Qui no plora, no mama

1. A la quadra dels bords, qui no plora, no mama (1992, 1 font)

Sinònim: Qui no plora, no mama.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 501. Columna Edicions.

2. El que no plora, no mama (1996, 4 fonts)

Lloc: País Valencià.

Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 59. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Qui no es manifesta oportunament, passa desapercebut.

Sinònim: Similars: Molts amens arriben al cel | El que no s'arrisca, no pisca || Connex: Val més caure en gràcia que ser graciós || Contrari: Vedella manyaga, de totes les vaques mama.

Equivalent en castellà: El que no llora, no mama | Niño que no llora, no mama | Quien no se alaba, de ruin se muere | Fingir ruido por venir a partido.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 248. Web.

Qui no es fa de notar, passa desapercebut i no obté benefici.

Sinònim: Similar: El que no prova, no es gita amb la sogra.

Equivalent en castellà: El que no llora, no mama || Similars: Quien la sigue, la consigue | Quien algo quiere, algo le cuesta | A muy porfidiado pedir, no hay que resistir | Fray Modesto nunca fue prior | La maza de Fraga saca polvo debajo del agua.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 451. Web.

3. El que no plora, no mama (cont.) (2011, 1 font)

Equivalent en castellà: Contraris: Contra el vicio de pedir está la virtud de no dar | A la arrogancia en el pedir, la virtud del no dar | Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 451. Web.

4. El qui no plora no mama (1987, 9 fonts)

Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

Company, Miquel (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Lo Cisco de can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey». Twitter.

Lo Cisco de Can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/407865635096788993». Twitter.

Lo Cisco de Can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/437913582844784640». Twitter.

Lo Cisco de can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/536966290507042817». Twitter.

Lo Cisco de can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/549951884979879936». Twitter.

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 22. Editorial l'Esquer.

5. El qui no plora, no mama (2008, 2 fonts)

Cal demanar les coses.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Lloc: Andorra.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

6. Infant que no plora, no mama (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Enfant qui ne pleure pas, ne tête pas.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La família / La famille», p. 138. Robert Morel Editeur.

7. Infant que no plòra, no mama (1900, 1 font)

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIV. Part. Alletament», p. 362. Centre Excursionista de Catalunya.

8. Infant qui no plora no mama (1900, 1 font)

(Cast.).

Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «P», p. 79. Tarascó, Viladot & Cuesta.

9. Noy que no plora no mama (1886, 1 font)

Lloc: Blanes.

Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 183. Centre Excursionista de Catalunya.

10. Plora si vols mamar (1992, 1 font)

Lloc: Val d'Aran.

Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 57. Pagès Editors.

11. Qui ni plora no mama (2010, 1 font)

Que si no et queixes no et donen res.

Lloc: La Garriga (Vallès Oriental).

Font: Sentits a l'entorn familiar. Dictats per la seva àvia.

Cervantes i Tort, Tanit (2010): «A través del seu professor, l'Antoni Gimeno, per correu electrònic». Correu electrònic.

12. Qui no plora no mama (1868, 32 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del naixement i dels infants», p. 1099. Editorial Selecta-Catalonia.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La feina», p. 60. Pagès Editors.

Briz, Francesch Pelayo (1868): Calendari catalá del any 1868, p. 75. Joan Roca y Bros, Editor.

Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Equivalent en castellà: Quien no llora no mama.

Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Interès i vàlua», p. 117. Edicions Tres i Quatre.

Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «L'home. Aliments», p. 32. Graó Editorial.

Correu / Fontbona Vallescar, Francesc (2010). Correu electrònic.

E. V. Equip: Caprabo «"Dites"». Caprabo.

Refrany que significa que, per a obtenir favors, cal demanar-los.

Equivalent en castellà: El que no llora no mama.

Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Plorar», p. 187. Enciclopèdia Catalana.

Sinònim: Qui no parla, ningú no el sent.

Equivalent en castellà: Quien no llora no mama.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «499», p. 146. Garsineu Edicions.

Lloc: Illes Balears.

Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 430. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA SOC. TREBALL, DINERS I SORT. INTERES I USURA», p. 30. L'Avui / El Punt Avui.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.

Com els xiquets de pit, qui no demana o es fa notar davant dels superiors, passa desapercebut a l'hora d'obtenir algun benefici.

Equivalent en castellà: El que no llora, no mama.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 362. Web.

Hostench, Rosita: Diari de la padrina del Joan «Dites». Correu electrònic.

Per poder obtenir les coses, s'han de demanar.

Equivalent en castellà: Niño que no llora no mama.

Lloc: Eivissa i Formentera.

Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 56. Institut d'Estudis Eivissencs.

Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 20. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Equivalent en esperanto: Kiu ne petas, tiu ne ricevas.

Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Saviesa i prudència, consells | Saĝo kaj prudento, konsiloj», p. 14. Associació Catalana d'Esperanto.

Lloc: Castelló.

Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «Q», p. 169. Autoedició.

Lloc: Alaquàs (Horta Sud).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Alaró (Mallorca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona - Tarragona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Bellpuig (Urgell).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Bisbal d'Empordà (Baix Empordà).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Callosa d'en Sarrià (Marina Baixa).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Canovelles (Vallès Oriental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Castellserà (Urgell).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: El Prat de Llobregat.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Granollers (Vallès Oriental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: La Tallada d'Empordà (Baix Empordà).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Manresa (Bages).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Poblenou (Barcelona).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Sant Celoni (Vallès Oriental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Sudanell (Segrià).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Taradell (Osona).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Vic (Osona).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Aconsella la insistència si es vol aconseguir alguna cosa.

Sinònim: Boca que no parla, Déu no l'ou.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Aconsella la insistència si es vol aconseguir alguna cosa.

Sinònim: Boca que no parla, Déu no l'ou.

Equivalent en castellà: A quien calla, no le dan nada.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Aconsella la insistència si es vol aconseguir alguna cosa.

Sinònim: Boca que no parla, Déu no l'ou.

Equivalent en castellà: Boca que no habla, Dios no la oye.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Aconsella la insistència si es vol aconseguir alguna cosa.

Sinònim: Boca que no parla, Déu no l'ou.

Equivalent en castellà: No dan sino a quien pide.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Aconsella la insistència si es vol aconseguir alguna cosa.

Sinònim: Boca que no parla, Déu no l'ou.

Equivalent en castellà: Quien no llora, no mama.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Aconsella la insistència si es vol aconseguir alguna cosa.

Trad.: La roda que grinyola és la que untem amb oli.

Sinònim: Boca que no parla, Déu no l'ou.

Equivalent en anglès: The squeaky wheel gets the grease.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Aconsella la insistència si es vol aconseguir alguna cosa.

Trad.: Qui no demana res, no té res.

Sinònim: Boca que no parla, Déu no l'ou.

Equivalent en francès: Qui ne demande rien, n'a rien.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Sinònim: Veg. tb. 176 i 793.

Equivalent en castellà: Quien no llora no mama.

Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Plorar», p. 103. Edicions 62.

Valora la tossuderia per aconseguir alguna cosa.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 409. Edicions 62.

Aconsella insistència si es vol aconseguir quelcom.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 329. Edicions 62.

Qui no demana, res li donen.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 182. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Demanar per a aconseguir.

Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Demanar», p. 91. Edicions 62.

Equivalent en castellà: El que no llora no mama.

Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 829. Antoni López, Editor.

Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 22. Editorial Miguel A. Salvatella.

Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 78. Seuba Edicions.

Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 97. Seuba Edicions.

S'ha de demanar per obtenir.

Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 57. Curbet CG Edicions.

13. Qui no plora no mana (1997, 1 font)

Refranys estrafets. Lema vital de Josep Lluis Núñez, que ja va aprendre de petitet (quan ho era més que ara) que plorar és la millor manera de rebre el pit i poder-lo xuclar amb alegria. A mesura que va anar creixent (que es va anar fent més vell), Núñez va descobrir que també per poder seguir manant (activitat que li agrada tant o més del que li agradava rebre el pit matern) no fa cap nosa deixar caure una llagrimeta en els moments més.

Capdevila i Plandiura, Carles (1997): Mentre hi ha Visa hi ha esperança «I. Bon vent i Barça renova». Web.

14. Qui no plora no mana (cont. 1) (1997, 1 font)

Refranys estrafets.emotius de la temporada, sobretot si hi ha TV3 per deixar-ne constància.

Capdevila i Plandiura, Carles (1997): Mentre hi ha Visa hi ha esperança «I. Bon vent i Barça renova». Web.

15. Qui no plora, no mama (1900, 35 fonts)

Si no se manifiesta la necesidad, regularmente no se atiende ni remedia.

Equivalent en castellà: El que no llora, no mama.

Lloc: País Valencià.

Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «P», p. 114. Comercial Denes, SL.

Qui no demana no obté el que vol.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.2. Estat d'ànim. Alegria i tristesa. Riure i plorar. Refranys», p. 391. Editorial Moll.

Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.

Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Correu / Llopart i Farrés, Anna (2010). Correu electrònic.

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys del riure i del plorar». Web.

Sinònim: Boca que no parla, Déu no l'ou | Si l'infant no plora, la mare no l'entén.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2343», p. 239. Columna Edicions.

Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De la salut», p. 16. Autoedició.

Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 116. Editorial Rourich.

Lloc: Penedès.

Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.

Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 13. Refranys sobre consells». Llibres de l'Index, S.A..

Plorar.

Equivalent en italià: Chi non piange, non poppa.

Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 213. Web.

Lloc: Mallorca.

Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. Q», p. 186. Consell de Mallorca.

Equivalent en francès: Qui ne pleure pas, ne tète pas.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 240. Robert Morel Editeur.

Lloc: Torroella de Montgrí.

Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «7. De xiquet, es cria l'arbre dret», p. 74. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).

Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 45. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 130. Editorial l'Esquer.

Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 189. Editorial Millà.

Lloc: Girona.

Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «Q», p. 38. Autoedició.

Sinònim: Veg. A boca que no parla Déu no l'ou.

Equivalent en castellà: Quien no llora, no mama.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «plorar». Editorial Barcanova.

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Diversos (València).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Eivissa.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: La Vall d'Uixó (Plana Baixa).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Vall d'Albaida.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Vila-real (Plana Baixa).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Quart.

Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. Q», p. 61. Ajuntament de Quart.

Lloc: Carcaixent.

Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.

Vol dir que, per aconseguir les coses han de demanar-se amb insistència.

Equivalent en castellà: Quien no llora no mama.

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2236 Plora», p. 305. Institut Menorquí d'Estudis.

Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 11. Web.

Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

Lloc: Penedès.

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 174. Museu de Vilafranca.

Sinònim: Qui demana rep. [P: IX, 865].

Equivalent en castellà: A quien calla, no le dan nada. [MK: 50.342].