Paremiologia catalana comparada digital

La corda sempre es trenca per la part més prima

84 recurrències en 56 variants. Primera citació: 1815.

La corda sempre es trenca per la part més flaca

8 fonts, 1926.
Vol dir que quan pledegen un dèbil i un poderós, sempre sol perdre el dèbil, encara que tingui la raó.
Sinònim: Sempre es trenca la corda per la part més fluixa | Sa corda sempre es romp allà on és més prima | Sa corda sempre es romp per allà on és més flaca.
Lloc: Cat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Corda Refr. c)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3125», p. 233. Columna Edicions.
Frase que pot fer referència a moltes coses: a la salut, a la feina, a una relació, etc. Si hi ha problemes és perquè en totes s'hi troba un punt feble.
Li fa mal el ginoll? Sí, la corda sempre es trenca per la part més flaca.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Refranys, adagis i proverbis», p. 546. Edicions Salòria.
Frase que pot fer referència a moltes coses: salut, feina, relació, etc. Si hi ha problemes és perquè en totes s'hi troba un punt feble.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 232. Salvat, S.A. de Ediciones.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Font: Exposició «Les feines del bosc», a Sant Feliu de Codines, 1984.
Gimeno Vidal, Antoni (1984): Correu. Autoedició.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Gimeno, Antoni (1984): «Les feines al bosc» «Frases fetes i dites». Ajuntament de Sant Feliu de Codines.
I com que corda que molt tiba, a la fi es trenca, encara que m'hàgiu afluixat la corda, no voldria que ara m'haguéssiu d'estirar la corda, perquè la corda sempre es trenca per la part més flaca.
Griñó i Garriga, David (1981): Oficis que es perden «CORDERS DE CANEM», p. 208. Editorial Millà.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Cinquena tongada. Corda», p. 905. Editorial Selecta-Catalonia.

La corda sempre es trenca pel lloc més prim

4 fonts, 1993.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 7. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 79. Seuba Edicions.

Sa corda sempre es romp per allà on és més flaca

4 fonts, 1926.
Vol dir que quan pledegen un dèbil i un poderós, sempre sol perdre el dèbil, encara que tingui la raó.
Sinònim: La corda sempre es trenca per la part més flaca | Sempre es trenca la corda per la part més fluixa | Sa corda sempre es romp allà on és més prima.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Corda Refr. c)». Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Entre un pobre i un poderós sempre perd el pobre encara que tingui raó.
Sinònim: La corda sempre es trenca pel punt més prim.
Lloc: Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 558. Edicions 62.
Vol dir que quan pledegen un dèbil i un poderós sempre sol perdre el dèbil encara que tengui la raó (D.).
Equivalent en castellà: Siempre quiebra el hilo por lo más fino.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «766 Corda», p. 111. Institut Menorquí d'Estudis.

La corda es trenca per la part més prima

3 fonts, 1989.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La previsió», p. 109. Pagès Editors.
Vol dir que quan pledegen un dèbil i un poderós, sempre sol perdre el dèbil, encara que tingui la raó.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 178. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

La corda sempre es trenca pel cantó més prim

3 fonts, 1951.
Són qualificats de principi els refranys que n'enclouen un d'ordre científic explicat en termes simples i vulgars.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 97. Editorial Selecta-Catalonia.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «087 - La corda sempre es trenca pel cantó més prim», p. 087. Blogger.
Sempre els més flacs.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «L», p. 43. Autoedició.

La corda sempre es trenca pel punt més prim

3 fonts, 1988.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 187. Editorial Millà.
Entre un pobre i un poderós sempre perd el pobre encara que tingui raó.
Sinònim: Sa corda sempre es romp per allà on és més flaca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 558. Edicions 62.

Sempre es trenca la corda per la part més fluixa

3 fonts, 1926.
Vol dir que quan pledegen un dèbil i un poderós, sempre sol perdre el dèbil, encara que tingui la raó.
Sinònim: La corda sempre es trenca per la part més flaca | Sa corda sempre es romp allà on és més prima | Sa corda sempre es romp per allà on és més flaca.
Lloc: Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Corda Refr. c)». Editorial Moll.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Lluita», p. 209. Edicions Tres i Quatre.
Quan pledegen un dèbil i un poderós sempre sol perdre el primer, encara que tingui tota la raó.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. La corda i la veta», p. 124. Editorial Ausa.

Es fil sempre es romp per lo més prim

2 fonts, 1947.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1947): Ibiza, núm. 24, març-setembre 1947 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 415. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Es diu quan alguna cosa falla per una causa previsible.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 43. Institut d'Estudis Eivissencs.

La corda sempre es trenca / pel cantó més prim

2 fonts, 1933.
En molts casos es fa difícil la classificació de les sentències, així com també de precisar on comencen uns i acaben uns altres. Reben també altres noms, segons sigui el seu contingut considerat des d'un altre punt de vista. Així, són qualificats de principi els que enclouen un principi d'ordre científic explicat en termes simples i vulgars.
Amades i Gelats, Joan (1933): Origen i sentit d'alguns proverbis «Introducció», p. 17. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Així, són qualificats de principi els que enclouen un principi d'ordre científic explicat en termes simples i vulgars.
Font: "Origen i sentit d'alguns proverbis. Introducció". Biblioteca de Tradicions Populars, Serie A, vol. III, de Joan Amades. "Paremiologia"
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), p. 1_208_4. Manuscrit.

La corda sempre es trenca per la part més prima

2 fonts, 2012.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 14. Refranys sobre moral». Llibres de l'Index, S.A.
El poderós sempre guanya al desvalgut.
Sinònim: Tant si el cànter topa amb la pedra com si la pedra topa amb el cànter, pobre cànter.
Equivalent en castellà: La cuerda siempre se rompe por lo más flojo; Siempre quiebra la soga por lo más delgado.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «corda». Editorial Barcanova.

Sa corda sempre es romp per allà on és més prima

2 fonts, 1974.
Lloc: Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 20. Revista Eivissa.
Lloc: Formentera.
Ferrer, Carmen; Ferrer, Pep (2024): Ràdio Illa Formentera «Paraules, dites i frases fetes, a la Tertúlia de Majors - https://www.radioillaformentera.cat/paraules-dites-i-frases-fetes-a-la-tertulia-de-majors/». Web.

Sempre es peta el fil per la part més flaca

2 fonts, 1926.
Vol dir que sempre la culpa i les males conseqüències d'una cosa es carreguen damunt el qui té menys força, menys diners, etc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «1 Fil Refr. b)». Editorial Moll.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «Del filar. Del fil», p. 47. Editorial Ausa.

Sempre es trenca la corda pel punt més dèbil

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Qualsevol mampresa o projecte pot fallar per moltes causes, i quasi sempre ho fa per la circumstància que menys esperàvem.
Equivalent en castellà: Similar l'expressió: A pagarlo, Pocarropa.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 380. Web.

Sempre es trenca la corda per la part més flaca

2 fonts, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 128. Editorial Rourich.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Instrumentos cordáfonos. LXIII. Cuerda. Refranes», p. 224. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

La corda acostuma a rómprer-se per la part més flaca

1 font, 1815.
Com la corda acostuma a rómprer-se per la part més flaca, segons ditxo vulgar.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. IV, 1798-1799 «1 de març de 1798», p. 24. Curial Edicions.

La còrda es trenca per la part més prima

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 136. Editorial Arte y Letras.

La còrda qu'está massa tirant es trenca

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 136. Editorial Arte y Letras.

La corda que està massa tirant es trenca

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3124», p. 233. Columna Edicions.

La corda que està massa tirant, es trenca

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 178. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

La corda se trenca per la part mes fluixa

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 89. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

La corda sempre 's peta per la part mes flaca

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/25/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

La corda sempre 's peta per la part més flaca

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: La cuerda siempre se rompe por lo más delgado; ó tanto si el cántaro da á la piedra como la piedra al cántaro, mal para el cántaro.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 227. Imp. de J. Horta.

La corda sempre 's trenca per la part més flaca

1 font, 1903.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 154. Est. Tip. La Hormiga de Oro.

La corda sempre es peta pel ble més prim

1 font, 2007.
Sinònim: Epístola romana: cabra coixa no viu sana.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «201», p. 64. Garsineu Edicions.

La corda sempre es peta per la part flaca

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «L», p. 26. Autoedició.

La corda sempre es trenca a la part més flaca

1 font, 1969.
Equivalent en francès: La corde se rompt toujours à l'endroit le plus faible.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 190. Robert Morel Editeur.

La corda sempre es trenca pel lloc més flac

1 font, 1981.
L'ataconador era un ofici pobre i, com que la corda sempre es trenca pel lloc més flac, els pobres pegots eren els que pagaven els plats trencats en la càustica popular, que els considerava gandulots.
Griñó i Garriga, David (1981): Oficis que es perden «SABATERS», p. 225. Editorial Millà.

La corda sempre es trenca pel més fluix

1 font, 2019.
Les persones o els objectes sempre rompen pel punt més feble.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.5. El cordam», p. 86. Edicions del Bullent.

La corda sempre es trenca per la part més fluixa

1 font, 2008.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Frases cèlebres dels deniers», p. 102. Ajuntament de Dénia.

La corda sempre es trenca per lo més prim

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1795. Publicacions de la Universitat de València.

La corda sempre es trenque per lo més prim

1 font, 1995.
Font: CO.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «la voluntat i el poder», p. 72. Instituto de Estudios Turolenses.

La corda sempre peta per la part més flaca

1 font, 1886.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 181. Centre Excursionista de Catalunya.

La corda sempre se trenca per la part mès flaca

1 font, 1857.
Equivalent en castellà: Si da el cántaro en la piedra, ó la piedra en el cántaro; mal para el cántaro.
Bordas, Luis (1857): Colección de temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano, y practicar las reglas de la gramática castellana «Método práctico para enseñar a escribir y hablar la lengua castellana, a los que reciben la segunda enseñanza en Catalunya. Refranes», p. 154. Libreria de la Sr. Viuda de Mayol.

La corda sempre's trenca per la part mes flaca

1 font, 1915.
De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/39/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

La corda sempre's trenca per la part més flaca

1 font, 1912.
Corda.
Equivalent en italià: La corda sempre si spezza dal lato piú debole.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 196. Web.

La corda sempre's trenca per la part més prima

1 font, 1915.
De: Moragas i Rodes, Fidel de (1917-18).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0075 «Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435140304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

La corda, se romp per allà on és més flaca

1 font, 1989.
Quan pledegen un dèbil i un poderós sempre sol perdre el primer, encara que tingui tota la raó.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. La corda i la veta», p. 124. Editorial Ausa.

La corda, sempre es romp allà on és més prima

1 font, 1989.
Quan pledegen un dèbil i un poderós sempre sol perdre el primer, encara que tingui tota la raó.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. La corda i la veta», p. 124. Editorial Ausa.

La cosa es trenca per la part més prima

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3351», p. 282. Columna Edicions.

La cosa s' trenca per la part més prima

1 font, 1900.
(Rus.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «T», p. 93. Tarascó, Viladot & Cuesta.

La cosa se trenca per llà hon s'aprima

1 font, 1905.
Proverbis russians.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns «Proverbis russians», p. 84. Stampa Elzeveriana.

Rompre la corda per lo fluix

1 font, 2020.
En un plet o disputa, ser castigada la part més feble, cf. «Sempre es trenca la corda per la part més fluixa» (DCVB). De: Llombart, Constantí.
Font: F 320.
Martí Mestre, Joaquim (2020): Caplletra 69 (Tardor, 2020), p61-84 «El model lèxic culte de Constantí Llombart», p. 73. Revista Caplletra.

Rompre's la corda per la part més fluixa

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «03. Violí - Viola - Violoncel - Contrabaix - Arquet - Corda». Blogger.

Romprer per la part mès flaca

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 85. Hermanos Espasa, Editores.

Rómprer per la part mès fluixa la corda

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 247. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Rompres la corda per la part més fluixa

1 font, 1950.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Instrumentos cordáfonos. LXIII. Cuerda. Frases», p. 227. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Sa corda sempre es romp allà on és més prima

1 font, 1926.
Vol dir que quan pledegen un dèbil i un poderós, sempre sol perdre el dèbil, encara que tingui la raó.
Sinònim: La corda sempre es trenca per la part més flaca | Sempre es trenca la corda per la part més fluixa | Sa corda sempre es romp per allà on és més flaca.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Corda Refr. c)». Editorial Moll.

Sa corda sempre se romp, per sa part més prima

1 font, 1984.
Sempre perd es més dèbil.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 211. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Sempre 's romp la corda pel mes prim

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Sempre 's trenca la corda per la part mes flaca

1 font, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.

Sempre es romp la corda pel més prim

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «16. La terra i la llibertat - 16.4. Lluita». Web.

Sempre es trenca la corda pel més prim

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «S», p. 307. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Sempre s'ha de trencar la corda per lo més fluix

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1823. Publicacions de la Universitat de València.

Sempre's trenca la corda pel mes prim

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 281, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Sempre's trenca la corda per la part mes flaca

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «8. Aforismes referents á defectes ó vicis», p. 35. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Sempre's trenca la còrda per lo més prim

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 252. Editorial Arte y Letras.