Paremiologia catalana comparada digital

Malaltia llarga, parenta de la mort

101 recurrències en 26 variants. Primera citació: 1805.

Malaltia llarga, parenta de la mort

37 fonts, 1914.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Adell, Enric (2010): En mà (company de feina). Font oral.
Alavedra, F. (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 85 (Any II, 11-setembre-1937) «Aforismes i proverbis», p. 328. Revista Curiositats de Catalunya.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. M», p. 71. Ajuntament de l'Escala.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1080. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 54. Edicions El Mèdol.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Temàtica religiosa i enfocament de la mort», p. 147. Servei Local de Català de Tortosa.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 115. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. El treball, la salut i la producció agrícola», p. 87. Xàbiga.
Sinònim: Haver-n'hi per estona (o per dies, o per temps).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «293», p. 90. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 642», p. 764. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La salut i la malaltia», p. 42. Garsineu Edicions.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/29/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 9. Refranys sobre salut i malaltia». Llibres de l'Index, S.A.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
D'una manera pessimista, es constata que tota malanança acaba mal.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La salut», p. 40. Editorial de Vecchi.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malaltia», p. 43. Edicions Polígrafa.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 232. Edicions Polígrafa.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1986): Un pam de llengua, p. 80. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de remeis casolans i consells higienics», p. 72. Editorial Millà.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «5. Tardor. 5.4.1. La mort. Refranys de la mort», p. 146. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 87. Edicions Salòria.
Quan una malaltia es perllonga en el temps no és bon senyal.
Equivalent en castellà: Dolencia larga, muerte encima.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «malaltia». Editorial Barcanova.
Equivalent en castellà: Enfermedad larga, emparentada con la muerte | Mal largo, muerte al cabo.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Llarga», p. 76. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 288. Edicions 62.
Lloc: Riera de Gaià.
PCCD / Terrafeta, Rosa Maria (2020): Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) «Formulari». Web.
Malanança acaba mal.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «mal, malalt, malaltia», p. 96. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 58. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Malalt / Dolència / Malaltia», p. 236. Universitat Miguel Hernández.
Malaltia llarga parenta. 7-4-1870.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1085.jpg. Manuscrit.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 211. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Equivalent en castellà: Dolencia larga, muerte encima.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. M», p. 814. Antoni López, Editor.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Sisena tongada. Malaltia», p. 907. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 173. Museu de Vilafranca.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Referències del mal i de totes les coses malament», p. 70. Autoedició.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. La salut i la higiene», p. 118. Museu Arxiu de Sentmenat.

Llarga malaltia, parenta de la mort

10 fonts, 1915.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Llarg», p. 67. Editorial Moll.
La por i la incertesa a les malalties, i la presumpció que les malalties cròniques s'acompanyaven tard o d'hora de fatals complicacions.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules. La salut», p. 385. Editorial Gregal.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «II. Les jornades de la vida. La mort», p. 58. Garsineu Edicions.
De: Magriñà, Carles (1917-18)).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0072 «Alguns refrans recullits a Valls - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435090304201/3/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Gheorghe, Gabriel (1986): Proverbele româneşti şi proverbele lumii romanice, p. 110.
Lloc: Guimerà.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 233. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Longue maladie, parente de la mort.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 198. Robert Morel Editeur.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Malaltia», p. 92. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Mort», p. 98. Pagès Editors.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. L», p. 116. Autoedició.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 199. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Malaltia llarga parenta de la mort

6 fonts, 1831.
Equivalent en castellà: Largo molo fiáis | mal largo, muerte al cabo.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 144. Editorial Pòrtic.
Equivalent en castellà: Dolencia larga y muerte encima.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «398», p. 92. Imprenta de Saurí y Compañía.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/51/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Malaltia llarga parenta. 3-10-1867.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1083.jpg. Manuscrit.
Malaltia llarga parenta. 8-8-1868.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1084.jpg. Manuscrit.
Malaltia llarga parenta. 12-12-1878.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1086.jpg. Manuscrit.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «M», p. 34. Manuscrit.

Llarga malaltia, curta mort

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1080. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. La malaltia», p. 38. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 287. Edicions 62.

Malaltia llarga és parenta de la mort

5 fonts, 1961.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Es pot atribuir a qualsevol situació que dura massa, com per exemple un festeig excessivament llarg donant a entendre que al final no acabarà bé. però també pot tenir un significat literal, quan una persona està molt de temps malalta i se li pronostica una mala fi.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 238. Salvat, S.A. de Ediciones.
Una malaltia greu o llarga no desemboca sempre en mort, però sí que resta qualitat de vida.
Sinònim: Connex: Connex en castellà: El burro que anda a palos, malo || Contraris: Al malalt que és de vida, l'aigua li és medecina | A qui no s'ha de morir, l'aigua li és medecina.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 306. Web.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «M», p. 31. Autoedició.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 28. Editorial Acebo.

Malaltía llarga parènta de la mort

2 fonts, 1805.
Equivalent en castellà: Dolencia larga y muerte encima.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Malaltía», p. 67.
Equivalent en castellà: Enfermedad larga muerte al cabo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Malaltía», p. 67.
Equivalent en llatí: Saepe diuturnum sequitur mors pallida morbum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Malaltía», p. 67.
Ref. que denota que comunamènt las malaltías llargas acaban matand al malalt.
Equivalent en castellà: Dolencia larga y muerte encima.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Malaltía», p. 168. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que comunamènt las malaltías llargas acaban matand al malalt.
Equivalent en castellà: Enfermedad larga y muerte al cabo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Malaltía», p. 168. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que comunamènt las malaltías llargas acaban matand al malalt.
Equivalent en francès: Douleur prolongée mort assurée.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Malaltía», p. 168. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que comunamènt las malaltías llargas acaban matand al malalt.
Equivalent en francès: Mal soutenu mort absolue.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Malaltía», p. 168. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que comunamènt las malaltías llargas acaban matand al malalt.
Equivalent en italià: Male lungo cagion di morte.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Malaltía», p. 168. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que comunamènt las malaltías llargas acaban matand al malalt.
Equivalent en llatí: Saepe diuturnum sequitur mors pallida morbum.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Malaltía», p. 168. Impremta de Josep Torner.

Malaltía llarga parenta de la mort

2 fonts, 1839.
Equivalent en castellà: Dolencia larga, muerte encima | Enfermedad larga muerte al cabo.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 652. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 20. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Enfermetat llarga, parenta de la mort

1 font, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys de filosofia pràctica». Web.

Llarga enfermetat, parenta de la mort

1 font, 2018.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Malalties». Blogger.

Llarga malaltia es parenta de la mort

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/35/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Llarga malaltía parenta de la mort

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Dolencia larga, muerte encima.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 652. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Llarga malaltia parenta de la mort

1 font, 1936.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 9 (Any I, 29-febrer-1936) «Folklore de la Medicina popular», p. 9. Revista Curiositats de Catalunya.

Llarga malaltía, parenta de la mòrt

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «LL», p. 159. Editorial Arte y Letras.

Llarga malaltía, parenta de la mort

1 font, 1912.
Malaltía.
Equivalent en italià: Malattia complessa alla morte si appressa.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 206. Web.

Malaltía llaga parènta de la mort

1 font, 1805.
Sinònim: V. Malaltía.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mort», p. 103.

Malaltia llarga / parenta de la mórt

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Malaltia llarga parenta / de la mort

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Salut», p. 44. Autoedició.

Malaltia llarga parenta de la mòrt

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 15 de setembre de 1908, núm. 23», p. 87. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Malaltia llarga, / parenta de la mort

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Parent», p. 156. Edicions Polígrafa.

Malaltia llarga, és parenta de la mort

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els malalts». Web.

Malaltía llarga, es parenta de la mort

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 78. Editorial Rourich.

Malaltía llarga, parenta de la mòrt

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 161. Editorial Arte y Letras.

Malaltía llarga, parenta de la mort

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Dolencia larga, y la muerte encima; ó mal largo, muerte al cabo.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 228. Imp. de J. Horta.

Malaltia llarga, parenta de la mòrt

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVII. Diagnòstic. Pronòstic», p. 420. Centre Excursionista de Catalunya.

Malaltía llarga, parenta és de la mort

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «M», p. 61. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Malalties llargues, parentes de la mort

1 font, 2014.
Sinònim: Malaltia llarga, parenta de la mort.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 226. Llibres de l'Index, S.A.