Lloc: Tortosa.

Lloc: Maó (Menorca).

Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

Al vent de Ponent o de l'oest, dit així perquè és el lloc per on s'hi pon el Sol.

Lloc: Ribera.

Lloc: Alcoi (Alcoià).

Lloc: Alcoi (Alcoià).

Lloc: Gandia (La Safor).

Lloc: Segarra i Mallorca.

Lloc: Vallromanes (Vallès Oriental).

Potser només, per contrast amb els nostres veïns castellans, hi descobriríem una instintiva tendèn. cia a desinflar totes les exageracions, a fer mofa del quixotisme, a ridiculitzar aquelles coses que, en bé o en mal, els separen de nosaltres.

Lloc: Badalona.

Lloc: Tortosa.

Lloc: Elx (Baix Vinalopó).

Lloc: Alacant.

Lloc: Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell).

Lloc: Aldaia (Horta de València).

Alguns hi afegeixen: ni casament.

Lloc: Barcelona.

Nom genèric de les terres de parla castellana de la península.

Suggereix que res que vingui de ponent té cap interès.

Lloc: Cadaqués.

Una borrasca que creuï França des de l'Atlàntic, ens donarà a casa nostra vent de Ponent. La seva durada va en funció de la importància de la borrasca i si darrera d'ella en vénen d'altres.

En aquest cas, alterarà força la mar. De precipitacions no n'acostuma a donar gaires, però sí cops de vent.

Refranys estrafets. Variant recent del refrany anterior, que en determinats dies de l'any espontàniament surt de la boca dels habitants de la ciutat de Tarragona quan hi ha episodis de contaminació procedents de les químiques.

Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.

Sinònim: De ponent, ni bon vent / ni bona gent.

Lloc: La Font d'en Carròs (La Safor).

Lloc: Tortosa.

Indiquen la mala fama que tenen el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident.

Lloc: Tortosa.

Sinònim: De ponent, / ni vent ni gent.

Repugnància a lligar-nos amb gent de Castella.

Lloc: Ontinyent.

Sembla que el vent de ponent no ens duu res de bo.

Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.

La tramuntana és el vent que té pitjor anomenada: meixanta, dolenta.

Ens prevé dels vents de ponent, que acostumen a venir acompanyats de pluja, i alhora de les persones de les terres que s'estenen més enllà de les fronteres de la parla catalana.

Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.

Indiquen la mala fama que tenen el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident.

Lloc: Barcelona.

Allò que ve d'occident té mala fama.

Entre aquestes unitats trobem variants formades amb noms geogràfics o punts cardinals, conegudes en diversos indrets.

Sinònim: PT: Da Espanha nem bom vento, nem bom casamento.

Indiquen la mala fama que tenen el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident.

Repugnància a lligar-nos amb gent de Castella.

Lloc: Penedès.

Lloc: Alcoi (Alcoià).

Sovint s'interpreta aquest refrany com la repugnància de lligar un català amb gent de Castella.

Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.

Lloc: Alt Pirineu.

Lloc: Lleida.

Lloc: Lleida.

Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).

Lloc: Calaceit (Matarranya).

Lloc: Tavernes de la Valldigna (Safor).

Lloc: Penedès.

Lloc: Barcelona.

Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.

Lloc: Oliva (La Safor).

Lloc: Rafelcofer (La Safor).

Vent de l'oest.

Lloc: Les Borges Blanques.

Lloc: Cocentaina.

Lloc: Alzira (Ribera Alta).

Sinònim: De ponent, ni gent ni vent ni casament.

Lloc: Gandesa.

Sinònim: Si camines per mal lloc, passa-hi a poc a poc.

Sinònim: El ponent va deixar morir la seva mare de talent | De ponent, ni el vent.

Lloc: Salt (Gironès).

Lloc: Terres de Ponent.

Lloc: Vic (Osona).

Lloc: Gandesa (Terra Alta).

Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).

Lloc: Alcoi (Alcoià).

Lloc: Alfara de l'Horta (Horta).

Lloc: Barcelona.

Lloc: Dénia (Marina Alta).

Lloc: Folgueroles - Manresa.

Lloc: Gandia (La Safor).

Lloc: Manresa (Bages).

Lloc: Mutxamel (L'Alacantí).

Lloc: Quart de les Valls (Camp de Morvedre).

Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).

Lloc: València.

Lloc: València (L'Horta).

Ens prevé dels vents de ponent, que acostumen a venir acompanyats de pluja, i alhora de les persones de les terres que s'estenen més enllà de les fronteres de la parla catalana.

Sinònim: De ponent, ni vent, ni gent, ni casament | De ponent, ni bon vent, ni bona gent.

Ens prevé dels vents de ponent, que acostumen a venir acompanyats de pluja, i alhora de les persones de les terres que s'estenen més enllà de les fronteres de la parla catalana.

Trad.: D'Espanya, ni bon vent, ni bon casament.

Sinònim: De ponent, ni vent, ni gent, ni casament | De ponent, ni bon vent, ni bona gent.

Equivalent en portuguès: De Espanha, não bon vento, não bon casamento.

Lloc: Ontinyent.

La tramuntana és el vent que té pitjor anomenada: meixanta, dolenta.

Lloc: Cocentaina (El Comtat).

Lloc: Barcelona - València.

Lloc: Català septentrional.

Dites d'abast general conegudes al Prat.

Del vent de ponent, calent i fort, depenent del mes que bufa al Prat se l‘anomenava 'matafaves'.

Lloc: El Prat de Llobregat.

Lloc: País Valencià.

Indiquen la mala fama que tenen el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident.

Lloc: Beniopa (la Safor).

Lloc: Garrigues.

Equivalent en portuguès: Da Espanha nem bom vento nem bom casamento.

Lloc: Badalona.

Semàntica dels connectius: conjuntiu negatiu ni.

Ens prevé dels vents de ponent, que acostumen a venir acompanyats de pluja, i alhora de les persones de les terres que s'estenen més enllà de les fronteres de la parla catalana.

Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.

Al vent de Ponent o de l'oest, dit així perquè és el lloc per on s'hi pon el Sol.

Lloc: Ribera.

Refranys estrafets. La mala qualitat d'algunes partides de furfural, dissolvent industrial extret de closques d'ametlla o d'altres residus agrícoles, i probablement la rivalitat entre fabricants, expliquen aquesta dita típica de les comarques del sud de.

Catalunya que elaboren aquest producte.

Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.

Lloc: Alt Pirineu.