déu (D.).
Equivalent en castellà: Quien no va por la mar, no sabe a Dios rogar.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «958 Déu», p. 137. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui no sap a Déu pregar que vagi per la mar

1 font, 2018.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Qui no sap a Deu pregar, / que se'n vagi per la mar

1 font, 1918.
Son abundats es de dos mots aconsonantats.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys», p. 273. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui no sap a Déu pregar, que (se'n) vaja per la mar

1 font, 2011.
Recomana viure situacions de perill per tal d'apreciar el bé que es té i que, normalment, no s'aprecia.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 362. Web.

Qui no sap a Déu pregar, que se'n vaja per la mar

1 font, 2018.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Qui no sap a Déu pregar, que vagi per la mar

1 font, 1984.
Es perills de la mar, fan pensar en Déu.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Marina», p. 230. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui no sap a Déu pregar, que vagi per mar

1 font, 2001.
Qui no sap pregar, que vagi a la mar. Els perills de la navegació fan que l'home pregui Déu.
Equivalent en llatí: Qui nescit orare, pergat ad mare.
Font: HW 24331.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2458». Enciclopèdia Catalana.

Qui no sap a Déu pregar, vagi per la mar

1 font, 2020.
Els perills de la mar empenyen fins i tot els incrèduls a encomanar-se a Déu.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «D», p. 86. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui per mar vol anar, / Déu ha de saber pregar

1 font, 2021.
Lo que es diu parlant de Déu. Ce que l'on dit en parlant... du Bon Dieu.
Lloc: Rosselló.
Correu / Vera Grau, Idali (2021): Correu. Correu electrònic.

Qui per mar vol anar, Déu ha de saber pregar

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Qui sur la mer veut aller, Dieu doit savoir prier.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Vents i pluja... Sants i Déu», p. 40. Sport-Entraide-Amitié.

Si a Déu vols cridar, / fica't a la mar

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Cridar», p. 276. Edicions Polígrafa.

Si á Deu vóls cridar, ficat en la mar

1 font, 1879.
Lloc: València (Horta).
Lo Rat Penat (1879): Lo Rat-Penat. Calendari llemosí 1879: p169-170; 172 «Refranys», p. 174. Revista Lo Rat Penat.

Si a Déu vols pregar, clava't en la mar

1 font, 1989.
El mirar amunt, el dependre de factors climàtics no controlables i totalment imprevisibles, afavoreix la religiositat de l'home del camp; diverses són les mencions a Deu. La mar és imprevisible, i en el moment més inesperat pot presentar-se el perill.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «IV. Del món religiós», p. 38. Autoedició.

Si a Déu vols pregar, fica't a la mar

1 font, 2011.
La mar sempre és perillosa. Ja ho deien els romans.
Equivalent en llatí: Qui nescit orare, pergat ad mare (Trad.: Qui no sap pregar, qe no es fique a la mar).
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol I: El cel i la terra. 1.2 Els quatre elements. 1.2.3. L'aigua. 1.2.3.1. La mar, els rius i els torrents», p. 21. Eixam Edicions.

Si a Deu vòls pregar, fícat en la mar

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 268. Editorial Arte y Letras.

Si a Deu vols pregar, ficat en la mar

1 font, 1915.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0088 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435650304201/25/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Si a Déu vols pregar, ficat en la mar

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «L'afany o la peresa, el treball i els treballadors», p. 76. Editorial l'Esquer.

Si a Déu vols pregar, posa't (o fica't) en la mar

1 font, 2019.
Una volta a l'aigua, la navegació podia esdevenir una activitat força perillosa per la inestabilitat de la mar i de l'atmosfera.
Sinònim: Si a Déu vols pregar, posa't en lo mar.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.7. La navegació», p. 98. Edicions del Bullent.

Si a Déu vols pregar, possat en lo Mar

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 96. Librerías París-Valencia.

Si vols a Déu pregar / fica't en la mar

1 font, 2009.
Lloc: Alaquàs (Horta Sud).
Cosesdepac (2009): El racó de Cristòfol «Estes tres coses m'ha contat Vicent Navarro d'Alaquàs». Web.

Si vols pregar, fica't en la mar

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «S», p. 138. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Si vols pregar, per aigua vés a la mar

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1827. Publicacions de la Universitat de València.

Si vos a Déu pregar, fica't en mar

1 font, 2010.
Anar en mar té es seus perills, per això aquell que s'hi dedica en algun moment haurà de pregar per sortir-se'n.
Lloc: Cadaqués (Empordà).
Contos, Montserrat (2010): Ditxos a Cadaqués, p. 41. Ajuntament de Cadaqués.