Cap de carabassa

176 recurrències en 107 variants. Primera citació: 1736.

Cap de carbassa

12 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Cabeza de alcornoque.
Persona dura de closca.
Lloc: Palafrugell.
Carreres i Péra, Joan (2009): Diari de Girona.cat «Cap d'Any». Web.
Sac de renecs.
[Ésser] neci, ignorant.
No crec que pugui pas ajudar-te gaire, és un cap de carbassa / Amb aquest cap de carabassa no fareu res de bo.
Sinònim: Tros de quòniam, tros d'ase, cap buit, cap d'ase, baix de davant, ésser ase de tots quatre quartos.
Font: * / R-M.
Expressió per a designar una persona amb l'enteniment molt curt / tenir poca llestesa mental.
És impossible que ell et pugui arribar a entendre, és un cap de carbassa / No li ho faràs pas entendre; és un cap de carabassa que pensa molt poc.
Sinònim: Cap d'ase, cap d'estornell, cap de suro, cap de meló, cap gros, coix del front, dur de cap, tenir el cervell estret, tenir un cervell de pardal, ésser un suro (algú), cap buit, tenir un cap bo per a pom d'escala.
Font: * / R-M.
Sinònim: V. Tanoca 2.
Equivalent en francès: Tête de courge.
Font: El temps dels anys, p166.
Era tan cap de carbassa que no sabia distingir entre la realitat i la ficció.
Lloc: Vic (Osona).
De: Ribes, Jean.
Equivalent en francès: Tête de citrouille.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat. Proverbis, dites, anècdotes i històries «Alguns fàstics usuals».
De: Giral, R.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1977): «Injúries i renecs», p. 132. Almanac Català del Rosselló.
De: Giral, R.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Injuries i renecs», p. 132. Facebook.

Cap de carabassa

9 fonts, 1803.
Per qualificar els curts d'enteniment.
Sinònim: Cap de ruc | Cap de xai | Cap de tartana | Cap de suro | Cap de soca.
Expr. fam.
Sinònim: V. Cap sense cervell.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Suplemento. Calidades físicas ó morales denominadas como la misma cosa de que se saca la comparacion idenfiticándolas con ella misma», p. 298. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
De: Balcells Mariné, Salvador.
Lloc: Prades.
Cap clos, sense intel·ligència.
Sinònim: Veg. Cap buit.
Sinònim: Veg. Cap buit.
Lloc: És d'abast general.
Cap que recorda un d'aquests fruits.
Sinònim: Cap de meló | Cap de pera.
Lloc: Mallorca.
—Ai, amo meu!, sabeu?, jo sols era ruc en aparences, jo som un jove que quan estudiava era tan cap de carabassa que no aprenia res.
Lloc: Eivissa.

Qui s'alaba massa, té el cap de carabassa

9 fonts, 1969.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Equivalent en francès: Qui se vante trop, a une tête de gourde.
Lloc: Catalunya del Nord.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 410. Edicions 62.
És lleig de fer l'elogi de si mateix. De: Ciceró.
Equivalent en llatí: Deforme est de se ipsum praedicare.
Font: Off. 1.137.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 293. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.

Ésser un cap de carbassa

4 fonts, 1979.
Tenir poca llestesa mental.
Ignorant.
Tenir poca llestesa mental. Més sinònims: ésser burro, ésser negat, ésser cap de meló, ésser cap gros, ésser coix del front, ésser més dur que una pedra d'esmolar, ésser dur de cap, ésser nicí, ésser obtús, ésser gamarús, ésser talòs, ésser busaroca, no haver descobert la pólvora.
Sinònim: Ésser bajoc, ésser tanasi, ésser tòtil, ésser totxo, ésser tros de quòniam, ésser ignorant, ésser toix, ésser curt, ésser ruc, ésser suro, ésser tros d'ase, ésser pallús, ésser bleda, ésser bajà, ésser cap de suro, ésser llec, ésser llanut, ésser neci,.

Qui es banya massa té el cap de carbassa

4 fonts, 1951.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els consells de salut», p. 300. Edicions 62.

Qui es pensa saber massa té el cap de carabassa

4 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La capacitat intel·lectual. Ignorància i ximpleria», p. 132. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: País Valencià.
Qui se les dóna de sabut resulta ser tot el contrari.

Qui riu massa té el cap de carbassa

4 fonts, 1951.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cap». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui sopa massa té el cap de carbassa

4 fonts, 1951.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui diu que ja sap massa, té el cap de carabassa

3 fonts, 2011.
És de ser molt burro voler ser burro.
Sinònim: Contrari: El saber no ocupa lloc.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 350. Web.

Qui en vestits gasta massa, té el cap de carabassa

3 fonts, 1987.
L'Eixam Edicions - Editorial Miquel A. Salvatella (1999): Refranys divertits. Editorial Miguel A. Salvatella.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Els interessos, els negocis i l'administració», p. 43. Editorial l'Esquer.

Qui en vestits gasta massa, té es cap de carabassa

3 fonts, 1984.
No és terra de malgastadors i sí de persones temorenques que es guarden els pistrincs pel que pugui passar.
Lloc: Mallorca.
Mos hem de sebre administrar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Robes. Vestuari», p. 273. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui es pensa saber massa, té el cap de carabassa

3 fonts, 2006.
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Refranys. Clau - 39.», p. 10. Web.
Compara el seu cap amb la carabassa, fruit que està buit per dins quan s'asseca, ja que el cervell té una capacitat quasi infinita i mai no se sap prou.
Sinònim: Similar, l'expressió: Ser el docte Cagalló.
Equivalent en castellà: Similar: Aprender sin reflexionar es malgastar la energía.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 353. Web.

Qui sopa massa té el cap de carabassa

3 fonts, 1927.
Lloc: Lleida.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «II. L'alimentació. El menjar i el beure», p. 24. Pagès Editors.

Ser un cap de carbassa

3 fonts, 1982.
Tenir poca llestesa mental.
Equivalent en castellà: Ser un pedazo de alcornoque.
—Aqueix cap de carbassa no escarmentarà mai.
Briz, Francesc Pelagi (1982): La rondalla del dijous 1 «La favera», p. 11. José J. de Olañeta, Editor.
No se li podien plantejar gaires problemes, perquè, cap de carbassa com era, tenia dificultatsper resoldre'ls.
Lloc: Vic (Osona).

Tenir cap de carabassa

3 fonts, 1803.
F. met. tenir poc judici.
Equivalent en llatí: Ineptissimum esse.
F. met. tenir poc judici.
Equivalent en castellà: Tener cascos de calabaza.
Loc. met. y fam. tenir poc judici ó cordura.
Equivalent en llatí: Stalidum esse.
Loc. met. y fam. tenir poc judici ó cordura.
Equivalent en castellà: Tener cascos de calabaza.
Ser un tonto.

Es un cap de carabaça

2 fonts, 1910.
Expressions. Trad.: Tu es une tête de chêneliège, de citrouille; se dit à quelqu'un de léger, d'étourdi.
Sinònim: Es un cap de ciuró.
Lloc: Rosselló.
Se dit à quelqu'un de léger, d'étourdi. De: Conill, L.
Sinònim: Es un cap de ciuro.
Equivalent en francès: Tu es une tête de chêne, liège, de citrouille.
Lloc: Catalunya del Nord.
Font: Botanique catalane pratique (Perpignan, 1938, 2a ed.).
Vera Grau, Idali (2013): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Botanique populaire. Expressions», p. 375. Facebook.

L'home que menja massa, té el cap de carabassa

2 fonts, 1927.
Lloc: Lleida.

Qui balla i qui canta massa, té el cap de carabassa

2 fonts, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.

Qui beu massa, té el cap de carabassa

2 fonts, 1992.
Massa vi emborratxa i fa perdre el sny.

Qui canta i balla massa, té cap de carabassa

2 fonts, 2021.

Qui dorm massa, té el cap de carabassa

2 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Qui dort trop a la tête comme une citrouille.
Lloc: Catalunya del Nord.

Qui en roba gasta massa té el cap de carabassa

2 fonts, 2018.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.

Qui en roba gasta massa, té el cap de carabassa

2 fonts, 1992.
Lloc: Illes Balears.
Sinònim: Qui en joies gasta massa, té el cap de carabassa.

Qui en roba posa massa, té seny de carabaça

2 fonts, 2011.
Lloc: Rosselló.
Lloc: Rosselló.

Qui riu massa té el cap de carabassa

2 fonts, 1992.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La ignorància i la ximpleria», p. 83. Pagès Editors.

Qui s'alaba massa té el cap de carabassa

2 fonts, 1993.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 106. Editorial Sargantana.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Presumpció», p. 173. Edicions Tres i Quatre.

Aquells que enrahonan massa, passan per caps de carbassa

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.

Cap de carabasa

1 font, 1924.
Un tonto. De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Artesa de Lleida.

Cap de carabassa!

1 font, 1890.
Coroleu i Inglada, Josep (1890): Almanach de la Esquella de la Torratxa «Trescents ditxos cataláns. Ditxos que venen dels pagesos, pastors y gent de la terra», p. 187. Revista La Esquella de la Torratxa.

Cap de carbassa (o de meló)

1 font, 1997.
Curt d'enteniment.

Cap de carbassí

1 font, 2012.
Sinònim: Veg. Cap buit.
Lloc: Altea.

El qu'en vestits gasta massa, té el cap de carabaça

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 84. Editorial Arte y Letras.

El que amb vestits gasta massa, té el cap de carabassa

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 125. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que es creu saber passa, és un cap de carbassa

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cap». Web.

El que es pensa saber massa, / té el cap de carabassa

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Celui qui croit savoir trop, / a une tête de citrouille.
Lloc: Catalunya del Nord.

El que's pènsa sabèr massa, té'l cap de carabassa

1 font, 1900.

El qui diu que ja sap massa, té el cap de carabassa

1 font, 1992.

El qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa

1 font, 2012.
Per més experimentat que sigui algú, sempre necessita prendre consell. Es diu en to de befa dels que es pensen ser uns setciències. És molt antic. Ja el trobem documentat a «Quatre-cents aforismes catalans», d'Amat (1647). Posteriorment trobem la variant «El qui diu que ja sap prou, té el cap més gran que un bou». En llatí deien «Consilium usque, senex, vel prudentissimus, audi».
Sinònim: Qui beu massa, té el cap de carbassa | Veg tb. Tenir el cap de carbassa.

El qui es pensa saber massa, té el cap de carabassa

1 font, 1992.

Ésser un cap de carbassa (cont.)

1 font, 1996.
Tenir poca llestesa mental.
Sinònim: Tenir el cervell estret.

L'home que menja massa, / té el cap de carabassa

1 font, 1936.

Lo qui diu que ja sab massa / té lo cap de carabassa

1 font, 1759.

Lo qui s' pensa saber massa, / té l' cap de carabassa

1 font, 1891.

Qui ab joyas s'hi gasta massa té lo cap de carabassa

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «2. Aforismes referents al amor y al matrimoni», p. 15. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui ab vestits gasta massa, te'l cap de carbassa

1 font, 1900.

Qui ab vestits se gasta massa, / te lo cap de carabaça

1 font, 1796.

Qui ab vestits se gasta massa, lo cap té de carabaça

1 font, 1736.

Qui amb vestits es gasta massa, el cap té de carabassa

1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 277. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui amb vestits gasta massa, / té el cap de carabassa

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De treball i diners», p. 39. Autoedició.

Qui amb vestits gasta massa, té el cap de carabassa

1 font, 1992.
Sinònim: Qui amb joies gasta massa, té el cap de carabassa.

Qui amb vestits gasta massa, té el cap de carbassa

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cap». Web.

Qui amb vestits se gasta massa / té el cap de carabaça

1 font, 1916.
Veiem molts homes a la miseria que no hi seríen si haguessin pensat bé amb aquell adagi.

Qui balla i canta massa, té el cap de carbassa

1 font, 1999.
Cal actuar amb mesura.

Qui beu massa té el cap de carabassa

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui beu massa, té el cap de carbassa

1 font, 2012.
El vici de la beguda fa perdre el seny, enterboleix el cap. Hi ha moltes variants amb el sentit que els excessos són dolents: qui sopa massa, té el cap de carbassa | qui riu (o viu) massa, té el cap de carbassa.
Sinònim: Qui riu massa (o el qui es pensa saber massa, o qui viu massa, o qui en joies gasta massa), o qui en vestits gasta massa, té el cap de carbassa | Veg. Tenir el cap de carbassa.
Lloc: Sant Feliu de Codines.

Qui creu que sap massa, té es cap de carabassa

1 font, 2008.
Qui presumeix de saviesa, és el més inculte de tots.
Sinònim: Qui es pensa saber massa, té es cap de carabassa.

Qui dona ans no s'empassa, té el cap de carabassa

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.

Qui en joies gasta massa té el cap de carabassa

1 font, 1992.

Qui en roba gasta massa te el cap de carabassa

1 font, 2009.
Lloc: País Valencià.

Qui en roba gasta massa, és un cap de carabassa

1 font, 1989.

Qui en roba posa massa / Te seny de carbassa

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.

Qui en roba posa massa, / té seny de carabassa

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui dépense trop en habits, / a un cerveau de citrouille.
Lloc: Catalunya del Nord.

Qui en vestir gasta massa, és un cap de carabassa

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. Del vestir i dels vestits», p. 150. Editorial Ausa.

Qui en vestir gasta massa, té el cap de carabassa

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.

Qui en vestir-se gasta massa té el cap de carabassa

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Qui en vestirse gasta massa te 'l cap de carabassa

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Qui en vestits es gasta massa / té el cap de carabassa

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.

Qui en vestits gasta massa té el cap de carabassa

1 font, 2003.

Qui en vestits gasta massa, / té l' cap de carabassa

1 font, 1891.

Qui en vestits gasta massa, té el cap de carbassa

1 font, 2012.
Sinònim: Veg. Qui beu massa, té el cap de carbassa.

Qui en vestits se gasta masa, té lo cap de carabasa

1 font, 1919.

Qui en vestits se gasta massa, té el cap de carabassa

1 font, 2011.
Cal invertir en coses sòlides i de futur més que en coses superficials i passatgeres.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 351. Web.

Qui en vestits se gasta massa, té es cap de carabassa

1 font, 2008.

Qui en vestits se gasta massa, té lo cap de carabassa

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

Qui es banya massa, té el cap de carbassa

1 font, 2012.
Sinònim: Veg. Qui beu massa, té el cap de carbassa.

Qui es pensa saber massa el cap té de carabassa

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 36. Editorial l'Esquer.

Qui es pensa saber massa, té el cap de carbassa

1 font, 2012.
Lloc: País Valencià.

Qui es pensa saber massa, té'l cap de carabassa

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.

Qui es pensa sebre massa, té es cap de carabassa

1 font, 1984.
P'es sol fet de pensar-ho, ja demostra que no sap.
Lloc: Menorca.

Qui gasta massa, té el cap de carabassa

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui dépense trop a une tête de gourde.
Lloc: Catalunya del Nord.

Qui molt abraça, té cap de carbassa

1 font, 2012.
Lloc: Olot (Garrotxa).

Qui molt abraça, té es cap de carabassa

1 font, 2008.
Recomanació de no abraçar massa feines.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor «11. Diversos. 11.2. Poc i molt. Refranys», p. 484. Editorial Moll.

Qui parla massa fa el cap de carbassa

1 font, 2010.
Lloc: Torregrossa (Pla d'Urgell).

Qui pensa que ja sap massa, el cap té de carabassa

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La ignorància i la ximpleria», p. 83. Pagès Editors.

Qui pensa saber massa, té el cap de carabassa

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.

Qui pensa sebre massa, té es cap de carabassa

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.

Qui riu massa, té el cap de carbassa

1 font, 2012.
Sinònim: La persona que molt riu no té el discurs molt viu | Veg. Qui beu massa, té el cap de carbassa.

Qui riu massa, té'l cap de carabassa

1 font, 1900.

Qui s'alaba massa té el cap de carbassa

1 font, 1935.
Faula 17a del segon llibre, «De la mosca i la formiga». Aquestes parèmies també recriminen que un s'alabi massa. De: Isop.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer isòpic, p. 246. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui s'alaba massa, té el cap de carbassa

1 font, 2012.
Sinònim: Veg. Qui beu massa, té el cap de carbassa.

Qui sopa massa, té el cap de carabassa

1 font, 1992.

Qui sopa massa, té el cap de carbassa

1 font, 2012.
No és convenient de fer un àpat gaire consistent abans d'anar a dormir. Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del mal i de la salut».

Qui té poc i gasta massa té el cap de carabassa

1 font, 2010.
Lloc: Algemesí (Ribera Alta).

Qui viu massa, / té l' cap de carabassa

1 font, 1891.

Qui viu massa, té el cap de carabassa

1 font, 1992.

Qui viu massa, té el cap de carbassa

1 font, 2012.
Qui viu massa anys, ve que ja no posa seny, sinó que perd la memòria i el cervell se li fa sopes.
Sinònim: Qui riu massa (o el qui es pensa saber massa, o qui viu massa, o qui en joies gasta massa), o qui en vestits gasta massa, té el cap de carbassa | Veg. Tenir el cap de carbassa.

Ser un (o una) cap de carabassa

1 font, 2022.
Ser ignorant.

Ser un tros de carabassa

1 font, 1994.
Posseir poca llestesa mental.
Sinònim: Ser curt.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.9.2. Frases fetes i locucions de febrer», p. 53. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Sere un cap de carabaça

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.

Té el cap de carbassa

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).

Tení el cap de carabaça

1 font, 1921.
De: Leonor, Joan.
Lloc: Barcelona.

Tenir cap de carbassa

1 font, 1937.
És tenir-hi poca cosa, tenir el cap buit.

Tenir el cap de carabassa

1 font, 1992.

Tenir el cap de carbassa

1 font, 2012.
Sinònim: Veg. Tenir el cap a llossar | Veg. tb. Qui riu massa (o qui beu massa, o el qui es pensa saber massa, o qui viu massa, o qui en joies gasta massa), té el cap de carbassa.
Lloc: Sant Feliu de Codines (però crec que és més general).

Tindre cap de carabassa

1 font, 2017.

Tindre el cap carabassa

1 font, 2017.

Tindre el cap de carabassa

1 font, 2003.
Ser curt d'enteniment.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).