Paremiologia catalana comparada digital

Quan Déu no vol, els sants no poden

86 recurrències en 43 variants. Primera citació: 1736.

Quan Déu no vol, els sants no poden

26 fonts, 1910.
El mirar amunt, el dependre de factors climàtics no controlables i totalment imprevisibles, afavoreix la religiositat de l'home del camp; diverses són les mencions a Deu.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «IV. Del món religiós», p. 38. Autoedició.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
Totes aquestes sentències indiquen que convé més acudir directament al superior principal que servir-se d'intermediaris per a demanar-li alguna cosa.
Sinònim: Més pot Déu que tots els sants | Val més s'adreçar a Déu que als sants | Més pot Déu que el dimoni | Déu pot més que tots els diables.
Lloc: Cat., Val., Bal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Refr. zz)». Editorial Moll.
Signifiquen que cal obrar segons la voluntat de Déu encara que no sembli concordar amb la de la gent que es considera bona.
Sinònim: Quan els sants fan miracles, llicència tenen de Déu | Estigues bé amb Déu, i riu-te dels sants.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «1 Sant, Santa Refr. l)». Editorial Moll.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Voler II.2. Refr. m)». Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. Déu i el cel», p. 116. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els mites i les creences. Éssers imaginaris», p. 191. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 620», p. 601. Columna Edicions.
Farnés, Sebastià (1928): Arxiu de tradicions populars, I «Sant Joan, bon sant», p. 11. José J. de Olañeta, Editor.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «V. El món sobrenatural. Déu», p. 139. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Equivalent en castellà: Cuando Dios no quiere, los santos no pueden.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 231. Imp. de J. Horta.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del santoral», p. 766. Web.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sant», p. 49. Edicions Polígrafa.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagès, Domènec (2002): A Tivissa canten missa… «Adagis i frases fetes», p. 144. Cossetània Edicions.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «De Déu i el dimoni», p. 175. Cossetània Edicions.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 30. Editorial l'Esquer.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1818. Publicacions de la Universitat de València.
Equivalent en esperanto: Se Dio ne volas, sanktulo ne helpos.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Déu, dimoni, Església, religió i moral | Dio, diablo, Eklezio, religio kaj moralo», p. 9. Associació Catalana d'Esperanto.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
És inútil buscar influències, si l'amo no vol escoltar.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Déu i el cel», p. 415. Edicions 62.
Vol dir que convé més acudir directament al superior principal, que servir-se d'intermediaris, per demanar-li alguna cosa (D.). Vegi's n. 941.
Equivalent en castellà: Cuando Dios no quiere, el diablo no puede.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «950 Déu», p. 136. Institut Menorquí d'Estudis.
És inútil buscar influències, si l'amo no vol escoltar.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral. Déu i el cel», p. 59. Arxiu Municipal de Palafrugell.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 270. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.5. Déu i les creences i algunes reticències», p. 240. Eixam Edicions.

Quan Déu no vol, els Sants no poden

7 fonts, 1986.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lo que es diu parlant de Déu. Ce que l'on dit en parlant… du Bon Dieu.
Lloc: Rosselló.
Correu / Vera Grau, Idali (2021): Correu. Correu electrònic.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1986): Terra Nostra, 59 - Elements de folklore «Lo que es diu parlant… de Déu», p. 19. Terra Nostra.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 186. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del Totpoderós», p. 81. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del totpoderós». Web.

Lo que Déu no vol, els sants no poden

2 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Poder Refr. e)». Editorial Moll.
Per damunt tot està el domini i la bona voluntat de Déu. Veg. tb. 4836.
Sinònim: Quan Déu no vol, els sants no poden.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Refranys», p. 264. Editorial Moll.

Quan Déu ho vol, sant Pere no hi pot

2 fonts, 1935.
Per a significar que quan els grans volen, els subordinats no poden protestar.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 155. Editorial Selecta-Catalonia.
Quan els amos volen els subordinats no poden protestar.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 550. Edicions 62.

Quan Déu no vol, / els sants no poden

2 fonts, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Déu», p. 137. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Quand Dieu ne veut pas, / les saints ne peuvent pas.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 424. Robert Morel Editeur.

Quan Déu no vol, no hi ha sant que puga

2 fonts, 1955.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 31. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
S'ha de recórrer a qui té la potestat, sense intermediaris.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CR - Creences religioses», p. 57. Institut d'Estudis Eivissencs.

Quan Déu vol, els sants no hi poden

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
És una manera de dir que per més que ens esforcem o desitgem una cosa, aquesta no es realitzarà si les circumstàncies no ho permeten.
Sinònim: Similars: Quan un no vol, dos no es barallen | L'home proposa i Déu disposa.
Equivalent en castellà: Similar: Donde hay patrón no manda marinero.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del santoral», p. 766. Web.

Quan Déu vol, los sants no hi poden

2 fonts, 1992.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «15. Els mites i les creences - 15.2. Déu». Web.
En comentar la greu malaltia d'un conegut.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Temàtica religiosa i enfocament de la mort», p. 147. Servei Local de Català de Tortosa.

Quan el diable vol, sants no hi poden

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1181. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. El diable i l'infern», p. 418. Edicions 62.

Si Déu no vol, els sants no poden

2 fonts, 1969.
En aquest cas, el proverbi respon al seu significat literal, que es basa en la creença assumida de la jerarquia absoluta del poder de Déu. De: Valor, Enric.
Xe! Que content estic… amb tu i amb el Nostre Senyor; puix, si Déu no vol, els sants no poden. Us haveu portat com a homes de veritat! Així que us convide a dinar el diumenge vinent.
Font: El ferrer de Bèlgida, III, 112.
Conca, Maria (1996): «La riquesa fraseològica en la producció rondallística d'Enric Valor» «Textos codificats. Ajuda't i t'ajudaré», p. 187. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Colora d'una fe pregona les relacions amb el diví.
Equivalent en francès: Si Dieu ne veut pas, les saints ne peuvent pas.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Préface», p. 20. Robert Morel Editeur.

Can Deus no vol, sants no poden

1 font, 1995.
(Veny 1971:65, 78).
Font: Jacme d'Agramont, al Regiment de preservado de pestilencia (1348).
Conca, Maria; Guia, Josep (1995): Caplletra. 18 - D'un complex d'inferioritat proverbial «De la monofonia dels apotegmes a la polifonia dels proverbis», p. 180. Web.

Cuand Dèu no vol los sants no poden

1 font, 1839.
Ref. que ensenya que cuand no se tè guanyada la voluntad del subgècte que ha de concedir alguna gracia, no hi ha que refiarse de las mediaciòns de amigs ó intercessòrs.
Equivalent en castellà: Cuando Dios no quiere los santos no pueden.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 711. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que cuand no se tè guanyada la voluntad del subgècte que ha de concedir alguna gracia, no hi ha que refiarse de las mediaciòns de amigs ó intercessòrs.
Equivalent en francès: Il vaut mieux parler à Dieu qu'à ses saints.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 711. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que cuand no se tè guanyada la voluntad del subgècte que ha de concedir alguna gracia, no hi ha que refiarse de las mediaciòns de amigs ó intercessòrs.
Equivalent en italià: Parla a Dio e lascia i santi.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 711. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que cuand no se tè guanyada la voluntad del subgècte que ha de concedir alguna gracia, no hi ha que refiarse de las mediaciòns de amigs ó intercessòrs.
Equivalent en llatí: Contra inexorabile Dei judicium ¿quis patronus?
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 711. Impremta de Josep Torner.

Lo que Deu no vol, / els sants no pòren

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVI.- Piadosus», p. 323. Institut Menorquí d'Estudis.

Quan Déu ho vol, los sants no hi poden

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 17. Autoedició.

Quan Déu ho vol, los Sants no hi poden

1 font, 1992.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 130. Servei Local de Català de Tortosa.

Quan Deu no ho vòl, els sants no hi pòden

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 452. Centre Excursionista de Catalunya.

Quan Déu no ho vol, els sants no hi poden

1 font, 1997.
Lloc: Aldover (Baix Ebre).
Villamón Piñol, Ismael; Aliern Pons, Francesca (1997): Aldover, «passat i present» «El refranyer», p. 105. Ajuntament d'Aldover.

Quan Déu no ho vol, es sants no hi poden

1 font, 1986.
Equivalent en castellà: Cuando Dios no quiere, los santos no pueden.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 29. Institut d'Estudis Eivissencs.

Quan Deu no vol els Sants no hi pòden

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de novembre de 1908, núm. 24», p. 100. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Quan Deu no vol els sants no hi poden

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/63/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quan Deu no vol los sants no poden

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «1. Aforismes referents á la Divinitat», p. 11. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Quan Déu no vol, / els sants no poren

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «III. La Virgen y los Santos. Los santos», p. 94. Museu de Mallorca.

Quan Déu no vol, els Sants no hi poden

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 236. Manuscrit.

Quan Deu no vol, els sants no hi poden

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Remeis morals (Paciència, consell, companyia, religió, alegria)», p. 259. Universitat Miguel Hernández.

Quan Deu no vòl, els sants no pòden

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 222. Editorial Arte y Letras.

Quan Deu no vol, els sants no poden

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Q», p. 122. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Quan Déu no vol, es sants no poden

1 font, 1984.
Davant sa seva voluntat, tots mos inclinam.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Piadosos», p. 263. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Quan Deu no vol, los sants no hi poden

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 103. Editorial Rourich.

Quan Déu no vol, ni els sants no poden

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Déu, Nadal i altres festivitats. Déu», p. 64. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Quan Déu no vol, ni tots els sants no poden

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 34. Amics de Tous.

Quan Déu no vol, no hi ha sant que pugui

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 53. Consell de Mallorca.

Quan Deu vol los sans no hi poden

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Quan Deu vol los sants no hi poden

1 font, 1915.
De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/29/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quan Déu vol los sants no poden

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sant», p. 49. Edicions Polígrafa.

Quan Deu vol, los sants no poden

1 font, 1912.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1912): Libertad, Año V, Núm. 244, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Quan Déu vol, ni els sants no poden

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Quand Dieu ne veut pas, même les saints ne peuvent rien.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Vents i pluja… Sants i Déu», p. 42. Sport-Entraide-Amitié.

Quand Deu no ho vòl, els sants no hi pòden

1 font, 1910.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1910): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VI. Manresa, abril de 1910, núm. 41», p. 40. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Quant Deu no vol los sants no poden

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «D», p. 18. Manuscrit.

Quant Déu no vol, los Sancts no poden

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 90. Librerías París-Valencia.

Quant Dèu no vól, los sans no poden

1 font, 1864.
Ref. Ensenya que quant no's té guanyada la voluntat del subgecte que ha de concedir alguna grácia no hi ha que refiarse de las mediacions de amichs ó intercessors.
Equivalent en castellà: Cuando Dios no quiere, los santos no pueden.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Dèu», p. 557. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. Ensenya que quant no's té guanyada la voluntat del subgecte que ha de concedir alguna grácia no hi ha que refiarse de las mediacions de amichs ó intercessors.
Equivalent en llatí: Contra inexorabile Dei judicium ¿quis patronus?
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Dèu», p. 557. Hermanos Espasa, Editores.

Quant Dèu no vòl, los sants no poden

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Primer ramellet. Flors de vida», p. 25. Imprempta de Carlos Latrobe.

Si Déu no vol, els sants no poden fer-ne

1 font, 2020.
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.

Si Déu vol, els sants no poden

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. S», p. 172. Edicions Víctor.