Ves-te'n, Anton, que el que es queda ja es compon

98 recurrències en 67 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:

1. Ai! mor-te, mor-te, Anton, que el qui queda ja es compon (2003, 1 font)

Sinònim: Vés-te'n, Anton, que el que es queda ja es compon.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 33. Pagès Editors.

2. Ai, more-t, more-t, Anton, / que l que queda ja s compon (1907, 1 font)

Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 44. L'Avenç.

3. Ai, mort, mort, Anton! que el qui queda ja es compon (2006, 1 font)

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la mort». Web.

4. Descansa Anton, que el que es queda ja es compon (2008, 2 fonts)

Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

Fa referència a la mort.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

5. Déu te perdó Anton (o vés-te'n Anton) que el qui es queda ja es compon (1935, 1 font)

Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 14. Editorial Selecta-Catalonia.

6. Déu te perdó Anton: que el qui es queda ja es compon (1999, 1 font)

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 539. Edicions 62.

7. Mor, Anton, que el qui es queda ja es compon (1979, 2 fonts)

Sinònim: Vés-te'n, Anton, que el qui es queda ja es compon / el rei és mort, visca el rei.

Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La salut», p. 38. Editorial de Vecchi.

Ningú no és imprescindible.

Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «morir (o no), morir-se (o no), mort, morta», p. 99. Editorial Millà.

8. Mor, Anton, que el qui queda ja es compon (1999, 1 font)

Ningú no és imprescindible.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 548. Edicions 62.

9. Mor, Anton, que qui es queda ja es compon (1985, 1 font)

Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 55. Editorial Joventut.

10. Mor, anton, q el qui es queda ja es compon (2010, 1 font)

Lloc: Girona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

11. Mora't Anton, que el que es queda ja es compon (2010, 1 font)

Lloc: Cellera de Ter (Selva).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

13. More't Anton que el que es queda, ja es compon (2010, 1 font)

Correu / Ministral Boada, Montse (2010). Correu electrònic.

14. More't Anton, que qui es queda ja es compon (1951, 1 font)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1116. Editorial Selecta-Catalonia.

15. More't Ton que el que es queda ja es compon (2010, 1 font)

Lloc: Ribes de Freser (Ripollès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

17. More't, Anton, que qui es queda ja es compon (1935, 1 font)

Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 56. Edicions El Mèdol.

18. More't, Ton, que el que queda ja es compon (2010, 1 font)

Lloc: Barcelona.

Adell, Enric (2010): En mà (company de feina). Font oral.

19. More't, Ton, que el qui es queda ja es compon (2014, 1 font)

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. Els refranys amb noms de persona», p. 266. Llibres de l'Index, S.A..

21. No l'envegis Abdon que el qui es queda ja es compon (1999, 1 font)

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 548. Edicions 62.

22. No l'envegis Abdon, que el qui es queda ja es compon (1935, 1 font)

Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 10. Editorial Selecta-Catalonia.

23. Ves-te'n Anton que el es queda ja es compon (2010, 1 font)

Correu / Borniquel Campbell, Víctor (2010). Correu electrònic.

24. Ves-te'n Anton que el que es queda ja es compon (2010, 1 font)

Lloc: Badalona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

25. Ves-te'n Anton que el qui es queda ja es compòn (2010, 1 font)

Lloc: Baix Camp.

Correu / Gisper, Mònica (2010). Correu electrònic.

26. Ves-te'n Anton que qui es queda ja es compon (2010, 1 font)

Lloc: Sant Climent de Llobregat.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

27. Ves-te'n Anton, / que el qui es queda, / ja es compon (1999, 1 font)

Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 64. Autoedició.

29. Ves-te'n Anton, que el que queda ja es compon (2008, 1 font)

Lloc: Vic (Osona).

Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.

Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «II». Web.

30. Ves-te'n Anton, que el qui es queda ja es compon (2010, 1 font)

Lloc: Sarrià (Barcelona).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

31. Ves-te'n Anton, que qui es queda ja es compon (2010, 1 font)

Lloc: Figueres (Alt Empordà).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

33. Ves-te'n Ton, que el qui 'quede' ja es compon (2016, 1 font)

Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).

Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 99. Edicions Salòria.

34. Ves-te'n anton que el que es queda ja es compon (2010, 1 font)

Correu / Serra, Mariona (2010). Correu electrònic.

35. Ves-te'n, Anton, / que el que es queda ja es compon (1969, 1 font)

Un défunt.

Equivalent en francès: Va-t'en, Antoine, / car celui qui reste s'arrange bien.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Temps, vida i mort / Temps, vie et mort», p. 378. Robert Morel Editeur.

36. Ves-te'n, Anton, que el qui es queda ja es compon (2010, 2 fonts)

Ningú no és imprescindible.

Curs nivell C de català: Apunts curs nivell C català «"Frases fetes"», p. 8. Apunts curs nivell C català.

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

37. Ves-te'n, Anton, que qui's queda ja's compòn (1914, 1 font)

Equivalent en castellà: El anoche se murió, ella hoy casarse quiere; guay de quien muere, ó del que muere | A muertos y á idos, no hay más amigos.

Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. V», p. 840. Antoni López, Editor.

38. Veste'n Anton, que el que es queda ja es compon (2010, 1 font)

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

40. Vesten Anton (1919, 1 font)

Vesten Antòn, que el que es queda ja es compòn, perquè per més falta que fassis en aquest món, molt serà que els que hi deixes no trobin la manera d'anar sortint del pas encara que sigui amb empentes i rodolons i aqui caic, aqui m'aixeco, perquè el que és difícil per no dir impossible, és resoldre el problema d'una vegada i per sempre, per no tenir-hi de pensar més, que anar tirant, menjant i coent, passant i adorant, és la tònica general d'aquesta vida... (cont.).

Nogués, Xavier; Pujols, Francesc (1919): La Catalunya pintoresca «Quedar-se amb un pam de nas». José J. de Olañeta, Editor.

42. Vesten Antòn, que el que es queda ja es compòn (1919, 1 font)

Vesten Antòn, que el que es queda ja es compòn, perquè per més falta que fassis en aquest món, molt serà que els que hi deixes no trobin la manera d'anar sortint del pas encara que sigui amb empentes i rodolons i aqui caic, aqui m'aixeco, perquè el que és difícil per no dir impossible, és resoldre el problema d'una vegada i per sempre, per no tenir-hi de pensar més, que anar tirant, menjant i coent, passant i adorant, és la tònica general d'aquesta vida... (cont.).

Nogués, Xavier; Pujols, Francesc (1919): La Catalunya pintoresca «Quedar-se amb un pam de nas». José J. de Olañeta, Editor.

46. Vesten, vesten, Antón, que 'l que 's queda ya 's compon (1910, 1 font)

Lloc: Tortosa.

Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

47. Vèsten, Anton, que'l que 's queda ja's compon (1883, 1 font)

Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «2. Aforismes referents al amor y al matrimoni», p. 14. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

49. Vés-te'n Anton! que qui es queda ja es compon (1990, 1 font)

Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Fills, llar i amics», p. 106. Museu Arxiu de Sentmenat.

51. Vés-te'n Anton, que el qui es queda es compon (1998, 1 font)

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «II. Les jornades de la vida. La mort», p. 59. Garsineu Edicions.

52. Vés-te'n Anton, que el qui es queda ja es compon (1993, 5 fonts)

Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.

Vol dir que la mort d'un home no sol esser causa de grans dificultats als qui resten vius (D.).

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2815 Vés», p. 378. Institut Menorquí d'Estudis.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 60. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.

Lloc: Solsona.

Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. La mort», p. 178. Institut Francesc Ribalta.

53. Vés-te'n Anton, que el qui queda ja es compon (1935, 2 fonts)

Vol dir que ningú no és imprescindible. S'assembla molt a aquell refrany que diu: "mai moren papes" o altres similars.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.8. Noms personals. Refranys», p. 458. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals «Pròleg», p. 8. Editorial Selecta-Catalonia.

54. Vés-te'n Ramon, que el qui es queda bé es compon! (2014, 1 font)

Fa referència a la rapidesa amb què són oblidats els qui se'n van a l'altre barri.

Lloc: Pallars.

Coll, Pep (2014): El parlar del Pallars «IV. Locucions i frases fetes. 2.Frases fetes. c) Frases fetes invariables», p. 99. Garsineu Edicions.

55. Vés-te'n Ton que el que es queda ja es compon (2010, 1 font)

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

56. Vés-te'n Ton que el que es queda ja es compòn (2010, 1 font)

Lloc: Arbúcies (Selva).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

57. Vés-te'n, Anton (o Ramon), que qui es queda ja es compon (2007, 1 font)

Sinònim: El rei és mort, visca el rei.

Equivalent en castellà: A rey muerto, rey puesto.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «679», p. 199. Garsineu Edicions.

58. Vés-te'n, Anton, que el que es queda ja es compon (1982, 8 fonts)

Sinònim: Ai! mor-te, mor-te, Anton, que el qui queda ja es compon.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 33. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1610», p. 574. Columna Edicions.

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Penedès.

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 164. Museu de Vilafranca.

Sinònim: Ai, muite, muite, Anton, que'l que's queda ja es compon [F: I, 1610] | No l'enveges, Abdon, que qui es queda ja es compon [F: I, 1610] | Déu te perd (sic), Anton, que el que queda ja es compon [F: I, 1610] | El mort al sot i el viu al rebost [F: I, 1610].

Equivalent en castellà: El muerto a la fosada y el vivo a la hogaza. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: De marits i de mullers, cada dia en passen pels carrers. [F: I, 1610] | De qui és això? D'aquell que no ho veu. [F: I, 1610] | Lluny dels ulls, lluny del cor. [F: I, 1610] | El mort a la mortalla i el viu a la taula. [F: I, 1610].

Equivalent en castellà: Váyase el muerto a la sepultura y el vivo a la hogaza. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en castellà: A muertos y a idos no hay amigos. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en castellà: A muertos y a idos no hay más amigos. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en castellà: A muertos y a idos, pocos amigos. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en castellà: Acordarse de alguno como de los muertos. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en llatí: Donec eris felix multos numerabis amicos/ Tempora si fuerint nubila solus eris.

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en castellà: El amigo a la güesa y el vivo a la mesa. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en castellà: Él anoche se murió, ella hoy casarse quiere, guay del que muere. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en castellà: El muerto a la güesa y el vivo a la hogaza. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en castellà: El muerto a la sepultura y el vivo a la hogaza. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en castellà: El muerto al hoyo y el vivo al bollo. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en castellà: El vivo a la mesa y el muerto a la huesa. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en llatí: Functus it ad fossam, vivas panaria quaerit. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en castellà: Hacer de alguna persona el mismo caso que de un muerto. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en anglès: Hors des yeux, hors du coeur. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en francès: Les morts passent et son oubliés. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en francès: Loin des yeux, loin du coeur. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en castellà: Mueran e vivamos. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en castellà: Muérete y verás. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en llatí: Nemoc vel absenti, vel funesto restat amicus. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en castellà: Olvidado como muerto. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en francès: On oublie vite les absents. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en llatí: Quisque sibi consulat. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].

Equivalent en llatí: Viri infortunati procul amici. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Sinònim: Vesten, si te'n vas, Antón, que'l que's queda ja's compon. [F: I, 1610] | Vés-t'en, Anton, que qui's queda ja es compon. [F: I, 1610] | Vés-t'en, Anton, que la que queda ja's compon. [F: I, 1610].

Equivalent en castellà: El muerto a la huesa y el vivo a la hogaza. [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

Ens recorda el cicle ininterromput de la vida i la mort.

Sinònim: Vesten, Anton, que'l que queda ja's compon. [F: I, 1610] | Vésten, Anton, que lo qui roman ja's compón. [F: I, 1610] | Vesten, vesten, Antón, que'l qui's queda ja's compón. [F: I, 1610] |Ay, morte, morte, Anton, que'l qui queda ja's compón. [F: I, 1610].

Equivalent en castellà: Él anoche se murió, ella hoy casarse quiere, ¡guay de quien muere! [F: I, 1610].

Font: [P: VI, 948].

59. Vés-te'n, Anton, que el qui es queda ja es compon (1989, 10 fonts)

Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les edats de la vida. Mort», p. 82. Edicions Tres i Quatre.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 6. Refranys sobre homes i dones. El cos humà i les edats de la vida». Llibres de l'Index, S.A..
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «NEIXER, VIURE, MORIR… LA MORT», p. 15. L'Avui / El Punt Avui.

Significa que ningú no és imprescindible. Resulta fàcil oblidar aquell que ha mort perquè les circumstàncies de l'existència fan que cada u hagi de preocupar-se pel seu compte.

Sinònim: Mor, Anton, que el qui es queda ja es compon / el rei és mort, visca el rei.

Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La salut», p. 38. Editorial de Vecchi.

Malgrat la mort d'un ésser estimat, la vida segueix.

Sinònim: El mort a la terra i el viu a la guerra.

Equivalent en castellà: A rey muerto, rey puesto; El muerto, al hoyo; y el vivo, al bollo.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Anton». Editorial Barcanova.

Lloc: Mollet del Vallès (Vallès Oriental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Vic (Osona).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Pinter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «3. Apèndixs. 3.1 Apèndix I», p. 865. Web.

El diminutiu afegeix un valor afectuós i positiu. Molt utilitzat per a la creació de variants familiars, sempre afectuoses, dels antropònims, generalment dels noms de pila. En trobem tant en noms propis com en malnoms i hagioantropònims.

Pinter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular. 1.1. Classificació morfològica. c) Derivació. Diminutiu», p. 852. Web.

Hi ha, a més a més, alguns casos que no presenten cap tipus de dubte i que tan sols poden ser noms propis.

Pinter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular. 1.2. Classificació per fonts. a) Noms i cognoms», p. 853. Web.

Prescindible.

Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Fets abstractes. Qualitats: (1) respecte a l'adequació», p. 46. Edicions 62.

60. Vés-te'n, Anton, que el qui queda ja es compon (1997, 3 fonts)

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Sinònim: Veg. tb. 691 i 1068.

Equivalent en castellà: A rey muerto, rey puesto.

Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Anton», p. 22. Edicions 62.

Sinònim: Vés-te'n, Ramon, que el qui es queda ja es compon.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 555. Edicions 62.

61. Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon (1977, 1 font)

Equivalent en castellà: Ojos que no ven, corazón que no siente.

Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 233. Editorial Pòrtic.

62. Vés-te'n, Anton, que qui es queda ja es compon (1988, 3 fonts)

Correu / Montserrat (2010). Correu electrònic.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de remeis casolans i consells higienics», p. 75. Editorial Millà.

63. Vés-te'n, Anton, que qui queda ja es compon (2009, 1 font)

Lloc: Penedès.

Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.

64. Vés-te'n, Ramon, que el que es queda ja es compon (1951, 2 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1087. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.

65. Vés-te'n, Ramon, que el qui es queda ja es compon (1935, 2 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 179. Editorial Selecta-Catalonia.

Sinònim: Vés-te'n, Anton, que el qui queda ja es compon.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 555. Edicions 62.

67. Vésten, Anton, que 'l que 's queda no 's compon (1866, 1 font)

Refranys estrafets (o adaptats).

Lo Noy de la Mare (1866): Lo Noy de la mare, núm. 13 (2 de setembre, 1866), p2 «Refrans adobats», p. 2. Revista Lo Noy de la Mare.
Ves-te'n, Anton, que el que es queda ja es compon

Nogués, Xavier (pseudònim 'Babel') (1919): La Catalunya artística «Vesten Antòn»

Un projecte de:

www.dites.cat

Ajudeu-nos a millorar

Formulari de contacte