Paremiologia catalana comparada digital

Sap més un boig a casa seva que un savi a la dels altres

128 recurrències en 78 variants. Primera citació: 1803.

Sap més un boig a casa seva que un savi a casa dels altres

9 fonts, 1926.
Lloc: Cat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Boig, Boja Refr. m)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 151. Editorial Selecta-Catalonia.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Gheorghe, Gabriel (1986): Proverbele româneşti şi proverbele lumii romanice, p. 258.
Equivalent en francès: Un fou est plus utile chez lui qu'un sage chez les autres.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 218. Robert Morel Editeur.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «Boig, propi». Web.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 29. Editorial Miguel A. Salvatella.
Loco.
Equivalent en castellà: Más sabe el loco en su casa que el cuerdo en la ajena.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 42». Autoedició.
(2001): L'Estel «Proverbis, refranys i cançons», p. 21. Revista L'Estel.

Sap més un boig a casa seva que un savi a la dels altres

8 fonts, 1949.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La bogeria», p. 84. Pagès Editors.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
A casa pròpia es pot disposar les coses i fer els raonaments que es vulgui.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La llar», p. 77. Editorial de Vecchi.
Refranys de la casa.
Hostench, Rosita (1997): Diari de la padrina del Joan «Dites». Correu electrònic.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys dels fills, la llar i els amics», p. 43. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: Sabe más un loco en su casa que un sabio en la ajena.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Seva», p. 117. Edicions 62.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Cinquena tongada. Boig», p. 904. Editorial Selecta-Catalonia.
Afinitat (Costum / Família / Hàbit / Tradició).
Font: [LEM: 43].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 176. Web.

Sap més un boig a casa seva, que un savi a la dels altres

5 fonts, 1990.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència». Web.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Fills, llar i amics», p. 106. Museu Arxiu de Sentmenat.

Sap més un boig a casa seva que set bruixes

3 fonts, 1983.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 151. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Cada família té la manera pròpia de veure les coses i no és prudent judicar les coses de casa dels altres.
Sinònim: Sap més un boig a casa seva que set llevadores | Sap més un boig a casa seva que set bisbes | Sap més un boig a casa seva que un savi a casa d'altri (o a casa dels altres, o a la dels altres).
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 273. Edicions 62.

Sap més un boig a casa seva que set llevadores

3 fonts, 1983.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 151. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Cada família té la manera pròpia de veure les coses i no és prudent judicar les coses de casa dels altres.
Sinònim: Sap més un boig a casa seva que set bisbes | Sap més un boig a casa seva que set bruixes | Sap més un boig a casa seva que un savi a casa d'altri (o a casa dels altres, o a la dels altres).
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 273. Edicions 62.

Sap més un neci a casa seva, que un savi a la dels altres

3 fonts, 1996.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 54. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.

Més sap un ase a ca seva que cent savis a casa d'altri

2 fonts, 1993.
El conèixer a fons un tema fa que tengui certa superioritat sobre d'altres, no tan imposats en la matèria.
Sinònim: Sap més un boig a ca seva que un sabut a casa d'altri | Sap més un neci a ca seva que un savi a la dels altres | Més sap un misser a ca seva que cent a casa d'altri.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.12.saviesa i ignorància. Entendre. Refranys», p. 413. Editorial Moll.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La capacitat intel·lectual. Saviesa», p. 129. Edicions Tres i Quatre.

Més sap un ase a casa seva que cent savis a casa d'altri

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1130. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 452. Edicions 62.

Sap més un boig a casa seva que set bisbes

2 fonts, 1983.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 151. Editorial Selecta-Catalonia.
Cada família té la manera pròpia de veure les coses i no és prudent judicar les coses de casa dels altres.
Sinònim: Sap més un boig a casa seva que set llevadores | Sap més un boig a casa seva que set bruixes | Sap més un boig a casa seva que un savi a casa d'altri (o a casa dels altres, o a la dels altres).
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 273. Edicions 62.

Sap més un boig a casa seva que un savi a casa d'altri

2 fonts, 1926.
També hi ha aquests altres refranys que vénen a expressar la mateixa idea.
Sinònim: Cada casa és un món.
Lloc: or., occ., val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Casa Refr. m)». Editorial Moll.
Significa que cadascú dins el seu propi ambient té més facilitats d'obrar que fora.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «1 Savi, Sàvia Refr. i)». Editorial Moll.
Sinònim: Sap més un ase a ca seva que cent savis a ca d'altri.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Saber Refr. l)». Editorial Moll.

Sap més un boig a casa seva que un savi a la dels altres (l'afegeixo jo)

2 fonts, 1915.
De: Llansà Huguer, Salvador; Fargas Filella, José; Vallespinosa, Buenaventura, Barceló i Albes, Rafael; Cuadrada Gibert, Ramon (1914-15).
Equivalent en castellà: Más sabe el necio en su casa que el cuerdo en la ajena.
Lloc: Reus.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0032 «Proverbios castellanos - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434010304201/71/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Llansà, Isidre; Estela, T. (1914-16).
Equivalent en castellà: Mas sabe el necio en su casa, que el cuerdo en la ajena.
Lloc: Reus.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0035 «Refranes agrícolas castellanos - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434090304201/145/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Sap més un boig a casa seva, que un savi a la casa d'altre

2 fonts, 1933.
La millor cosa.
Sinònim: Cada u cuidi de casa seva.
Lloc: Pineda, Guissona.
Griera i Gaja, Antoni M., pvre. (1933): La casa catalana «21. Casa i derivats. Casa. Refranys sobre la construcció de la casa», p. 82. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Lloc: Pineda, Guissona.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Casa», p. 276. Edicions Polígrafa.

Sap més un boig en casa seua que un savi en la dels altres

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
L'ignorant més ignorant sap més de les seues pròpies coses que el savi més savi del món, que ignora els secrets o els desitjos d'un altre.
Sinònim: Similars: Ningú és profeta en el seu poble | Cada u sap en sa casa on es penja el cresol.
Equivalent en castellà: Más sabe el loco en casa propia que el sabio en la ajena.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 378. Web.

Mès sap el bòtj en sa casa, que'l (Sap mès un bòtj en sa casa qu'un) savi en la dels altres

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Más sabe el loco (necio) en su casa, que el cuerdo en la ajena.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XII. Sèny», p. 319. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Personne ne sait mieux ses affaires, que celui à qui elles appartiennent.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XII. Sèny», p. 319. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: Sa meglio i fatti suoi un metto, che un savio quel degli altri.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XII. Sèny», p. 319. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Plura domi stolidus callet, quam mente sagaci — Praeditus externa calleat ipse domo.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XII. Sèny», p. 319. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en alemany: Der Thor weiss in seinem Hause mehr, als der Weise im fremden (Lang.).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XII. Sèny», p. 320. Centre Excursionista de Catalunya.

Més sap el foll a sa casa que.l savi a casa d'altri

1 font, 1996.
Equivalent en castellà: Más sabe el loco en su casa que el cuerdo en el ajena.
Font: Capítol II. (II.8).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 240. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Més sap en la sua casa l'orat que el discret en la d'altre

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1803. Publicacions de la Universitat de València.

Més sap lo foll a sa casa que el savi a casa d'altri

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 299. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Més sap un ase a ca-seva que cent savis a casa d'altri

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. M», p. 43. Consell de Mallorca.

Més sap un ase a ca-seva, que cent sabits a ca d'altri

1 font, 1984.
Cada u a ca-seva, sap lo que passa.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Ases», p. 156. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Més sap un ase a ca-seva, que cent savis a casa d'altri

1 font, 1926.
Sinònim: Més saben un missèr i un ase, que un missèr tot sol.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Ase Refr. 52)». Editorial Moll.

Més sap un boig dins câ séua, que un savi en la aliena (o forastera)

1 font, 1905.
Proverbis castellans.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis castellans», p. 211. Stampa Elzeveriana.

Més sap un boig en sa casa que un savi en la dels altres

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Más sabe el loco en su casa que el cuerdo en la ajena.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. M», p. 815. Antoni López, Editor.

Més sap un boig en sa casa, que un sabi en la dels altres

1 font, 1912.
Saber.
Equivalent en italià: Sa più un pazzo in casa che un savio in casa altrui.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 214. Web.

Més sap un tonto a ca seua, que un llest a ca d'un antre

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.

Sab mès el bòtj a casa seva que'l sabi a casa dels altres

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 5 de febrer de 1908, núm. 17», p. 302. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Sab mès lo botj en casa sèva que lo sabi en casa dels altres

1 font, 1839.
Refr. que ensenya que en los negocis propis mès hi entèn aquell á qui interessan, per poc que sapia, que aquell que mirándsels de lluny hi vol donar cullarada sèns conexemènt.
Equivalent en castellà: Mas sabe el loco en su casa que el cuerdo en la agena.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Botj, ja», p. 311. Impremta de Josep Torner.
Refr. que ensenya que en los negocis propis mès hi entèn aquell á qui interessan, per poc que sapia, que aquell que mirándsels de lluny hi vol donar cullarada sèns conexemènt.
Equivalent en francès: Personne ne sait mieux ses affaires, que celui à qui elles appartiennent.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Botj, ja», p. 311. Impremta de Josep Torner.
Refr. que ensenya que en los negocis propis mès hi entèn aquell á qui interessan, per poc que sapia, que aquell que mirándsels de lluny hi vol donar cullarada sèns conexemènt.
Equivalent en italià: Sa meglio i fatti suoi un patto, che un savio quel degli altri.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Botj, ja», p. 311. Impremta de Josep Torner.
Refr. que ensenya que en los negocis propis mès hi entèn aquell á qui interessan, per poc que sapia, que aquell que mirándsels de lluny hi vol donar cullarada sèns conexemènt.
Equivalent en llatí: Plura domi stolidus callet, quam mente sagaci praeditus externa calleat ipse domo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Botj, ja», p. 311. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que en los negocis propis mès sab aquell á qui pertanyen, per poc que ho entènga, que lo qui mirandlos dèsde lluny se fica á judicarlos sèns conexemènt.
Equivalent en castellà: Mas sabe el necio en su casa que el cuerdo en la ajena.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Casa», p. 414. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que en los negocis propis mès sab aquell á qui pertanyen, per poc que ho entènga, que lo qui mirandlos dèsde lluny se fica á judicarlos sèns conexemènt.
Equivalent en francès: Sait mieux un fou ses affaires qu'un savant ceux des autres.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Casa», p. 414. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que en los negocis propis mès sab aquell á qui pertanyen, per poc que ho entènga, que lo qui mirandlos dèsde lluny se fica á judicarlos sèns conexemènt.
Equivalent en italià: Sa meglio il matto i fatti suoi, che il savio quelli d'altrui.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Casa», p. 414. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que en los negocis propis mès sab aquell á qui pertanyen, per poc que ho entènga, que lo qui mirandlos dèsde lluny se fica á judicarlos sèns conexemènt.
Equivalent en llatí: Plura domi stolidus callet, quam mente sagaci.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Casa», p. 414. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que en los negocis propis mès sab aquell á qui pertanyen, per poc que ho entènga, que lo qui mirandlos dèsde lluny se fica á judicarlos sèns conexemènt.
Equivalent en llatí: Praeditus externa calleat ipse domo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Casa», p. 414. Impremta de Josep Torner.

Sab mes un boig a casa se va que un sabi a casa d'unaltre

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/65/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Sab mes un boig a casa seua que un savi en la dels altres

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/80/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Sab mes un boig á casa seua, que un sabi á la casa d'atre

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 300, p. 3 «Refrané comarcá», p. 1. Diario Libertad.

Sab mes un boig á casa seva que un sabi en la dels altres

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 31. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Sap més el boig a casa seua que el savi a casa d'atre

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 221. Manuscrit.

Sap més el boig a casa seua, que el savi a casa d'un altre

1 font, 1992.
Lloc: Tortosa.
Querol i Beltran, M. Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull» «Per boca dels meus pares», p. 241. Servei Local de Català de Tortosa.

Sap més el boig a casa seva que el savi a casa dels altres

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La casa», p. 63. Garsineu Edicions.

Sap més el boig a casa seva que el savi a la casa dels altres

1 font, 2021.
Vol dir que cadascú, dins el seu ambient, té més facilitats d'obrar que no a fora.
Sinònim: A casa seva, cadascú sap on li plou.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «S», p. 108. Edicions de 1984.

Sap més el boig a casa seva, que el savi a casa d'un altre

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 11. Autoedició.

Sap mès èl botg á casa sèva que 'l sabi en casa dels altres

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Mas sabe el necio en su casa que el cuerdo en la agena.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Saber», p. 302.
Equivalent en llatí: Plura domi stolidus callet, quam mente sagaci.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Saber», p. 302.
Equivalent en llatí: Praeditus externa calleat ipse domo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Saber», p. 302.

Sap mes el botg en casa seva que'l sabi en casa dels altres

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Mas sabe el necio en su casa que el cuerdo en la agena.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Botg», p. 104.
Equivalent en llatí: Plura domi stolidus callet, quam mente sagaci.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Botg», p. 104.
Equivalent en llatí: Praeditus externa calleat ipse domo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Botg», p. 104.
Sinònim: V. Botg.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Casa», p. 136.

Sap mes el bovo en sa casa, que el llest en la d'un atre

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «S», p. 132. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Sap més el neci en casa seva que el savi en casa aliena

1 font, 1992.
Sinònim: Sap més un boig a casa seva que un savi en la dels altres.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI, p. 400. Columna Edicions.

Sap més el ruc a casa seva que el savi a casa dels altres

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La ignorància i la ximpleria», p. 83. Pagès Editors.

Sap mes l' boitg en casa seva, que l' sabi en casa dels altres

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Mas sabe el nécio en su casa, que el cuerdo en la agena.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «140», p. 36. Imprenta de Saurí y Compañía.

Sap mes lo boig á casa seua que 'l sabi á casa d'atre

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Sap més lo boig a casa seua que el savi a casa d'altri

1 font, 1989.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 65. Web.

Sap més lo boig a casa seua que el savi a casa d'atre

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «10. La capacitat intel·lectual - 10.1. La saviesa». Web.

Sap més lo boig a casa seua, que lo sabi a la dels altres

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Aforismes castellans», p. 140. Seuba Edicions.

Sap més lo boig a casa seua, que'l sabi a casa d'atri

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. S», p. 166. Impremta Querol, Tortosa.

Sap més lo boig a casa seus, que lo sabi a la dels altres

1 font, 1900.
Font: D'origen castellà, segons A. Bulbena.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Aforismes castellans», p. 107. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Sap més lo boig á casa seva, que lo sabi en les dels altres

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 126. Editorial Rourich.

Sap mes lo boig en casa sèva, que'l savi en casa dels altres

1 font, 1865.
Briz, Francesch Pelayo (1865): Calendari catalá del any 1866, p. 165. Llibretería de Estanislao Ferrando Roca.

Sap mès lo botj en casa sèva que l' sabi en casa dels altres

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Mas sabe el necio en su casa que el cuerdo en la ajena.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 662. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Sap més un ase a ca seva que cent savis a ca d'altri

1 font, 1926.
Sinònim: Sap més un boig a casa seva que un savi a casa d'altri.
Lloc: mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Saber Refr. l)». Editorial Moll.

Sap més un ase a ca-seva, que cent savis a ca d'altri

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol V. Intel·ligència. Sèrie A. Saber. Refranys», p. 90. Hora Nova.

Sap més un beneit a ca seva que un savi a ca ets altres

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. S», p. 192. Consell de Mallorca.

Sap més un boig (o un ase) a ca seva, que un savi a casa d'altri

1 font, 1993.
Significa que cadascú en el seu propi ambient té més facilitats d'obrar que a fora (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «444 Boig», p. 70. Institut Menorquí d'Estudis.

Sap més un boig a ca-seva, que un sabut a ca-d'altri

1 font, 1984.
Cada u a ca-seva, sap com està.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Ciències», p. 176. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Sap més un boig a casa / seva, que un savi a casa / dels altres

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Moralitats», p. 87. Autoedició.

Sap més un boig a casa seua que un savi a casa d'un altre

1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 123. Pagès Editors.

Sap més un boig a casa seua que un savi a casa dels altres

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Casa», p. 70. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Sap més un boig a casa seva que no un savi a la dels altres

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1093. Editorial Selecta-Catalonia.

Sap més un boig a casa seva que un savi a casa d'altres

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Boig», p. 203. Edicions Polígrafa.

Sap més un boig a casa seva que un savi a casa d'altri (o a casa dels altres, o a la dels altres)

1 font, 1999.
Cada família té la manera pròpia de veure les coses i no és prudent judicar les coses de casa dels altres.
Sinònim: Sap més un boig a casa seva que set llevadores | Sap més un boig a casa seva que set bisbes | Sap més un boig a casa seva que set bruixes.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 273. Edicions 62.

Sap més un boig a casa seva que un savi a casa d'un altre

1 font, 2024.
Tfuste (2024): «https://twitter.com/tfuste/status/1758156148216139904». Twitter.

Sap més un boig a casa seva que un savi a casa d'un altri

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Sap més un boig a casa seva que un savi en la dels altres

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1235», p. 281. Columna Edicions.

Sap més un boig a casa seva, / que un savi a la dels altres

1 font, 2014.
Lloc: Baix Empordà.
IESI la Bisbal (2014): IESI la Bisbal «Remeis i saviesa popular - http://www.xtec.cat/ieslabisbal/recull/ref4.htm». Blogger.

Sap més un boig a casa seva, que un savi a casa d'un altre

1 font, 2007.
Lloc: Begues (Baix Llobregat).
Viñas i Pascual, Roser (2007): Rodolins beguetans (L'Eixarmada, 10 — Juliol 2008 —Centre d'Estudis Beguetans) «Selecció de rodolins, recollits per la Sra. Roser Viñas i Pascual, i compilats al mes d'abril del 2007». Centre d'Estudis Beguetans.

Sap més un boig a casa seva, que un savi a casa dels altres

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Escola Municipal de Formació Professional de Flix (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Moralitats», p. 87. Escola Municipal de Formació Professional de Flix.

Sap més un boig a casa seva, que un savi a la casa dels altres

1 font, 2011.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Vida familiar. La llar», p. 176. Institut Francesc Ribalta.

Sap més un boig a seva casa que un savi a la dels altres

1 font, 2011.
El pronom «altres» se sol pronunciar 'atres' o 'atros' en parlar cerdà. El que és habitual o quotidià sempre es coneix més que allò que és aliè.
Dius que ve un nou mestre a estudi? Sí, i què ens ha d'ensenyar? Sap més un boig a seva casa que un savi a la dels atres.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Refranys, adagis i proverbis», p. 564. Edicions Salòria.

Sap més un boig a seva casa que un savi a la dels atres

1 font, 2017.
El que és habitual o quotidià es coneix més que allò que és aliè.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 250. Salvat, S.A. de Ediciones.

Sap mès un boig en sa casa / que un sabi en la dels altres

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quint ramellet. Flors de casa y de taula», p. 95. Imprempta de Carlos Latrobe.

Sap més un boig en sa casa, que un savi en les dels altres

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «S», p. 42. Autoedició.

Sap mes un boitg en casa que un sabi en la dels altres

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «B», p. 8. Manuscrit.

Sap més un burro a casa seva que un savi a casa dels altres

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 222. Llibres de l'Index, S.A.

Sap més un loco a ca-seva que un savi a ca-d'altri

1 font, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Loco, loca Refr. g)». Editorial Moll.

Sap més un neci a casa seva que un savi a les dels altres

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de la casa i la família», p. 55. Seuba Edicions.

Sap més un ruc a casa seua que un savi a casa dels altres

1 font, 2022.
Dit d'una persona que, portant treballant molt de temps en un lloc, sempre en sabrà més que algú que arribi de nou per molt llest/a que sigui. Una dita que ens parla del valor de l'experiència. En particular, denota que en molts aspectes és més important l'experiència que la saviesa.
Lloc: Llavorsí (Pallars Sobirà).
Dites del Pallars (2022): «Dites del Pallars», p. 74. Instagram.

Sap més un tonto en sa casa que un savi en casa d'altre

1 font, 1932.
Sinònim: Cadascú a sa casa sap a on es penja el cresol.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno V (Septiembre-Octubre de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). C», p. 431. Societat Castellonenca de Cultura.