Paremiologia catalana comparada digital

Malaltia llarga, parenta de la mort

98 recurrències en 25 variants. Primera citació: 1805.

Malaltia llarga, parenta de la mort

39 fonts, 1914.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Adell, Enric (2010): En mà (company de feina). Font oral.
Alavedra, F. (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 85 (Any II, 11-setembre-1937) «Aforismes i proverbis», p. 328. Revista Curiositats de Catalunya.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1080. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 54. Edicions El Mèdol.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Temàtica religiosa i enfocament de la mort», p. 147. Servei Local de Català de Tortosa.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 115. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. El treball, la salut i la producció agrícola», p. 87. Xàbiga.
Sinònim: Haver-n'hi per estona (o per dies, o per temps).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «293», p. 90. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 642», p. 764. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La salut i la malaltia», p. 42. Garsineu Edicions.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/29/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 9. Refranys sobre salut i malaltia». Llibres de l'Index, S.A..
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
D'una manera pessimista, es constata que tota malanança acaba mal.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La salut», p. 40. Editorial de Vecchi.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malaltia», p. 43. Edicions Polígrafa.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 232. Edicions Polígrafa.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1986): Un pam de llengua, p. 80. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de remeis casolans i consells higienics», p. 72. Editorial Millà.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «5. Tardor. 5.4.1. La mort. Refranys de la mort», p. 146. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 87. Edicions Salòria.
Quan una malaltia es perllonga en el temps no és bon senyal.
Equivalent en castellà: Dolencia larga, muerte encima.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «malaltia». Editorial Barcanova.
Equivalent en castellà: Enfermedad larga, emparentada con la muerte | Mal largo, muerte al cabo.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Llarga», p. 76. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 288. Edicions 62.
Lloc: Riera de Gaià.
PCCD / Terrafeta, Rosa Maria (2020): Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) «Formulari». Web.
Malanança acaba mal.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «mal, malalt, malaltia», p. 96. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 58. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Malalt / Dolència / Malaltia», p. 236. Universitat Miguel Hernández.
Malaltia llarga parenta. 7-4-1870.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1085.jpg. Manuscrit.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 211. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Equivalent en castellà: Dolencia larga, muerte encima.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. M», p. 814. Antoni López, Editor.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Sisena tongada. Malaltia», p. 907. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 173. Museu de Vilafranca.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. La salut i la higiene», p. 118. Museu Arxiu de Sentmenat.

Llarga malaltia, parenta de la mort

11 fonts, 1915.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Llarg», p. 67. Editorial Moll.
La por i la incertesa a les malalties, i la presumpció que les malalties cròniques s'acompanyaven tard o d'hora de fatals complicacions.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules. La salut», p. 385. Editorial Gregal.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «II. Les jornades de la vida. La mort», p. 58. Garsineu Edicions.
De: Magriñà, Carles (1917-18)).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0072 «Alguns refrans recullits a Valls - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435090304201/3/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Gheorghe, Gabriel (1986): Proverbele româneşti şi proverbele lumii romanice, p. 110.
Lloc: Guimerà.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 233. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Longue maladie, parente de la mort.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 198. Robert Morel Editeur.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Malaltia», p. 92. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Mort», p. 98. Pagès Editors.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. L», p. 116. Autoedició.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 199. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Malaltia llarga parenta de la mort

9 fonts, 1831.
Equivalent en castellà: Largo molo fiáis | mal largo, muerte al cabo.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 144. Editorial Pòrtic.
Equivalent en castellà: Dolencia larga y muerte encima.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «398», p. 92. Imprenta de Saurí y Compañía.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/51/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Malaltia llarga parenta. 3-10-1867.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1083.jpg. Manuscrit.
Malaltia llarga parenta. 8-8-1868.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1084.jpg. Manuscrit.
Malaltia llarga parenta. 12-12-1878.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1086.jpg. Manuscrit.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «M», p. 34. Manuscrit.

Llarga malaltia, curta mort

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1080. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. La malaltia», p. 38. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 287. Edicions 62.

Malaltia llarga és parenta de la mort

5 fonts, 1961.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Es pot atribuir a qualsevol situació que dura massa, com per exemple un festeig excessivament llarg donant a entendre que al final no acabarà bé. però també pot tenir un significat literal, quan una persona està molt de temps malalta i se li pronostica una mala fi.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 238. Salvat, S.A. de Ediciones.
Una malaltia greu o llarga no desemboca sempre en mort, però sí que resta qualitat de vida.
Sinònim: Connex: Connex en castellà: El burro que anda a palos, malo || Contraris: Al malalt que és de vida, l'aigua li és medecina | A qui no s'ha de morir, l'aigua li és medecina.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 306. Web.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «M», p. 31. Autoedició.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 28. Editorial Acebo.

Malaltía llarga parènta de la mort

2 fonts, 1805.
Equivalent en castellà: Dolencia larga y muerte encima.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Malaltía», p. 67.
Equivalent en castellà: Enfermedad larga muerte al cabo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Malaltía», p. 67.
Equivalent en llatí: Saepe diuturnum sequitur mors pallida morbum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Malaltía», p. 67.
Ref. que denota que comunamènt las malaltías llargas acaban matand al malalt.
Equivalent en castellà: Dolencia larga y muerte encima.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Malaltía», p. 168. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que comunamènt las malaltías llargas acaban matand al malalt.
Equivalent en francès: Douleur prolongée mort assurée.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Malaltía», p. 168. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que comunamènt las malaltías llargas acaban matand al malalt.
Equivalent en castellà: Enfermedad larga y muerte al cabo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Malaltía», p. 168. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que comunamènt las malaltías llargas acaban matand al malalt.
Equivalent en francès: Mal soutenu mort absolue.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Malaltía», p. 168. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que comunamènt las malaltías llargas acaban matand al malalt.
Equivalent en italià: Male lungo cagion di morte.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Malaltía», p. 168. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que comunamènt las malaltías llargas acaban matand al malalt.
Equivalent en llatí: Saepe diuturnum sequitur mors pallida morbum.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Malaltía», p. 168. Impremta de Josep Torner.

Malaltía llarga parenta de la mort

2 fonts, 1839.
Equivalent en castellà: Dolencia larga, muerte encima | Enfermedad larga muerte al cabo.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 652. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 20. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Enfermetat llarga, parenta de la mort

1 font, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys de filosofia pràctica». Web.

Llarga enfermetat, parenta de la mort

1 font, 2018.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Malalties». Blogger.

Llarga malaltia es parenta de la mort

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/35/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Llarga malaltía parenta de la mort

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Dolencia larga, muerte encima.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 652. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Llarga malaltia parenta de la mort

1 font, 1936.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 9 (Any I, 29-febrer-1936) «Folklore de la Medicina popular», p. 9. Revista Curiositats de Catalunya.

Llarga malaltía, parenta de la mòrt

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «LL», p. 159. Editorial Arte y Letras.

Llarga malaltía, parenta de la mort

1 font, 1912.
Malaltía.
Equivalent en italià: Malattia complessa alla morte si appressa.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 206. Web.

Malaltía llaga parènta de la mort

1 font, 1805.
Sinònim: V. Malaltía.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mort», p. 103.

Malaltia llarga / parenta de la mórt

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Malaltia llarga parenta / de la mort

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Salut», p. 44. Autoedició.

Malaltia llarga, / parenta de la mort

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Parent», p. 156. Edicions Polígrafa.

Malaltia llarga, és parenta de la mort

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els malalts». Web.

Malaltía llarga, es parenta de la mort

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 78. Editorial Rourich.

Malaltía llarga, parenta de la mòrt

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 161. Editorial Arte y Letras.

Malaltía llarga, parenta de la mort

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Dolencia larga, y la muerte encima; ó mal largo, muerte al cabo.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 228. Imp. de J. Horta.

Malaltia llarga, parenta de la mòrt

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVII. Diagnòstic. Pronòstic», p. 420. Centre Excursionista de Catalunya.

Malaltía llarga, parenta és de la mort

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «M», p. 61. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Malalties llargues, parentes de la mort

1 font, 2014.
Sinònim: Malaltia llarga, parenta de la mort.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 226. Llibres de l'Index, S.A..