Paremiologia catalana comparada digital

Demanant, demanant, es va a Roma

88 recurrències en 55 variants. Primera citació: 1803.

Preguntant es va a Roma

8 fonts, 1916.
Sinònim: Demanant es va a Roma.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. D», p. 40. Ajuntament de l'Escala.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 120. Pagès Editors.
Sinònim: Qui llengua té, a Roma va.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1916): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XII. Manresa, octubre-desembre de 1916, núm. 69», p. 207. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La saviesa», p. 28. Garsineu Edicions.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres pobles», p. 18. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Sinònim: Veg. tb. 295 i 1004.
Equivalent en castellà: Quien lengua ha, a Roma va | Quien lengua tiene, a Roma va.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Preguntar», p. 107. Edicions 62.
Sinònim: Preguntant preguntant arriba a Roma el caminant.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 516. Edicions 62.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 36. Web.

Demanant, demanant van a Roma

5 fonts, 1958.
Ho diuen els qui han d'anar a un lloc i no saben el camí.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «6.Llocs. 6.1. Ciutats i pobles. Refranys», p. 243. Editorial Moll.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2002): Revista Bellpuig, 676 «Refranyer popular», p. 19. Revista Bellpuig.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «IV. La Iglesia. Roma y el Papa», p. 96. Museu de Mallorca.
Demanant, se va a qualsevol banda.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Pobles», p. 264. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Sinònim: Qui llengua ha, a Roma va.
Equivalent en llatí: Lingua dux pedis.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Roma.
Sinònim: Qui llengua ha, a Roma va.
Equivalent en castellà: Preguntando se va a Roma.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 62». Autoedició.

Caminant i preguntant es va a Roma

3 fonts, 1996.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «Bons consells», p. 71. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «Bons consells». Web.

Demanant, demanant, es va a Roma

3 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Quien lengua ha, a Roma va.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 74. Editorial Pòrtic.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 263. Llibres de l'Index, S.A.
Preguntant sempre s'arriba allà on es vol.
Sinònim: Veg. Qui llengua ha, a Roma va.
Equivalent en castellà: Preguntando se va (o se llega) a Roma.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «roma». Editorial Barcanova.

Demanant, demanant, van a Roma

3 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVII.- Pobles (nacions, tèrres…). II. Forasters», p. 324. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. D», p. 30. Consell de Mallorca.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 13. Setmanaris i Revistes, SL.

Preguntant preguntant arriba a Roma el caminant

3 fonts, 1951.
Equivalent en castellà: Preguntando se llega a Roma.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Vària», p. 1233. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui pregunta, aprén el que desconeixia.
Sinònim: Qui té llengua, a Roma va i de Roma ve.
Equivalent en castellà: Preguntando se va a Roma | Quien lengua ha, a Roma va | Quien tiene lengua, a Roma va.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 367. Web.
Sinònim: Preguntant es va a Roma.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 516. Edicions 62.

Preguntant, preguntant, es va a Roma

3 fonts, 1949.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. La parla», p. 87. Pagès Editors.
Refranys en català i anglès en les inicials del diccionari. De: Colomer, Jordi.
Equivalent en anglès: Better to ask the way than go astray.
Font: Nou diccionari anglès-català català-anglès (Pòrtic 1981).
Gazofilaci (2021): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1421344628037623809». Twitter.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Roma», p. 900. Editorial Selecta-Catalonia.

Caminant caminant van a Roma

2 fonts, 1926.
Es diu per recomanar la constància en el cercar o en l'anar a un lloc llunyà.
Sinònim: Caminant caminant s'hi acosten.
Lloc: Mallorca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Caminar Refr. d)». Editorial Moll.
Es diu per recomanar la constància en el cercar o en l'anar a un lloc llunyà.
Sinònim: Caminant caminant s'hi acosten.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Caminar», p. 40. Editorial Moll.

Caminant, caminant van a Roma

2 fonts, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «IV. La Iglesia. Roma y el Papa», p. 96. Museu de Mallorca.
Es refereix a ses peregrinacions.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Pobles», p. 264. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Cercant cercant troben Roma

2 fonts, 1926.
Significa que esforçant-se i demanant informació, s'arriba allà on es vol.
Sinònim: Demanant demanant troben Roma.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Trobar Refr. b)». Editorial Moll.
—Idò a veure si en trobam cap [de lloc on romandre], que cercant cercant troben Roma (III, 33).
Sinònim: V. Demanant demanant troben Roma.
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «C», p. 75. Editorial Moll.

Demanant demanant troben Roma

2 fonts, 1926.
Significa que esforçant-se i demanant informació, s'arriba allà on es vol.
Sinònim: Cercant cercant troben Roma.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Trobar Refr. b)». Editorial Moll.
Refrany. Es diu per encoratjar qualcú a cercar un lloc o una cosa que no sap on és, trescant o preguntant.
Així com demanant demanant troben Roma, lo mateix En Pere trobà l'infern, que tenia sa boca dins un coval d'un barranc molt fondo i aborronador (VIII, 72).
Sinònim: V. Cercant cercant troben Roma.
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «D», p. 106. Editorial Moll.

Demanant demanant, van a Roma

2 fonts, 1926.
Es diu referint-se a algú que ha d'anar a un lloc sense saber-ne el camí.
Sinònim: Demanant demanant, troben Roma.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «2 Roma Refr. b)». Editorial Moll.
Equivalent en francès: A force de demander, on va à Rome.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Les ciutats i els pobles / Les villes et villages», p. 624. Robert Morel Editeur.

Demanant se va a Roma

2 fonts, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/171/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Preguntant es va a qualsevol banda.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Dites, comparances, exclamacions populars, locucions i frases fetes. D», p. 75. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Preguntant se va á Roma

2 fonts, 1863.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 156. Est. Tip. La Hormiga de Oro.
Equivalent en castellà: Quien lengua tiene á Roma va.
Marcet y Ll., J. (1863): Compendio de los errores en que incurren los catalanes al hablar y escribir «Refranes y adagios en castellano y catalán», p. 14. Imprenta de Luis Tasso.

Preguntant se va a Roma

2 fonts, 1815.
Preguntant sempre s'arriba allà on es va.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 131. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Segons aquell refrà català antic: preguntant se va a Roma, repetit el 18 de juny del mateix any p. 277.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. VIII, 1808-1810 «22 d'abril del 1810», p. 254. Curial Edicions.

Qui pregunta, a Roma va

2 fonts, 2011.
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 367. Web.

Caminant caminant es va a Roma

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1126. Editorial Selecta-Catalonia.

Caminant caminant, van a Roma

1 font, 1969.
Equivalent en francès: A force de marcher, on arrive à Rome.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Les ciutats i els pobles / Les villes et villages», p. 624. Robert Morel Editeur.

Caminant, caminant es va a Roma

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. C», p. 36. Ajuntament de l'Escala.

Caminant, caminant van (o es va) a Roma

1 font, 1999.
Es refereix a les peregrinacions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 495. Edicions 62.

Cercant cercant (o demanant demanant) troben Roma

1 font, 2001.
Qui cerca, troba. De: Bíblia. Sant Mateu.
Equivalent en llatí: Qui quaerit, invenit.
Font: Mat. 7.8.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2473». Enciclopèdia Catalana.

Demanan se va a Roma

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Demanan, demanan, / se va a Roma…

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Demanânt demanânt vân á Roma

1 font, 1979.
Sinònim: Preguntant preguntant van a Roma.
Lloc: Mallorca.
Font: DMC, 601.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 91. Randa.

Demanant demanant van a Roma (o troben Roma)

1 font, 1926.
Vol dir que a força de preguntar s'arriba allà on se vol arribar.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Demanar Refr. j)». Editorial Moll.

Demanant demanant, troben Roma

1 font, 1926.
Es diu referint-se a algú que ha d'anar a un lloc sense saber-ne el camí.
Sinònim: Demanant demanant, van a Roma.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «2 Roma Refr. b)». Editorial Moll.

Demanant es va a Roma

1 font, 2000.
Sinònim: Preguntant es va a Roma.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. D», p. 40. Ajuntament de l'Escala.

Demanant s'arriba a… Roma

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Demanant, demanant / es vá a Roma

1 font, 1915.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0101-0014 «Refranys i dites y maneres de dir - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433410304201/11/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Demanant, demanant / se va a Roma

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/25/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Demanant, demanant es va a Roma

1 font, 1997.
Sinònim: Veg. tb. 871 i 1004.
Equivalent en castellà: Quien lengua ha (o tiene), a Roma va.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Demanar», p. 46. Edicions 62.

Demanant, demanant van (o arriben, o es va) a Roma

1 font, 1999.
Preguntant es va a qualsevol banda.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 499. Edicions 62.

Demanant, demanant, se va a Roma

1 font, 1992.
Sinònim: Qui llengua ha, a Roma va.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 849», p. 706. Columna Edicions.

Demanant, demanant, van (o arriben, o troben) a Roma

1 font, 1993.
Es diu referint-se a algú que ha d'anar a un lloc sense saber-ne el camí.
Equivalent en castellà: Preguntando, preguntando, se llega al sitio que va uno buscando.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «868 Demanant», p. 128. Institut Menorquí d'Estudis.

Demanant, demanat van á Roma

1 font, 2013.
Se diu á un que ignora una cosa, y no la fa.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Modismes i locucions. D», p. 4. Cultura Popular de Menorca.

Demanant, se va a Roma; ò qui llengua té, a Roma va

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Quien lengua ha, á Roma va.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 224. Imp. de J. Horta.

Preguntán á Roma's va

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Preguntand preguntand se va á Roma

1 font, 1805.
Sinònim: V. Anar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Preguntar», p. 224.

Preguntand preguntand se va á Ròma

1 font, 1839.
Ref. Qui llèngua tè á Ròma va.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Preguntar», p. 547. Impremta de Josep Torner.
Ref. Qui llèngua tè á Ròma va.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ròma», p. 717. Impremta de Josep Torner.

Preguntand preguntand se va á Roma, ó qui llengua ha á Roma va

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Quien boca ha á Roma va.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Anársen», p. 41.
Equivalent en llatí: Quaerere ne pigeat, si quid vis discere, nosces.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Anársen», p. 41.

Preguntand, preguntand se va á Roma

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Quien boca ha á Roma va.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 656. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Preguntant preguntant es va a Roma

1 font, 1935.
Sinònim: Qui té llengua a Roma va.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys i dites (Els Xiquets de Valls, vol. XIV) «Roma en el proverbi», p. 100. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Preguntant preguntant van a Roma

1 font, 1979.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 91. Randa.

Preguntant preguntant, van a Roma

1 font, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Preguntar Refr. c)». Editorial Moll.

Preguntant s'aplega a Roma

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «P», p. 120. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Preguntant s'arriba a Roma

1 font, 2000.
Lloc: Campredó (Tortosa).
Forés i Codorniu, Faustino (2000): «Refraner» «Refranys d'àmbit local», p. 344. Autoedició.

Preguntant, a Roma es va

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «12. La comunicació lingüística - 12.2. Parlar». Web.

Preguntant, preguntant se va a Roma

1 font, 1884.
Equivalent en castellà: Quien boca ha, á Roma va.
Saura, Santiago Ángel (1884): Refranero castellano-catalán, p. 682. Librerías París-Valencia.

Preguntant, preguntánt van à Roma

1 font, 1979.
Sinònim: Preguntant preguntant van a Roma.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 86.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 91. Randa.

Preguntant, preguntant, se va á Roma

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 101. Editorial Rourich.

Preguntant, preguntant, se va a Roma

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Quien boca ha, á Roma va.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. P», p. 824. Antoni López, Editor.

Preguntant, preguntant, va hom a Roma

1 font, 1900.
Sinònim: Qui llenga ha, a Roma va (Franc. Cast.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «P», p. 81. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Preguntant, preguntat, se va a Roma

1 font, 1815.
Aquell ditxo català corrent, preguntant, preguntat, se va a Roma.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. VII, 1804-1807 «21 d'octubre de 1806», p. 201. Curial Edicions.

Preguntant, se va á Roma

1 font, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.

Preguntant… s'arriba a Roma

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.