Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Cap de carabassa

209 recurrències en 119 variants. Primera citació: 1736.

Cap de carbassa

17 fonts, 1967.
Equivalent en castellà: Cabeza de alcornoque.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 53. Editorial Pòrtic.
Persona dura de closca.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «C», p. 46. Edicions Baix Empordà.
Carreres i Péra, Joan (2009): Diari de Girona.cat «Cap d'Any». Web.
Ximple, ruc.
Aviam si fas els deures, que si no seràs un cap de carbassa.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «2. Noms», p. 62. Autoedició.
Sac de renecs.
Els Ximplets (2022): Dessuadores amb caputxa «Sac de renecs - https://elsximplets.cat/dites/883-renecs-x-dessuadora-amb-caputxa-unisex-8372524715961.html». Web.
[Ésser] neci, ignorant.
No crec que pugui pas ajudar-te gaire, és un cap de carbassa / Amb aquest cap de carabassa no fareu res de bo.
Sinònim: Tros de quòniam, tros d'ase, cap buit, cap d'ase, baix de davant, ésser ase de tots quatre quartos.
Font: * / R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Ignorant». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Expressió per a designar una persona amb l'enteniment molt curt / tenir poca llestesa mental.
És impossible que ell et pugui arribar a entendre, és un cap de carbassa / No li ho faràs pas entendre; és un cap de carabassa que pensa molt poc.
Sinònim: Cap d'ase, cap d'estornell, cap de suro, cap de meló, cap gros, coix del front, dur de cap, tenir el cervell estret, tenir un cervell de pardal, ésser un suro (algú), cap buit, tenir un cap bo per a pom d'escala.
Font: * / R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Toix». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: V. Tanoca 2.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Tanoca», p. 214. Editorial Pòrtic.
Equivalent en francès: Tête de courge.
Font: El temps dels anys, p166.
Gazofilaci (2022): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1563463047158460416». Twitter.
Persona que té poc seny.
Lloc: Cat., Bal., Val.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cap de carbassa», p. 165. Edicions Polígrafa.
Era tan cap de carbassa que no sabia distingir entre la realitat i la ficció.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 33. Llibres de l'Index, S.A..
Equivalent en francès: Tête de citrouille.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Alguns fàstics usuals», p. 117. Autoedició.
De: Ribes, Jean.
Equivalent en francès: Tête de citrouille.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat. Proverbis, dites, anècdotes i històries «Alguns fàstics usuals».
De: Giral, R.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1977): «Injúries i renecs», p. 132. Almanac Català del Rosselló.
Equivalent en francès: Tête de courge.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Es diu...», p. 166. Sport-Entraide-Amitié.
Vídeo del youtuber Pol Gisé.
Torres, Pau; Domènech, Fran (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «De «bosses tristes» a «carallot»: inventari d'insults, renecs i...». Catalunya Ràdio.
De: Giral, R.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Injuries i renecs», p. 132. Facebook.

Cap de carabassa

11 fonts, 1803.
Per qualificar els curts d'enteniment.
Sinònim: Cap de ruc | Cap de xai | Cap de tartana | Cap de suro | Cap de soca.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Seny, memòria i enteniment», p. 310. Editorial Gregal.
I també el món vegetal ha traspassat a la parla quotidiana tot d'instruments pejoratius per ser aplicats a persones.
Sinònim: Carabassot.
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 7. Web.
Expr. fam.
Sinònim: V. Cap sense cervell.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cap», p. 124.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Suplemento. Calidades físicas ó morales denominadas como la misma cosa de que se saca la comparacion idenfiticándolas con ella misma», p. 298. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
De: Balcells Mariné, Salvador.
Lloc: Prades.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0602/0013 «Motius i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362720». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Cap clos, sense intel·ligència.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Tanoca.
Optimot (2023): «Fraseologia de temporada - https://www.instagram.com/p/CyDLPgyMNcV/». Instagram.
Sinònim: Veg. Cap buit.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Cap». Editorial Barcanova.
Sinònim: Veg. Cap buit.
Lloc: És d'abast general.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Cap que recorda un d'aquests fruits.
Sinònim: Cap de meló | Cap de pera.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol I. Anatomia. Sèrie B. Anatomia», p. 33. Hora Nova.
—Ai, amo meu!, sabeu?, jo sols era ruc en aparences, jo som un jove que quan estudiava era tan cap de carabassa que no aprenia res.
Lloc: Eivissa.
Tur i Guasch, Vicent (1992): Arrels de refranys i dites «Que et compri qui no et coneix», p. 36. Editorial Mediterrània.

Qui s'alaba massa, té el cap de carabassa

10 fonts, 1969.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 224. Manuscrit.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Plantes». Web.
Equivalent en francès: Qui se vante trop, a une tête de gourde.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 52. Robert Morel Editeur.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 410. Edicions 62.
És lleig de fer l'elogi de si mateix. De: Ciceró.
Equivalent en llatí: Deforme est de se ipsum praedicare.
Font: Off. 1.137.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «639». Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 177. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 293. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Carabassa», p. 90. J. Huguet Pascual, editor.

Qui es banya massa té el cap de carbassa

6 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1073. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els consells de salut», p. 300. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 176. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Tractaments via tòpica. Banys / Sabó», p. 255. Universitat Miguel Hernández.

Ésser un cap de carbassa

5 fonts, 1979.
Tenir poca llestesa mental.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Plantes». Web.
Ignorant.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Cap», p. 24. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 175. Universitat Miguel Hernández.
Tenir poca llestesa mental. Més sinònims: ésser burro, ésser negat, ésser cap de meló, ésser cap gros, ésser coix del front, ésser més dur que una pedra d'esmolar, ésser dur de cap, ésser nicí, ésser obtús, ésser gamarús, ésser talòs, ésser busaroca, no haver descobert la pólvora.
Sinònim: Ésser bajoc, ésser tanasi, ésser tòtil, ésser totxo, ésser tros de quòniam, ésser ignorant, ésser toix, ésser curt, ésser ruc, ésser suro, ésser tros d'ase, ésser pallús, ésser bleda, ésser bajà, ésser cap de suro, ésser llec, ésser llanut, ésser neci,.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 118. Edicions 62.

Qui riu massa té el cap de carbassa

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1178. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cap». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 222. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 177. Universitat Miguel Hernández.

Qui en vestits gasta massa, té el cap de carabassa

4 fonts, 1987.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
L'Eixam Edicions - Editorial Miquel A. Salvatella (1999): Refranys divertits. Editorial Miguel A. Salvatella.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Els interessos, els negocis i l'administració», p. 43. Editorial l'Esquer.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 176. Universitat Miguel Hernández.

Qui es pensa saber massa té el cap de carabassa

4 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El treball. Estudi», p. 112. Edicions Tres i Quatre.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La capacitat intel·lectual. Ignorància i ximpleria», p. 132. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Saberut», p. 203. Eixam Edicions.
Qui se les dóna de sabut resulta ser tot el contrari.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 48. Edicions del Bullent.

Qui sopa massa té el cap de carbassa

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1076. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 330. Edicions 62.

Qui diu que ja sap massa, té el cap de carabassa

3 fonts, 2011.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
És de ser molt burro voler ser burro.
Sinònim: Contrari: El saber no ocupa lloc.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 350. Web.

Qui en vestits gasta massa, té es cap de carabassa

3 fonts, 1984.
No és terra de malgastadors i sí de persones temorenques que es guarden els pistrincs pel que pugui passar.
Casanova i Masferrer, Agustí (2022): «Refranys a la carta - https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/06/10/refranys-carta-48711583.html». Diari de Girona.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 55. Consell de Mallorca.
Mos hem de sebre administrar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Robes. Vestuari», p. 273. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui es pensa saber massa, té el cap de carabassa

3 fonts, 2006.
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Refranys. Clau - 39.», p. 10. Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Compara el seu cap amb la carabassa, fruit que està buit per dins quan s'asseca, ja que el cervell té una capacitat quasi infinita i mai no se sap prou.
Sinònim: Similar, l'expressió: Ser el docte Cagalló.
Equivalent en castellà: Similar: Aprender sin reflexionar es malgastar la energía.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 353. Web.

Qui sopa massa té el cap de carabassa

3 fonts, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 25 15 de maig de 1927) «Refraner. Bons consells relatius al menjar», p. 50. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «II. L'alimentació. El menjar i el beure», p. 24. Pagès Editors.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 33 (Any I, 12-setembre-1936) «Menjar i beure. Bons consells relatius al menjar», p. 220. Revista Curiositats de Catalunya.

Ser un cap de carbassa

3 fonts, 1982.
Tenir poca llestesa mental.
Equivalent en castellà: Ser un pedazo de alcornoque.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 78. Edicions 62.
—Aqueix cap de carbassa no escarmentarà mai.
Briz, Francesc Pelagi (1982): La rondalla del dijous 1 «La favera», p. 11. José J. de Olañeta, Editor.
No se li podien plantejar gaires problemes, perquè, cap de carbassa com era, tenia dificultatsper resoldre'ls.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 301. Llibres de l'Index, S.A..

Tenir cap de carabassa

3 fonts, 1803.
F. met. tenir poc judici.
Equivalent en llatí: Ineptissimum esse.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cap», p. 124.
F. met. tenir poc judici.
Equivalent en castellà: Tener cascos de calabaza.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cap», p. 124.
Loc. met. y fam. tenir poc judici ó cordura.
Equivalent en llatí: Stalidum esse.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Carabassa», p. 130.
Loc. met. y fam. tenir poc judici ó cordura.
Equivalent en castellà: Tener cascos de calabaza.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Carabassa», p. 130.
Ser un tonto.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Carabassera. Modismes», p. 53. Associació d'Excursions Catalana.

Cap de carbassí

2 fonts, 1967.
Home ximple, ignorant.
Lloc: Altea.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cap de carbassí», p. 165. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Veg. Cap buit.
Lloc: Altea.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Es un cap de carabaça

2 fonts, 1910.
Expressions. Trad.: Tu es une tête de chêneliège, de citrouille; se dit à quelqu'un de léger, d'étourdi.
Sinònim: Es un cap de ciuró.
Lloc: Rosselló.
Conill, L. (1910): Revue catalane, 40 (15 avril 1910) «Botanique populaire catalane», p. 114. Revue Catalane.
Se dit à quelqu'un de léger, d'étourdi. De: Conill, L.
Sinònim: Es un cap de ciuro.
Equivalent en francès: Tu es une tête de chêne, liège, de citrouille.
Lloc: Catalunya del Nord.
Font: Botanique catalane pratique (Perpignan, 1938, 2a ed.).
Vera Grau, Idali (2013): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Botanique populaire. Expressions», p. 375. Facebook.

L'home que menja massa, té el cap de carabassa

2 fonts, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 29 (1 de juliol de 1927) «Refraner. XXI. II. Bons consells relatius al menjar», p. 179. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 546», p. 158. Columna Edicions.

Qui amb vestits es gasta massa, el cap té de carabassa

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 176. Universitat Miguel Hernández.
De: Ros - Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 277. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui balla i qui canta massa, té el cap de carabassa

2 fonts, 2006.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. Q», p. 112. Edicions Tívoli.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.

Qui beu massa, té el cap de carabassa

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 838», p. 647. Columna Edicions.
Massa vi emborratxa i fa perdre el sny.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El beure», p. 339. Edicions 62.

Qui canta i balla massa, té cap de carabassa

2 fonts, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «10. Ballar. Els balls en les parèmies». Blogger.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «9. El cantar en les parèmies: cantar - joglars - trobadors». Blogger.

Qui dorm massa, té el cap de carabassa

2 fonts, 1969.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dormir». Web.
Equivalent en francès: Qui dort trop a la tête comme une citrouille.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 180. Robert Morel Editeur.

Qui en roba gasta massa té el cap de carabassa

2 fonts, 2018.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.

Qui en roba gasta massa, té el cap de carabassa

2 fonts, 1992.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Roba», p. 98. Editorial Moll.
Sinònim: Qui en joies gasta massa, té el cap de carabassa.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 740», p. 681. Columna Edicions.

Qui en roba posa massa, té seny de carabaça

2 fonts, 2011.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «Q», p. 5. Manuscrit.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. Q», p. 372. Web.

Qui es banya massa, té el cap de carbassa

2 fonts, 2007.
Sinònim: Veg. Qui beu massa, té el cap de carbassa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Torracollons (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

Qui es pensa saber massa, té el cap de carbassa

2 fonts, 2012.
Font: DCVB.
Gazofilaci (2023): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1716061874784031090». Twitter.
Lloc: País Valencià.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Qui molt abraça, té cap de carbassa

2 fonts, 2012.
Font: DCVB.
Gazofilaci (2023): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1716061874784031090». Twitter.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Qui riu massa té el cap de carabassa

2 fonts, 1992.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La ignorància i la ximpleria», p. 83. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 848», p. 650. Columna Edicions.

Qui riu massa, / té el cap de carbassa

2 fonts, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cap 1», p. 159. Edicions Polígrafa.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Carbassa (donar)», p. 218. Edicions Polígrafa.

Qui s'alaba massa té el cap de carabassa

2 fonts, 1993.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 106. Editorial Sargantana.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Presumpció», p. 173. Edicions Tres i Quatre.

Qui s'alaba massa, té el cap de carbassa

2 fonts, 1967.
Lloc: Guimerà.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Carbassa 4», p. 217. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Veg. Qui beu massa, té el cap de carbassa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Tenir el cap de carbassa

2 fonts, 1967.
Lloc: Maldà.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Carbassa», p. 217. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Veg. Tenir el cap a llossar | Veg. tb. Qui riu massa (o qui beu massa, o el qui es pensa saber massa, o qui viu massa, o qui en joies gasta massa), té el cap de carbassa.
Lloc: Sant Feliu de Codines (però crec que és més general).
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Aquells que enrahonan massa, passan per caps de carbassa

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/19/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cap de carabasa

1 font, 1924.
Un tonto. De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Artesa de Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1924): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cap de carabassa!

1 font, 1890.
Coroleu i Inglada, Josep (1890): Almanach de la Esquella de la Torratxa «Trescents ditxos cataláns. Ditxos que venen dels pagesos, pastors y gent de la terra», p. 187. Revista La Esquella de la Torratxa.

Cap de carbassa (o de meló)

1 font, 1997.
Curt d'enteniment.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte a l'enteniment», p. 18. Edicions 62.

El qu'en vestits gasta massa, té el cap de carabaça

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 84. Editorial Arte y Letras.

El que amb vestits gasta massa, té el cap de carabassa

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 125. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que creu en saber massa, és un cap de carbassa

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Celui qui croit en savoir trop, est une tête de citrouille.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Moralitat», p. 47. Autoedició.

El que es creu saber passa, és un cap de carbassa

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cap». Web.

El que es pensa saber massa, / té el cap de carabassa

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Celui qui croit savoir trop, / a une tête de citrouille.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 406. Robert Morel Editeur.

El que's pènsa sabèr massa, té'l cap de carabassa

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XII. Sèny», p. 332. Centre Excursionista de Catalunya.

El qui diu que ja sap massa, té el cap de carabassa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 787», p. 632. Columna Edicions.

El qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa

1 font, 2012.
Per més experimentat que sigui algú, sempre necessita prendre consell. Es diu en to de befa dels que es pensen ser uns setciències. És molt antic. Ja el trobem documentat a «Quatre-cents aforismes catalans», d'Amat (1647). Posteriorment trobem la variant «El qui diu que ja sap prou, té el cap més gran que un bou». En llatí deien «Consilium usque, senex, vel prudentissimus, audi».
Sinònim: Qui beu massa, té el cap de carbassa | Veg tb. Tenir el cap de carbassa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

El qui es pensa saber massa, té el cap de carabassa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 788», p. 632. Columna Edicions.

Ésser un cap de carbassa (cont.)

1 font, 1996.
Tenir poca llestesa mental.
Sinònim: Tenir el cervell estret.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 118. Edicions 62.

L'home que menja massa, / té el cap de carabassa

1 font, 1936.
N. F. de R. (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 38 (Any I, 17-octubre-1936) «Folklore artístic. De diferents menjars», p. 383. Revista Curiositats de Catalunya.

Lo qui diu que ja sab massa / té lo cap de carabassa

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 15. Joan Jolis, Estamper.

Lo qui s' pensa saber massa, / té l' cap de carabassa

1 font, 1891.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Carabassera. Aforismes», p. 53. Associació d'Excursions Catalana.

Qui ab joyas s'hi gasta massa té lo cap de carabassa

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «2. Aforismes referents al amor y al matrimoni», p. 15. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui ab vestits gasta massa, te'l cap de carbassa

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 107. Editorial Rourich.

Qui ab vestits se gasta massa, / te lo cap de carabaça

1 font, 1796.
Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 4. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.

Qui ab vestits se gasta massa, lo cap té de carabaça

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 85. Librerías París-Valencia.

Qui amb vestits gasta massa / té el cap de carabassa

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vestit», p. 267. Edicions Polígrafa.

Qui amb vestits gasta massa, / té el cap de carabassa

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De treball i diners», p. 39. Autoedició.

Qui amb vestits gasta massa, té el cap de carabassa

1 font, 1992.
Sinònim: Qui amb joies gasta massa, té el cap de carabassa.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 765. Columna Edicions.

Qui amb vestits gasta massa, té el cap de carbassa

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cap». Web.

Qui amb vestits se gasta massa / té el cap de carabaça

1 font, 1916.
Veiem molts homes a la miseria que no hi seríen si haguessin pensat bé amb aquell adagi.
Jordà i Canal, Josep (1916): Aforismes catalans. Assaig d'estudi «De la vida en general», p. 23. Autoedició.

Qui balla i canta massa, té el cap de carbassa

1 font, 1999.
Cal actuar amb mesura.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les festes mòbils i generals», p. 178. Edicions 62.

Qui beu massa té el cap de carabassa

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui beu massa, té el cap de carbassa

1 font, 2012.
El vici de la beguda fa perdre el seny, enterboleix el cap. Hi ha moltes variants amb el sentit que els excessos són dolents: qui sopa massa, té el cap de carbassa | qui riu (o viu) massa, té el cap de carbassa.
Sinònim: Qui riu massa (o el qui es pensa saber massa, o qui viu massa, o qui en joies gasta massa), o qui en vestits gasta massa, té el cap de carbassa | Veg. Tenir el cap de carbassa.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Qui creu que sap massa, té es cap de carabassa

1 font, 2008.
Qui presumeix de saviesa, és el més inculte de tots.
Sinònim: Qui es pensa saber massa, té es cap de carabassa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.12.saviesa i ignorància. Entendre. Refranys», p. 414. Editorial Moll.

Qui dona ans no s'empassa, té el cap de carabassa

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 57 (15 de setembre de 1928) «Refraner. XLII. La carabassa», p. 322. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Qui dorm massa, / té el cap de carbassa

1 font, 1968.
Lloc: Tremp.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dormir», p. 232. Edicions Polígrafa.

Qui en joies gasta massa té el cap de carabassa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «J 175», p. 315. Columna Edicions.

Qui en roba gasta massa / té el cap de carabassa

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Massa», p. 124. Edicions Polígrafa.

Qui en roba gasta massa te el cap de carabassa

1 font, 2009.
Lloc: País Valencià.
Valencià Grau Mitjà (2009): Valencià Grau Mitjà «Refranys - https://mitjaedu.wordpress.com/2009/12/31/refranys/». Web.

Qui en roba gasta massa, és un cap de carabassa

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. De la roba», p. 144. Editorial Ausa.

Qui en roba gasta massa, té el cap de carbassa

1 font, 2023.
Font: DCVB.
Gazofilaci (2023): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1716061874784031090». Twitter.

Qui en roba posa massa / Te seny de carbassa

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «Q», p. 28. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Qui en roba posa massa, / té seny de carabassa

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui dépense trop en habits, / a un cerveau de citrouille.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Estalvi i malgastar / Économie et gaspillage», p. 274. Robert Morel Editeur.

Qui en robes gasta massa / té lo seny de carabassa

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Seny», p. 93. Edicions Polígrafa.

Qui en vestir gasta massa, és un cap de carabassa

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. Del vestir i dels vestits», p. 150. Editorial Ausa.

Qui en vestir gasta massa, té el cap de carabassa

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.4. El vestit, la roba, el calcer», p. 73. Eixam Edicions.

Qui en vestir-se gasta massa té el cap de carabassa

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «9. Els diners - 9.4. Estalvi». Web.

Qui en vestirse gasta massa te 'l cap de carabassa

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui en vestits es gasta massa / té el cap de carabassa

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 2.13. Què li diries?», p. 219. Editorial Moll.

Qui en vestits gasta massa té el cap de carabassa

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. El malbaratament», p. 77. Pagès Editors.

Qui en vestits gasta massa, / té l' cap de carabassa

1 font, 1891.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Carabassera. Aforismes», p. 53. Associació d'Excursions Catalana.

Qui en vestits gasta massa, té el cap de carbassa

1 font, 2012.
Sinònim: Veg. Qui beu massa, té el cap de carbassa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Qui en vestits se gasta masa, té lo cap de carabasa

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «Q», p. 48. Real Academia de Historia.

Qui en vestits se gasta massa, té el cap de carabassa

1 font, 2011.
Cal invertir en coses sòlides i de futur més que en coses superficials i passatgeres.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 351. Web.

Qui en vestits se gasta massa, té es cap de carabassa

1 font, 2008.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «5.Casa i vestit. 5.2. Vestit i indumentària. Refranys», p. 237. Editorial Moll.

Qui en vestits se gasta massa, té lo cap de carabassa

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 165. Edicions Víctor.

Qui es pensa saber massa el cap té de carabassa

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 36. Editorial l'Esquer.

Qui es pensa saber massa, el cap té de carabassa

1 font, 1989.
Amb la llarga mostra restant no classificada, encara podem fer dos grups: I, per altra banda, les que podríem anomenar sentències que venen a ésser com criteris educatius, advertències, amenaces, o contundents principis sobre els quals pot assentar-se tot un projecte de vida i com cada casa és un món, tot va de bo. I, cap en va de buit.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XVI. D'altres amb criteris filosòfics, educatius (o... deseducatius)», p. 151. Autoedició.

Qui es pensa saber massa, té'l cap de carabassa

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 57 (15 de setembre de 1928) «Refraner. XLII. La carabassa», p. 322. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Qui es pensa sebre massa, té es cap de carabassa

1 font, 1984.
P'es sol fet de pensar-ho, ja demostra que no sap.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Ciències», p. 175. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui gasta massa, té el cap de carabassa

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui dépense trop a une tête de gourde.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Estalvi i malgastar / Économie et gaspillage», p. 282. Robert Morel Editeur.

Qui molt abraça, té es cap de carabassa

1 font, 2008.
Recomanació de no abraçar massa feines.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor «11. Diversos. 11.2. Poc i molt. Refranys», p. 484. Editorial Moll.

Qui parla massa fa el cap de carbassa

1 font, 2010.
Lloc: Torregrossa (Pla d'Urgell).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui pensa que ja sap massa, el cap té de carabassa

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La ignorància i la ximpleria», p. 83. Pagès Editors.

Qui pensa saber massa / té el cap de carabassa

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Massa», p. 124. Edicions Polígrafa.

Qui pensa saber massa, té el cap de carabassa

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 38. Garsineu Edicions.

Qui pensa sebre massa, té es cap de carabassa

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 59. Consell de Mallorca.

Qui per vestir gasta massa, / té el cap de carbassa

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Carbassa (donar)», p. 218. Edicions Polígrafa.

Qui riu massa, té el cap de carbassa

1 font, 2012.
Sinònim: La persona que molt riu no té el discurs molt viu | Veg. Qui beu massa, té el cap de carbassa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Qui riu massa, té'l cap de carabassa

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XII. Sèny», p. 332. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui s'alaba massa té el cap de carbassa

1 font, 1935.
Faula 17a del segon llibre, «De la mosca i la formiga». Aquestes parèmies també recriminen que un s'alabi massa. De: Isop.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer isòpic, p. 246. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui s'alaba massa, / té el cap de carbassa

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Alabar-se», p. 145. Edicions Polígrafa.

Qui s'alaba massa, té un cap de carbassa

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Qui se vante trop, a une tète de gourde.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors... homes i dones», p. 107. Sport-Entraide-Amitié.

Qui sopa massa, té el cap de carabassa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 849», p. 650. Columna Edicions.

Qui sopa massa, té el cap de carbassa

1 font, 2012.
No és convenient de fer un àpat gaire consistent abans d'anar a dormir. Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del mal i de la salut».
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Qui té poc i gasta massa té el cap de carabassa

1 font, 2010.
Lloc: Algemesí (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui viu massa, / té l' cap de carabassa

1 font, 1891.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Carabassera. Aforismes», p. 53. Associació d'Excursions Catalana.

Qui viu massa, té el cap de carabassa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 850», p. 650. Columna Edicions.

Qui viu massa, té el cap de carbassa

1 font, 2012.
Qui viu massa anys, ve que ja no posa seny, sinó que perd la memòria i el cervell se li fa sopes.
Sinònim: Qui riu massa (o el qui es pensa saber massa, o qui viu massa, o qui en joies gasta massa), o qui en vestits gasta massa, té el cap de carbassa | Veg. Tenir el cap de carbassa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Ser un (o una) cap de carabassa

1 font, 2022.
Ser ignorant.
CPNL (2022): Consorci per a la Normalització Lingüística «Gramàtica. Lèxic. 4. Locucions, refranys i frases fetes - https://www.cpnl.cat/gramatica/11/4-locucions-refranys-i-frases-fetes». Web.

Ser un tros de carabassa

1 font, 1994.
Posseir poca llestesa mental.
Sinònim: Ser curt.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.9.2. Frases fetes i locucions de febrer», p. 53. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Sere un cap de carabaça

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «2. Algunes expressions. S», p. 356. Web.

Té el cap de carbassa

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

Tení el cap de carabaça

1 font, 1921.
De: Leonor, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0036 «115 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1364363». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tenir cap de carbassa

1 font, 1937.
És tenir-hi poca cosa, tenir el cap buit.
Serra i Boldú, Valeri (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 75 (Any II, 3-juliol-1937) «Del saber popular. Samfaina - carbassa», p. 24. Revista Curiositats de Catalunya.

Tenir el cap de carabassa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 861», p. 654. Columna Edicions.

Tindre cap de carabassa

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1829. Publicacions de la Universitat de València.

Tindre el cap carabassa

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1829. Publicacions de la Universitat de València.

Tindre el cap de carabassa

1 font, 2003.
Ser curt d'enteniment.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 34. Institut d'Estudis del Baix Cinca.