Paremiologia catalana comparada digital

Home roig i gos pelut, primer mort que conegut

207 recurrències en 84 variants. Primera citació: 1619.

Home roig i gos pelut, primer mort que conegut

29 fonts, 1915.
Moltes vegades s'anomena a l'home, tant com a varó com a marit. També, com tot deu, ben pocs salven la pell.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «I. Especialment referits a persones», p. 20. Autoedició.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 12 (15 d'octubre de 1926) «Refraner. IX. L'home», p. 192. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 21 (1 de març de 1927) «Refraner. XVI. El gos», p. 375. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «15. Els mites i les creences - 15.6. Objectes quotidians». Web.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gos, gossa», p. 129. Editorial Millà.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «H», p. 83. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els mites i les creences. Objectes de la vida quotidiana», p. 194. Edicions Tres i Quatre.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la mort». Web.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Abans es creia que tant l'un com l'altre tenien molt mal geni i un caràcter retret, que només perdien amb l'arribada de la mort.
Equivalent en llatí: Rufi sunt minus fideles (Trad.: Els de pèl roig són menys fiables).
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «H», p. 60. Edicions de 1984.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 444», p. 128. Columna Edicions.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0088 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435650304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 4. Refranys sobre religió i creences». Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Els Valentins (Ulldecona).
Forcadell Valls, Sara (2003): Raïls, 19, 2003, p. 85-99 ««Aproximació als masos dels Valentins»: Dites que diuen els enquestats», p. 96. Centre d'Estudis d'Ulldecona.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Font: Exposició «Les feines del bosc», a Sant Feliu de Codines, 1984.
Gimeno Vidal, Antoni (1984): Correu. Autoedició.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Gimeno, Antoni (1984): «Les feines al bosc» «Refranys». Ajuntament de Sant Feliu de Codines.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys d'animals». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de supersticions i preocupacions del poble», p. 168. Editorial Millà.
Lloc: Alcanar.
Muñoz i Ramos, Isidre (1991): Primer recull del cançoner canareu «Dites», p. 26. Cooperativa Gràfica Dertosense.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres persones», p. 109. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Benigànim (Vall d'Albaida).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Forcall (Ports).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
El seu aspecte no agrada.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 209. Edicions 62.
Els de pèl roig són menys fiables. Cf. Raro breves…
Equivalent en llatí: Rufi sunt minus fideles.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2640», p. 152. Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 19. Ajuntament de Banyoles.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 283. Editorial Antinea.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «H», p. 169. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. H», p. 141. Edicions Víctor.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1976): «Dites sobre el gos», p. 106. Almanac Català del Rosselló.
Santi (2021): «https://twitter.com/SantiGSelfa/status/1422302155294314504». Twitter.
Entorn personal, familiar, parents.
Lloc: Sant Boi de Llobregat.
Serret i Bernús, Carles (2021): Ràdio Sant Boi. La República Santboiana. Memòria i patrimoni «Refranys i frases fetes d'una santboiana del segle XX». La República Santboiana.

Home roig i gos pelut, abans mort que conegut

12 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Refranys. Clau - 41.», p. 11. Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Però no sempre el refranyer conté una veritat. Un estudi conceptual del refranyer ens permet conéixer els codis de conducta i constaten l'evolució d'un col·lectiu humà en el seu context històric i geogràfic.
Abunden els refranys que avui ens resulten marcadament reaccionaris i fossilitzats.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia», p. 83. Xàbiga.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món anímic. La convivència familiar i social», p. 91. Xàbiga.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
Els pèl-rojos, xiquets o grans, tenen fama de molt enèrgics i entremaliats.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 278. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 45. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 465. Web.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «H», p. 30. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. III. La dona i l'home. L'home», p. 211. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Alginet (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Horta Sud.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: La Vall d'Albaida.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Pedreguer-Xàbia (La Marina Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sagunt (Camp de Morvedre).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: València (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. H», p. 61. Ajuntament de Quart.
Dissortadament, no es pot acceptar una conclusió de tanta extensió, donat que hi ha una relació de sopersticiosos que proclamen…
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Estudi preliminar», p. 14. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
No sabem d'on ve la mala fama dels pèls-roigs. Si no ens falla la memòria, és de Quevedo (Francisco de Q. y Villegas, Madrid 1580 - Villanueva de los Infantes 1645) l'advertència: «Ni hombre ni perro de aquella color». I de l'àmbit clerical és la creença que Judes era pèl-roig: Rubicundus erat Judas. Afirmació a la qual la topetia antijesuítica clerical afegia la dilogia: Et de Societate Jesu, que vol dir «I de la Companyia de Jesús».
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.2. El cos humà. Cabell», p. 66. Eixam Edicions.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Supersticions», p. 136. J. Huguet Pascual, editor.

Home ros i gos pelut, val més mort que conegut

12 fonts, 1967.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. L'home», p. 19. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Irene (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la parella. Homes». Web.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. V. Les relacions familiars i amicals. La llar. La família, els amics i la gent», p. 51. Arxiu Municipal de Palafrugell.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb la parella. Homes», p. 8. Revista L'Estel.
Lloc: Empordà.
Salvatella, Josep M (2021): Emporda.info «Mar d'amunt. Refranys, dites i frases fetes - https://www.emporda.info/opinio/2021/06/13/refranys-dites-i-frases-fetes-52723436.html». Web.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 35. Web.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Referències del mal i de totes les coses malament», p. 69. Autoedició.

Home roig i gos pelut, val més mort que conegut

7 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1176. Editorial Selecta-Catalonia.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey». Twitter.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/538929215639662592». Twitter.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
El seu aspecte no agrada.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 209. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.4. L'exploració de la pell. Color (Blanc, Roig, Groc, Verd, Blau). Roig», p. 240. Universitat Miguel Hernández.
Renyé, Aleix (2014): «https://twitter.com/aleixrenye/status/539036475137208320». Twitter.

Home ros i gos pelut, primer mort que conegut

6 fonts, 1992.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 144. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gos», p. 117. Garsineu Edicions.
Lloc: Agramunt (Urgell).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Garrigues.
Revés, Ignasi (2014): «https://twitter.com/jireves/status/453981118623387648». Twitter.
La nota discordant o allò que no és habitual, és marginat o és menystingut fins al ridícul.
Lloc: Maials (Segrià).
Solà i Miró, Eulàlia (2014): Localismes i altres mots. Refranys «Refranys. Altres consells i constatacions», p. 208. Web.

Home roig i gos pelut, a l'assut

5 fonts, 1992.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 443», p. 128. Columna Edicions.
Assut = mur de captació d'aigua d'un riu, que forma un embassament, per a aconduir-la a una séquia. Significa que tenen sempre molt geni, el qual es pot manifestar quan menys ho esperem, i que només quan es moren se'ls acaba el mal caràcter.
Equivalent en castellà: Similar: Ni gato ni perro de color bermejo || Connex.: Alazán tostado, antes muerto que cansado.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 45. Web.
El seu aspecte no agrada.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 209. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.4. L'exploració de la pell. Color (Blanc, Roig, Groc, Verd, Blau). Roig», p. 240. Universitat Miguel Hernández.

Home roig i gos pelut, més val mort que conegut

5 fonts, 1992.
Lloc: País Valencià.
Feler, David (2019): «https://twitter.com/DavFeler/status/1130142586558210049». Twitter.
Oliver, Elena (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la parella. Homes». Web.
Lloc: Benifaió (la Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Diversos.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Entre Ribera Alta i Safor.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb la parella. Homes», p. 8. Revista L'Estel.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: L'amistat i l'amor», p. 44. Servei Local de Català de Tortosa.

Home roig i gos pelut es mor i no és plangut

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1088. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
El seu aspecte no agrada.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 209. Edicions 62.

Home roig i gos pelut més val mort que conegut

3 fonts, 2008.
Marca de pagès ignorant. Sovint en negatiu.
Mira la xurra esta! Es creu que mos moquem amb la màniga?
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
FLNaya (2013): «https://twitter.com/FLNaya/status/369213113981075457». Twitter.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «H», p. 113. Autoedició.

Home roig i gos pelut val més mort que conegut

3 fonts, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «5. Qui tira pedretes, tira amoretes», p. 55. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Lloc: País Valencià.
Meneu, Pepe (2019): «https://twitter.com/PepeMeneu/status/1130226912654180352». Twitter.
Refranyer, locucions, frases fetes, dites i cançons dels pobles de la Vall de Guadalest: Confrides, l'Abdet, Benifato, Beniardà, Benimantell, el Castell de Guadalest.
Lloc: Vall de Guadalest (Marina Baixa).
Ventpluig (2017): Història Vall de Guadalest «Refranyer, locucions, frases fetes i dites de la cultura popular de la Vall de Guadalest - http://testistemporumvallguadalest.blogspot.com/2017/03/refranyer-de-la-vall-de-guadalest.html». Blogger.

Home roig i gos pelut, abans morts que coneguts

3 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 94. Edicions Tres i Quatre.
El seu aspecte no agrada.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 209. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.4. L'exploració de la pell. Color (Blanc, Roig, Groc, Verd, Blau). Roig», p. 240. Universitat Miguel Hernández.

Home roig i gos pelut, en bona hora sia perdut

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1176. Editorial Selecta-Catalonia.
El seu aspecte no agrada.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 209. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.4. L'exploració de la pell. Color (Blanc, Roig, Groc, Verd, Blau). Roig», p. 240. Universitat Miguel Hernández.

Home roig i gos pelut, millor mort que conegut

3 fonts, 1987.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Abril», p. 26. Ajuntament de Cocentaina.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 34. Editorial l'Esquer.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Home ros i gos pelut primer mort que conegut

3 fonts, 2010.
Lloc: Andorra.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Vida familiar. L'amor i el matrimoni», p. 174. Institut Francesc Ribalta.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. H», p. 24. Amics de Tous.

Home ros i gos pelut, abans mort que conegut

3 fonts, 2010.
Agut i Grau, Pol (2024): «https://twitter.com/Polagut/status/1758178935383241136». Twitter.
En Jair Domínguez també ha dit la seva; ell diu "Home roig i gos pelut, primer mort que conegut"
Domènec, Fran; Torres, Pau (2021): «La tarda de Catalunya Ràdio - https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-tarda-de-catalunya-radio/si-vas-calent-per-un-duro-ves-a-tremp-quina-dita-es-diu-a-casa-teva/audio/1114127/». Catalunya Ràdio.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Home roig i gos cerrut, abans mort que conegut

2 fonts, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 300. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Home royx y goz cerrut, avans mort que conegut.
Equivalent en castellà: El Catalán. El hombre bermejo, y perro lanudo, antes muerto que conoscido.
Font: Hernán Núñez (1555:p.57). P. Vallés (1549).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 271. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
També, com dèiem, algunes característiques físiques o de conducta queden recollides al refranyer, de vegades amb no gaire bons ulls. Els altres, en el sentit d'altres cultures, són especialment criticats, i és que la identitat d'un grup humà, d'una cultura i d'una nació consisteix a «identificar-se amb» i «diferenciar-se de».
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Rols i estereotips masculins. La humanitat i els altres», p. 50. Consell Insular de Menorca.

Home roig i gos pelut millor mort que conegut

2 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Abril», p. 26. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: València (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Home roig i gos pelut primer mort que conegut

2 fonts, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
A les pintures antigues no poques vegades el dimoni està representat com una figura més o menys humana de cabell vermeIl. Existia la tradició que els homes de pèl roig eren perillosos, violents o malèvols. De les dones de pèl roig he trobat referències com que eren seductores, dones «fatals». I avui ja tant se val perquè una pèl roig no saps gaire si és natural o tenyida.
Vallverdú, Josep (2012): El món dels refranys «Exemples de la vida de cada dia. 2. Refranys de la família, l'amor, el matrimoni. Refranys sobre els homes», p. 14. Universitat de Lleida.

Home roig i gos pelut, / primer mort que conegut

2 fonts, 1967.
Lloc: Cat., Val.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cabell roig», p. 17. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Home ros i gos pelut, / val més mort que conegut.
Lloc: Alt Urgell, Manresa.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gos», p. 157. Edicions Polígrafa.
Lloc: Cat., Val.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Home 3», p. 265. Edicions Polígrafa.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 233. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Homme roux et chien poilu, / mieux vaut mort que connu.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El gos, el ca / Le chien», p. 458. Robert Morel Editeur.

Home roig y gos pelut primer mort que conegut

2 fonts, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 21. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 281, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Home roig y gos pelut, primé mort que conegut

2 fonts, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Home roig y gos. 26-1-1871.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_516.jpg. Manuscrit.
Home roig y gos. 30-6-1873.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_517.jpg. Manuscrit.

Home ros i gos pelut / ditxós qui els ha conegut

2 fonts, 2008.
De: Alumnes de 8è del Col·legi Públic Gil Cristià.
Lloc: La Selva del Camp.
Font: La Selva popular i tradicional: refranys, endevinalles, cançons del tió, remeis, oracions remeieres. (Sant Jordi, 1981).
Ajuntament de la Selva del Camp (2024): Ajuntament de la Selva del Camp «Refranys. Refranys del dret i la justícia - https://www.laselvadelcamp.org/pagina/refranys». Web.
(2008): L'Estel «Refranys», p. 23. Revista L'Estel.

Home ros i gos pelut, més val mort que conegut

2 fonts, 1982.
Despectiu dels rossos.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Refranys», p. 181. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 168. Museu de Vilafranca.

Home ros i pelut, abans mort que conegut

2 fonts, 2009.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. H», p. 4. PDF.
Lloc: Nonasp.
Llop, Merche (2009): L'Eixam. La revista de l'Associació Amics de Nonasp, any 13, núm. 14 (juliol de 2009) «Refranys», p. 4. Associació Amics de Nonasp.

Home ros, gros i pelut, abans mort que conegut

2 fonts, 2009.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. H», p. 4. PDF.
Lloc: Nonasp.
Llop, Merche (2009): L'Eixam. La revista de l'Associació Amics de Nonasp, any 13, núm. 14 (juliol de 2009) «Refranys», p. 4. Associació Amics de Nonasp.

Home tort i gos pelut, primer mort que conegut

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Es diu perquè solen ser més temperamentals que altres.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 465. Web.

D'home roig i gos pelut, millor mort que conegut

1 font, 2013.
També per una cosa o faena penosa.
Lloc: País Valencià.
FLNaya (2013): «https://twitter.com/FLNaya/status/368079130098941952». Twitter.

Déu que nos guard d'home roig i gos pelut

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1775. Publicacions de la Universitat de València.

Home gos i gos tossut més val mort que conegut

1 font, 2002.
Lloc: Amposta (Montsià).
Salvadó Arrufat, Joan (2002): Diccionari de paraules en desús de les Terres de l'Ebre «Apèndix fraseològic», p. 463. Ajuntament d'Amposta.

Home gos i gos tossut, val més mort que conegut

1 font, 2003.
Sense comentaris.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 374. Ajuntament d'Amposta.
De: Josep Mauri.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 381. Ajuntament d'Amposta.

Home gros i gos pelut, antes mort que conegut

1 font, 2014.
Sinònim: Home gros i gos pelut, antes mort que conegut.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. III. La dona i l'home. L'home», p. 210. Llibres de l'Index, S.A.

Home gros i gos pelut, fuig que ja t'ha fotut

1 font, 1989.
Moltes vegades s'anomena a l'home, tant com a varó com a marit. També, com tot deu, ben pocs salven la pell.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «I. Especialment referits a persones», p. 20. Autoedició.

Home gros i gos pelut, primer fotut que conegut

1 font, 2010.
Lloc: Banyeres de Mariola (Alcoià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Home roi i gos pelut antes mort que conegut

1 font, 1992.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Filomena Simorra, 1933.
Violant i Simorra, Ramon (1992): El cicle individual i familiar al Pallars. Garsineu Edicions.

Home roig (de cabell) i gos pelut, primer mort que conegut

1 font, 2003.
Lloc: Terra Alta.
Alanyà i Roig, Josep (2003): Etnografia de la Terra Alta «29.7. Els refranys preventius del casament», p. 348. Consell Comarcal de la Terra Alta.

Home roig (o ros) i gos pelut val més lluny que conegut

1 font, 2010.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Home roig (o ros) i gos pelut, primê mort que conegut

1 font, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Roig», p. 65. El Llamp.

Home roig [o ros] i gos pelut, primer mort que conegut

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Colors». Web.

Home roig / ros i gos pelut, primer mort que conegut

1 font, 1995.
Font: ME, CL, CO, FI, FL, FV, FX, L, M, MS, PR, TV, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «l'home, la dona i l'aparellament», p. 48. Instituto de Estudios Turolenses.

Home roig i cap pelut, primer mort que no plangutà

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 442», p. 127. Columna Edicions.

Home roig i gos llanut, més val mort que conegut

1 font, 2016.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre «Família i amics», p. 101. Cossetània Edicions.

Home roig i gós pelud primé mort que conegut

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/33/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Home roig i gos pelut

1 font, 2019.
Lloc: País Valencià.
Manel (2019): «https://twitter.com/MMBBBBBIB/status/1130147800539389953». Twitter.

Home roig i gos pelut / primer mort que conegut

1 font, 1921.
Per a significar que les persones que tenen el cabell roig, solen tenir mal geni. De: Amades, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1601/0001 «Llegendes i creences populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1349489». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Home roig i gos pelut abans mort que conegut

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.

Home roig i gos pelut abans mort que coneguts

1 font, 2010.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Home roig i gos pelut es mor i no n'és planyut

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. L'home», p. 49. Pagès Editors.

Home roig i gos pelut mes val mors que coneguts

1 font, 2010.
Lloc: Quatretonda (Vall d'Albaida).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Home roig i gos pelut, / més val mort que conegut

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. H», p. 59. Ajuntament de l'Escala.

Home roig i gos pelut, a l'açut

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1176. Editorial Selecta-Catalonia.

Home roig i gos pelut, a l'assut!

1 font, 1979.
Injusta concepció de l'aspecte exterior.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «hom, un hom, home», p. 70. Editorial Millà.

Home roig i gos pelut, antes mort que conegut

1 font, 2010.
Lloc: Font de la Figuera (Costera).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Home roig i gos pelut, més pronte mort que conegut

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 11. Anubar Ediciones.

Home roig i gos pelut, més val lluny que conegut

1 font, 2010.
Lloc: Quart de les Valls (Camp de Morvedre).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Home roig i gos pelut, ni per coneixer ni conegut

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.4. L'exploració de la pell. Color (Blanc, Roig, Groc, Verd, Blau). Roig», p. 240. Universitat Miguel Hernández.

Home roig i gos pelut, val més (o primer, abans) mort que conegut

1 font, 2014.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «H», p. 187. Juli Jordà Mulet.

Home roig i gós pelut, val mes mort que conegut

1 font, 1915.
De: Ariet i Domingo, Antoni (1916-17).
Lloc: Viladrau.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0063 «Qüestionari núm. 1 Corpus paremiològic català - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434990304201/10/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Home roig i gos pelut… puces segures

1 font, 1937.
Nota meva: són refranys estrafets.
Alavedra, F. (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 80 (Any II, 7-agost-1937) «Recull de refranys adobats», p. 176. Revista Curiositats de Catalunya.

Home roig i ous peluts, primer mort que conegut

1 font, 2010.
Lloc: València (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Home roig y goç pelut primer mort que conegut

1 font, 1915.
De: Bosch Comellas, Xavier (1921-22).
Lloc: Torà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0065 «Refrans i dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435020304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Home roig y gos pelut primé mort que conegut

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Home roig y gos pelút primer mort que conegut

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/55/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Home roig y gos pelut, / primer mort que conegut

1 font, 1910.
No dexa d'esser una preocupació com qualswevol altra.
Sinònim: No't fiis d'home roig, ni de cà roig, / ni de pedra rodoladissa.
Equivalent en castellà: De este pelo (roig), / ni gato ni perro.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 138. L'Avenç.
No dexa d'esser una preocupació com qualswevol altra. Barcino: clapat de blanch y roig.
Sinònim: No't fiis d'home roig, ni de cà roig, / ni de pedra rodoladissa.
Equivalent en castellà: Galgo barcino, / malo ó muy fino.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 138. L'Avenç.
No dexa d'esser una preocupació com qualswevol altra.
Sinònim: No't fiis d'home roig, ni de cà roig, / ni de pedra rodoladissa.
Equivalent en castellà: La persona sanguínea y el perro lanudo, / primero muerto que lo vea ninguno.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 138. L'Avenç.

Hòme ròig y gos pelut, primer mòrt que conegut

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «H», p. 130. Editorial Arte y Letras.

Home roitg y gos pelut primer mort que conegut

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «H», p. 29. Manuscrit.

Home ros -o roig- i gos pelut, primer mort que conegut

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gos, gossa», p. 129. Editorial Millà.

Home ros i gos pelut / val més mort que conegut

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Ros», p. 221. Edicions Polígrafa.

Home ros i gos pelut més val mort que conegut

1 font, 2009.
De: Josep Vallespí, recollit al 2008.
Lloc: El Pinell de Brai (Terra Alta).
Hernández i March, Ramon (2009): Fatumer. Revista de l'Associació Cultural Pi del Broi, núm. 54 (desembre 2009) «Dites i refranys del Pinell. La família, l'home, la dona, els fills..», p. 12. Revista Fatumer.

Home ros i gos pelut val més mort que conegut

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Home ros i gos pelut val mes mort que conegut

1 font, 2010.
Lloc: Corbera de Llobregat (Baix Llobregat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Home ros i gos pelut, / val més mort que conegut

1 font, 1969.
Sinònim: Home roig i gos pelut, / primer mort que conegut.
Lloc: Llofriu.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gos», p. 157. Edicions Polígrafa.

Home ros i gos pelut, antes mort que conegut

1 font, 2010.
Parèmies referides a altres temes.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
Oriol, Carme; Navarro, Pere; Sales, Mònica (2010): Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp «Segona part. Parèmies», p. 172. Associació Cultural del Matarranya.

Home ros i gos pelut, primer morts que coneguts

1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Dues noies a la bassa», p. 34. Autoedició.

Home ros i molt pelut, val més mort que conegut

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 27. Editorial Acebo.

Home ros i pelut, val més mort que conegut

1 font, 2017.
Un home ros i pelut sol ser foraster. La por als forasters s'ha manifestat durant segles a Cerdanya i en general als indrets de muntanya.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 231. Salvat, S.A. de Ediciones.

Home ros, gos pelut, més val mort que conegut

1 font, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 314. Autoedició.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 322. Autoedició.

Home ros, gos pelut, primer / mort que conegut

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Visió del món», p. 77. Autoedició.

Hòme rotj y cap pelut, primer mòrt que no plangut

1 font, 1909.
Rotj: color de la pell.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1909): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any V. Manresa, desembre de 1909, núm. 37», p. 266. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Hòme ròtj y gos pelut, primer es mòrt que no plangut

1 font, 1909.
Rotj: color de la pell.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1909): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any V. Manresa, desembre de 1909, núm. 37», p. 266. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Hòme ròtj y gos pelut, primer mòrt que conegut

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XI. Temperament. Constitució», p. 312. Centre Excursionista de Catalunya.

Home rox y goz çerrut, ans és mort que connogut

1 font, 1996.
Només reproduïm els que inclou en català, sense afegir-hi cap comentari i sovint amb una ortografia estrafeta.
Equivalent en castellà: Home rox y goz çerrut, ans és mort que connogut.
Font: P. Vallés (1549), 'Libro de refranes…', n.1950. Recollit també per H. Núñez (1555:57).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Proverbis catalans recollits per Pedro Vallès», p. 256. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Home royx y gos cerrut, auans mort que conegut

1 font, 1619.
Equivalent en castellà: Hombre bermejo, y perro lanudo, antes muerto que conocido.
Núñez, Hernán (1619): Refranes o proverbios en romance, p. 53.

Home vell i gos pelut, abans mort que conegut

1 font, 1987.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 34. Editorial Virgili & Pages.

No es fies mai del home roig ni del gos pelut

1 font, 2017.
Refranyer, locucions, frases fetes, dites i cançons dels pobles de la Vall de Guadalest: Confrides, l'Abdet, Benifato, Beniardà, Benimantell, el Castell de Guadalest.
Lloc: Vall de Guadalest (Marina Baixa).
Ventpluig (2017): Història Vall de Guadalest «Refranyer, locucions, frases fetes i dites de la cultura popular de la Vall de Guadalest - http://testistemporumvallguadalest.blogspot.com/2017/03/refranyer-de-la-vall-de-guadalest.html». Blogger.