Paremiologia catalana comparada digital

Bestiar de molts, el llop se'l menja

145 recurrències en 67 variants. Primera citació: 1805.

Ovella de molts, el llop se la menja

21 fonts, 1932.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1033. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Proverbis. II. Refranyer pastoral», p. 232. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Significa que allò que pertany a diverses persones no sol esser prou estimat ni defensat com caldria.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Llop», p. 68. Editorial Moll.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «ovella», p. 194. Editorial Millà.
Cousa.
Equivalent en gallec: Cousa de moitos, cómea o lobo.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 63. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Ovella.
Equivalent en gallec: Ovella de moitos, cómea o lobo.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 77. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Ovella.
Equivalent en gallec: Cousa de moitos, cómea o lobo.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 115. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Ovella.
Equivalent en gallec: Ovella de moitos, cómea o lobo.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 115. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
De: Cutrina i Sorinas, Gonçal.
Lloc: Ripollès.
Font: Ovelles i pastors al Ripollès (Ed. Maideu — Ripoll, 1997).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Ripollès.
Cutrina i Sorinas, Gonçal (1997): Ovelles i pastors al Ripollès. Editorial Maideu.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.
Sinònim: Bestiar de molts, el llop se'l menja.
Equivalent en castellà: Oveja de muchos, lobos la comen.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «75», p. 35. Garsineu Edicions.
Que la cosa que s'encarrega a molts, ningú la fa. Que allò que és de molts, ningú se'n cuida.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. La ramaderia del bestiar de llana. De les ovelles», p. 59. Universitat Politècnica de Catalunya.
Sinònim: Bestiar de molts, el llop se'l menja.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI, p. 661. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. Ovelles, cabres i cabrits», p. 113. Garsineu Edicions.
Les coses que tenen molts interessats o propietaris estan descurades perquè ningú vol fer-se'n càrrec excusant-se que ho facen els altres.
Sinònim: Similars: Tots al sac, i el sac en terra | Molts pilots perden un barco.
Equivalent en castellà: Connex: Reunión de pastores, ovejas muertas.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 491. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Cabres, ovelles i ramats», p. 463. Edicions 62.
Significa que les coses que són del comú o que no tenen una persona directament interessada a guardar-les, es perden fàcilment (D.). Vegi's 398 i 739. Erròniament alguns diuen «lloc» per «llop».
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2020 Ovella», p. 281. Institut Menorquí d'Estudis.
Els d'animals. Ovelles i cabres.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Estudi preliminar», p. 24. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «O», p. 250. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Ovelles i cabres», p. 112. J. Huguet Pascual, editor.

Bestiar de molts, el llop se'l menja

11 fonts, 1914.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Diu que les coses que són de molts es fan malbé, o bé s'arriben a perdre, perquè no hi ha ningú que se'n cuidi com cal.
Sinònim: El que és del comú no és de ningú.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «B», p. 26. Edicions de 1984.
Sinònim: Allò (o el) que és del comú no és de ningú | Ovella de molts, el llop se la menja.
Equivalent en castellà: Oveja de muchos, lobos la comen.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «75», p. 35. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 756», p. 165. Columna Edicions.
En les coses que són propietat comunal o en els assumptes en què hi ha més d'un interessat, uns per altres ningú se n'ocupa i acaba deteriorantse o perdent-se.
Sinònim: Similars: Tots al sac, i en sac en terra | Molts pilots perden un barco | Faena de dos, merda de gos.
Equivalent en castellà: Asno de muchos, lobos se lo comen | Ganado de muchos, el lobo lo come | Ovejas de muchos, lobos las comen | Ovejas de todos, cómenla lobos | Hacienda de muchos, la come el lobo | El ganado baldío o de muchos amos, pronto encuentra el lobo.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 16. Web.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Bestiar», p. 29. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Llop», p. 89. Pagès Editors.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. B», p. 111. Autoedició.
La hisenda de molts no la vigila ningú.
Sinònim: Bestiar de molts, menja de llops.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Altres animals», p. 471. Edicions 62.
Significa que les coses que es porten en societat o entre molts no solen donar tan bon rendiment, com les que maneja un tot sol (D.). Vegi's n. 739.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «398 Bestiar», p. 65. Institut Menorquí d'Estudis.
Equivalent en castellà: Obra de común, obra de ningún.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. B», p. 791. Antoni López, Editor.

Ramat de molts, el llop se'l menja

10 fonts, 1987.
Expressions on apareguen els animals. D'altres animals.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VII. D'animals», p. 66. Autoedició.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Setembre», p. 17. Ajuntament de Cocentaina.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «llop», p. 165. Editorial Millà.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sinònim: Bestiar de molts, el llop se'l menja.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 533. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Les coses en les que hi ha més d'un interessat van malament perquè uns per altres les desatenen.
Sinònim: Similars: Faena de dos, merda de gos | Dos pilots perden un barco | Tots al sac, i en sac en terra.
Equivalent en castellà: Asno de muchos, lobos (se) lo comen || Similar: Reunión de pastores, ovejas muertas.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 376. Web.
Ja explicat.
Equivalent en castellà: Similar: Junta de lobos, muerte de oveja.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 74. Web.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol II: El món agrícola. 2.7. La ramaderia i les bèsties, les bestioles i els ocells», p. 41. Eixam Edicions.
Nou quines coses passen!
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Ase de molts, els llops se'l mengen

8 fonts, 1980.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 292. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Ase = ruc = burro.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 16. Web.
Sinònim: L'ase de molts, el llop se'l menja.
Equivalent en castellà: Asno de muchos, lobos le comen.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Molts», p. 87. Edicions 62.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 74. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Ase», p. 106. J. Huguet Pascual, editor.

L'ase de molts, el llop se'l menja

6 fonts, 1987.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els animals de càrrega i tir», p. 161. Pagès Editors.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Ases, matxos i mules», p. 115. Editorial Millà.
El que és de molts no és de ningú.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 451. Edicions 62.
Conseqüència.
Font: [LEM: 115].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 178. Web.
Sinònim: Hisenda de molts, se la mengen els cargols.
Equivalent en llatí: Communiter neglegitur quod communiter possidetur.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Asno.
Sinònim: Hisenda de molts, se la mengen els cargols.
Equivalent en castellà: Asno de muchos, lobos se lo comen.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 12». Autoedició.

Ase de molts, el llop se'l menja

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1128. Editorial Selecta-Catalonia.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 22. Editorial Millà.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 16. Web.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «041 - Ase de molts, el llop se'l menja», p. 041. Blogger.

Ramat de molts el llop se'l menja

3 fonts, 1969.
Lloc: Guimerà.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llop», p. 220. Edicions Polígrafa.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Menjar», p. 147. Edicions Polígrafa.
Lloc: Pineda.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Ramat», p. 51. Edicions Polígrafa.

Ase (o Bestiar) de molts, el llop se'l menja

2 fonts, 2012.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 7. Refranys de flora, fauna i natura». Llibres de l'Index, S.A..
Allò que és de molts i ningú en té cura especialment s'acaba deteriorant.
Sinònim: El que és del comú, no és de ningú; Per molts mariners pereix una nau.
Equivalent en castellà: Asno de muchos, lobos lo comen; Oveja de muchos, lobos se la comen.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Ase». Editorial Barcanova.

Ase de molts el llop se'l menja

2 fonts, 1898.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Refrán ab que 's denota que lo que está encarregat á molts, ningú se 'n cuida.
Dr. D. A. C. (1898): Lo Mestre Titas, 58 (30 juliol 1898) «Passatemps. Recopilació de tots los adagis ó refrans catalans dignes de publicarse, ó sían: Sentencias tretas de la esperiencia, tresor antiquíssim de la Llengua Catalana, ab algunas frases y varias m», p. 3. Revista Lo Mestre Titas.

Auveia de molts, es llop la se menja

2 fonts, 2002.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2002): Revista Bellpuig, 658 «Refranyer popular», p. 17. Revista Bellpuig.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. A», p. 23. Consell de Mallorca.

Bestiar de molts, menja de llops

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1033. Editorial Selecta-Catalonia.
La hisenda de molts no la vigila ningú.
Sinònim: Bestiar de molts, el llop se'l menja.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Altres animals», p. 471. Edicions 62.

Ganao de molts, el llop s'el menja

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «G», p. 125. Editorial Arte y Letras.
Lloc: País Valencià.
Garcia Llopis, Josep (1983): Revoltim. Recull de refranys, exageracions, sentències, dirs, contalles, desgavells, màximes, exclamacions de molla, caldo i substància i altres coses i cosetes més, escoltats a la Nostra Terra, p. 16. Autoedició.

Ovella de molts el llop se la menja

2 fonts, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 49 i 50 (1 de maig de 1928) «Refraner. XXXVI. Del bestiar de llana», p. 194. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Ovella», p. 64. Edicions Polígrafa.

Ovella de molts, els llops se la mengen

2 fonts, 1914.
Un per l'altre no la guarde ningú. Francesc Mesegué, 60 anys, pagés de Santalinya. De: Ariet i Domingo, Antoni (1926).
Lloc: Santa Linya (la Seu d'Urgell).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0103-0019 «Qüestionari núm. 1 Corpus paremiològic català - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433520304201/33/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Equivalent en castellà: Oveja de muchos, lobos la comen.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. O», p. 820. Antoni López, Editor.

Ovella de molts, lo llop se la menja

2 fonts, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 92. Editorial Rourich.
Perquè ningú se'n cuyda, per allò de que 'Lo que es del comú no es de ningú'
Sinònim: Lo que es del comú no es de ningú.
Equivalent en francès: Brevis de deux pâtres, du loup sera proie.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo moltó. Aforismes», p. 146. L'Avenç.
Perquè ningú se'n cuyda, per allò de que 'Lo que es del comú no es de ningú'
Sinònim: Lo que es del comú no es de ningú.
Equivalent en italià: Fide il tuo cane a molti, ei diverrà magro.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo moltó. Aforismes», p. 146. L'Avenç.
Perquè ningú se'n cuyda, per allò de que 'Lo que es del comú no es de ningú'
Sinònim: Lo que es del comú no es de ningú.
Equivalent en castellà: Oveja de muchos, lobos la comen.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo moltó. Aforismes», p. 146. L'Avenç.

Asa de molts els llops se'l mengen

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/3/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ase de molts lo llop se'l menja

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «A», p. 4. Manuscrit.

Ase de molts, / lo llop se'l menja

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Ase», p. 319. Edicions Polígrafa.

Ase de molts, el llop se'l menja (o els llops se'l mengen)

1 font, 1999.
Del que és de molts, no se'n fa càrrec ningú.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 447. Edicions 62.

Ase de molts, els llops se'l

1 font, 1999.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.

Ase de molts, es llop la se menja

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. A», p. 152. Consell de Mallorca.

Ase de molts, es llop se'l menja

1 font, 2008.
Quan un no té ajut ni amics, els enemics acaben per destruir-lo.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.4 Ase / Burro / Ruc / Mul... Refranys», p. 28. Editorial Moll.

Ase de molts, lo llop se'l menja

1 font, 1910.
Se sol dir per allò de que ningú's cuyda de lo que es de molts.
Equivalent en castellà: Asno de muchos, lobos lo comen.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Aforismes», p. 43. L'Avenç.
Se sol dir per allò de que ningú's cuyda de lo que es de molts.
Equivalent en asturià: Burra de muchos, cómenla lobos.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Aforismes», p. 43. L'Avenç.
Se sol dir per allò de que ningú's cuyda de lo que es de molts.
Equivalent en francès: L'âne du commun est toujours le plus mal bâte.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Aforismes», p. 43. L'Avenç.

Ase de molts, los llops se'l mengen

1 font, 1996.
Equivalent en castellà: Asno de muchos, lobos le comen.
Font: Capítol IX. (IX.6).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 247. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Auvella de molts, lo llop se la minja

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. A», p. 156. Impremta Querol, Tortosa.

Bestiá contat es llop se'l menja

1 font, 1944.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 7, setembre-octubre 1944 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 114. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Bestiá de molts el llop se'l menja

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Bèstia de molts, el llop se'l minja

1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Minjar», p. 96. Pagès Editors.

Bestiá de molts, es llop sel menja

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1898 (3a època) «Refranes menorquines. Letra B», p. 89. Revista de Menorca.

Bestiâ de molts, menja de llops

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 49 i 50 (1 de maig de 1928) «Refraner. XXXVI. Del bestiar de llana», p. 193. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Bestiar de molts el llop se'l menja

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «B», p. 78. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Béstiar de mòlts lo llop se'l menja

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quart ramallet. Flors de tot temps y tot color», p. 89. Imprempta de Carlos Latrobe.

Bestiar de mòlts lo llòp sel menja

1 font, 1847.
Adv. que lo que está á cárrec de mòlts, ningú ho cuyda.
Equivalent en castellà: Asno de muchos lobos,lo comen.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Bestiar», p. 6. Agencia Médica Catalana.

Bestiar de molts, / el llop se'l menja

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Bétail qui appartient à plusiurs, / le loup le mange.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Les bèsties / Les bêtes», p. 432. Robert Morel Editeur.

Bestiar de molts, / menja de llops

1 font, 1932.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Proverbis. II. Refranyer pastoral», p. 234. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Bestiar de molts, / menjar pel llop

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Bestiar», p. 153. Edicions Polígrafa.

Bestiar de molts, el llop se'l menja (cont.)

1 font, 2011.
Equivalent en castellà: La vaca baldía o de muchos años, pronto encuentra al lobo | Unos por otros, la casa sin barrer | A caballo ajeno, espuelas propias || Connex: Bestia prestada, mal comida y bien caminada.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 16. Web.

Bestiar de molts, es llop se'l menja

1 font, 1984.
Una cosa que és de molts, ningú la cuida.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Bestiar», p. 173. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Bestiar de mòlts, lo llop se'l menja

1 font, 1912.
Llop.
Equivalent en italià: La cassa ove molti hanno da fare vedrai presto allà malora andare.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 205. Web.

Bestiar de molts, lo llop se'l menja

1 font, 1910.
Respecte a les besties de ramat en general.
Sinònim: Lo que es del comú, / no es de ningú.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol I. Mamífers domèstichs. 1. Generalitats. Aforismes», p. 14. L'Avenç.

Bestiar de molts, menjar pel llop

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Bèstia», p. 39. Editorial Millà.

Bestiar de molts..., el llop se'l menja

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Bístia de molts, es llop la s'emenja

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. B», p. 23. Consell de Mallorca.

Bístia de molts, es llop se la menja

1 font, 2008.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.1 Animal/Bèstia. Refranys», p. 25. Editorial Moll.

Cabra de molts amos, el llop se la menja

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 120. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

El ganado de molts, el llop se'l menja

1 font, 1915.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0088 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435650304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

El ganao de molts, el llop se'l menja

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 129. Edicions Víctor.

Ganado (bestiar) de molts, el llop s'el menja

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «G», p. 29. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Ganao de molts el llop se'ls menja

1 font, 2010.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Ganao de molts, el llop se'l menja

1 font, 2002.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 88.

L'ase de molts cops, el llop se'l menja

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 25. Editorial Millà.

Lo ramat de molts amos lo llop se'l menja

1 font, 2010.
Les propietats a mitges són mal portades.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Correu / Martí Accensi, Ester (2010). Correu electrònic.

Òvella de mòlts èl llòp se la menja

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Asno de muchos lobos le comen.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Òvella», p. 137.
Equivalent en llatí: Communis multis asinus fit praeda luporum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Òvella», p. 137.
Equivalent en castellà: Oveja de muchos lobos se la comen.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Òvella», p. 137.

Ovella de mòlts els llòps se la menjan

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Asno de muchos lobos le comen.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llòp», p. 58.
Equivalent en llatí: Communis multis asinus fit praeda luporem.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llòp», p. 58.
Equivalent en castellà: Oveja de muchos, lobos se la comen.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llòp», p. 58.

Ovella de mòlts els llòps se la mènjan

1 font, 1805.
Sinònim: V. Ovella.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mènjar», p. 84.

Ovella de mòlts lo llòp se la mènja

1 font, 1839.
Ref. que denota que de lo que está encarregad á mòlts ningú sen cuida.
Equivalent en castellà: Asno de muchos, lobos le comen.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ovella», p. 355. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que de lo que está encarregad á mòlts ningú sen cuida.
Equivalent en francès: Brevis de deux pâtres du loup sera proie.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ovella», p. 355. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que de lo que está encarregad á mòlts ningú sen cuida.
Equivalent en llatí: Communis multis asinus fit praeda luporum.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ovella», p. 355. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que de lo que está encarregad á mòlts ningú sen cuida.
Equivalent en italià: Fida il tuo cane a molti ei diverrà magro.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ovella», p. 355. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que de lo que está encarregad á mòlts ningú sen cuida.
Equivalent en castellà: Oveja de muchos, lobos la comen.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ovella», p. 355. Impremta de Josep Torner.

Ovella de molts lo llop se la minge

1 font, 1995.
Font: BM, FL, FV, FX, MR, TC.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «les relacions interpersonals», p. 56. Instituto de Estudios Turolenses.

Ovella de molts lo llop se la minja

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Ovella de mòlts los llobs se la menjan

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Oveja de muchos lobos se la comen | Asno de muchos, lobos le comen.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 655. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Ovella de molts los llops se las menjan

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Oveja de muchos, lobos se la comen.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «387», p. 90. Imprenta de Saurí y Compañía.

Ovella de molts, / el llop se la menja

1 font, 1936.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 40 (Any I, 31-octubre-1936) «Aforismes i proverbis», p. 424. Revista Curiositats de Catalunya.

Ovella de mòlts, lo llòp se la menja

1 font, 1847.
Exp. que lo que está encarregat á mòlts, ningú ho cuyda.
Equivalent en castellà: Asno de muchos, lobos le comen.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Ovella», p. 20. Agencia Médica Catalana.

Ovella de molts, lo llop se la minja

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «17. El poder instituït - 17.1. Amos i criats». Web.

Ovelles de molts el llop se les menja

1 font, 2008.
Significa que les coses que són del comú o que no tenen una persona directament interessada a guardar-les, es perden fàcilment.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Ramat de molts lo llop se'l menja

1 font, 1883.
Sinònim: Hisenda de molts se la menjan los caragols.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 22. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Ramat de molts, / el llop se'l menja

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Troupeau de plusieurs propriétaires, / le loup le mange.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El ramat / Le troupeau», p. 472. Robert Morel Editeur.

Ramat de molts, lo llop se'l minja

1 font, 2001.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 24 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.