Paremiologia catalana comparada digital

Qui pega primer, pega dos cops

102 recurrències en 47 variants. Primera citació: 1877.

Qui pega primer, pega dos cops

13 fonts, 1883.
Alavedra, F. (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 85 (Any II, 11-setembre-1937) «Aforismes i proverbis», p. 328. Revista Curiositats de Catalunya.
Sinònim: Qui pica primer, pica dos cops.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. Q», p. 87. Ajuntament de l'Escala.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVI. La terra i la llibertat. La lluita», p. 127. Pagès Editors.
Sinònim: Qui pega primer, pega dos cops.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 29. Columna Edicions.
Sinònim: De pillo a pillo, va el resto | Qui pega darrer, pega més fort.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 3177», p. 432. Columna Edicions.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 119. Editorial Rourich.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 13. Refranys sobre consells». Llibres de l'Index, S.A.
Equivalent en francès: Qui frappe le premier frappe deux fois.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 410. Robert Morel Editeur.
Sinònim: Qui te la paella pel mánech, fa anar l'oli hont vol.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 36. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Oral (1994). Font oral.
Avançar-se afavoreix a qui pren la iniciativa.
Equivalent en castellà: Quien pega primero, pega dos veces.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «cop». Editorial Barcanova.
Pastoral Obrera de Catalunya (2024): Catalunya Religió «Expressions i refranys… o Evangeli? - https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/jornal/expressions-refranys-evangeli-312063». Web.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 177. Museu de Vilafranca.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Qui pega primer, pega dues vegades

12 fonts, 1915.
La sorpresa fa tant de mal com la bufetada.
Sinònim: Qui primer pega, pega dues vegades.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.15. Violència (Matar, geurra, armes…) i pau. Refranys», p. 421. Editorial Moll.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Equivalent en castellà: Quien pega primero, pega dos veces.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Lluita», p. 208. Edicions Tres i Quatre.
De: Bosch Comellas, Xavier (1921-22).
Lloc: Torà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0065 «Refrans i dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435020304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 59. Consell de Mallorca.
Avançar-se afavoreix a qui pren la iniciativa.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Qui pega primer té avantatge.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 211. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «de tot una mica», p. 87. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
Lloc: Tortosa.
Querol i Beltran, M. Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull» «Per boca dels meus pares», p. 240. Servei Local de Català de Tortosa.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 85. Seuba Edicions.
(1999): L'Estel «Refranys (V)», p. 11. Revista L'Estel.

Qui pega primer pega dos cops

7 fonts, 1919.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1143. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1925): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XXI. Manresa, abril de 1925, núm. 88», p. 76. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. Vària», p. 273. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Qui pega primer. 16-2-1895.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1618.jpg. Manuscrit.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 15. Manuscrit.

Qui pega darrer, pega més fort

5 fonts, 1979.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Lluita», p. 208. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 41», p. 456. Columna Edicions.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 93. Randa.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 59. Consell de Mallorca.
Es sol fet d'esser es darrer, ja ho diu.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 182. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui pega primer, pega dos vegades

5 fonts, 1961.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «16. La terra i la llibertat - 16.4. Lluita». Web.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 316. Autoedició.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 324. Autoedició.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 134. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «Q», p. 39. Autoedició.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 295. Editorial Antinea.

Qui pica primer, pica dos cops

5 fonts, 1985.
Sinònim: Qui pega primer, pega dos cops.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. Q», p. 87. Ajuntament de l'Escala.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El treball», p. 65. Garsineu Edicions.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «10. Qui sigui frare, que prengui candela», p. 105. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 37. Amics de Tous.

Qui pega primer, pega dos voltes

4 fonts, 1993.
El que se adelanta en ejecutar una acción, la ejecuta dos veces.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «P», p. 110. Comercial Denes, SL.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. Q», p. 61. Ajuntament de Quart.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

El que pega primer, pega dos voltes

3 fonts, 1980.
Ha pres avantatge respecte del contrincant.
Sinònim: Similar: El que va davant, va davant.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 251. Web.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 20. Anubar Ediciones.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 132. Edicions Víctor.

El qui pega primer, pega dos voltes

2 fonts, 1987.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 117. Editorial Sargantana.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 33. Editorial l'Esquer.

Qui pega davant pega dues voltes

2 fonts, 1997.
Equivalent en castellà: Veg. tb. 877 | El que da primero da dos veces | Quien da primero da dos veces | Quien pega primero pega dos veces.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Davant», p. 45. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 409. Edicions 62.

Qui pega davant, pega dos voltes

2 fonts, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món anímic. Aforismes i sentències», p. 93. Xàbiga.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui pega primer pega dos cops (o dos pics)

2 fonts, 1997.
Sinònim: Veg. tb. 290.
Equivalent en castellà: El que (o Quien) da primero da dos veces | Quien pega primero pega dos veces.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Primer», p. 107. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 409. Edicions 62.

Qui primer pega, pega dos cops

2 fonts, 1987.
Cast.?
Equivalent en castellà: Quien pega primero, pega dos veces.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 177. Editorial Millà.
Equivalent en llatí: Bis dat qui cito dat.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Equivalent en castellà: Quien da primero, da dos veces.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 27». Autoedició.

El que pega primer, pega dos vegades

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 60. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

El que pega primer, pega dos vòltes

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 84. Editorial Arte y Letras.

El que pega primer, pega dues voltes

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 131. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El qui pega davant, pega dos voltes

1 font, 2010.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

Qui paga malament, paga dos cops

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 375», p. 767. Columna Edicions.

Qui paga primer, paga dos cops

1 font, 1903.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 158. Est. Tip. La Hormiga de Oro.

Qui pega darrer pega dos cops

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pegar», p. 229. Edicions Polígrafa.

Qui pega darrer pega dues vegades

1 font, 1993.
Vol dir que l'agredit que repel·leix l'agressió, sol esser més dur en la rèplica que el primer agressor (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2142 Pega», p. 295. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui pega darrer pega més fort

1 font, 1993.
Vol dir que l'agredit que repel·leix l'agressió, sol esser més dur en la rèplica que el primer agressor (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2142a Pega», p. 295. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui pega darrer, pega mes fòrt

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. IX.- Consèis, Experiencia», p. 291. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui pega davant pega dues vegades

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui pega davant, pega dos vegades

1 font, 1999.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Fornós, Domènec (1999): Costums d'abans del Delta de l'Ebre «Expressions autòctones», p. 95. Autoedició.

Qui pega derré pega mes fòrt

1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 430. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Qui pega es darrer pega més fort

1 font, 1979.
Sinònim: Qui pega darrer, pega més fort.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 40.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 93. Randa.

Qui pega primé pega dos vegades

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui pega primé, pega dos vegades

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. Q», p. 166. Impremta Querol, Tortosa.

Qui pega primè, pega dos vegades

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui pega primer / pega dos cops

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui pega primer pega dos cops (o pics)

1 font, 2000.
Frase que significa que en una lluita té avantatge el primer a agredir.
Equivalent en castellà: Quien pega (o da) primero pega (o da) dos veces.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Pegar», p. 179. Enciclopèdia Catalana.

Qui pega primer pega dos vegades

1 font, 1989.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 65. Web.

Qui pega primer pega més fort

1 font, 1996.
Grau, Anna (1996): Avui «Política. Trotski, l'intrús», p. 12. L'Avui / El Punt Avui.

Qui pega primer pot pigar dos voltes

1 font, 1986.
Equivalent en castellà: Quien da primero da dos veces.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 55. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui pega primer s'escanya darrer

1 font, 1951.
Refranys de mètrica pentasil·làbica.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 109. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui pega primer, pega dos camins

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 17. Autoedició.

Qui péga primer, péga dos cops

1 font, 1915.
Digueu-li això a un infant de primera ensenyança, sense indicar-li el verdader significat d'aquestes frases, sense indicar-li que ellas son sols l'enunciaci ́`o de fets vituperables; sense dir-li que 'ls refrans i proverbis, lo mateix expressen les bones ualitats que 'ls defectes i vicis humans, i es molt possible que senti naixer en son tendre cervel idees agressives. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/25/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui pega primer, pega dos cops, / dugui sabates o esclops

1 font, 1936.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 34 (Any I, 19-setembre-1936) «Aforismes i proverbis», p. 245. Revista Curiositats de Catalunya.

Qui pegue primer pegue dos voltes

1 font, 1995.
Font: BM, FI, FX, G, ME, MS.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «sort i dissort», p. 68. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui pica primer / pica dos cops

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/33/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui pica primer pica dues vegades (o dos camins)

1 font, 2007.
Sinònim: Si camines per mal lloc, passa-hi a poc a poc.
Equivalent en castellà: Quien pega primero pega dos veces.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «584», p. 173. Garsineu Edicions.

Qui pica primer, pica dus cops

1 font, 1917.
Sinònim: Qui pica primer, pica dos cops.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 177. Editorial Trabucaire.

Qui pica primer…, pica dos cops

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Qui pica rader pica més bé

1 font, 2017.
El darrer que pica sol ser qui guanya.
Sinònim: Qui riu l'últim riu millor.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 248. Salvat, S.A. de Ediciones.

Qui primer pega pega dos cops

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui primer pega, duu avantatge en la brega

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Bregós», p. 168. Eixam Edicions.