1. De Ponent ni aigua ni vent (1910, 1 font)
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Lloc: Maó (Menorca).
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Al vent de Ponent o de l'oest, dit així perquè és el lloc per on s'hi pon el Sol.
Lloc: Ribera.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Lloc: País Valencià.
Lloc: Gandia (Safor).
Lloc: Segarra i Mallorca.
Lloc: Vallromanes (Vallès Oriental).
Potser només, per contrast amb els nostres veïns castellans, hi descobriríem una instintiva tendèn. cia a desinflar totes les exageracions, a fer mofa del quixotisme, a ridiculitzar aquelles coses que, en bé o en mal, els separen de nosaltres.
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Los vientos del oeste, en los refranes, parecen ser vientos temidos popularmente. Se hace alusión que los vientos fuertes de esta dirección son los que producen más daños. De: Morte.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
De ponent ni. 4-6-1892.
Font: Calendari dels pagesos.
De ponent ni aygua. 4-6-1890 / =92.
Font: Calendari dels pagesos.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Elx (Baix Vinalopó).
Los vientos del oeste, en los refranes, parecen ser vientos temidos popularmente. Se hace alusión que los vientos fuertes de esta dirección son los que producen más daños. De: Morte.
Lloc: Alacant (Alacantí).
Lloc: Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell).
Lloc: Aldaia (Horta de València).
Alguns hi afegeixen: ni casament.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Nom genèric de les terres de parla castellana de la península.
Lloc: Peníscola.
Font: Ayza 1981:131.
Suggereix que res que vingui de ponent té cap interès.
Lloc: Cadaqués (Empordà).
Los vientos del oeste, en los refranes, parecen ser vientos temidos popularmente. Se hace alusión que los vientos fuertes de esta dirección son los que producen más daños. De: Bonafé, Morte.
Lloc: Mallorca.
Una borrasca que creuï França des de l'Atlàntic, ens donarà a casa nostra vent de Ponent. La seva durada va en funció de la importància de la borrasca i si darrera d'ella en vénen d'altres. En aquest cas, alterarà força la mar. De precipitacions no n'acostuma a donar gaires, però sí cops de vent.
Refranys estrafets. Variant recent del refrany anterior, que en determinats dies de l'any espontàniament surt de la boca dels habitants de la ciutat de Tarragona quan hi ha episodis de contaminació procedents de les químiques.
Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.
Sinònim: De ponent, ni bon vent / ni bona gent.
Lloc: La Font d'en Carròs (La Safor).
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
En general, no es desitja res procedent de l'interior, ja que a les terres valencianes arriben molt poques pluges, i fluixes, i el vent procedent de la Manxa és molt assecador.
Indiquen la mala fama que tenen el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Sinònim: De ponent, / ni vent ni gent.
Repugnància a lligar-nos amb gent de Castella.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sembla que el vent de ponent no ens duu res de bo.
Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.
La tramuntana és el vent que té pitjor anomenada: meixanta, dolenta.
Ens prevé dels vents de ponent, que acostumen a venir acompanyats de pluja, i alhora de les persones de les terres que s'estenen més enllà de les fronteres de la parla catalana.
Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.
Indiquen la mala fama que tenen el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Allò que ve d'occident té mala fama.
Entre aquestes unitats trobem variants formades amb noms geogràfics o punts cardinals, conegudes en diversos indrets.
Sinònim: PT: Da Espanha nem bom vento, nem bom casamento.
Indiquen la mala fama que tenen el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident.
Repugnància a lligar-nos amb gent de Castella.
Lloc: Penedès.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Sovint s'interpreta aquest refrany com la repugnància de lligar un català amb gent de Castella.
Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.
Lloc: Alt Pirineu.
Lloc: Lleida (Segrià).
Lloc: Lleida (Segrià).
Lloc: Urgell.
Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).
Lloc: Calaceit (Matarranya).
Lloc: Tavernes de la Valldigna (Safor).
Lloc: Penedès.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.
Lloc: Oliva (La Safor).
Lloc: Rafelcofer (La Safor).
Vent de l'oest.
Lloc: Les Borges Blanques (Les Garrigues).
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Lloc: País Valencià.
Lloc: Lleida.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Sinònim: De ponent, ni gent ni vent ni casament.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Sinònim: Si camines per mal lloc, passa-hi a poc a poc.
Sinònim: El ponent va deixar morir la seva mare de talent | De ponent, ni el vent.
Blasma aquests elements de procedència occidental.
Lloc: Salt (Gironès).
Històricament, ha estat un vent molt mal considerat al llarg del país.
La versió castellana és sentida a Rota (Cadis), segurament a través dels mariners i almadravers valencians.
Equivalent en castellà: De poniente, ni viento ni gente.
Lloc: Terres de Ponent.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Lloc: Alfara de l'Horta (Horta).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Dénia (Marina Alta).
Lloc: Folgueroles - Manresa.
Lloc: Gandia (Safor).
Lloc: Manresa (Bages).
Lloc: Mutxamel (L'Alacantí).
Lloc: Quart de les Valls (Camp de Morvedre).
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Lloc: València (Horta).
Lloc: València (L'Horta).
Ens prevé dels vents de ponent, que acostumen a venir acompanyats de pluja, i alhora de les persones de les terres que s'estenen més enllà de les fronteres de la parla catalana.
Sinònim: De ponent, ni vent, ni gent, ni casament | De ponent, ni bon vent, ni bona gent.
Ens prevé dels vents de ponent, que acostumen a venir acompanyats de pluja, i alhora de les persones de les terres que s'estenen més enllà de les fronteres de la parla catalana.
Trad.: D'Espanya, ni bon vent, ni bon casament.
Sinònim: De ponent, ni vent, ni gent, ni casament | De ponent, ni bon vent, ni bona gent.
Equivalent en portuguès: De Espanha, não bon vento, não bon casamento.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
La tramuntana és el vent que té pitjor anomenada: meixanta, dolenta.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Lloc: Barcelona - València.
Lloc: Català septentrional.
Dites d'abast general conegudes al Prat.
Del vent de ponent, calent i fort, depenent del mes que bufa al Prat se l'anomenava 'matafaves'.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Lloc: País Valencià.
Indiquen la mala fama que tenen el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident.
Lloc: Beniopa (Safor).
Lloc: Garrigues.
Equivalent en portuguès: Da Espanha nem bom vento nem bom casamento.
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Semàntica dels connectius: conjuntiu negatiu ni.
La tradició valenciana és mediterrània, per això es desconfia del que puga arribar de terra endins, sobretot des del Decret de Nova Planta pel qual el Regne de València quedava sota la sobirania de Castella.
Sinònim: Castellans, a la gerra.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Ens prevé dels vents de ponent, que acostumen a venir acompanyats de pluja, i alhora de les persones de les terres que s'estenen més enllà de les fronteres de la parla catalana.
Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.
Al vent de Ponent o de l'oest, dit així perquè és el lloc per on s'hi pon el Sol.
Lloc: Ribera.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Refranys estrafets. La mala qualitat d'algunes partides de furfural, dissolvent industrial extret de closques d'ametlla o d'altres residus agrícoles, i probablement la rivalitat entre fabricants, expliquen aquesta dita típica de les comarques del sud de.
Catalunya que elaboren aquest producte.
Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.
Lloc: Alt Pirineu.
Lloc: Vic (Osona).
Font: Martorell 2001:169.
El ponent o vent de l'oest. Impetuós, sec i perjudicial, ja que crema les plantes i resseca la terra furtant-li la saó.
Lloc: País Valencià.