Aplicat quan hom obra de pura pensa. La tradició parla d'un metge que redactà receptes que lliurava als pacients sense miraments. De: Amades i Gelats, Joan.
Font: Refranys i dites (1935).
Si l'encerto, l'endevino
95 recurrències en 40 variants. Primera citació: 1877.
Si l'encerto, l'endevino
15 fonts, 1973.
Expressió per a indicar que hom comença una cosa sense saber si l'acabarà amb èxit o no hi reeixirà.
Jo vaig continuar fent-ho, si l'encerto, l'endevino; no sabia exactament com ho volien, però, per sort, va quedar bé.
Sinònim: Qui l'encerta l'endevina.
Font: R-M.
Es diu per expressar que es confia en la sort.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
S'utilitza per a indicar que una cosa es fa sense considerar-la o meditar-la prèviament, sense saber quin resultat se'n derivarà.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Expressió per indicar la confiança en la sort.
Font: ME, CL, CR, FI, FV, FX, G, L, MR, MS, N, TV, VR, VT.
Quan es fa un pronòstic sense cap seguretat.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Quan les coses es fan a la babalà.
Lloc: Vinaròs.
Lloc: Alcanar.
Qui l'encerta l'endevina
12 fonts, 1967.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Redundància que s'usa quan una persona encerta per atzar.
Lloc: Tortosa.
Expressió per a indicar que hom comença una cosa sense saber si l'acabarà amb èxit o no hi reeixirà.
Tria la casella número tres i, mira, qui l'encerta l'endevina, potser guanyes el premi.
Sinònim: Si l'encerto, l'endevino.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Lloc: Rosselló.
Equivalent en francès: Quand cela se rencontre, cela tombe à pic (trad.).
De: M. l'abbé Albert Cazes.
Equivalent en francès: Qui réussit par hasard est devin (trad.).
Font: Dictons, légendes et proverbes du pays catalan (Revue Conflent, núm. 22, juillet-Août 1964).
Equivalent en occità: Quand s'atrapa s'endeven.
Equivalent en francès: Qui n'en a pas n'en perd pas, / des chèvres à la montagne (trad.).
Equivalent en occità: Qui n'a non perd, / de cabras a la montanha.
Lloc: Sant Joan d'Alacant (Alacantí).
Equivalent en francès: Qui le réussit le devine.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Lloc: País Valencià.
Lloc: Rosselló.
Qui l'encerta, l'endevina
12 fonts, 1915.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Enviats per la mare del Martí Fígols, sentits a la seva mare, de Girona (94 anys).
Lloc: Girona (Gironès).
Lloc: Paüls (Baix Ebre).
Lloc: Alt Pirineu.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Expressió popular que prové del cas d'un metge que tenia quatre mil receptes preparades. Cada vegada que visitava un malalt, després de fer-li tota mena de preguntes per saber com es trobava, en treia una a l'atzar i la hi lliurava. La veu popular diu que, per sort del metge, malalt que visitava, malalt que curava.
Sinònim: Si l'encerto, l'endevino.
Equivalent en castellà: Si lo acierto, lo acierto.
Lloc: Vinaròs.
Lloc: Mallorca.
Lloc: Alcanar.
Si l'encerto l'endevino
9 fonts, 1968.
Sinònim: A la babalà.
Ja no anirem tant a la babalà i si l'encerto l'endevino.
Equivalent en esperanto: Mi blinde pafos, eble trafos.
Joan Amades, Folklore de Catalunya, I. Rondallística. Rondalles. Barcelona (Ed. Selecta), 1974, p1120: «Si t'encerto, t'endevino.- Aplicat quan hom obra de pura pensa, sense premeditar» (explicat amb més detalls a l'original).
En Miquel estava entestat a tirar endavant el seu projecte, fos com fos si l'encerto l'endevino.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Sagrada Família (Barcelona).
Confiant en la sort.
Sinònim: Veg. A la bona de Déu 1.
És a dir, d'aquella llibertat omnímoda de què parlava Josep Pla basada en el principi de "si l'encerto l'endevino"
Qui ho encerta ho endevina
3 fonts, 1995.
Lloc: Campredó (Tortosa).
Lloc: Terres de l'Ebre.
Si l'encerto l'endivino
3 fonts, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Lloc: Terra Alta.
El que ho ancerta ho andevina
2 fonts, 1933.
Quan s'ofereix un cas dubtós.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Quan s'ofereix un cas dubtós. De: Borràs Jarque, Joan Manuel.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Font: Refranys i frases fetes de Vila-real.
Qui ho encerta, ho endevina
2 fonts, 1968.
Encertar i endevinar són cosins germans.
Sinònim: Qui ho acerta, ho encerta.
Si l'encertes, l'endevines
2 fonts, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Lloc: Terres de l'Ebre.
A si l'encerto l'endevino
1 font, 1985.
Sinònim: V. A la tum-tum.
El que l'acèrta, l'endevina
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
El que l'acerta, l'endivina
1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
El que l'encerta, l'endevina
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Mira, si l'encerto l'endevino
1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Ni ho encerte ni ho endevine
1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Qui encerta / Endevina
1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Qui encerta, endevina
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui réussit, a de la chance.
Lloc: Catalunya del Nord.
Qui ho «acerta» ho endevina
1 font, 1992.
Qui ho acerta ho endevina
1 font, 2003.
Sort / Dissort.
Font: [F: A, 115].
Qui ho acerta, ho encerta
1 font, 1968.
Sinònim: Qui ho encerta, ho endevina.
Lloc: Lleida.
Qui ho acerta, ho endivina
1 font, 2008.
Qui ho encerta ho endevina…
1 font, 1987.
Equivalent en francès: Qui tombe juste a deviné…
Lloc: Perpinyà.
Qui ho encerta ho endivina
1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Qui l'ancerte, l'andevine
1 font, 1981.
Una casualitat. Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Qui l'ancerte, l'andivine
1 font, 1980.
Refranys mariners d'aspectes socioeconòmics.
Lloc: Peníscola.
Qui l'encerta / l'endevina
1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Qui l'encerta l'endevina! (o si l'encerto l'endevino!)
1 font, 2000.
Expressió per a indicar que hom comença una cosa sense saber si l'acabarà amb èxit o no hi reeixirà.
Equivalent en castellà: Si lo acierto, lo acierto | Al buen tuntún | A lo que salga.
Qui l'encerta l'erra
1 font, 1991.
Lloc: Alcanar.
Qui l'endevina l'encerta
1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Qui la encerta, la endevina
1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Si sale, vale.
Qui la endevina, la encerta
1 font, 1915.
Sinònim: La mija taronja, sort del qui la troba | Sort qui la ha: que mólts la cerquen, séns podèr-la trobar.
Lloc: Mall.
Si l'anserto l'andivino
1 font, 2013.
Quan un fa lo que pot, si is be, be, i si is mal, pues mal.
Lloc: Mequinensa.
Si l'encert, l'endevín
1 font, 1992.
Quan algú no sap com resoldre una qüestió i decideix fer-ho completament a cegues, a l'atzar, i esperar a veure si té la sort d'encertar per pura casualitat, sol dir «i si l'encert, l'endevín». S'origen ve d'un metge que, quants més malalts curava, més difícil veia sa ciència de sanar i més creia que sa gent es curava per sa pròpia força interior abans que per ses medecines que ell els receptava (segueix a l'original).
Lloc: Eivissa.
Si l'encerta l'endevina
1 font, 2014.
Ell va fent les coses a la babalà i si l'encerta l'endevina.
Lloc: Vic (Osona).
Si l'encerta, l'endevina
1 font, 1979.
Fer quelcom a la babalà.
Si l'encerto l'endevino!
1 font, 2010.
Lloc: L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Si l'encerto, l'endevino (o qui l'encerta l'endevina)
1 font, 1997.
Confiant en la sort.
Si l'encerto…, l'endevino
1 font, 2017.
Si t'encerto t'endevino
1 font, 1981.
Aplicat quan una persona obra sense premeditació ni pensar gaire. La tradició ens parla d'un metge molt famós que com més malalts visitava més complexe veia la ciència mèdica; cada dia se sentia més ignorant en l'art de medicar. Convençut que els malalts es curaven sols i que l'acció del metge era nul·la, un dia redactà quatre mil receptes del tipus més variats i diversos (segueix a l'original). De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya - Rondallística.
Si t'encerto, t'endevino
1 font, 1951.
Aplicat quan hom obra de pura pensa, sense premeditar. La tradició ens parla d'un metge molt famós que com més malalts visitava més complexa veia la ciència mèdica; cada dia se sentia més ignorant en l'art de medicar.