Cap de carabassa

153 recurrències en 94 variants.

Ves als fitxers multimèdia ››

1. Cap de carabassa (1803, 7 fonts)

Per qualificar els curts d'enteniment.

Sinònim: Cap de ruc | Cap de xai | Cap de tartana | Cap de suro | Cap de soca.

Expr. fam.

Sinònim: V. Cap sense cervell.

Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Suplemento. Calidades físicas ó morales denominadas como la misma cosa de que se saca la comparacion idenfiticándolas con ella misma», p. 298. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Cap clos, sense intel·ligència.

Sinònim: Veg. Cap buit.

Sinònim: Veg. Cap buit.

Lloc: És d'abast general.

Cap que recorda un d'aquests fruits.

Sinònim: Cap de meló | Cap de pera.

Lloc: Mallorca.

2. Cap de carabassa! (1890, 1 font)

Coroleu i Inglada, Josep (1890): Almanach de la Esquella de la Torratxa «Trescents ditxos cataláns. Ditxos que venen dels pagesos, pastors y gent de la terra», p. 187. Revista La Esquella de la Torratxa.

3. Cap de carbassa (1977, 7 fonts)

Equivalent en castellà: Cabeza de alcornoque.

Persona dura de closca.

Lloc: Palafrugell.

Carreres i Péra, Joan (2009): Diari de Girona.cat «Cap d'Any». Web.

[Ésser] neci, ignorant.

No crec que pugui pas ajudar-te gaire, és un cap de carbassa / Amb aquest cap de carabassa no fareu res de bo.

Sinònim: Tros de quòniam, tros d'ase, cap buit, cap d'ase, baix de davant, ésser ase de tots quatre quartos.

Font: * / R-M.

Expressió per a designar una persona amb l'enteniment molt curt / tenir poca llestesa mental.

És impossible que ell et pugui arribar a entendre, és un cap de carbassa / No li ho faràs pas entendre; és un cap de carabassa que pensa molt poc.

Sinònim: Cap d'ase, cap d'estornell, cap de suro, cap de meló, cap gros, coix del front, dur de cap, tenir el cervell estret, tenir un cervell de pardal, ésser un suro (algú), cap buit, tenir un cap bo per a pom d'escala.

Font: * / R-M.

Sinònim: V. Tanoca 2.

Era tan cap de carbassa que no sabia distingir entre la realitat i la ficció.

Lloc: Vic (Osona).

4. Cap de carbassa (o de meló) (1997, 1 font)

Curt d'enteniment.

5. El que es creu saber passa, és un cap de carbassa (2006, 1 font)

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cap». Web.

6. El que es pensa saber massa, / té el cap de carabassa (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Celui qui croit savoir trop, / a une tête de citrouille.

Lloc: Catalunya del Nord.

8. El qui diu que ja sap massa, té el cap de carabassa (1992, 1 font)

9. El qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa (2012, 1 font)

Per més experimentat que sigui algú, sempre necessita prendre consell. Es diu en to de befa dels que es pensen ser uns setciències. És molt antic. Ja el trobem documentat a «Quatre-cents aforismes catalans», d'Amat (1647). Posteriorment trobem la variant «El qui diu que ja sap prou, té el cap més gran que un bou». En llatí deien «Consilium usque, senex, vel prudentissimus, audi».

Sinònim: Qui beu massa, té el cap de carbassa | Veg tb. Tenir el cap de carbassa.

10. El qui es pensa saber massa, té el cap de carabassa (1992, 1 font)

11. Es un cap de carabaça (1910, 1 font)

Expressions.

Trad.: Tu es une tête de chêneliège, de citrouille; se dit à quelqu'un de léger, d'étourdi.

Sinònim: Es un cap de ciuró.

Lloc: Rosselló.

12. Ésser un cap de carbassa (1979, 4 fonts)

Tenir poca llestesa mental.

Ignorant.

Tenir poca llestesa mental.

ésser burro, ésser negat, ésser cap de meló, ésser cap gros, ésser coix del front, ésser més dur que una pedra d'esmolar, ésser dur de cap, ésser nicí, ésser obtús, ésser gamarús, ésser talòs, ésser busaroca, no haver descobert la pólvora,.

Sinònim: Ésser bajoc, ésser tanasi, ésser tòtil, ésser totxo, ésser tros de quòniam, ésser ignorant, ésser toix, ésser curt, ésser ruc, ésser suro, ésser tros d'ase, ésser pallús, ésser bleda, ésser bajà, ésser cap de suro, ésser llec, ésser llanut, ésser neci,.

13. Ésser un cap de carbassa (cont.) (1996, 1 font)

Tenir poca llestesa mental.

Sinònim: Tenir el cervell estret.

17. Qui ab joyas s'hi gasta massa té lo cap de carabassa (1883, 1 font)

Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «2. Aforismes referents al amor y al matrimoni», p. 15. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

19. Qui ab vestits se gasta massa, / te lo cap de carabaça (1796, 1 font)

21. Qui amb vestits es gasta massa, el cap té de carabassa (1989, 1 font)

De: Ros - Martí Gadea.

Lloc: País Valencià.

Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 277. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

22. Qui amb vestits gasta massa, / té el cap de carabassa (1999, 1 font)

Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De treball i diners», p. 39. Autoedició.

23. Qui amb vestits gasta massa, té el cap de carabassa (1992, 1 font)

Sinònim: Qui amb joies gasta massa, té el cap de carabassa.

24. Qui amb vestits gasta massa, té el cap de carbassa (2006, 1 font)

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cap». Web.

25. Qui amb vestits se gasta massa / té el cap de carabaça (1916, 1 font)

Veiem molts homes a la miseria que no hi seríen si haguessin pensat bé amb aquell adagi.

26. Qui balla i canta massa, té el cap de carbassa (1999, 1 font)

Cal actuar amb mesura.

28. Qui beu massa té el cap de carabassa (2006, 1 font)

Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

29. Qui beu massa, té el cap de carabassa (1992, 2 fonts)

Massa vi emborratxa i fa perdre el sny.

30. Qui beu massa, té el cap de carbassa (2012, 1 font)

El vici de la beguda fa perdre el seny, enterboleix el cap. Hi ha moltes variants amb el sentit que els excessos són dolents: qui sopa massa, té el cap de carbassa | qui riu (o viu) massa, té el cap de carbassa.

Sinònim: Qui riu massa (o el qui es pensa saber massa, o qui viu massa, o qui en joies gasta massa), o qui en vestits gasta massa, té el cap de carbassa | Veg. Tenir el cap de carbassa.

Lloc: Sant Feliu de Codines.

31. Qui canta i balla massa, té cap de carabassa (2021, 2 fonts)

32. Qui creu que sap massa, té es cap de carabassa (2008, 1 font)

Qui presumeix de saviesa, és el més inculte de tots.

Sinònim: Qui es pensa saber massa, té es cap de carabassa.

33. Qui diu que ja sap massa, té el cap de carabassa (2011, 3 fonts)

És de ser molt burro voler ser burro.

Sinònim: Contrari: El saber no ocupa lloc.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 350. Web.

34. Qui dorm massa, té el cap de carabassa (1969, 2 fonts)

Equivalent en francès: Qui dort trop a la tête comme une citrouille.

Lloc: Catalunya del Nord.

35. Qui en joies gasta massa té el cap de carabassa (1992, 1 font)

36. Qui en roba gasta massa té el cap de carabassa (2018, 2 fonts)

Lloc: València (Horta).

El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.

37. Qui en roba gasta massa, és un cap de carabassa (1989, 1 font)

38. Qui en roba gasta massa, té el cap de carabassa (1992, 1 font)

Sinònim: Qui en joies gasta massa, té el cap de carabassa.

40. Qui en roba posa massa, / té seny de carabassa (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Qui dépense trop en habits, / a un cerveau de citrouille.

Lloc: Catalunya del Nord.

42. Qui en vestir gasta massa, és un cap de carabassa (1989, 1 font)

Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. Del vestir i dels vestits», p. 150. Editorial Ausa.

43. Qui en vestir gasta massa, té el cap de carabassa (2011, 1 font)

Lloc: País Valencià.

45. Qui en vestirse gasta massa te 'l cap de carabassa (1910, 1 font)

Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

46. Qui en vestits gasta massa té el cap de carabassa (2003, 1 font)

47. Qui en vestits gasta massa, té el cap de carabassa (1987, 3 fonts)

L'Eixam Edicions - Editorial Miquel A. Salvatella (1999): Refranys divertits. Editorial Miguel A. Salvatella.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Els interessos, els negocis i l'administració», p. 43. Editorial l'Esquer.

49. Qui en vestits gasta massa, té es cap de carabassa (1984, 3 fonts)

No és terra de malgastadors i sí de persones temorenques que es guarden els pistrincs pel que pugui passar.

Lloc: Mallorca.

Mos hem de sebre administrar.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Robes. Vestuari», p. 273. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

51. Qui en vestits se gasta massa, té el cap de carabassa (2011, 1 font)

Cal invertir en coses sòlides i de futur més que en coses superficials i passatgeres.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 351. Web.

54. Qui es banya massa té el cap de carbassa (1951, 4 fonts)

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els consells de salut», p. 300. Edicions 62.

56. Qui es pensa saber massa el cap té de carabassa (1987, 1 font)

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 36. Editorial l'Esquer.

57. Qui es pensa saber massa té el cap de carabassa (1993, 4 fonts)

Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La capacitat intel·lectual. Ignorància i ximpleria», p. 132. Edicions Tres i Quatre.

Lloc: País Valencià.

Qui se les dóna de sabut resulta ser tot el contrari.

58. Qui es pensa saber massa, té el cap de carabassa (2006, 3 fonts)

Lloc: País Valencià.

Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Refranys. Clau - 39.», p. 10. Web.

Compara el seu cap amb la carabassa, fruit que està buit per dins quan s'asseca, ja que el cervell té una capacitat quasi infinita i mai no se sap prou.

Sinònim: Similar, l'expressió: Ser el docte Cagalló.

Equivalent en castellà: Similar: Aprender sin reflexionar es malgastar la energía.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 353. Web.

61. Qui es pensa sebre massa, té es cap de carabassa (1984, 1 font)

P'es sol fet de pensar-ho, ja demostra que no sap.

Lloc: Menorca.

62. Qui gasta massa, té el cap de carabassa (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Qui dépense trop a une tête de gourde.

Lloc: Catalunya del Nord.

64. Qui molt abraça, té es cap de carabassa (2008, 1 font)

Recomanació de no abraçar massa feines.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor «11. Diversos. 11.2. Poc i molt. Refranys», p. 484. Editorial Moll.

65. Qui parla massa fa el cap de carbassa (2010, 1 font)

Lloc: Torregrossa (Pla d'Urgell).

66. Qui pensa que ja sap massa, el cap té de carabassa (2003, 1 font)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La ignorància i la ximpleria», p. 83. Pagès Editors.

67. Qui pensa saber massa, té el cap de carabassa (1998, 1 font)

Lloc: Alt Pirineu.

69. Qui riu massa té el cap de carabassa (1992, 2 fonts)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La ignorància i la ximpleria», p. 83. Pagès Editors.

70. Qui riu massa té el cap de carbassa (1951, 4 fonts)

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cap». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

73. Qui s'alaba massa té el cap de carabassa (1993, 2 fonts)

Lloc: País Valencià.

Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 106. Editorial Sargantana.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Presumpció», p. 173. Edicions Tres i Quatre.

74. Qui s'alaba massa té el cap de carbassa (1935, 1 font)

Faula 17a del segon llibre, «De la mosca i la formiga». Aquestes parèmies també recriminen que un s'alabi massa. De: Isop.

Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer isòpic, p. 246. Editorial Selecta-Catalonia.

75. Qui s'alaba massa, té el cap de carabassa (1969, 9 fonts)

Lloc: Xerta (Baix Ebre).

Equivalent en francès: Qui se vante trop, a une tête de gourde.

Lloc: Catalunya del Nord.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 410. Edicions 62.

És lleig de fer l'elogi de si mateix. De: Ciceró.

Equivalent en llatí: Deforme est de se ipsum praedicare.

Font: Off. 1.137.

Lloc: País Valencià.

Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 293. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Lloc: Ribera.

77. Qui sopa massa té el cap de carabassa (1927, 3 fonts)

Lloc: Lleida.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «II. L'alimentació. El menjar i el beure», p. 24. Pagès Editors.

78. Qui sopa massa té el cap de carbassa (1951, 4 fonts)

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

80. Qui sopa massa, té el cap de carbassa (2012, 1 font)

No és convenient de fer un àpat gaire consistent abans d'anar a dormir. Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del mal i de la salut».

81. Qui té poc i gasta massa té el cap de carabassa (2010, 1 font)

Lloc: Algemesí (Ribera Alta).

83. Qui viu massa, té el cap de carbassa (2012, 1 font)

Qui viu massa anys, ve que ja no posa seny, sinó que perd la memòria i el cervell se li fa sopes.

Sinònim: Qui riu massa (o el qui es pensa saber massa, o qui viu massa, o qui en joies gasta massa), o qui en vestits gasta massa, té el cap de carbassa | Veg. Tenir el cap de carbassa.

84. Ser un cap de carbassa (1982, 3 fonts)

Tenir poca llestesa mental.

Equivalent en castellà: Ser un pedazo de alcornoque.

-Aqueix cap de carbassa no escarmentarà mai.

Briz, Francesc Pelagi (1982): La rondalla del dijous 1 «La favera», p. 11. José J. de Olañeta, Editor.

No se li podien plantejar gaires problemes, perquè, cap de carbassa com era, tenia dificultatsper resoldre'ls.

Lloc: Vic (Osona).

85. Ser un tros de carabassa (1994, 1 font)

Posseir poca llestesa mental.

Sinònim: Ser curt.

Lloc: País Valencià.

Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.9.2. Frases fetes i locucions de febrer», p. 53. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

88. Tenir cap de carabassa (1803, 2 fonts)

F. met. tenir poc judici.

Equivalent en llatí: Ineptissimum esse.

F. met. tenir poc judici.

Equivalent en castellà: Tener cascos de calabaza.

Loc. met. y fam. tenir poc judici ó cordura.

Equivalent en llatí: Stalidum esse.

Loc. met. y fam. tenir poc judici ó cordura.

Equivalent en castellà: Tener cascos de calabaza.

91. Tenir el cap de carbassa (2012, 1 font)

Sinònim: Veg. Tenir el cap a llossar | Veg. tb. Qui riu massa (o qui beu massa, o el qui es pensa saber massa, o qui viu massa, o qui en joies gasta massa), té el cap de carbassa.

Lloc: Sant Feliu de Codines (però crec que és més general).

94. Tindre el cap de carabassa (2003, 1 font)

Ser curt d'enteniment.

Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

Logotip de Common Voice

‹‹ Torna a dalt

Un projecte de:

dites.cat

Logo de Softcatalà

Ajudeu-nos a millorar

Email de contacte