Paremiologia catalana comparada digital

Tant com en plou, el vent n'eixuga

91 recurrències en 49 variants. Primera citació: 1815.

Tant com en plou, el vent n'eixuga

8 fonts, 1930.
A part dels proverbis de caient meteorològic, n'hi ha diferents, relacionats amb la pluja.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Pluja», p. 120. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Es diu referint-se a les persones que gasten tot el que guanyen.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Ploure», p. 94. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La pluja», p. 151. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Comentari que hom fa de les persones que gasten tot el que guanyen.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Ploure», p. 187. Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Gil.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Diner», p. 174. Edicions Polígrafa.
A part dels proverbis de caient meteorològic, n'hi ha de diferents, relacionats amb la pluja. tant guanyat, tant gastat.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pluja», p. 353. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Autant il en pleut, autant le vent en sèche.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La pluja / La pluie», p. 544. Robert Morel Editeur.

Tant en plou com el vent n'eixuga

8 fonts, 1990.
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 42. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. La meteorologia», p. 128. Museu Arxiu de Sentmenat.

Tant com ne plou, el vent n'eixuga

5 fonts, 1936.
Per molt que guanyi, tot s'ho gasta.
Btvllengua (2023): Betevé «Refranys catalans sobre el temps: dites protagonitzades pel sol, la pluja, el vent o la neu - https://beteve.cat/cultura/refranys-catalans-temps-dites-populars-catala/». Barcelona Televisió (Betevé).
Sinònim: Tant guanyat, tant gastat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 385», p. 692. Columna Edicions.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «11. Qui no té un all té dues cebes», p. 113. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
El diccionari d'Alcover-Moll explica aquest refrany com segueix: «es diu referint-se a persones que, per molt que guanyin, ho gasten tot».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. I. El temps meteorològic. La pluja», p. 199. Llibres de l'Index, S.A..
Es diu de la persona malgastadora.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 7 (Any I, 15-febrer-1936) «Folklore de la pagesia. Influència del temps», p. 12. Revista Curiositats de Catalunya.

Eixugar el vent tant com en plou

4 fonts, 1996.
Gastar tot el que es guanya.
Podria ésser ric si no fos tan malgastador, però el vent n'eixuga tant com en plou.
Sinònim: Tenir la mà foradada, viure al dia.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Malgastar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Gastar tot el que es guanya.
Sinònim: Veg. Tenir la mà foradada.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 91. Edicions 62.
Malgastador.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte al diner», p. 21. Edicions 62.
Malgastador.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Diners. Condicions personals», p. 26. Edicions 62.

Tant com plou el vent n'eixuga

4 fonts, 2013.
Que es gasta tant com es guanya.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «T», p. 155. Edicions Baix Empordà.
El dissabte cobren i el diumenge ja no en tenen ni cinc: tant com plou el vent n'eixuga.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 311. Llibres de l'Index, S.A..
Codina a "La gent del fang", p. 187.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «T. Calaix del sastre Mec», p. 79. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. T», p. 41. Amics de Tous.

Tant com plou, el vent eixuga

4 fonts, 1993.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. T», p. 61. Ajuntament de Quart.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 130. Zenobita Edicions.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. El refrán, se puede interpretar en alusión a los recursos hídricos de la isla. Las reservas de las estaciones de lluvia, se optimizan en época de sequía. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 660. Universitat de les Illes Balears.

Tant com plou, el vent n'eixuga

4 fonts, 1980.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre l'aire i el vent». Web.
Tardarà més o menys, però el vent acabarà fent la seua funció.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent», p. 624. Web.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aire i vent», p. 25. J. Huguet Pascual, editor.

Tant com ne plou lo vent n'aixuga

3 fonts, 1888.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/65/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Moragas i Rodes, Fidel de (1917-18).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0075 «Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435140304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
A Catalunya tenim una pila de ditxos y modismes en que hi entra la pluja. Es a dir: tants com ne té ó tants com ne guanya ne gasta.
Lloc: Catalunya.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 28. Associació d'Excursions Catalana.

L'estalvi de madò Espluga: que tant com ne plou el vent n'eixuga

2 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1191. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 31. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

L'estalvi de madó Espluga: tant com ne plou, lo vent n'axuga

2 fonts, 1900.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Modismes populars», p. 126. Seuba Edicions.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Appèndix. Modismes populars», p. 102. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Tant com en plou el vent n'eixuga

2 fonts, 1928.
Per a poder estalviar, cal tenir diners de sobres per a satisfer les necessitats més imprescindibles.
Cavalleria i Collell, Domènec (1928): Catalunya Social, any VIII, núm. 352 (25 de febrer de 1928), p. 138-139 «Aforística sobre l'estalvi», p. 138. Revista Catalunya Social.
Lloc: Santa Eulàlia de Ronçana.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vent», p. 229. Edicions Polígrafa.

Tant com n'hi plou, es vent ho eixuga

2 fonts, 1984.
Tant guanya, tant gasta.
Sinònim: Tant com ne plou, lo vent n'eixuga.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.8. Pluja i sequera. Refranys», p. 115. Editorial Moll.
Viure de lo que se guanya.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Astronomia. Meteorologia», p. 154. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Tant com ne plou, el vent n'aixuga

2 fonts, 1910.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Equivalent en castellà: Los dineros del sacristán cantando vienen cantando se van.
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/55/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Equivalent en castellà: Los dineros del sacristán cantando se vienen, cantando se van.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 235. Imp. de J. Horta.

Tant com ne plou, lo vent n'aixuga

2 fonts, 2000.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2000): Revista Bellpuig, 628 «Refranyer popular», p. 24. Revista Bellpuig.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. El refrán, se puede interpretar en alusión a los recursos hídricos de la isla. Las reservas de las estaciones de lluvia, se optimizan en época de sequía. De: Fuster.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 660. Universitat de les Illes Balears.

Tant com plou el vent ho eixuga

2 fonts, 2010.
Lloc: Benicarló (Baix Maestrat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
En aquesta casa els quartos no duren res, que tant com plou el vent ho eixuga.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «De casa en casa - I», p. 103. Edicions Proa.

Tant com plou, el vent ho eixuga

2 fonts, 1989.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La grandesa», p. 74. Garsineu Edicions.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «T», p. 324. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Tant ne plou com el vent n'eixuga

2 fonts, 1988.
Però vosaltres, amics que m'escolteu, ja sabeu que tant ne plou com el vent n'eixuga.
Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 237. Columna Edicions.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de meteorologia popular. Pluja», p. 149. Editorial Millà.

Tant quant plou el vent n'eixuga

2 fonts, 1815.
Per lo que se sol dir: tant quant plou el vent n'eixuga.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. VI, 1802-1803 «21 de juny de 1803», p. 226. Curial Edicions.
Per lo que se sol dir: tant quant plou el vent n'eixuga.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. VI, 1802-1803 «6 de maig de 1803», p. 210. Curial Edicions.

«Lo» que plou, el vent ho eixuga

1 font, 2011.
Certament. Es podria interpretar com que, a la llarga, tot torna a la normalitat i a ser com era.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Pluges i rellamps», p. 590. Web.

Eixugar-ne el vent tantes com en plou

1 font, 1995.
Gastar tants diners com es guanyen.
Font: FV, FI, FX, N.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 143. Instituto de Estudios Turolenses.

Els estalvis de Madò Espluga, que tant com en plou el vent n'eixuga

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 541. Edicions 62.

Els estalvis de Madò Espluga, que tant com ne plou el vent n'eixuga

1 font, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 57. Editorial Selecta-Catalonia.

Ja en pot ploure, que tans com ne plou lo vent n'aixue

1 font, 1921.
Un que guanye molt, peró gaste també molt. De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Torreserona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Lo que plou, el vent ho eixuga

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Pluja», p. 33. J. Huguet Pascual, editor.

Tan com ne plou lo vent n'aixuga

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Dineros de Sacristan cantando se vienen y cantando se van.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «342», p. 80. Imprenta de Saurí y Compañía.

Tan com ne plou lo vent ne ajuga

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «V», p. 50. Manuscrit.

Tan com plou es vent n'aixuga

1 font, 2004.
Se diu quan plovisqueja només, com també a qui gasta tot lo que guanya.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas, p. 10. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Tan poc no plou el ben no achuga

1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/51/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tant com en plouen el vent n'eixuga

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «T», p. 45. Autoedició.

Tant com hi (o en) plou, el vent ho (o n') eixuga

1 font, 1999.
Es diu de la persona malgastadora.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 46. Edicions 62.

Tant com hi plou es vent ho eixuga

1 font, 1993.
Es diu parlant de gent que desprèn tot el que guanya (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2249 Plou», p. 307. Institut Menorquí d'Estudis.

Tant com n'hi plou, / lo vent n'eixuga

1 font, 2021.
Dit de qui s'ho gasta tot.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Tort Videllet, Teresa (2021): «https://twitter.com/teresa_tort/status/1419675607093424129». Twitter.

Tant com n'hi plou, lo vent «n'eixugue»

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 96. Edicions Salòria.

Tant com ne plou el vent n'aixuga

1 font, 1915.
De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/87/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tant com ne plou el vent n'eixuga

1 font, 1987.
Es diu de la persona malgastadora.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Influència del temps. Pluja», p. 165. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Tant com ne plou n'aixuga·l vent

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. T», p. 373. Web.

Tant com ne plou n'aixuga'l vent

1 font, 2020.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «T», p. 5. Manuscrit.

Tant com ne plou, el vent ho eixuga

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Eixugar 4», p. 266. Edicions Polígrafa.

Tant com ne plou, lo vent n'eixuga

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. T», p. 196. Consell de Mallorca.

Tant com plou

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Por tanta lluvia como cae.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 211. Editorial Pòrtic.

Tant com plou 'l vent n'aixuga

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 41. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Tant com plou el vent eixuga

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 176. Museu de Vilafranca.

Tant com plou lo vent «n'aixugue»

1 font, 2022.
Amb sentit econòmic, denota que algú és malgastador. Avui toca parlar dels estalviadors i dels malgastadors. Literalment, significa que així com entren els diners a casa (pluja), es gasten (el vent l'eixuga).
Lloc: Isona (Pallars Jussà).
Dites del Pallars (2022): «Dites del Pallars», p. 74. Instagram.

Tant com plòu, el vent ho eixuga

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 277. Editorial Arte y Letras.

Tant com plou, es vent n'eixuga

1 font, 2004.
Se diu quan plovisqueja només, com també a qui gasta tot lo que guanya.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. I. El temps meteorològic - La natura. La pluja», p. 45. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Tantes com ne plou, l'aire n'eixugue

1 font, 2009.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. T», p. 8. PDF.

Tantes com ne plou, n'eixugue el vent

1 font, 2010.
Quan tens diners i de repent se te gasten.
Lloc: Favara (Matarranya).
Oriol, Carme; Navarro, Pere; Sales, Mònica (2010): Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp «Segona part. Parèmies», p. 190. Associació Cultural del Matarranya.

Tants com en plou el vent n'eixuga

1 font, 2007.
Sinònim: Tenir les mans foradades (o la butxaca foradada).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «617», p. 182. Garsineu Edicions.

Tants com en plou, el vent n'eixuga

1 font, 2021.
Es diu de les persones malgastadores, que tants com en guanyen en gasten.
Sinònim: Tants en tingués, tants n'arrebentaria.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «T», p. 119. Edicions de 1984.