Paremiologia catalana comparada digital

Per la boca mor el peix

105 recurrències en 29 variants. Primera citació: 1857.

Per la boca mor el peix

43 fonts, 1914.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. P», p. 84. Ajuntament de l'Escala.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 219. Manuscrit.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1022. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1141. Editorial Selecta-Catalonia.
Vol dir que la indiscreció en el parlar és causa de perdició.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Boca», p. 38. Editorial Moll.
Referència a gent massa parladora, que diu mentides.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 22. Editorial Virgili & Pages.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «P», p. 42. Autoedició.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «P», p. 118. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Equivalent en castellà: Por la boca muere el pez.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Silenci», p. 148. Edicions Tres i Quatre.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «La mar i la seva gent». Correu electrònic.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «Refranys de pescadors i de mariners». Correu electrònic.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 55. Editorial Joventut.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1121», p. 250. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La saviesa», p. 28. Garsineu Edicions.
Quan a algú li passa algun disgust per xerroteries. Maria Noiet, 70 anys, pagesa, Santalinya. De: Ariet i Domingo, Antoni (1926).
Lloc: Santa Linya (la Seu d'Urgell).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0103-0019 «Qüestionari núm. 1 Corpus paremiològic català - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433520304201/41/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 7. Refranys de flora, fauna i natura». Llibres de l'Index, S.A.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
És inconvenient parlar més del que toca.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Sinònim: Similars: Qui molt parla, molt erra | La llengua no té os | El que la boca erra, la butxaca ho paga.
Equivalent en castellà: Por la boca muere el pez || Similars: Dime de qué presumes y te diré quién eres | Bragueta abierta, pájaro muerto | La vaca bramadora, llama al lobo que la coma.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 63. Web.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Boca», p. 193. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: C'est par la bouche que meurt le poisson.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Els peixos, el gripau, el lluert / Les poissons, le crapaud, le lézard», p. 500. Robert Morel Editeur.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 19. Autoedició.
Variant minoritària i sembla que moderna.
Sinònim: Lo peix per la boca mor.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.12. Els éssers marins», p. 160. Edicions del Bullent.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 34. Editorial l'Esquer.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Millan i Roca, Lluís (1996): La Ràpita en el temps «Dites, refranys mariners. El peix», p. 336. Autoedició.
Només busquen aprofitar-se de l'assumpte exposant al mínim les seves opinions, no fos cas que els poguessin agafar per la boca (ja que per la boca mor el peix i ovella que bela perd bocada).
Moya, Bienve (1996): Avui «Diàleg. Mestissatge, multiculturalitat…», p. 20. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «P», p. 35. Autoedició.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 123. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «042 - Per la boca mor el peix», p. 042. Blogger.
Cal ser discrets.
Sinònim: Les parets tenen orelles; Per la boca s'escalfa el forn; Qui molt parla, molt erra.
Equivalent en castellà: Habla poco, escucha más y no errarás; Por la boca muere el pez; Quien mucho habla, mucho yerra.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Boca». Editorial Barcanova.
Recomana prudència al parlar.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 221. Edicions 62.
En sentit figurat, qui menteix, parlant es descobreix.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Els peixos», p. 461. Edicions 62.
Professor Lester (1995): Avui «Horòscop. Taure», p. B23. L'Avui / El Punt Avui.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent», p. 29. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 167. Universitat Miguel Hernández.
Quedar atrapat en una mentida o situació falsa; es diu quan a través d'una conversa es descobreix una mentida o quan en una discussió algú és atrapat dient el contrari del que primer intentava defensar.
Lloc: Cambrils.
Revista Cambrils.cat (2024): Revista Cambrils.cat «Dites - https://www.revistacambrils.cat/dites/pagina/1». Web.
Sinònim: Qui xarra, paga.
Equivalent en castellà: Por la boca muere el pez.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. P», p. 822. Antoni López, Editor.
Prudència.
Font: [P: III, 1526].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 186. Web.
Tracte.
Font: [P: III, 1526].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 188. Web.
Similitud entre el peix pescat amb un ham, que mor per obrir la boca i l'home que parla i per aquesta parla és atrapat en una mentida o situació falsa. Es diu especialment quan a través d'una conversa es descobreix una mentida o quan, en una discussió, algú és atrapat dient el contrari del que primer intentava defensar.
Lloc: Cambrils (Baix Camp).
Savall Rom, Josep Lluís (1991): El vocabulari dels pescadors de Cambrils «13. Paremiologia», p. 117. Associació d'Estudis Reusencs.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de bèsties i d'altres», p. 62. Seuba Edicions.
Anar amb compte amb el parlar; no creure's el primer que veus o et diuen.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Boca», p. 13. Curbet CG Edicions.
Solsona, Ramon (1995): Avui «Enraonar. Tardor», p. 32. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Referències del mal i de totes les coses malament», p. 72. Autoedició.

El peix, per la boca mor

8 fonts, 1992.
No dóna bons resultats parlar massa.
Sinònim: Per la boca mor el peix.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «7. Marina i pesca. (Per a peix, Veg. tb. 9.5.1. Aliments. Refranys», p. 254. Editorial Moll.
Al·ludeix als qui són indiscrets en el parlar.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Peix», p. 91. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sinònim: Per la boca mor el peix.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 36. Columna Edicions.
Al·ludeix als qui són indiscrets en el parlar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 35. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 131. Edicions Víctor.
Constatació d'una realitat natural amb un trasllat metafòric a la conducta de les persones. Qui parla molt, es compromet.
Equivalent en castellà: Por la boca muere el pez.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.

Per la boca mor lo peix

8 fonts, 1875.
Refranys mariners relatius als peixos.
Lloc: Peníscola.
Ayza i Roca, Alfred (1980): ««Refranys mariners»», p. 59. Revista Peñíscola.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Ayza Roca, Alfred (1981): El món mariner a Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular «Modismes i refranys mariners. Relatius als peixos».
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 96. Editorial Rourich.
Indica lo perillós que es parlar inconsideradament.
Equivalent en castellà: Por la boca muere el pez.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VI. Peix. Generalitats. Aforismes», p. 406. L'Avenç.
Font: ME, FX, G, MR, MS, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 61. Instituto de Estudios Turolenses.
Y si asseyentvos al menjador vos aplaquéu la cassussa endrapant mes del regular, ja us está dihent.
P. K. (1875): La Campana de Gràcia, Any 6, núm. 254 (7 de març, 1875): p2 «Refrans», p. 2. Revista La Campana de Gràcia.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Aforismes castellans», p. 138. Seuba Edicions.
Font: D'origen castellà, segons A. Bulbena.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Aforismes castellans», p. 106. Tarascó, Viladot & Cuesta.

El peix per la boca mor

5 fonts, 1980.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 86.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 55. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 17. Anubar Ediciones.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 166. Universitat Miguel Hernández.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 123. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El peix, per la gola mor

4 fonts, 1993.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
És un joc de doble sentit: igual que el peix perd la vida quan obri la boca i mossega l'esquer, quan les persones menteixen o incompleixen allò que la seua boca ha dit, perden la bona fama i la credibilitat.
Sinònim: Similar: El que la boca erra, la butxaca ho paga.
Equivalent en castellà: Por la boca muere el pez.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 35. Web.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. E», p. 61. Ajuntament de Quart.

La dona i el peix moren per la boca

4 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1200. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La tafaneria», p. 52. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Una d'aquestes qüestions negatives que sobresurt al refranyer popular català és el de les dones xerraires, i ja se sap que les dones «sempre parlen massa», a tot arreu, de tot i, a més a més, de forma estrepitosa i sense gaire sentit. Clar que això passa aquí i a tot arreu, o, com a mínim, a diverses cultures del món.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Imatges femenines. Com són les dones? Xerraires, mentideres, dolentes i perilloses», p. 24. Consell Insular de Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 201. Edicions 62.

El peixet per la boqueta mor

2 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Juny», p. 8. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

El peixet, per la boqueta mor

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 35. Web.

Es peix s'agafa per sa boca

2 fonts, 2003.
El menjar els duu a la seva perdició.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «7. Marina i pesca. (Per a peix, Veg. tb. 9.5.1. Aliments. Refranys», p. 253. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. E», p. 165. Consell de Mallorca.

Molts moren per la boca com els peixos

2 fonts, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.

Per la boca el peix s'agafa

2 fonts, 1970.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «peix», p. 205. Editorial Millà.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Peix», p. 232. Edicions Polígrafa.

El peix gros per la boca mor

1 font, 2008.
Indica que allò que es menja pot matar al mes fort.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

El peix per la boca es mòr

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 78. Editorial Arte y Letras.

El peix per la gola mor

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.

El peix per sa pròpia boca mor

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 34. Editorial l'Esquer.

Lo peix per la boca mor

1 font, 2019.
Per referir-se a algú que es delata amb les seues paraules.
Sinònim: Per la boca mor el peix.
Font: Escrig 1887:952 | Martí y Gadea 1891:1434 | Martínez 1947:208 | Simó 1999:79 | Martorell 2001:170.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.12. Els éssers marins», p. 160. Edicions del Bullent.

Lo peix, per la boca mor

1 font, 1997.
Advierte cuán peligroso puede ser el hablar inconsideradamente.
Equivalent en castellà: Por la boca muere el pez.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «P», p. 110. Comercial Denes, SL.

Molts moren per la boca / com els peixos

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Beaucoup meurent par la bouche, / comme les poissons.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Els peixos, el gripau, el lluert / Les poissons, le crapaud, le lézard», p. 500. Robert Morel Editeur.

Molts moren per la boca, com els peixos

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1076. Editorial Selecta-Catalonia.

Molts se moren per la boca com los pexos

1 font, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «II. Sobre medicina é higiene». Estampa de'n Tomás Carreras.

Molts se mòren per la boca, còm els pexos

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VI. Aliments», p. 195. Centre Excursionista de Catalunya.

Morir (lo peix) per la boca

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 236. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Per la boca el peix rebenta

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1815. Publicacions de la Universitat de València.

Per la boca mòr el pex

1 font, 1900.
Equivalent en alemany: Durch den Mund geht der Fisch zu Grund (Lang.).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VI. Aliments», p. 195. Centre Excursionista de Catalunya.

Per la boca moren els peixos

1 font, 1995.
Grau, Anna (1995): Avui «Passos perduts. Qui té boca s'equivoca», p. 32. L'Avui / El Punt Avui.

Per la boca mori el peix

1 font, 1987.
Boca.
Equivalent en castellà: Lo que tiene en la cabeza le sale por la boca.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 16». Autoedició.

Per la boca mort el peix

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/63/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Per la boca… mor el peix

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Per la boqueta mor el peix

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol II: El món agrícola. 2.6. La caça i la pesca», p. 39. Eixam Edicions.