Que esteu a la lluna de València?
Sinònim: Baixar de l'hort.
A la lluna de València
135 recurrències en 45 variants. Primera citació: 1736.
Estar a la lluna de València
26 fonts, 1978.
Badar, estar distret o enbadalit, no parar atenció al que hom ha de fer o se li diu que ha de fer. En un origen indicava el fet d'haver de dormir al ras (sota la lluna) per haver arribat després que tanquessin les portes de la muralla.
«Ia» to «vai» dir que havien avançat dues hores el ball, però que sempre estàs a la lluna de València, quan hi has anat «ia» tocaven l'última cançó.
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Figuradament Estar molt distret.
Sinònim: Estar a la lluna.
Estar molt distret.
Quan li parlen sempre sembla que estigui a la lluna de València.
Sinònim: Estar a la lluna, estar al cel de les oques, estar als núvols, pensar en les musaranyes, no saber quin dia menja pa, ésser un pregadéu de rostoll, tenir el cap a la lluna.
Segons tenim entès, fa molts anys a València, quan la ciutat estava emmurallada, qui arribava més tard de la posta de sol, es trobava les muralles tancades i ja no podia entrar a la ciutat, per tant, es quedava al ras, sota la lluna de València, i s'hi quedava per haver badat…
Un altre apunta que fora de les muralles de València hi havia un banc en forma de ferradura on passaven la nit els que havien arribat a la ciutat quan les portes de les muralles ja eren tancades.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Es diu de la persona que està distreta o despistada, també del que espera algú i aquest no acaba d'arribar. Luján, citant diversos autors, diu que l'expressió pot provenir del nom «lluna» que és dóna a València a les places semicirculars, o prenent la forma aragonesa de dir «llunes» als patis interiors, on s'esperaven les cites.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Font: Cuento de cuentoLuján, Néstors.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Hi ha dues versions de l'origen d'aquesta expressió popular: l'una fa referència a un hostal de València anomenat Lluna i l'altra diu que hi havia un hostal de molta anomenada que gairebé sempre estava ple i la gent s'havia d'esperar, fins que l'obrien, en una plaça del costat, en forma de mitja lluna.
Estar absent, trobar-se en un altre món. En català no normatiu: estar empanat. […] Hi ha un fotimer de teories sobre l'origen d'aquesta expressió. Alguns creuen que la lluna fa referència al nom d'un hostal on s'havia de quedar la gent quan arribava a València i les portes de la ciutat ja eren tancades. Altres ho atribueixen a la forma del golf de València, on algunes naus naufragaven i, per tant, també s'hi quedaven. Per tant, qui es queda o qui bada, es diu que està a la lluna de València!
Sinònim: Estar empanat.
Ignorar.
Font: VT.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Sinònim: Veg. Quedar-se a l'escapça 3.
Equivalent en castellà: Estar en la luna de Valencia.
Lloc: Vinaròs.
Lloc: Amposta (Montsià).
Estar al limbe.
Lloc: Amposta.
Lloc: Alcanar.
Quedar-se al ras; estar molt distret.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Badar.
Encantament.
Badar, encantament. Constatació de fets o d'estats.
Quedar-se a la lluna de València
24 fonts, 1930.
De pobles si que en trobem una quantitat més respectable. València era una ciutat amurallada i, a determinada hora de cara a la nit, es tancaven les portes. Així que si algú es despistava ja sabia on passava tota la nit.
Lloc: Alcoi.
Aplicat a algú que veu fallats els seus propòsits, desballestat un projecte, perduda una esperança, prometedora d'alguna cosa ansiosament esperada. Es donen dues diferents versions de l'origen d'aquesta dita popular. Segons la primera, quan el regne de Val'encia fou conquerit pel gran rei En Jaume, la morisma es va reunir en una platja propera a la ciutat, la qual té la forma de mitja lluna, coneguda, popularment, per La lluna… (segueix a l'original).
Hom també diu que la tal lluna no era un hostal, sinó una plaça en forma de mitja lluna que hi havia davant del portal dels Serrans, on havien de romandre al ras en espera que obrissin els portals els qui arribaven a la ciutat quan els portals eren tancats.
Defraudar-se un projecte, no assolir un desig, no obtenir una cosa esperada. Li són atribuïts diferents orígens. Vora la ciutat de València hi ha una platja en forma de mitja lluna, coneguda popularment per la «lluna». Quan la conquesta de la ciutat pel rei Jaume els sarraïns fugitius es concentraren en aquesta platja i d'allí embarcaren cap a l'Àfrica. Les naus de què disposaven no bastaren per a embarcar a tothom, i en quedaren una gran part en espera del retorn de les naus en un segon viatge… (seg.).
També s'ha dit que aqueixa lluna és el golf de València o de Sant Vicenç, que té forma de mitja lluna, que antigament era així anomenat, on la navegació és difícil i hi «quedaven» moltes naus. La dita és coneguda per tota la Mediterrània i és molt possible que tingui origen mariner.
Hom també diu que part de fora de les muralles de València hi havia un hostal anomenat la Lluna, on s'havien de quedar a pernoctar els qui arribaven a la ciutat quan els portals ja eren tancats.
Defraudar-se un projecte, no assolir un desig, no obtenir una cosa esperada. Li són atribuïts diferents orígens: platja de la Lluna, prop de València, hostal de la Lluna; també se li diu al golf de València o de sant Vicenç, perquè hi quedaven ancorades moltes naus, perquè era de navegació difícil.
No estar atent.
Lloc: País Valencià.
Quedar-se sense obtenir allò que s'esperava o sense conservar allò que posseïa.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
No obtenir alguna cosa desitjada, fallir un projecte.
No poder realitzar una cosa desitjada. A la ciutat de València. a una hora determinada, tancaven les portes de la muralla que l'envoltava i els que fein tard s'havien de quedar a dormir al ras. és a dir: «a la lluna de València».
Quedar en l'aire.
Lloc: Cat., Bal., Val.
En referència a l'espera que els moriscs feren en les platges de València.
[…] devém así aplicarla al golf perillosísim de la nòstra mar, qual recolse estraordinariament tancat entre Cullera y almenara, forma la típica mitja lluna d'estes plages, tan temibles pera els mariners per los seus molts banchs d'arena.
Font: Martí y Gadea 1906:134.
Antigament al port de València es tancava amb cadenes per les nits, tots aquells vaixells que arribaven quan estava tancat es quedaven fora contemplant la lluna, també es diu que eren les portes de València les que quedaven tancades. Vore frustrat un desig o una esperança.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Frustrar-se un desig o una esperança.
Font: PR, CL, CR, FX, ME, MR, N, VR, VT.
Es produeix quan les aspiracions no es realitzen.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
No entendre res.
N'hi ha diverses explicacions. El viatger Henry Cokc, que visità València l'any 1585, conta que «Amb nosaltres entraren també en la ciutat alguns rerassagats, els quals com que havien arribat a la muralla la nit anterior, quan les portes n'estaven ja tancades perquè era després del toc d'oració, l'hagueren de passar a fora, dormint damunt uns pedrissos que formen un semicercle o mitja-lluna de bancs de pedra, el qual la sàtira festiva del poble anomena 'la lluna de València». De: Cock, Henry.
Aquesta dita geogràfica apareix replegada en la divuitesca «Rondalla de rondalles», de Lluís Galiana. De: Galiana, Lluís.
Com vosté prosseguixca en eixa rufla i no es deixe de fer la contumàcia, bé sé jo que no farà més que tirar-se terra als ulls i al cap, i a la fi, res traurà a carregador i es quedarà a la lluna de València. Com si ho vera!
Font: Rondalla de Rondalles.
Menys fonamentada sembla una altra explicació adduïda per Almela i Vives, segons la qual uns moriscos que, quan foren expulsats l'any 1609, no pogueren embarcar en el termini de tres dies atorgat pel virrei, van ser morts pels soldats, de nit, en la platja de València, a la llum de la lluna. Hi ha una altra explicació marinera que serà comentada a CL, II, 212. De: Almela i Vives.
Lloc: Calella.
La gent de mar atribueix l'origen de la dita al fet de perdre la nau o fins i tot ofegar-se a les costes valencianes. Sembla que antigament es coneixia aquesta costa, per la seva forma de C, amb el nom de lluna. També hi ha qui atribueix l'origen de la dita als sarraïns abandonats a la platja…
No aconseguir un desig, no obtindre una cosa esperada, quedarse prop d'una meta marcada (més detalls a l'original).
Quedar a la lluna de València
7 fonts, 1996.
Quedar-se sense obtenir allò que s'esperava o sense conservar allò que ja es posseïa.
Lloc: Illes Balears.
La meva àvia quan una noia anava molt curta deia: aquesta nena ensenya Poblet i Santes Creus…
Frustrar-se un desig o una esperança.
A última hora ens han dit que no faríem el viatge i ens hem quedat a la lluna de València.
Sinònim: Quedar amb un pam de nas, quedar a l'escapça.
Font: R-M.
Frustrar-se un desig o una esperança.
Es va suspendre la representació i ens vàrem quedar a la lluna de València, ben decebuts de no poder veure l'espectacle.
Sinònim: Quedar amb un pam de nas, quedar a l'escapça.
Font: R-M.
Frustrar-se un desig o una esperança. No entendre alguna cosa.
Tots esperàvem anar a veure l'espectacle anunciat, però per raons econòmiques no es va poder realitzar i vam quedar a la lluna de València.
Lloc: Vic (Osona).
No entendre quelcom.
Sinònim: Quedar a l'escapça, quedar a les fosques, quedar in albis, quedar en blanc.
Frustrar-se un desig o una esperança.
Sinònim: Quedar frustrat, quedar defraudat, quedar desil·lusionat, quedar amb un pam de nas.
Desil·lusionar-se.
A la lluna de València
6 fonts, 1932.
Lloc: Mallorca.
Quedar-se sense res.
Lloc: País Valencià.
En la història de la paremiologia catalana, el recull de Ros té importància perquè, a més d'una destacada influència posterior, com veurem més avall, s'hi troba la primera documentació coneguda de bastants unitats fraseològiques.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
A més a més podia haver maleït el seu parent, confessor i agent, sant Vicent Ferrer, que l'abandonà al mateix temps, després d'haver deixat per ell els catalans a la lluna de València i de Peníscola.
Però el noi, en aquells moments, tenia un peu a terra i l'altre a la lluna de València.
Lloc: Garrigues.
Tenir el cap a la lluna de València
4 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Estar muy distraído.
Sinònim: Buscar el jou (o el sac) i portar-lo a l'esquena | Estar (o quedar-se) en orsai (o en fora de joc) | Estar enxutat | No saber quin dia menja pa | Venir de l'hort (o d'Arbeca) | Quedar en blanc.
Equivalent en castellà: Pensar en las musarañas | Estar en la inopia (o en la higuera) | Estar en Babia | Quedarse en blanco.
Això no vol pas dir que tinguem el cap a can Pistraus o a la lluna de València; tot el contrari, denota que tenim una gran sensibilitat per la llengua i que ens toca molt el voraviu tota aquella gent a qui els importa un rave la diversitat lingüística.
Sinònim: Veg. Tenir el cap a tres quarts de quinze.
Equivalent en castellà: Estar en la luna de Valencia.
Està a la lluna de València
3 fonts, 2012.
Aquells que no se'n recorden de les coses o que no saben mai de què els parles, i dels que no els convé ni saber ni recordar… Del despistat despistat.
Sinònim: Està als llimbs.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Lloc: Salt (Gironès).
En dicho refrán, hay diversas alusiones. En general significa estar anonadado o despistado del momento en que se vive. Pero, si hay una versión con significado climático. Entre las costas africanas y las costas del levante español y Baleares, la navegación más idónea se produce de noche y con la luna llena. Los navegantes de Valencia, antes de partir de travesía, con la intención de llegar a buen puerto, deberían esperaban días observando la costa. De: Fuster.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Quedarse á la lluna de Valencia
3 fonts, 1805.
F. met.
Equivalent en castellà: Quedarse al son de buenas noches.
F. met.
Equivalent en llatí: Spe frustrari.
Sinònim: Quedarse mocat.
Equivalent en castellà: Quedarse al son de buenas noches.
Sinònim: Quedarse mocat.
Equivalent en llatí: Inani spe decipi.
Fr. fam. Frustrárseli á algú las esperansas de lo que desitjaba ó pretenia.
Equivalent en castellà: Quedarse á la luna de Valencia.
Fr. fam. Frustrárseli á algú las esperansas de lo que desitjaba ó pretenia.
Equivalent en francès: Échouer dans ses prétensions.
Fr. fam. Frustrárseli á algú las esperansas de lo que desitjaba ó pretenia.
Equivalent en italià: Restar con un palmo di naso.
Fr. fam. Frustrárseli á algú las esperansas de lo que desitjaba ó pretenia.
Equivalent en llatí: Spe decipi.
Tindre el cap en la lluna de València
3 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Deixar algú a la lluna de València
2 fonts, 1978.
La lluna de València
2 fonts, 1918.
Solem referir-nos a la setmana dels tres dijous amb la mateixa impotència de qui busca una agulla en un paller, i el repte inassolible de qui ha de fer-se amb la lluna en un cove, i si aquesta és la de València millor que millor.
De: Negre i Balet, Raimond.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
S'ha quedat a la lluna de Valencia
2 fonts, 1890.
Lloc: País Valencià.
Ser a la lluna de València
2 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Pensar en las musarañas.
Lloc: País Valencià.
A la lluna (de València)
1 font, 2020.
Origen: 1855. Originalment aquesta expressió apareixia en un rètol que es feia servir per a indicar que algú havia sortit per dinar, i encara s'usa en aquest sentit. També es pot dir que algú és 'out of it' (lit.: 'fora del que sigui'), 'not all there' (lit.: 'no ser-hi del tot') o 'away with the fairies' (lit.: 'cap allà amb les fades').
No és que sigui estúpid, és que cada dos per tres està a la lluna = It's not that he's stupid, it's just that half the time he's out to lunch.
Sinònim: Amb el cap a tres quarts de quinze.
Equivalent en anglès: Out to lunch [Am.].
A la Luna de Valencia
1 font, 1736.
Buscá la lluna de Valencia
1 font, 1924.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Artesa de Lleida.
Deixar (algú) a la lluna de València
1 font, 2017.
Deixar a u a la lluna de València
1 font, 1997.
Esta frase parece haber tomado origen en Valencia, de la antigua costumbre de cerrar las puertas de las murallas al toque de oraciones, dando lugar a que pasasen la noche al raso los que llegaban tarde de fuera.
Equivalent en castellà: Frustrar sus esperanzas.
Lloc: País Valencià.
Deixar o quedarse a la lluna de Valencia
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Deixar-lo a la lluna de València
1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Sinònim: Deixar-lo amb un pam de nás | Deixar-lo mocat.
Lloc: Lleida.
Dexar a la Lluna de Valencia
1 font, 1884.
Segons la Academia de la llengua castellana, significa perdre les esperances de obtindre quelcom que's desitjava, no's refereix a la Lluna qui'ns fa llum les nits, sino a un tros de platja que hi ha entre Cullera y Almenara, a la costa Valenciana, y té la forma de mitja Lluna. Segons una tradició, quan la expulsió dels moriscos valencians, se'ls va embarcar en aquell tros de platja, però molts d'ells van tindre que quedar-se a terra per manca de barcos per portar-los a África (segueix en l'original).
Dèxar á la lluna de Valencia
1 font, 1839.
Fr. fam. Burlar á algú en las esperansas que tenia.
Equivalent en castellà: Dejar á la luna de Valencia.
Fr. fam. Burlar á algú en las esperansas que tenia.
Equivalent en francès: Avoir un pied de nez.
Fr. fam. Burlar á algú en las esperansas que tenia.
Equivalent en italià: Lasciar con un palmo di naso.
Fr. fam. Burlar á algú en las esperansas que tenia.
Equivalent en llatí: Spe decipere.
Està a sa lluna de València
1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Estar (o deixar, o quedar) a la lluna de València
1 font, 2024.
Estar despistat, burlat. Fa referència a quan, en pondre's el sol, es tancaven les portes de la ciutat de la ciutat de València, i els qui arribaven tard havien de passar la nit fora de les muralles, pernoctant, segons detalla JEM, en una placeta amb arbres i còmodes seients de pedra que hi havia a la davallada del Pont Real. JMG ho interpreta d'una altra manera… (segueix a l'original). De: Carrasquer Artal, Joan Antoni.
Lloc: Sueca.
Font: Diccionari suecà de frases fetes i locucions populars (Sueca, març 1991).
Estar a la lluna de Valencia
1 font, 1915.
No saber res de lo que es pregunta; no tenir res de lo que es demana. De: Farnés, Sebastià (1923).
Lloc: Canet de Mar.
Estar a la Lluna de València
1 font, 2005.
Estar a sa lluna de València
1 font, 1999.
Estar distret.
Sinònim: Comptar ses bigues | Tenir es cap a les onze | Fer volar miloques | Veure miloques volar | Caçar mosques | Estar en es llimbs | Mirar ses teranyines | Pensar (o somiar) amb l'amor de les tres taronges | Entretenir la voga.
Lloc: Mallorca.
Estar en la lluna de València
1 font, 1998.
Lloc: Sant Vicent del Raspeig (Alacantí).
Estàs a sa lluna de València
1 font, 2018.
Lloc: Mallorca.
Ets a la lluna de València
1 font, 2018.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Pareis que estigos a la lluna de Valensia
1 font, 2013.
Quan un estae ancantat o despistat com un anllunat.
Lloc: Mequinensa.
Quedar (o Deixar) a la lluna de València
1 font, 2000.
Deixar o quedar burlat, frustrades les esperacnces que tenia.
Lloc: Illes Balears.
Quedar a la lluna de Valencia
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Quedar-se à la lluna de Valencia
1 font, 1920.
De: Lledós, Domingo.
Lloc: Agramunt.
Quedar-se a la Lluna de València
1 font, 1767.
Y á la fí res traurá á carregador, y es quedará a la Lluna de Valencia, com si ho vera.
Quedar-se a la lluna de València (cont.)
1 font, 1995.
… Quan la conquesta de València, o al nom d'un hostal valencià de fora muralles. Sigui com sigui, el seu significat és el de no obtenir allò que volíem aconseguir.
Quedar-se a sa lluna de València
1 font, 1992.
Conquistada sa ciutat de València pel rei Jaume I, es reconstruiren ses murades. Tot i això es moros feien encara incursions rapinyant tot lo que podien. Per impedir que alguna nit entrassin a sa ciutat disfressats i mitjançant algun engany, es publicà una ordre que manava tancar ses portes tota sa nit i no obrir-les baix cap concepte ni al mateix rei (segueix a l'original).
Sinònim: Estar a sa lluna.
Lloc: Eivissa.
Quedar-se en la lluna de València
1 font, 2017.
Quedar-se la lluna de València
1 font, 2017.
Quedarse a la Lluna de Valencia
1 font, 1884.
Restar a la Lluna de València
1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Romandre a la lluna de València
1 font, 1993.
S'ha quedat a la lluna de València
1 font, 2011.
Aquesta antiga dita segurament s'inspira en el fet que els forasters que arribaven a la ciutat de València després que havien tancat les portes, havien de romandre fora de les muralles fins l'endemà. Ambdues expr. sig. arribar tard.
Lloc: País Valencià.
Ser-hi a la lluna de València
1 font, 2008.
Quedar-se fora, no assabentar-se. Ve del temps dels moros, quan es tancava la muralla de València a les nits, i si arribaven tard s'havien de quedar fora, a dormir sota la lluna.
Va agafar la lluna de València amb un cove
1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Venir de la lluna de València
1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).