Paremiologia catalana comparada digital

Qui bèstia va a Roma, bèstia en torna

126 recurrències en 59 variants. Primera citació: 1619.

Qui bèstia va a Roma, bèstia en torna

11 fonts, 1900.
El caràcter no canvia.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.1 Animal/Bèstia. Refranys», p. 26. Editorial Moll.
Sinònim: Allà on n'hi ha hagut, sempre n'hi queda.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «41», p. 24. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 749», p. 162. Columna Edicions.
Vol dir que a qui és poc intel·ligent no li valen les ensenyances.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Equivalent en francès: Qui bête va à Rome, bête en revient.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 48. Robert Morel Editeur.
Equivalent en castellà: Fuime á palacio: fui bestia y volví asno.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XII. Sèny», p. 322. Centre Excursionista de Catalunya.
De: Pepratx.
Equivalent en francès: Celui qui bête va à Rome, de Rome bête revient.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XII. Sèny», p. 323. Centre Excursionista de Catalunya.
El caràcter no canvia. A qui és poc intel·ligent, no li valen ensenyances.
Sinònim: Qui ase va a Roma ase torna.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 517. Edicions 62.
Allò que la natura no dóna, tampoc no ho concedeix Salamanca.
Equivalent en llatí: Quod natura non dat, Salmantica non praestat.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2529». Enciclopèdia Catalana.
Vol dir que a qui és poc intel·ligent no li valen les ensenyances (D.). Vegi's n. 270.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «396 Bèstia», p. 65. Institut Menorquí d'Estudis.
Es caràcter no canvia.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Pobles», p. 264. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Equivalent en llatí: Quod Natura non dat Salamanca non praestat.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Naturaleza.
Equivalent en castellà: Lo que Natura no da, Salamanca no lo presta.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 50». Autoedició.

Qui burro va a Roma, burro se'n torna

8 fonts, 1969.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 324. Autoedició.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Q», p. 126. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 110. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Equivalent en francès: Qui âne va à Rome, âne en revient.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Burro, el ruc, l'ase / L'âne», p. 442. Robert Morel Editeur.
Equivalent en esperanto: Forveturis malsaĝa, revenis nur pli aĝa | Forveturis azenido kaj revenis azeno.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Animals salvatges i domèstics | Sovaĝaj kaj hejmaj bestoj», p. 30. Associació Catalana d'Esperanto.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 294. Editorial Antinea.
Equivalent en francès: Qui âne va à Rome, âne en revient.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Matxos… gats i gossos», p. 70. Sport-Entraide-Amitié.

Qui ase va a Roma, ase torna

6 fonts, 1926.
No és bo de fer canviar de manera de ser de un dia per l'altre.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1996): S'Unió de S'Arenal, 109 «Espigolant dins l'antigor (IX). Refranys», p. 33. S'Unió de S'Arenal.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 54. Consell de Mallorca.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Vol dir que, a qui és poc intel·ligent, no li valen ensenyances (D.). Vegi's n. 396.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «270 Ase», p. 46. Institut Menorquí d'Estudis.
Qui és tonto de naixement, no pot canviar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Ases», p. 156. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Equivalent en alemany: Ein Esel bleibt Esel, und gring 'er anoh nach Rom (Trad.: Un ase se queda un ase, així l'envii a Roma).
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 18. Consell de Mallorca.
Equivalent en anglès: Send a fool he will return again (Trad.: Envia un beneit an es mercat, i un beneit tornará de nou).
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 18. Consell de Mallorca.
Equivalent en castellà: Quien es necio en su vida, es necio en Castilla.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 18. Consell de Mallorca.
Equivalent en francès: Fou va a Rome, fou en revient.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 18. Consell de Mallorca.
Equivalent en italià: Va il lupo a Roma, e li vi lascia del suo pelo, ma non del suo costume.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 18. Consell de Mallorca.
Equivalent en llatí: Coelum non animum mutant qui trans mare currunt.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 18. Consell de Mallorca.

Qui bèstia va a Roma, bèstia torna

5 fonts, 1961.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «10. La capacitat intel·lectual - 10.3. Ignorància i ximpleria». Web.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La ignorància i la ximpleria», p. 83. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Hi ha caràcters i defectes que no canvien ni de miracle.
Sinònim: Similars: Qui és, és i serà | D'on no hi ha, no es pot traure | Qui és burro, l'albarden.
Equivalent en castellà: Similar: Lo que natura non da, Salamanca non presta.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 347. Web.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «Q», p. 41. Autoedició.

Qui bestia va á Roma, bestia torna

5 fonts, 1803.
Adv. que qui es mòlt tonto, de poc li servéixen los viatjes y estudis.
Equivalent en castellà: Fuíme á palacio, fuí bestia y volví asno.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Bestia», p. 6. Agencia Médica Catalana.
Sinònim: V. Anar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Bestia», p. 94.
Equivalent en castellà: Fuíme á palacio, fuí bestia y volví asno.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 658. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 109. Editorial Rourich.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui ase se'n va a Roma, ase se'n torna

3 fonts, 1996.
Font: Galiana, Lluís.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 286. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Font: Galiana, Lluís (1740-1773).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Romancea proverbiorum», p. 41. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en llatí: Qui stultus exit, stultus revertetur.
Font: DHe (1992).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Romancea proverbiorum», p. 41. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 164. Edicions Víctor.
El dominic Lluís Galiana (Ontinyent 1740-1771) tenia feta també una llista de 814 refranys, que no es va publicar fins al 1920, i que repeteix alguns dels adagis de Ros (a vegades, amb formes Ileugerament diferents), i en dóna d'altres de nous, molts deis quals han arribat als nostres dies. De: Galiana, Lluís.
Serra Milà, Maria Rosa (2003): Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Girona, 6-14 de setembre de 2003), p295-300 «Refranys i frases fetes a la llengua literària del XVIII - https://aillc.espais.iec.cat/files/2020/10/13_1_aillc_294_300.pdf», p. 296. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui ase va a Roma, ase en torna

3 fonts, 1955.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 32. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Quan algú és curt d'enteniment, sempre ho serà.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OH - Observacions d'humor», p. 114. Institut d'Estudis Eivissencs.
Revista Eix@mple web (1999): Tria de proverbis. Web.

Qui burro va, burro torna

3 fonts, 1910.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 56 (1 de setembre de 1928) «Refraner. XLI. L'ase i els homes», p. 291. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1816», p. 427. Columna Edicions.
Per expressar quant dificil es treure la llana del clatell d'algú.
Sinònim: Treure la llana del clatell d'algú.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Aforismes», p. 32. L'Avenç.

Bèstia hi aniràs, bèstia en tornaràs

2 fonts, 1967.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Bèstia», p. 39. Editorial Millà.
Lloc: Palamós.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Bèstia 3», p. 152. Edicions Polígrafa.

El que bèstia va a Roma, bèstia torna

2 fonts, 1989.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 125. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui a Roma va de Roma torna

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Vària», p. 1233. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 517. Edicions 62.

Qui ase va, ase torna

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1128. Editorial Selecta-Catalonia.
Dit dels qui no se saben explicar.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 454. Edicions 62.

Qui bestia va a Roma, bestia en torna

2 fonts, 1910.
Equivalent en castellà: Fuíme á palacio, fuí bestia y volví asno.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 232. Imp. de J. Horta.
Equivalent en castellà: Fuíme á palacio; fuí bestia, y volví asno.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 827. Antoni López, Editor.

Qui boig va a Roma boig en torna

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Vària», p. 1233. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 517. Edicions 62.

El que bestia va a Roma, bestia torna

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 80. Editorial Arte y Letras.

Lo qui béstia va à Roma, / de Roma béstia se 'n torna

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Seté ramellet. Flors de recreo», p. 139. Imprempta de Carlos Latrobe.

Qui ase (bèstia) va a Roma, / ase se'n torna

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «IV. La Iglesia. Roma y el Papa», p. 96. Museu de Mallorca.

Qui ase hi va, ase en torna

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La ignorància i la ximpleria», p. 83. Pagès Editors.

Qui ase s'envá a Roma, ase s'en torna

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «Q», p. 48. Real Academia de Historia.

Qui ase se'n va a Roma, ase torna

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Ase», p. 106. J. Huguet Pascual, editor.

Qui ase va a Roma ase torna

1 font, 1999.
Sinònim: Qui bèstia va a Roma, bèstia en torna.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 517. Edicions 62.

Qui ase va a Roma, així se'n torna

1 font, 1996.
Font: Ros, Carles.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 286. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Font: Als reculls de C. Ros (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Romancea proverbiorum», p. 41. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui ase va a Roma, així sentorna

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 87. Librerías París-Valencia.

Qui ase vá a Roma, ase s'en torna

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 230. Editorial Arte y Letras.

Qui ase va a Roma, ase se'n torna

1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 277. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui ase va á Roma, ase torna

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1896-1897 (2a època) «Refranes menorquines», p. 78. Revista de Menorca.

Qui astruc serà, astruc romandrà

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2341», p. 776. Columna Edicions.

Qui bec va á Roma, bec se torna

1 font, 1619.
Llama bec al cabron.
Núñez, Hernán (1619): Refranes o proverbios en romance, p. 105.

Qui bestia s'en va a Roma bestia s'en torna

1 font, 1951.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
Manich Illa, Francesc d'A. (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramatic Pere Torras Olim, p. 6. Manuscrit.

Qui bestia s'en va a Roma, bestia s'en torna

1 font, 1951.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
De Bobes Soler, Eulàlia (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramàtic Pere Torra Olim, p. 6. Manuscrit.

Qui bèstia se'n va a Roma, bèstia se'n entorna

1 font, 1974.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1974): Terra Nostra, 17 - Elements de folklore «Alguns refranys… estranys!», p. 48. Terra Nostra.

Qui bèstia se'n va a Roma, bèstia se'n torna

1 font, 2011.
Ni les millors oportunitats fan millor la persona mancada de capacitat per millorar. Els escolàstics castellans deien: «Quod natura non dat, Salmàntica non praestat». Que vol dir: Allò de què la natura priva, ni a la universitat de Salamanca s'aconsegueix.
Equivalent en llatí: Quod natura non dat, Salmàntica non praestat (Trad.: Allò de què la natura priva, ni a la universitat de Salamanca s'aconsegueix).
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials)», p. 153. Eixam Edicions.

Qui bèstia va a Roma béstia en torna

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Vària», p. 1233. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui bèstia va á Roma bèstia torna

1 font, 1805.
Sinònim: V. Anar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tornar», p. 370.

Qui bestia va á Roma bestia'n torna

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «8. Aforismes referents á defectes ó vicis», p. 34. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui bestia va a Roma, / bestia 'n torna

1 font, 1910.
Equivalent en asturià: Burro fo Perico á Uvieo: / burro fo y burro vieno.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol I. Mamífers domèstichs. 1. Generalitats. Aforismes», p. 11. L'Avenç.
Equivalent en castellà: Fuíme á Palacio: / fui bestia, volví asno.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol I. Mamífers domèstichs. 1. Generalitats. Aforismes», p. 11. L'Avenç.
Equivalent en castellà: Quien ruin es en Ronda, / ruin será en Carmona.
Lloc: Andalucia.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol I. Mamífers domèstichs. 1. Generalitats. Aforismes», p. 11. L'Avenç.
Equivalent en castellà: Quien ruin es en su tierra, /ruin será en la ajena.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol I. Mamífers domèstichs. 1. Generalitats. Aforismes», p. 11. L'Avenç.
Equivalent en castellà: Quien ruin fuere en Roma, / ruin será en Cataluña.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol I. Mamífers domèstichs. 1. Generalitats. Aforismes», p. 11. L'Avenç.
Equivalent en castellà: Quien ruin fuere en su villa, / ruin será en Sevilla.
Lloc: Andalucia.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol I. Mamífers domèstichs. 1. Generalitats. Aforismes», p. 11. L'Avenç.
Equivalent en francès: Envoyez un âne à Paris, / et ne reviendra pas plus appris.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol I. Mamífers domèstichs. 1. Generalitats. Aforismes», p. 11. L'Avenç.
Equivalent en francès: Jamais cheval ni méchant homme / n'amenda pour aller à Rome.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol I. Mamífers domèstichs. 1. Generalitats. Aforismes», p. 11. L'Avenç.
Equivalent en italià: Fu l'asino all'università e tuttora ragghia.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol I. Mamífers domèstichs. 1. Generalitats. Aforismes», p. 11. L'Avenç.
Llenguadoc.
Equivalent en occità: Bestie me las baillait, et bestie lous rende.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol I. Mamífers domèstichs. 1. Generalitats. Aforismes», p. 11. L'Avenç.

Qui bèstia va a Roma, / bèstia en torna

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Bèstia 3», p. 152. Edicions Polígrafa.

Qui bestia va á Roma, bestia n' torna

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Fuiem á palacio, fuí bestia, y volví asno.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «58», p. 18. Imprenta de Saurí y Compañía.

Qui béstia va a Roma, bestia tórna

1 font, 1917.
Sinònim: Qui béstia va a Roma, bèstia en torna.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 177. Editorial Trabucaire.

Qui bèstia va á Roma, bèstia tòrna

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Fuime á palacio: fuí bestia y bolví asno.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Anársen», p. 41.
Equivalent en llatí: Stultus & inde redit, stultus qui migrat Athenas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Anársen», p. 41.

Qui béstia va a Roma, béstia torna

1 font, 1915.
De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/45/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui bestia va a Roma, bestia torna

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «A», p. 13. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui bestia va á Ròma, bestia tòrna

1 font, 1839.
Ref. que ensenya que á una persòna de mòlta incapacitat no li servexen de cap profit los viatjes ni los estudis.
Equivalent en castellà: Fuíme á palacio: fuí bestia y volví asno.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Bestia», p. 281. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que á una persòna de mòlta incapacitat no li servexen de cap profit los viatjes ni los estudis.
Equivalent en francès: Encore que l'âne soit maître de chapelle, jamais chantera l'ut, re, mi.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Bestia», p. 281. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que á una persòna de mòlta incapacitat no li servexen de cap profit los viatjes ni los estudis.
Equivalent en italià: Fu l'asino all' università e tuttora ragghia.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Bestia», p. 281. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que á una persòna de mòlta incapacitat no li servexen de cap profit los viatjes ni los estudis.
Equivalent en llatí: Stultus et inde redit, stultus qui migrat Athenas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Bestia», p. 281. Impremta de Josep Torner.

Qui bèstia va a Roma…, bèstia en torna

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Qui burro se'n va a Roma, burro torna

1 font, 2003.
Expressió contra el poc talent.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 369. Ajuntament d'Amposta.

Qui burro va a Roma burro és i burro en torna

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 132. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Qui fol va a Roma, pech se'n torna

1 font, 1996.
Es troba la primera documentació catalana d'aquest proverbi, el qual apareix transcrit amb alguna vacil·lació, segons que informa Ferran Soldevila (1971: 393b, nota 3 al cap. 542).
Font: Libre dels feyts, de Jaume I. Ms. de Poblet.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 285. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui foll se'n va a Roma foll se'n torna

1 font, 1996.
Es troba la primera documentació catalana d'aquest proverbi, el qual apareix transcrit amb alguna vacil·lació, segons que informa Ferran Soldevila (1971: 393b, nota 3 al cap. 542).
Font: Libre dels feyts, de Jaume I. Ms. de València.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 285. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui foll se'n va a Roma, foll se'n torna

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1294», p. 541. Columna Edicions.

Qui foll va a Roma foll se'n torna

1 font, 1996.
Es troba la primera documentació catalana d'aquest proverbi, el qual apareix transcrit amb alguna vacil·lació, segons que informa Ferran Soldevila (1971: 393b, nota 3 al cap. 542).
Font: Libre dels feyts, de Jaume I. Ms. Ayamans.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 285. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui pec va a Roma, pec ne torna

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 858», p. 711. Columna Edicions.

Qui pec va a Roma, pec se torna

1 font, 1996.
Font: Romancea proverbiorum (segle XIV).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 286. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui pec va a Roma, pec se'n torna

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 303. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Ací hi ha una errada de transcripció que provoca un equívoc semàntic: s'hi posa 'bec' en comptes de 'pec' i, després, s'hi interpreta 'boc' en lloc de 'bec'
Sinònim: Qui bec va a Roma, bec se torna.
Equivalent en castellà: El Catalán. Llama bec al cabrón.
Font: Hernán Núñez (1555:p.113v).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 285. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui pet va a Roma, pet se torna

1 font, 1996.
En aquest cas Jiménez en dóna la codificació més correcta: 'Qui pec va a Roma, pec se torna', i després d'apuntar la possibilitat que 'pec' sigui en realitat 'peç', es decanta ("me inclino y me decido") per 'bec', probablement per desconeixement del significat català de 'pec' (ignorant) i influït per la transcripció i interpretació defectuosa d'Hernan Núñez (1555): 'Qui bec va a Roma, bec se torna' (El catalán llama bec al cabrón).
Font: Del romancea proverbiorum.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Romancea proverbiorum», p. 40. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui ruc va a Roma ase en torna

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 132. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Qui ruc va a Roma, ruc en torna

1 font, 2002.
Lloc: Amposta (Montsià).
Salvadó Arrufat, Joan (2002): Diccionari de paraules en desús de les Terres de l'Ebre «Apèndix fraseològic», p. 465. Ajuntament d'Amposta.

Qui sol va a Roma pech se'n torna

1 font, 1996.
Es troba la primera documentació catalana d'aquest proverbi, el qual apareix transcrit amb alguna vacil·lació, segons que informa Ferran Soldevila (1971: 393b, nota 3 al cap. 542). Aquesta traducció d'Aguiló ens sembla errada en aquest punt.
Font: Libre dels feyts, de Jaume I. Ed. Aguiló.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 285. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui sol va a Roma, pec se torna

1 font, 1996.
Font: Libre dels feyts, de Jaume I.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Romancea proverbiorum», p. 41. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Quien bestia va a Roma, béstia se torna.
Font: Al Libro de refranes (1549), de Pedro Vallés.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Romancea proverbiorum», p. 41. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Quien bèstia va a Roma, bèstia se torna

1 font, 1996.
Només reproduïm els que inclou en català, sense afegir-hi cap comentari i sovint amb una ortografia estrafeta.
Equivalent en castellà: Quien bèstia va a Roma, bèstia se torna.
Font: P. Vallés (1549), 'Libro de refranes…', n.3612. Recollit també per H. Núñez (1555:113v). Ja el trobem documentat al 'Libre dels feyts' i al 'Romancea proverbiorum'
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Proverbis catalans recollits per Pedro Vallès», p. 257. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.