Paremiologia catalana comparada digital

Diner fa diner

123 recurrències en 34 variants. Primera citació: 1803.

Diner fa diner

27 fonts, 1831.
Vol dir que el posseir diners és la base per a adquirir-ne més.
Sinònim: Diners fan més diners | Diners criden diners | Qui té diners, fa diners | Els diners van allà on n'hi ha | A on vas, diner? —Allí on n'hi ha més.
Lloc: Cat., Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Diner Refr. m)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1163. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys i dites «Refranys i dites. El diner», p. 87. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Equivalent en castellà: Cobre gana cobre, que no huesos de hombre | dinero llama dinero.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 77. Editorial Pòrtic.
Per a fruir de tots els avantatges que l'estalvi proporciona i fer participar els altres dels nostres beneficis, en lloc de tenir amagats i ociosos els cabals estalviats, cal posar-los en circulació i saber-los fer treballar.
Cavalleria i Collell, Domènec (1928): Catalunya Social, any VIII, núm. 352 (25 de febrer de 1928), p. 138-139 «Aforística sobre l'estalvi», p. 139. Revista Catalunya Social.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 150. Est. Tip. La Hormiga de Oro.
Equivalent en castellà: Dinero llama a dinero.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. RIquesa», p. 119. Edicions Tres i Quatre.
Equivalent en castellà: Dinero llama dinero.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «264», p. 64. Imprenta de Saurí y Compañía.
Expressió que indica que posseir prou diners és la base per a fer-ne més.
-Com pot ser que s'hagi canviat el cotxe? -Mira, diner fa diner.
Sinònim: Diner crida diner.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Diner». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de mars de 1908, núm. 18», p. 8. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1107», p. 721. Columna Edicions.
Equivalent en castellà: Dinero llama dinero.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 645. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 39. Editorial Rourich.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 3. Sobre oficis i beneficis (diners, treballs, oficis…)». Llibres de l'Index, S.A.
Equivalent en castellà: Dinero llama dinero; ó cobre gana cobre, que no huesos de hombre.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 225. Imp. de J. Horta.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 39. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Ve la fam d'or; 'auri sacra fames'; els 'cani del danaio'; l'encuny ennobleix el vil metall; el diner fa diner; la moneda com l'autèntica llàntia d'Aladí; amb dring de música celestial.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «II. Com han estat. 14. Mariners i mercaders», p. 166. Editorial Pòrtic.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 251. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «D», p. 14. Autoedició.
Els que ja són rics tenen més facilitat a incrementar el seu patrimoni.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Dóna a entendre el poder dels diners, que permeten acumular-los i fer-ne més a qui ja en té molts.
Sinònim: Diner crida diner; Diners criden (o fan) diners.
Equivalent en castellà: Dinero llama dinero; Vase el oro al tesoro.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «diners». Editorial Barcanova.
Si es tenen diners es poden invertir.
Sinònim: Diner crida diner | Diners criden (o fan) diners | Diners fan més diners.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 425. Edicions 62.
Diners posats a guany.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «fer (o no)», p. 58. Editorial Millà.
Diner fa diner. 26-1-1884.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_405.jpg. Manuscrit.
Diner fa diner. 17-1-1911.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_406.jpg. Manuscrit.
Diner fa diner. 4-3-1913.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_407.jpg. Manuscrit.
Diner fa diner. 31-3-1915 / 8-4-1917 / 1-1-1921 / 1-1-1923.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_408.jpg. Manuscrit.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «D», p. 20. Manuscrit.
Sinònim: Lo poder apodera.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «D», p. 33. Tarascó, Viladot & Cuesta.
Diner. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Diner crida diner

18 fonts, 1949.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La riquesa», p. 73. Pagès Editors.
Cavall Fort (1980): Cavall Fort, núm. 421 (febrer 1980) «El que diuen els refranys sobre… El diner». Cavall Fort.
Expressió que indica que posseir prou diners és la base per a fer-ne més.
Per a posar un negoci cal tenir una bona base econòmica; el diner crida diner.
Sinònim: Diner fa diner.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Diner». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Treball». Web.
La possessió de diners és el camí més ràpid i fàcil d'conseguir-ne més. Diu la tradició que quan es buidava una gerra de diner, mai no els treia tots; sempre n'hi deixava, encara que no fos més que una moneda,.
Perquè, així, era creença que aviat se'n tornarien a tenir prous per a tornar-la a omplir.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 116. Editorial de Vecchi.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 251. Llibres de l'Index, S.A.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 54. Editorial Millà.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Diners i quantitats», p. 168. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Sinònim: Diner fa diner | Diners criden diners | Diners fan més diners.
Equivalent en castellà: Dinero llama dinero | Vase el oro al tesoro.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Diner - Diners», p. 48. Edicions 62.
Si es tenen diners es poden invertir.
Sinònim: Diner fa diner | Diners criden (o fan) diners | Diners fan més diners.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 425. Edicions 62.
En el cas de l'australiana Elle McPherson, un banquer molt ben plantat i suís, per a més inri.
Redacció (1997): Avui «Oci. El banquer d'Elle i el negociant de Cindy», p. 51. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 108. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Quarta tongada. Diner», p. 902. Editorial Selecta-Catalonia.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 24. Seuba Edicions.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Diners i negocis», p. 129. J. Huguet Pascual, editor.
Diner. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. D», p. 17. Amics de Tous.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 108. Museu Arxiu de Sentmenat.

Diners fan més diners

9 fonts, 1926.
Vol dir que el posseir diners és la base per a adquirir-ne més.
Sinònim: Diner fa diner | Diners criden diners | Qui té diners, fa diners | Els diners van allà on n'hi ha | A on vas, diner? —Allí on n'hi ha més.
Lloc: Cat., Bal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Diner Refr. m)». Editorial Moll.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Sinònim: Diners criden diners / diners crien diners.
Equivalent en castellà: Dinero llama dinero.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 82. Editorial Diàfora.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA SOC. EL TREBALL, ELS DINERS I LA SORT. DINERS», p. 28. L'Avui / El Punt Avui.
Si es tenen diners es poden invertir.
Sinònim: Diner crida diner | Diner fa diner | Diners criden (o fan) diners.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 425. Edicions 62.
Vol dir que posseir diners és la base per adquirir-ne més (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1014 Diners», p. 142. Institut Menorquí d'Estudis.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 5. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

Diners criden diners

7 fonts, 1926.
Vol dir que el posseir diners és la base per a adquirir-ne més.
Sinònim: Diner fa diner | Diners fan més diners | Qui té diners, fa diners | Els diners van allà on n'hi ha | A on vas, diner? —Allí on n'hi ha més.
Lloc: Segarra, Urgell.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Diner Refr. m)». Editorial Moll.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 109. Pagès Editors.
Sinònim: Diners crien diners / diners fan més diners.
Equivalent en castellà: Dinero llama dinero.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 82. Editorial Diàfora.
Gheorghe, Gabriel (1986): Proverbele româneşti şi proverbele lumii romanice, p. 101.
Equivalent en francès: L'argent appelle l'argent.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 316. Robert Morel Editeur.
Equivalent en esperanto: Mono kuras al mono | Mono monon naskas.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Diners, feina, poder, justícia, lleis | Mono, laboro, povo, justico, leĝoj», p. 21. Associació Catalana d'Esperanto.
Lloc: Darnius (Alt Empordà).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Els diners fan diners

7 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 88. Editorial Arte y Letras.
Sinònim: Doblers fan doblers i misèria fa misèria | Es sous en fan més.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10. Riquesa i pobresa. Economia. Refranys», p. 451. Editorial Moll.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 64. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Només pot fer diners qui en te i inverteix.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Els interessos, els negocis i l'administració», p. 43. Editorial l'Esquer.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 136. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Sinònim: Els diners criden diners.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol III: L'economia domèstica i altres coses. 3.3. Els diners», p. 56. Eixam Edicions.

Diner cria diner

4 fonts, 1938.
ACCAT (2012): Correu «Refranys per al Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
ACCAT (2012): «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 48. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1158. Editorial Selecta-Catalonia.

Diners fan diners

4 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «D», p. 44. Ajuntament d'Alzira.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 237. Web.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «004 - Diners fan diners», p. 004. Blogger.

Diners fan diners, i no els braços dels obrers

4 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 49. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1159. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1122», p. 727. Columna Edicions.
Té més importància el diner que la feina.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 425. Edicions 62.

Diner busca diner

2 fonts, 1989.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 235. Manuscrit.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 62. Web.

Diner crida (o fa) diner

2 fonts, 1997.
Sinònim: On vas, diner? On hi ha diner.
Equivalent en castellà: Dinero llama dinero.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «418», p. 123. Garsineu Edicions.
Expressió amb què s'indica que la possessió de diners és la base per a obtenir-ne més.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Diner m.», p. 128. Edicions 62.

Dinèr fa dinèr

2 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Dinero llama dinero.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dinèr», p. 264.
Equivalent en llatí: Pecunia pecuniam captat.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dinèr», p. 264.
Ref. que ensenya que lo medi mès segur de aumentar lo caudal es emplear lo dinèr.
Equivalent en castellà: Dinero llama dinero.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dinèr», p. 731. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que lo medi mès segur de aumentar lo caudal es emplear lo dinèr.
Equivalent en francès: L'argent appelle l'argent.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dinèr», p. 731. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que lo medi mès segur de aumentar lo caudal es emplear lo dinèr.
Equivalent en italià: Un danajo ne chiama un altro.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dinèr», p. 731. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que lo medi mès segur de aumentar lo caudal es emplear lo dinèr.
Equivalent en llatí: Pecunia pecuniam parit.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dinèr», p. 731. Impremta de Josep Torner.

Diner, crida diner

2 fonts, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Diner», p. 174. Edicions Polígrafa.
Lloc: El Port de la Selva (Alt Empordà).
Mallol i Oriol, Josep (1984): Reculls (Dels nostres vells) «Un xic de tot», p. 52. Autoedició.

El diner crida diner

2 fonts, 1998.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. E», p. 49. Ajuntament de l'Escala.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Els diners», p. 69. Garsineu Edicions.

Es diners en fan més

2 fonts, 1947.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1947): Ibiza, núm. 24, març-setembre 1947 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 415. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
És més fàcil fer diners quan ja se'n tenen.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 87. Institut d'Estudis Eivissencs.

Es doblers fan doblers

2 fonts, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. E», p. 164. Consell de Mallorca.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 49. Ajuntament d'Inca.

Un diner en crida un altre

2 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 55. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1163. Editorial Selecta-Catalonia.

Diné, busca diné

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. D», p. 158. Impremta Querol, Tortosa.

Diner crida a diner

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Diner crida… diner

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Diner fa (o crida) diner (o diners fan [o criden] diners)

1 font, 2000.
Expressions que indiquen que posseir prou diners és la base per a fer-ne més.
Equivalent en castellà: Dinero llama dinero.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Diner», p. 92. Enciclopèdia Catalana.

Diner fá diner

1 font, 1867.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo primero. De los artículos», p. 68. Hermanos Espasa, Editores.

Diner fa diner (o crida) diner

1 font, 1997.
Poder del diner.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Diners. Poder del diner», p. 29. Edicions 62.

Diner fa diner, y á molts els porta á Sant Boy

1 font, 1900.
Refranys estrafets.
Coma, Abelard (1900): Catalunya artística, 14 (13 setembre 1900) «Refráns adobats», p. 230. Revista Catalunya Artística.

Diner fa més diner

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 251. Llibres de l'Index, S.A.

Diner, fa diner

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 55. Estampa Gràfiques Calmell.

Diners criden (o fan) diners

1 font, 1999.
Si es tenen diners es poden invertir.
Sinònim: Diner crida diner | Diner fa diner | Diners fan més diners.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 425. Edicions 62.

Diners crien diners

1 font, 1982.
Sinònim: Diners criden diners / diners fan més diners.
Equivalent en castellà: Dinero llama dinero.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 82. Editorial Diàfora.

Diners fan diners, / i no els braços dels obrers

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Diner», p. 175. Edicions Polígrafa.

Diners fan diners, i no els braços obrers

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Diners fan finers

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.

Els diners criden als diners

1 font, 1933.
I així els negòcis.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno V (Septiembre-Octubre de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 452. Societat Castellonenca de Cultura.

Els diners criden diners

1 font, 2011.
Sinònim: Els diners fan diners.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol III: L'economia domèstica i altres coses. 3.3. Els diners», p. 56. Eixam Edicions.

Els diners, fan diners

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Treball». Web.

Lo diner «cride» diner

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 79. Edicions Salòria.