Paremiologia catalana comparada digital

Ves-te'n, Anton, que el que es queda ja es compon

177 recurrències en 102 variants. Primera citació: 1866.

Vés-te'n, Anton, que el qui es queda ja es compon

11 fonts, 1989.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les edats de la vida. Mort», p. 82. Edicions Tres i Quatre.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 6. Refranys sobre homes i dones. El cos humà i les edats de la vida». Llibres de l'Index, S.A.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «NEIXER, VIURE, MORIR… LA MORT», p. 15. L'Avui / El Punt Avui.
Significa que ningú no és imprescindible. Resulta fàcil oblidar aquell que ha mort perquè les circumstàncies de l'existència fan que cada u hagi de preocupar-se pel seu compte.
Sinònim: Mor, Anton, que el qui es queda ja es compon / el rei és mort, visca el rei.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La salut», p. 38. Editorial de Vecchi.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «Frases fetes», p. 179. Cossetània Edicions.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres familiars i amics», p. 86. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Malgrat la mort d'un ésser estimat, la vida segueix.
Sinònim: El mort a la terra i el viu a la guerra.
Equivalent en castellà: A rey muerto, rey puesto; El muerto, al hoyo; y el vivo, al bollo.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Anton». Editorial Barcanova.
Lloc: Mollet del Vallès (Vallès Oriental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vic (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «3. Apèndixs. 3.1 Apèndix I», p. 865. Web.
El diminutiu afegeix un valor afectuós i positiu. Molt utilitzat per a la creació de variants familiars, sempre afectuoses, dels antropònims, generalment dels noms de pila. En trobem tant en noms propis com en malnoms i hagioantropònims.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular. 1.1. Classificació morfològica. c) Derivació. Diminutiu», p. 852. Web.
Hi ha, a més a més, alguns casos que no presenten cap tipus de dubte i que tan sols poden ser noms propis.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular. 1.2. Classificació per fonts. a) Noms i cognoms», p. 853. Web.
Prescindible.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Fets abstractes. Qualitats: (1) respecte a l'adequació», p. 46. Edicions 62.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. IV. Les edats de la vida. Mort», p. 74. Revue Catalane.

Vés-te'n Anton, que el qui es queda ja es compon

5 fonts, 1993.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Vol dir que la mort d'un home no sol esser causa de grans dificultats als qui resten vius (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2815 Vés», p. 378. Institut Menorquí d'Estudis.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 60. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. La mort», p. 178. Institut Francesc Ribalta.

Vés-te'n, Anton, que el que es queda ja es compon

5 fonts, 1982.
Sinònim: Ai! mor-te, mor-te, Anton, que el qui queda ja es compon.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 33. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1610», p. 574. Columna Edicions.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 164. Museu de Vilafranca.
Sinònim: Ai, muite, muite, Anton, que'l que's queda ja es compon [F: I, 1610] | No l'enveges, Abdon, que qui es queda ja es compon [F: I, 1610] | Déu te perd (sic), Anton, que el que queda ja es compon [F: I, 1610] | El mort al sot i el viu al rebost [F: I, 1610].
Equivalent en castellà: El muerto a la fosada y el vivo a la hogaza. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: De marits i de mullers, cada dia en passen pels carrers. [F: I, 1610] | De qui és això? D'aquell que no ho veu. [F: I, 1610] | Lluny dels ulls, lluny del cor. [F: I, 1610] | El mort a la mortalla i el viu a la taula. [F: I, 1610].
Equivalent en castellà: Váyase el muerto a la sepultura y el vivo a la hogaza. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en anglès: Hors des yeux, hors du coeur. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en castellà: A muertos y a idos no hay amigos. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en castellà: A muertos y a idos no hay más amigos. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en castellà: A muertos y a idos, pocos amigos. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en castellà: Acordarse de alguno como de los muertos. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en castellà: El amigo a la güesa y el vivo a la mesa. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en castellà: Él anoche se murió, ella hoy casarse quiere, guay del que muere. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en castellà: El muerto a la güesa y el vivo a la hogaza. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en castellà: El muerto a la sepultura y el vivo a la hogaza. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en castellà: El muerto al hoyo y el vivo al bollo. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en castellà: El vivo a la mesa y el muerto a la huesa. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en castellà: Hacer de alguna persona el mismo caso que de un muerto. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en castellà: Mueran e vivamos. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en castellà: Muérete y verás. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en castellà: Olvidado como muerto. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en francès: Les morts passent et son oubliés. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en francès: Loin des yeux, loin du coeur. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en francès: On oublie vite les absents. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en llatí: Donec eris felix multos numerabis amicos/ Tempora si fuerint nubila solus eris.
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en llatí: Functus it ad fossam, vivas panaria quaerit. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en llatí: Nemoc vel absenti, vel funesto restat amicus. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en llatí: Quisque sibi consulat. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents. [F: I, 1610] | Els que es queden, tots s'arreglen. [F: I, 1610].
Equivalent en llatí: Viri infortunati procul amici. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Ens recorda el cicle ininterromput de la vida i la mort.
Sinònim: Vesten, Anton, que'l que queda ja's compon. [F: I, 1610] | Vésten, Anton, que lo qui roman ja's compón. [F: I, 1610] | Vesten, vesten, Antón, que'l qui's queda ja's compón. [F: I, 1610] |Ay, morte, morte, Anton, que'l qui queda ja's compón. [F: I, 1610].
Equivalent en castellà: Él anoche se murió, ella hoy casarse quiere, ¡guay de quien muere! [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Sinònim: Vesten, si te'n vas, Antón, que'l que's queda ja's compon. [F: I, 1610] | Vés-t'en, Anton, que qui's queda ja es compon. [F: I, 1610] | Vés-t'en, Anton, que la que queda ja's compon. [F: I, 1610].
Equivalent en castellà: El muerto a la huesa y el vivo a la hogaza. [F: I, 1610].
Font: [P: VI, 948].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 168. Web.
Continuïtat / Mudança.
Font: [F: A, 1610].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 180. Web.
Memòria / Oblit.
Font: [F: A, 1610].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 184. Web.
Presència / Absència.
Font: [F: A, 1610].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 185. Web.

Ves-te'n Anton, que el que es queda ja es compon

4 fonts, 2010.
Bay, Mariona (2018): «https://twitter.com/marionabay/status/1049277715784851456». Twitter.
Lloc: Granollers (Vallès Oriental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Ribera, Julianna (2018): «https://twitter.com/julianaseu/status/1049342107436109826». Twitter.
Equivalent en castellà: A rey muerto, rey puesto.
Ureña Reguart, Sílvia (2013): Sal Oberta «Dites i expressions». Blogger.

Ves-te'n, Anton, que el qui es queda ja es compon

4 fonts, 1993.
Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi (2018): Fins aquí hem arribat. Què fem i com celebrem el darrer adéu «La literatura de la mort. Paremiologia de la mort. Dites, refranys i frases fetes. Realistes», p. 45. Edicions Morera.
Realistes. De: Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi.
Font: Fins aquí hem arribat (Ed. Morera, Barcelona, 2018).
Catorze (2021): Catorze «Tast editorial. Fins aquí hem arribat - https://www.catorze.cat/biblioteca/fins-aqui-hem-arribat-94223/». Web.
Ningú no és imprescindible.
Curs nivell C de català (1993): «Frases fetes», p. 8. Apunts curs nivell C català.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Vés-te'n, Anton, que el qui queda ja es compon

4 fonts, 1997.
Dita que expressa que ningú és imprescindible (fins i tot en cas de mort).
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Quedar(-se)», p. 386. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Sinònim: Veg. tb. 691 i 1068.
Equivalent en castellà: A rey muerto, rey puesto.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Anton», p. 22. Edicions 62.
Sinònim: Vés-te'n, Ramon, que el qui es queda ja es compon.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 555. Edicions 62.

Descansa Anton, que el que es queda ja es compon

3 fonts, 2003.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Fa referència a la mort.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 39. Revista L'Estel.

Mor, Anton, que qui es queda ja es compon

3 fonts, 1985.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 55. Editorial Joventut.
Compondre's = apanyar-se. Humorísticament s'utilitza en algun cas de defunció com dient-li al difunt que no patisca pels vius, que ells ja s'apanyaran pel compte que els té.
Equivalent en castellà: Connex: Siete vidas tiene el gato, y la mujer, tres o cuatro.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 316. Web.

Vés-te'n, Anton, que qui es queda ja es compon

3 fonts, 1988.
Correu / Montserrat (2010). Correu electrònic.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de remeis casolans i consells higienics», p. 75. Editorial Millà.

Mor, Anton, que el qui es queda ja es compon

2 fonts, 1979.
Sinònim: Vés-te'n, Anton, que el qui es queda ja es compon / el rei és mort, visca el rei.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La salut», p. 38. Editorial de Vecchi.
Ningú no és imprescindible.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «morir (o no), morir-se (o no), mort, morta», p. 99. Editorial Millà.

More't, Anton, que el que queda ja es compon

2 fonts, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «M», p. 31. Autoedició.
En aquest món ningú no és imprescindible.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. XIII. Referències diverses. Els refranys amb noms de persona», p. 65. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Ves-te'n Anton que el que es queda ja es compon

2 fonts, 2010.
Refranys catalans poc coneguts.
Caliquenyo (2022): «https://twitter.com/caliquenyo69/status/1486760640295452675». Twitter.
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Ves-te'n Anton, que el que queda ja es compon

2 fonts, 2007.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 30 - Dites i Refranys a la vora del foc (II) - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-vora-del-foc-maria-del-carme-mestre-c1076». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «II». Web.

Vés-te'n Anton, que el qui queda ja es compon

2 fonts, 1935.
Vol dir que ningú no és imprescindible. S'assembla molt a aquell refrany que diu: "mai moren papes" o altres similars.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.8. Noms personals. Refranys», p. 458. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals «Pròleg», p. 8. Editorial Selecta-Catalonia.

Ves-te'n Anton, que qui es queda ja es compon

2 fonts, 2010.
Dita amb la que es vol indicar que no hi ha ningú imprescindible, o bé que no et preocupis pels que queden.
Fran (2010): Foro de Literaturas románicas «Refranys, frases fetes i modismes populars de la llengua catalana - https://literaturasromanicas.foroactivo.com/t293-refranys-frases-fetes-i-modismes-populars-de-la-llengua-catalana». Web.
Lloc: Figueres (Alt Empordà).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon

2 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Ojos que no ven, corazón que no siente.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 233. Editorial Pòrtic.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Ves-te'n, Anton, que qui es queda ja es compon

2 fonts, 2022.
Fa referència a la mort. Indica que no hi ha ningú imprescindible. Que no et preocupis pels que es queden.
Lloc: Cambrils.
Mestres Ventura, Fina (2022): «https://twitter.com/MestresFina/status/1555320007697080322». Twitter.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. V», p. 45. Amics de Tous.

Vés-te'n, Ramon, que el que es queda ja es compon

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1087. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.

Vés-te'n, Ramon, que el qui es queda ja es compon

2 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 179. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Vés-te'n, Anton, que el qui queda ja es compon.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 555. Edicions 62.

Ai, more-t, more-t, Anton, / que l que queda ja s compon

1 font, 1907.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 44. L'Avenç.

Ai, mort, mort, Anton! que el qui queda ja es compon

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la mort». Web.

Ai! mor-te, mor-te, Anton, que el qui queda ja es compon

1 font, 2003.
Sinònim: Vés-te'n, Anton, que el que es queda ja es compon.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 33. Pagès Editors.

Déu te perdó Anton (o vés-te'n Anton) que el qui es queda ja es compon

1 font, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 14. Editorial Selecta-Catalonia.

Déu te perdó Anton: que el qui es queda ja es compon

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 539. Edicions 62.

Dorm, Anton, que el qui es queda ja es compon

1 font, 2010.
Lloc: Reus (Baix Camp).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Marxa, Anton, que qui es queda ja es compon

1 font, 2010.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Mor Anton, que el qui es queda ja es compon

1 font, 2022.
De: Lladó Coll, Maria Teresa.
Lloc: Salt (Gironès).
Vivern Lladó, Daniel; Vivern Lladó, Montserrat (2022): Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. LXIII, 2022, p. 471-500 ««Recull de parèmies d'ús habitual en una família saltenca». Ironies», p. 493. Institut d'Estudis Gironins.

Mor-te, mor-te, Anton, que el qui queda ja es compon

1 font, 1926.
Significa que són de plànyer els qui moren i no els qui resten vius, que ja s'enginyaran a defensar-se.
Sinònim: Desgraciat del qui es mor, que els qui queden ells s'apanyen.
Lloc: or., occ.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Morir Refr. m)». Editorial Moll.

Mor, Anton, q el qui es queda ja es compon

1 font, 2010.
Lloc: Girona (Gironès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Mor, Anton, que el qui queda ja es compon

1 font, 1999.
Ningú no és imprescindible.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 548. Edicions 62.

Mora't Anton, que el que es queda ja es compon

1 font, 2010.
Lloc: Cellera de Ter (Selva).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Mora't Anton, que el que es queda, ja es compon

1 font, 2013.
Excepcionalment, hem trobat qui la diu amb el referent local del Tonet de les Bitlles.
Sinònim: Ves-te'n Anton, que el que es queda, ja es compon.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «T. Calaix del sastre Mec», p. 77. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Morat Antón que ¡l que 's queda ja 's compon

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/29/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Morat Antón que el que es queda ja es compon

1 font, 2009.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «II. Constatacions i sentències», p. 19. Autoedició.

Morat Antón, que el que és queda ja es compon

1 font, 2009.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «IV. Virtuts, defectes, i molt boca-orella», p. 41. Autoedició.

More't Anton que el que es queda, ja es compon

1 font, 2010.
Correu / Ministral Boada, Montse (2010). Correu electrònic.

More't Anton, que el que es queda ja es compon

1 font, 1984.
Lloc: El Port de la Selva (Alt Empordà).
Mallol i Oriol, Josep (1984): Reculls (Dels nostres vells) «Un xic de tot», p. 57. Autoedició.

More't Antón, que el que queda ja es compon

1 font, 2012.
Dels que es casen per segona vegada.
Sinònim: La primera pastora, la segona senyora!
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. De la família», p. 80. Brau Edicions.

More't Anton, que qui es queda ja es compon

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1116. Editorial Selecta-Catalonia.

More't i mor'e, Anton, / que el qui es queda ja es compon

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Morir», p. 227. Edicions Polígrafa.

More't Ton que el que es queda ja es compon

1 font, 2010.
Lloc: Ribes de Freser (Ripollès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

More't, Anton, que qui es queda ja es compon

1 font, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 56. Edicions El Mèdol.

More't, Ton, que el que queda ja es compon

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Adell, Enric (2010): En mà (company de feina). Font oral.

More't, Ton, que el qui es queda ja es compon

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. Els refranys amb noms de persona», p. 266. Llibres de l'Index, S.A.

More't, Ton, que el qui queda ja es compon

1 font, 2021.
Lloc: Empordà.
Salvatella, Josep M (2021): Emporda.info «Mar d'amunt. Refranys, dites i frases fetes - https://www.emporda.info/opinio/2021/06/13/refranys-dites-i-frases-fetes-52723436.html». Web.

Mori l'Anton, que el que es queda ja es compon

1 font, 2021.
Equivalent en castellà: Por lo que me queda en el convento, me cago dentro.
Mara (2021): «https://twitter.com/Mara82636273/status/1357090822706126849». Twitter.

Mort Anton, que el queda ja es compon

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

No l'enveges Abdón, que qui es queda ya es compòn

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «N», p. 187. Editorial Arte y Letras.

No l'envegis Abdon que el qui es queda ja es compon

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 548. Edicions 62.

No l'envegis Abdon, que el qui es queda ja es compon

1 font, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 10. Editorial Selecta-Catalonia.

Vés-te Anton, que el que quede ja es compon

1 font, 1995.
Font: ME.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «les relacions interpersonals», p. 55. Instituto de Estudios Turolenses.

Vés-te-n, Anton, que lo qui roman ja-s compon

1 font, 1915.
Sinònim: Vídua bella i rica, ab un ull plora i ab l'altre repica.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Viduitat - Vellesa», p. 32. Impremta Catalònia.

Ves-te'n Anton que el es queda ja es compon

1 font, 2010.
Correu / Borniquel Campbell, Víctor (2010). Correu electrònic.

Ves-te'n anton que el que es queda ja es compon

1 font, 2010.
Correu / Serra, Mariona (2010). Correu electrònic.

Vés-te'n Anton que el que es queda ja es compon

1 font, 2024.
Quan algú es mort , la parella de seguida refà la vida, troba parella.
Lloc: Sant Ramon.
L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs (2024): L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs «Llista de mots i expressions de la Segarra històrica - https://mots.efes.cat/llistat/totes». Web.

Ves-te'n Anton que el qui es queda ja es compòn

1 font, 2010.
Lloc: Baix Camp.
Correu / Gisper, Mònica (2010). Correu electrònic.

Ves-te'n Anton que el qui es queda ja es compon

1 font, 2002.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagès, Domènec (2002): A Tivissa canten missa… «Adagis i frases fetes», p. 143. Cossetània Edicions.

Vés-te'n Anton que qui es queda ja es compon

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «12. Com la processó de mata…», p. 126. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Ves-te'n Anton que qui es queda ja es compon

1 font, 2010.
Lloc: Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Ves-te'n Anton, / que el qui es queda, / ja es compon

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 64. Autoedició.

Ves-te'n Anton, que el que es queda / ja es compon

1 font, 2008.
Muntañola, Joaquim (2008): Dites populars catalanes. Caixa d'Estalvis I Pensions de Barcelona, "La Caixa".

Vés-te'n Anton, que el que es queda ja es compon

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de la casa i la família», p. 44. Seuba Edicions.

Vés-te'n Anton, que el que queda ja es compon

1 font, 2000.
No hi ha ningú imprescindible. Hom l'aplica sobretot als vidus o vídues que es tornen a casar.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. V», p. 113. Ajuntament de l'Escala.

Vés-te'n Anton, que el qui es queda es compon

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «II. Les jornades de la vida. La mort», p. 59. Garsineu Edicions.

Ves-te'n Antón, que el qui es queda ja es compon

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dites». Web.

Ves-te'n Anton, que el qui es queda ja es compon

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Sarrià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Vés-te'n Anton! que qui es queda ja es compon

1 font, 1990.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Fills, llar i amics», p. 106. Museu Arxiu de Sentmenat.

Vés-te'n Anton… que el que es queda ja es compon

1 font, 2022.
Figueras, Anna (2022): «https://twitter.com/AnnaFigueras14/status/1585573544863350785». Twitter.

Vés-te'n Ramon, que el qui es queda bé es compon!

1 font, 2014.
Fa referència a la rapidesa amb què són oblidats els qui se'n van a l'altre barri.
Lloc: Pallars.
Coll, Pep (2014): El parlar del Pallars «IV. Locucions i frases fetes. 2.Frases fetes. c) Frases fetes invariables», p. 99. Garsineu Edicions.

Vés-te'n Ton que el que es queda ja es compòn

1 font, 2010.
Lloc: Arbúcies (Selva).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Vés-te'n Ton que el que es queda ja es compon

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Ves-te'n Ton, que el que es queda ja es compon

1 font, 2004.
Equivalent en castellà: El muerto al hoyo y el vivo al bollo.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Introducció», p. 13. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Ves-te'n Ton, que el qui 'quede' ja es compon

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 99. Edicions Salòria.

Ves-te'n Ton, que qui es queda ja es compon

1 font, 2019.
Equivalent en castellà: El muerto al hoyo y el vivo al bollo.
Lo deu (2019): «¿Sabéis algún dicho/refrán/frase hecha en catalán que no tenga equivalente en castellano? - https://twitter.com/lo_deu/status/1080928463182278656». Twitter.

Vés-te'n Ton, que qui queda bé es compon

1 font, 2008.
Ja la saps aquella dita, no? "Vés-te'n Ton, que qui queda bé es compon"
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol XI. Poca feina es pot fer», p. 175. Editorial Fonoll.

Vés-te'n, Anton (o Ramon), que qui es queda ja es compon

1 font, 2007.
Sinònim: El rei és mort, visca el rei.
Equivalent en castellà: A rey muerto, rey puesto.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «679», p. 199. Garsineu Edicions.

Vés-te'n, Anton, / que el que es queda ja es compon

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 29. Autoedició.

Ves-te'n, Anton, / que el que es queda ja es compon

1 font, 1969.
Un défunt.
Equivalent en francès: Va-t'en, Antoine, / car celui qui reste s'arrange bien.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Temps, vida i mort / Temps, vie et mort», p. 378. Robert Morel Editeur.

Ves-te'n, Anton, que el que es queda ja es compon

1 font, 1926.
Vol dir que la mort d'un home no sol esser causa de grans dificultats als que resten vius.
Lloc: Manresa, Barc., Tarr.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Compondre Refr. b)». Editorial Moll.

Ves-te'n, Anton, que el que queda ja es compon

1 font, 2012.
És molt freqüent que tinguin rima, és a dir, que vagin en vers.
Vallverdú, Josep (2012): El món dels refranys, p. 1. Universitat de Lleida.

Ves-te'n, Anton, que el qui queda ja es compon

1 font, 1926.
Significa que encara que una persona es mori o se'n vagi definitivament, és fàcil de substituir.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Quedar Refr. b)». Editorial Moll.

Vés-te'n, Anton, que qui queda ja es compon

1 font, 2009.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.

Ves-te'n, Anton, que qui's queda ja's compòn

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: El anoche se murió, ella hoy casarse quiere; guay de quien muere, ó del que muere | A muertos y á idos, no hay más amigos.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. V», p. 840. Antoni López, Editor.

Vés-te'n, vés-te'n, Anton, que el que es queda ja es compon

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «4. Les edats de la vida - 4.6. Mort». Web.

Veste'n Anton, que el que es queda ja es compon

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Véste'n Antòn, que el que es queda ja es compòn

1 font, 1961.
Ja s'arreglarà.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «V», p. 87. Autoedició.

Veste'n Anton, que el qui queda ja es compon

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Veste'n Ramón, que el qui es queda ja es compon

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Veste'n veste'n Anton, / que la que queda ja es compon

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 234. Edicions Polígrafa.

Veste'n, Abdon, que es qui queda se compon

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. V», p. 201. Consell de Mallorca.

Vesten Anton

1 font, 1919.
Vesten Antòn, que el que es queda ja es compòn, perquè per més falta que fassis en aquest món, molt serà que els que hi deixes no trobin la manera d'anar sortint del pas encara que sigui amb empentes i rodolons i aqui caic, aqui m'aixeco, perquè el que és difícil per no dir impossible, és resoldre el problema d'una vegada i per sempre, per no tenir-hi de pensar més, que anar tirant, menjant i coent, passant i adorant, és la tònica general d'aquesta vida… (cont.).
Nogués, Xavier; Pujols, Francesc (1919): La Catalunya pintoresca «Quedar-se amb un pam de nas». José J. de Olañeta, Editor.

Vesten Antón / que'l que's queda ja's compont

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/79/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Vesten Antòn que'l qui 's queda ja's compòn

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de novembre de 1908, núm. 24», p. 100. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Vesten Antòn, que el que es queda ja es compòn

1 font, 1919.
Vesten Antòn, que el que es queda ja es compòn, perquè per més falta que fassis en aquest món, molt serà que els que hi deixes no trobin la manera d'anar sortint del pas encara que sigui amb empentes i rodolons i aqui caic, aqui m'aixeco, perquè el que és difícil per no dir impossible, és resoldre el problema d'una vegada i per sempre, per no tenir-hi de pensar més, que anar tirant, menjant i coent, passant i adorant, és la tònica general d'aquesta vida… (cont.).
Nogués, Xavier; Pujols, Francesc (1919): La Catalunya pintoresca «Quedar-se amb un pam de nas». José J. de Olañeta, Editor.

Vesten Antòn, que'l que's queda ja's compón…

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. V», p. 167. Impremta Querol, Tortosa.

Vesten Anton, que'l qui's queda, ja's compon

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 146. Editorial Rourich.

Vesten, Antòn, que 'l que 's queda ja 's compòn

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Muérete, y verás.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 236. Imp. de J. Horta.

Vésten, Anton, que 'l que 's queda no 's compon

1 font, 1866.
Refranys estrafets (o adaptats).
Lo Noy de la Mare (1866): Lo Noy de la mare, núm. 13 (2 de setembre, 1866), p2 «Refrans adobats», p. 2. Revista Lo Noy de la Mare.

Vèsten, Anton, que'l que 's queda ja's compon

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «2. Aforismes referents al amor y al matrimoni», p. 14. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Vesten, Anton; que'l que's queda, ja 's compon

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 462. Centre Excursionista de Catalunya.

Vesten, vesten Anton, que'l que's queda ja's compont

1 font, 1915.
De: Moragas i Rodes, Fidel de (1917-18).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0075 «Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435140304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Vesten, vesten, Antón, que 'l que 's queda ya 's compon

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.