Paremiologia catalana comparada digital

Ase magre, carregat de mosques

159 recurrències en 73 variants. Primera citació: 1803.

Ase magre, ple de mosques

11 fonts, 1914.
Sinònim: Ase magre, ple de nafres | Ase sec, carregat de mosques | Ase flac, tot ple de mosques | Ase magre, mosques.
Lloc: Cat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Ase Refr. 46)». Editorial Moll.
Sinònim: Ase flac, carregat de mosques | Ase prim, ple de mosques | Ase sec, ple de mosques.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els animals de càrrega i tir», p. 161. Pagès Editors.
Aase magre, diu el proverbi, ple de mosques; i just en aquesta fase sembla trobar-se l'equip socialista.
Bocos, Fermín (1995): Avui «Diàleg. Incidents en el recorregut», p. C2. L'Avui / El Punt Avui.
Sinònim: Ruc vell, ple de nafres (o carregat de mosques).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «521», p. 153. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2197», p. 728. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 108. Garsineu Edicions.
Refrany amb què se sol fer referència a l'acumulació de desgràcies sobre la persona que ja està abatuda.
Sinònim: Ruc sec, carregat de mosques.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 215. Salvat, S.A. de Ediciones.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Equivalent en francès: Ane maigre, plein de mouches.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Burro, el ruc, l'ase / L'âne», p. 442. Robert Morel Editeur.
Les desgràcies semblen atreure'n més.
Sinònim: Sempre plou sobre mullat.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Equivalent en castellà: El perro flaco, todo es pulgas.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. A», p. 790. Antoni López, Editor.

Ase magre, carregat de mosques

10 fonts, 1949.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 21. Editorial Millà.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Font: Exposició «Les feines del bosc», a Sant Feliu de Codines, 1984.
Gimeno Vidal, Antoni (1984): Correu. Autoedició.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Gimeno, Antoni (1984): «Les feines al bosc» «Refranys». Ajuntament de Sant Feliu de Codines.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 254. Llibres de l'Index, S.A.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Ases, matxos i mules», p. 115. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 20. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Cinquena tongada. Ase», p. 903. Editorial Selecta-Catalonia.

Ase magre, tot són mosques

7 fonts, 1966.
El que pateix pobresa acostuma a tenir d'altres desgràcies.
Antoja, Joan; Matas, Anna M.; Oriol, Joan (2018): Bestial! Cultura popular, refranys i frases fetes… molt animals «Mosca. Refranys», p. 64. Cossetània Edicions.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2002): Revista Bellpuig, 658 «Refranyer popular», p. 17. Revista Bellpuig.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. A», p. 23. Consell de Mallorca.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Ase», p. 318. Edicions Polígrafa.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 16. Institut d'Estudis Eivissencs.
Quan algú està en situació difícil, els problemes proliferen.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 84. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie B. Desgràcia. Refranys», p. 69. Hora Nova.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol X. Institucions i costums Sèrie B. Pobresa. Refranys», p. 163. Hora Nova.

A ase magre, tot són mosques

6 fonts, 1926.
Es diu per significar que els pobres són víctimes de moltes molèsties.
Sinònim: A ca magre, moltes puces.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Magre, magra Refr». Editorial Moll.
Vol dir que el qui pateix de misèria sol esser victima d'altres calamitats, o que aquestes solen anar als qui ja en sofreixen d'altres.
Sinònim: A ase magre, mosques.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mosca Refr. o)». Editorial Moll.
Una desgràcia mai ve tota sola.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1995): S'Unió de S'Arenal, 105 «Espigolant dins l'antigor (V). Mots i Dites», p. 27. S'Unió de S'Arenal.
Vol dir que el pateix de misèria sol esser víctima d'altres calamitats o que aquestes solen anar als qui en sofreixen altres.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Mosca», p. 80. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Vol dir que el qui pateix de misèria sol ser víctima d'altres calamitats, o que aquestes solen anar als qui ja en sofreixen d'altres.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Magre = prim, escanyolit.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 6. Web.

Ase magre, mosques

6 fonts, 1918.
Sinònim: Ase magre, ple de mosques | Ase magre, ple de nafres | Ase sec, carregat de mosques | Ase flac, tot ple de mosques.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Ase Refr. 46)». Editorial Moll.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. III.- Bestiar», p. 282. Institut Menorquí d'Estudis.
Moltes voltes sesmosques i s'ase són sa darrera puça que mos pica. Lo que volem dir és que a un poble tot lo dolent el persegueix; que a un malalt crònic l'agafen totes les males passes.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Breu estudi sobre els refranys, per Andreu Ramis Puig-gros. Aplicació pràctica», p. 254. Consell de Mallorca.
Es diu del miserable. Una altra interpretació és que les desgràcies mai vénen soles.
Sinònim: Ase magre, carregat de nafres (o de mosques) | Ase magre, ple de nafres (o de mosques) | Ase nafrat, tot són mosques.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 447. Edicions 62.
Volen dir que el que pateix de misèria sol esser víctima d'altres calamitats o aquestes solen anar als qui en sofrien d'altres (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «250 Ase», p. 44. Institut Menorquí d'Estudis.
A casa pobra, hi entren tots es mals.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Ases», p. 154. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ase nafrat, tot són mosques

6 fonts, 1926.
Vol dir que el pobre o malsortat sol rebre totes les injúries o esser víctima d'altres dissorts.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Nafrar Refr. a)». Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 6. Web.
Es diu del miserable. Una altra interpretació és que les desgràcies mai vénen soles.
Sinònim: Ase magre, carregat de nafres (o de mosques) | Ase magre, mosques | Ase magre, ple de nafres (o de mosques).
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 447. Edicions 62.
Volen dir que el que pateix de misèria sol esser víctima d'altres calamitats o aquestes solen anar als qui en sofrien d'altres (D.).
Equivalent en castellà: Asno enfermo, de moscas lleno.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «250b Ase», p. 44. Institut Menorquí d'Estudis.
Qui és molt pobre, sa misèria se'l menja.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Ases», p. 155. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Qui és molt pobre, sa misèria se'l menja (il·lustrat).
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Ases», p. 157. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Al cavall magre no li falten mosques

5 fonts, 1926.
Lloc: Urgell, Segarra.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cavall Refr. f)». Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 6. Web.
Equivalent en francès: Au cheval maigre ne manquent pas les mouches.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El cavall / Le cheval», p. 450. Robert Morel Editeur.

Ase magre, ple de nafres

5 fonts, 1926.
Sinònim: Ase magre, ple de mosques | Ase sec, carregat de mosques | Ase flac, tot ple de mosques | Ase magre, mosques.
Lloc: Manresa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Ase Refr. 46)». Editorial Moll.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Nafra Refr. c)». Editorial Moll.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Pobresa», p. 121. Edicions Tres i Quatre.
Aforisme d'Oleguer Miró, metge de Manresa, recollits a "Aforística mèdica popular catalana"
Conca, Maria (1987): Paremiologia «3. Delimitació del camp nocional», p. 57. Publicacions de la Universitat de València.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2198», p. 729. Columna Edicions.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA SOC. TREBALL, DINERS I SORT. SORT I DISSORT», p. 31. L'Avui / El Punt Avui.

A ase vell tot són mosques

4 fonts, 2007.
Lloc: Mancor.
Abrines Reynes, Joan (2021): Cultura popular mallorquina «Refranys». Web.
Lloc: Mancor.
Abrines Reynes, Joan (2020): Cultura popular mallorquina «Refranys mallorquins - http://glosesidits.byethost7.com/dits.html». Web.
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «https://textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. Blogger.
Lloc: Illes Balears.
Vich (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

A bou flac tot són mosques

3 fonts, 2007.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Quan a algú li van mal les coses, tots se n'aprofiten i li augmenten els problemes.
Equivalent en castellà: A perro flaco, todo se le vuelven pulgas | Al perro más flaco, hasta las pulgas le abandonan | A perro sarnoso, todo son pulgas | Al borrico viejo, la mayor carga y el peor aparejo.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 6. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. A», p. 113. Edicions Víctor.

Ase flac, tot ple de mosques

3 fonts, 1926.
Sinònim: Ase magre, ple de mosques | Ase magre, ple de nafres | Ase sec, carregat de mosques | Ase magre, mosques.
Lloc: Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Ase Refr. 46)». Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 6. Web.

Ase magre, ple de mosques (o de nafres)

3 fonts, 1997.
(fig i col·loq) Refrany amb què hom comenta l'acumulació de desgràcies sobre la persona que ja està abatuda.
Aniol (2013): El fons del pou «Insultem en català, sí, però sabent què diem. Avui la lletra A». Blogger.
Refrany amb què hom comenta l'acumulació de desgràcies sobre la persona que ja està abatuda.
Equivalent en castellà: A perro flaco todo son pulgas.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Ase», p. 24. Enciclopèdia Catalana.
Un problema porta l'altre.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Dificultats: problemes», p. 73. Edicions 62.

Ase sec, carregat de mosques

3 fonts, 1926.
Sinònim: Ase magre, ple de mosques | Ase magre, ple de nafres | Ase flac, tot ple de mosques | Ase magre, mosques.
Font: Gomis Zool. 31.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Ase Refr. 46)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1128. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 447. Edicions 62.

A cavall magre, no li falten mosques

2 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Cavall», p. 64. Editorial Millà.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El cavall», p. 112. Garsineu Edicions.

Ase flac, carregat de mosques

2 fonts, 1990.
Sinònim: Ase magre, ple de mosques | Ase prim, ple de mosques | Ase sec, ple de mosques.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els animals de càrrega i tir», p. 161. Pagès Editors.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els animals», p. 123. Museu Arxiu de Sentmenat.

Ase flac, ple de mosques

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 30. Editorial Arte y Letras.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 74. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Ase magre ple de moscas

2 fonts, 1839.
Adv. que al pobre tots se li atrevèixen.
Equivalent en castellà: El perro flaco todo es pulgas.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Ase», p. 4. Agencia Médica Catalana.
Equivalent en castellà: El perro flaco todo es pulgas.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 641. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Ase magre tot són mosques

2 fonts, 2010.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «A», p. 48. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Campos (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Ase magre, carregat de nafres

2 fonts, 1979.
Fa al·lusió a la situació de miserable. Aplicable en sentit literal a l'animal de poc greix, però també aplicable a una persona en sentit figurat, significant que l'esmentada persona, a més de ser feble, està maltractada.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els animals», p. 233. Editorial de Vecchi.
Miserable.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Ase», p. 18. Editorial Millà.

Ase magre, plé de moscas

2 fonts, 1831.
Equivalent en castellà: El perro flaco, todo es moscas.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «78», p. 22. Imprenta de Saurí y Compañía.
Refran que dona á entendrer que al pobre y miserable tots lo cmbaten pera reduhirlo á major miseria.
Dr. D. A. C. (1898): Lo Mestre Titas, 52 (18 juny 1898) «Passatemps. Recopilació de tots los adagis ó refrans catalans dignes de publicarse, ó sían: Sentencias tretas de la esperiencia, tresor antiquíssim de la Llengua Catalana, ab algunas frases y varias m», p. 3. Revista Lo Mestre Titas.

Ase vell, carregat de mosques

2 fonts, 1987.
Les desgràcies no vénen mai soles.
Sinònim: Ase vell, tot són mosques.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 447. Edicions 62.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Bèsties de peu rodó. Ruc, somera», p. 124. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Cavall magre, ple de puces

2 fonts, 1999.
Amb el pobre, tothom s'hi atreveix.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 448. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Puces», p. 248. Universitat Miguel Hernández.

Cavall pobre, carregat de mosques

2 fonts, 1967.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Cavall», p. 65. Editorial Millà.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cavall», p. 326. Edicions Polígrafa.

Ruc vell, carregat de mosques

2 fonts, 1970.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 27. Editorial Millà.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Ruc», p. 236. Edicions Polígrafa.

A ase magre, mosques

1 font, 1926.
Vol dir que el qui pateix de misèria sol esser victima d'altres calamitats, o que aquestes solen anar als qui ja en sofreixen d'altres.
Sinònim: A ase magre, tot són mosques.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mosca Refr. o)». Editorial Moll.

A bou flac tot son mosques

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «A», p. 511. Real Academia de Historia.

A bou flac tot són mosques (cont.)

1 font, 2011.
Equivalent en castellà: Al miserable y al pobre, la pena doble | Al miserable y al pobre, todo les cuesta el doble | Todo el mundo hace leña del árbol caído || Similar: A can que lame ceniza, no le debes confiar la harina | A río revuelto, ganancia de pescadores.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 6. Web.

A cavall (o vaca, o /ruc) magre, mai no li falten mosques

1 font, 2011.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. A pagès», p. 167. Institut Francesc Ribalta.

A cavall magre mai li falten mosques

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mosca», p. 238. Edicions Polígrafa.

A cavall magre ni li falten mosques

1 font, 1967.
Lloc: Catalunya.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cavall», p. 326. Edicions Polígrafa.

A l'ase magre tot són mosques

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 22. Editorial Millà.

A s'ase vell tot són mosques

1 font, 2007.
Que una persona major sempre te bony o forat.
Lloc: Illes Balears.
Vich (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

A un ca magre, no li falten puces

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. A», p. 19. Consell de Mallorca.

Asa magre ple de mosques

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/3/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ase magre (o vell), tot són mosques

1 font, 1993.
Volen dir que el que pateix de misèria sol esser víctima d'altres calamitats o aquestes solen anar als qui en sofrien d'altres (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «250a Ase», p. 44. Institut Menorquí d'Estudis.

Ase magre / ple de nafres

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Nafra», p. 272. Edicions Polígrafa.

Ase magre carregat de moscas

1 font, 1886.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 180. Centre Excursionista de Catalunya.

Ase magre carregat de mosques

1 font, 1969.
Sinònim: Home magre mosques.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mosca», p. 238. Edicions Polígrafa.

Ase magre cria mosques

1 font, 2007.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «A», p. 22. Autoedició.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «Pròleg de Josep Puigdemont Oliveras: Espigots de saviesa», p. 10. Autoedició.

Ase magre mosques

1 font, 1918.
Moltes voltes ses mosques i as'ase son sa darrera pussa qu'ns pica; lo que volèm dir es que a un pobre tot lo persegueix; que a un malalt crònic l'agafen totes ses males passes, ses mosques mes verinoses.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys», p. 275. Institut Menorquí d'Estudis.

Ase magre ple de mòscas

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: El perro flaco todo es pulgas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Ase», p. 62.
Equivalent en llatí: Depascunt asinum muscarum millia macrum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Ase», p. 62.
Sinònim: V. Ase.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Magre», p. 65.
Sinònim: V. Ase.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mòsca», p. 104.

Ase magre plé de mosques

1 font, 1907.
Sinònim: A goç flach tot li sòn mosques (cast.) | D'arbre caigut tothom ne fa llenya.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. Barbarismes. A», p. 7. Baguñá, editor.

Ase magre ple ó carregad de mòscas

1 font, 1839.
Ref. que dòna á enténdrer que al pobre, miserable y abatud tòts li van sòbre y procuran reduirlo á majòr miseria.
Equivalent en castellà: El perro flaco todo es pulgas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ase», p. 193. Impremta de Josep Torner.
Ref. que dòna á enténdrer que al pobre, miserable y abatud tòts li van sòbre y procuran reduirlo á majòr miseria.
Equivalent en francès: Quand l'arbre est à bas, chacun se plait à liui arracher des branches.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ase», p. 193. Impremta de Josep Torner.
Ref. que dòna á enténdrer que al pobre, miserable y abatud tòts li van sòbre y procuran reduirlo á majòr miseria.
Equivalent en italià: Alla nave rotta ogni vento è contrario.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ase», p. 193. Impremta de Josep Torner.
Ref. que dòna á enténdrer que al pobre, miserable y abatud tòts li van sòbre y procuran reduirlo á majòr miseria.
Equivalent en llatí: Quem fortuna deserit omnes impetunt.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ase», p. 193. Impremta de Josep Torner.

Ase magre, (tot són) mosques

1 font, 2008.
Diuen que d'arbre caigut, tothom en fa llenya.
Sinònim: Ase nafrat, tot són mosques.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.4 Ase / Burro / Ruc / Mul… Refranys», p. 28. Editorial Moll.

Ase magre, carregat de mosques (o de nafres)

1 font, 1997.
Sinònim: Ase magre, ple de mosques (o de nafres) | Veg. tb. 1060.
Equivalent en castellà: A perro flaco, todo se le vuelven pulgas (o todo son pulgas).
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Magre», p. 78. Edicions 62.

Ase magre, carregat de nafres (o de mosques)

1 font, 1999.
Es diu del miserable. Una altra interpretació és que les desgràcies mai vénen soles.
Sinònim: Ase magre, mosques | Ase magre, ple de nafres (o de mosques) | Ase nafrat, tot són mosques.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 447. Edicions 62.

Ase magre, carregat de… mosques

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Ase magre, plè de mosques

1 font, 1907.
Sinònim: Ase magre, plè de nafres.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1907): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 6 de desembre de 1907, núm. 15», p. 271. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Ase magre, plé de mosques

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 21. Editorial Rourich.

Ase magre, plè de nafres

1 font, 1907.
Sinònim: Ase magre, plè de mosques.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1907): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 6 d'octubre de 1907, núm. 14», p. 256. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Ase magre, plè de nafres (mosques)

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: El perro flaco, todo es moscas (se le vuelven pulgas).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 138. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: A cheval maigre, vont les mouches.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 138. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: A caval magro, vanno le mosche.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 138. Centre Excursionista de Catalunya.

Ase magre, ple de nafres (o de mosques)

1 font, 1999.
Es diu del miserable. Una altra interpretació és que les desgràcies mai vénen soles.
Sinònim: Ase magre, carregat de nafres (o de mosques) | Ase magre, mosques | Ase nafrat, tot són mosques.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 447. Edicions 62.

Ase magre, tot son mosques

1 font, 1944.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 6, agost 1944 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 97. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Ase nafrat tot son moscas

1 font, 1885.
Equivalent en castellà: A perro flaco todo son pulgas.
Lloc: Menorca.
Benejam i Vives, Joan (1885): Vocabulario menorquin-castellano «Refranes menorquines con sus equivalentes castellanos», p. 170. Imprenta de Salvador Fábregues.

Ase nafrat…, tot són mosques

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Ase prim, ple de mosques

1 font, 2003.
Sinònim: Ase flac, carregat de mosques | Ase magre, ple de mosques | Ase sec, ple de mosques.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els animals de càrrega i tir», p. 161. Pagès Editors.

Ase sèc carregat de mosques

1 font, 1908.
Sinònim: Amb els diners als dits a tot arrèu fan crèu.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 10 de janer de 1908, núm. 16», p. 288. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Ase sec carregat de mosques

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mosca», p. 238. Edicions Polígrafa.

Ase sec, ple de mosques

1 font, 2003.
Sinònim: Ase flac, carregat de mosques | Ase magre, ple de mosques | Ase prim, ple de mosques.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els animals de càrrega i tir», p. 161. Pagès Editors.

Ase sech carregat de moscas

1 font, 1883.
Sinònim: Burro vell carregat de vicis.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 26. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Ase sech, carregat de mosques

1 font, 1910.
Ve a ser com dir 'caldera vella y terrat, bony o forat', perquè tot lo vell, tant si es cosa com si es persona, sempre té un 'as' o un 'es'
Sinònim: Ase vell, ple de nafres | Caldera vella y terrat, bony o forat | Burro vell, carregat de vicis.
Equivalent en castellà: A perro flaco todo son pulgas.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Aforismes», p. 31. L'Avenç.
Ve a ser com dir 'caldera vella y terrat, bony o forat', perquè tot lo vell, tant si es cosa com si es persona, sempre té un 'as' o un 'es'
Sinònim: Ase vell, ple de nafres | Caldera vella y terrat, bony o forat | Burro vell, carregat de vicis.
Equivalent en francès: A cheval maigre vont les mouches.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Aforismes», p. 31. L'Avenç.
Ve a ser com dir 'caldera vella y terrat, bony o forat', perquè tot lo vell, tant si es cosa com si es persona, sempre té un 'as' o un 'es'
Sinònim: Ase vell, ple de nafres | Caldera vella y terrat, bony o forat | Burro vell, carregat de vicis.
Equivalent en italià: A caval magro venno le mosche.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Aforismes», p. 31. L'Avenç.
Sinònim: Com més pobres, més mosques.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VIII. Insectes. II. Monografies. Mosca. Aforismes», p. 472. L'Avenç.

Ase vell, / carregat de mosques

1 font, 1937.
Serra i Boldú, Valeri (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 54 (Any II, 6-febrer-1937) «Folklore de la pagesia. Ruc, somera», p. 183. Revista Curiositats de Catalunya.

Ase vell, tot són mosques

1 font, 1999.
Les desgràcies no vénen mai soles.
Sinònim: Ase vell, carregat de mosques.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 447. Edicions 62.

Cavall vell, carregat de mosques

1 font, 1999.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 34. Web.

El ruc dolent sempre va carregat de mosques

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 110. Garsineu Edicions.

Mai l'ase es magre, mai las moscas lo pican

1 font, 1967.
De: M. l'abbé Albert Cazes.
Equivalent en francès: Plus l'âne est maigre, plus les mouches le piquent (trad.).
Font: Dictons, légendes et proverbes du pays catalan (Revue Conflent, núm. 22, juillet-Août 1964).
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans (suite et fin)», p. 7. Revue Folklore.

Ruc magre no li falten mosques

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 5. Del món de les bèsties», p. 70. Edicions Salòria.

Ruc sec, carregat de mosques

1 font, 2017.
Sinònim: V. Ase magre, ple de mosques.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 250. Salvat, S.A. de Ediciones.

Ruc sec, ple de mosques

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. R», p. 38. Amics de Tous.

Ruc vell carregat de nafres

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/63/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ruc vell, / carregat de nafres

1 font, 1937.
Serra i Boldú, Valeri (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 54 (Any II, 6-febrer-1937) «Folklore de la pagesia. Ruc, somera», p. 183. Revista Curiositats de Catalunya.

Ruc vell, ple de nafres (o carregat de mosques)

1 font, 2007.
Sinònim: Al llop magre, tots els gossos l'aborden | Ase magre, ple de mosques | Caldera vella, bony o forat…, i si no tot plegat! | Caldera vella i terrat, sempre té bony o forat | Home vell, cada dia un mal novell | Quan no hi ha bony, hi ha berruga.
Equivalent en castellà: A perro flaco todo se le vuelven pulgas | Del árbol caído todo el mundo hace leña.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «521», p. 153. Garsineu Edicions.

Ruc vell, ple de nafres (o carregat de mosques) (cont.1)

1 font, 2007.
Sinònim: Ruc vell, més nafres que pell | Teulada vella, goters nous | De l'arbre caigut tothom en fa estelles (o tot déu en fa fulles).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «521», p. 153. Garsineu Edicions.