Cap de carabassa

129 recurrències en 83 variants.

1. Cap de carabassa (1803, 6 fonts)

Per qualificar els curts d'enteniment.

Sinònim: Cap de ruc | Cap de xai | Cap de tartana 1 Cap de suro | Cap de soca.

Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Seny, memòria i enteniment», p. 310. Editorial Gregal.

Expr. fam.

Sinònim: V. Cap sense cervell.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cap», p. 124.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Suplemento. Calidades físicas ó morales denominadas como la misma cosa de que se saca la comparacion idenfiticándolas con ella misma», p. 298. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Cap clos, sense intel·ligència.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Sinònim: Veg. Cap buit.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Cap». Editorial Barcanova.

Sinònim: Veg. Cap buit.

Lloc: És d'abast general.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

2. Cap de carbassa (1977, 6 fonts)

Equivalent en castellà: Cabeza de alcornoque.

Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 53. Editorial Pòrtic.

Persona dura de closca.

Lloc: Palafrugell.

Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «C», p. 46. Edicions Baix Empordà.
Carreres i Péra, Joan (2009): Diari de Girona.cat «Cap d'Any». Web.

[Ésser] neci, ignorant.

No crec que pugui pas ajudar-te gaire, és un cap de carbassa / Amb aquest cap de carabassa no fareu res de bo.

Sinònim: Tros de quòniam, tros d'ase, cap buit, cap d'ase, baix de davant, ésser ase de tots quatre quartos.

Font: * / R-M.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Ignorant». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Expressió per a designar una persona amb l'enteniment molt curt / tenir poca llestesa mental.

És impossible que ell et pugui arribar a entendre, és un cap de carbassa / No li ho faràs pas entendre; és un cap de carabassa que pensa molt poc.

Sinònim: Cap d'ase, cap d'estornell, cap de suro, cap de meló, cap gros, coix del front, dur de cap, tenir el cervell estret, tenir un cervell de pardal, ésser un suro (algú), cap buit, tenir un cap bo per a pom d'escala.

Font: * / R-M.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Toix». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Era tan cap de carbassa que no sabia distingir entre la realitat i la ficció.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 33. Llibres de l'Index, S.A..

3. Cap de carbassa (o de meló) (1997, 1 font)

Curt d'enteniment.

Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte a l'enteniment», p. 18. Edicions 62.

4. El que es creu saber passa, és un cap de carbassa (2006, 1 font)

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cap». Web.

5. El que es pensa saber massa, / té el cap de carabassa (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Celui qui croit savoir trop, / a une tête de citrouille.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 406. Robert Morel Editeur.

7. El qui diu que ja sap massa, té el cap de carabassa (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 787», p. 632. Columna Edicions.

8. El qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa (2012, 1 font)

Per més experimentat que sigui algú, sempre necessita prendre consell. Es diu en to de befa dels que es pensen ser uns setciències. És molt antic. Ja el trobem documentat a «Quatre-cents aforismes catalans», d'Amat (1647). Posteriorment trobem la variant «El qui diu que ja sap prou, té el cap més gran que un bou». En llatí deien «Consilium usque, senex, vel prudentissimus, audi».

Sinònim: Qui beu massa, té el cap de carbassa | Veg tb. Tenir el cap de carbassa.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

9. El qui es pensa saber massa, té el cap de carabassa (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 788», p. 632. Columna Edicions.

10. Es un cap de carabaça (1910, 1 font)

Expressions.

Trad.: Tu es une tête de chêneliège, de citrouille; se dit à quelqu'un de léger, d'étourdi.

Sinònim: Es un cap de ciuró.

Lloc: Rosselló.

Conill, L. (1910): Revue catalane, 40 (15 avril 1910) «Botanique populaire catalane», p. 114. Revue Catalane.

12. L'home que menja massa, té el cap de carabassa (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 546», p. 158. Columna Edicions.

13. Qui ab joyas s'hi gasta massa té lo cap de carabassa (1883, 1 font)

Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «2. Aforismes referents al amor y al matrimoni», p. 15. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

16. Qui ab vestits se gasta massa, te lo cap de carabaça (1796, 1 font)

Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 4. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.

17. Qui amb vestits gasta massa, / té el cap de carabassa (1999, 1 font)

Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De treball i diners», p. 39. Autoedició.

18. Qui amb vestits gasta massa, té el cap de carabassa (1992, 1 font)

Sinònim: Qui amb joies gasta massa, té el cap de carabassa.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 765. Columna Edicions.

19. Qui amb vestits gasta massa, té el cap de carbassa (2006, 1 font)

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cap». Web.

20. Qui balla i canta massa, té el cap de carbassa (1999, 1 font)

Cal actuar amb mesura.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les festes mòbils i generals», p. 178. Edicions 62.

22. Qui beu massa té el cap de carabassa (2006, 1 font)

Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

23. Qui beu massa, té el cap de carabassa (1992, 2 fonts)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 838», p. 647. Columna Edicions.

Massa vi emborratxa i fa perdre el sny.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El beure», p. 339. Edicions 62.

24. Qui beu massa, té el cap de carbassa (2012, 1 font)

El vici de la beguda fa perdre el seny, enterboleix el cap. Hi ha moltes variants amb el sentit que els excessos són dolents: qui sopa massa, té el cap de carbassa | qui riu (o viu) massa, té el cap de carbassa.

Sinònim: Qui riu massa (o el qui es pensa saber massa, o qui viu massa, o qui en joies gasta massa), o qui en vestits gasta massa, té el cap de carbassa | Veg. Tenir el cap de carbassa.

Lloc: Es diu a Sant Feliu de Codines.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

25. Qui creu que sap massa, té es cap de carabassa (2008, 1 font)

Qui presumeix de saviesa, és el més inculte de tots.

Sinònim: Qui es pensa saber massa, té es cap de carabassa.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.12.saviesa i ignorància. Entendre. Refranys», p. 414. Editorial Moll.

26. Qui diu que ja sap massa, té el cap de carabassa (2011, 2 fonts)

Common Voice (2018): Proverbis. Web.

És de ser molt burro voler ser burro.

Sinònim: Contrari: El saber no ocupa lloc.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 350. Web.

27. Qui dorm massa, té el cap de carabassa (1969, 2 fonts)

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dormir». Web.

Equivalent en francès: Qui dort trop a la tête comme une citrouille.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 180. Robert Morel Editeur.

28. Qui en joies gasta massa té el cap de carabassa (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «J 175», p. 315. Columna Edicions.

29. Qui en roba gasta massa té el cap de carabassa (2018, 2 fonts)

Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Lloc: València.

El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.

30. Qui en roba gasta massa, té el cap de carabassa (1992, 1 font)

Sinònim: Qui en joies gasta massa, té el cap de carabassa.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 740», p. 681. Columna Edicions.

31. Qui en roba gasta massa, és un cap de carabassa (1989, 1 font)

Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. De la roba», p. 144. Editorial Ausa.

32. Qui en vestir gasta massa, és un cap de carabassa (1989, 1 font)

Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. Del vestir i dels vestits», p. 150. Editorial Ausa.

34. Qui en vestirse gasta massa te 'l cap de carabassa (1910, 1 font)

Lloc: Tortosa.

Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

35. Qui en vestits gasta massa té el cap de carabassa (2003, 1 font)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. El malbaratament», p. 77. Pagès Editors.

36. Qui en vestits gasta massa, té el cap de carabassa (1987, 3 fonts)

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
L'Eixam Edicions - Editorial Miquel A. Salvatella (1999): Refranys divertits. Editorial Miguel A. Salvatella.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Els interessos, els negocis i l'administració», p. 43. Editorial l'Esquer.

38. Qui en vestits gasta massa, té es cap de carabassa (1984, 2 fonts)

Lloc: Mallorca.

Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 55. Consell de Mallorca.

Mos hem de sebre administrar.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Robes. Vestuari», p. 273. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

39. Qui en vestits se gasta massa, té el cap de carabassa (2011, 1 font)

Cal invertir en coses sòlides i de futur més que en coses superficials i passatgeres.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 351. Web.

42. Qui es banya massa té el cap de carbassa (1951, 4 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1073. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els consells de salut», p. 300. Edicions 62.

44. Qui es pensa saber massa el cap té de carabassa (1987, 1 font)

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 36. Editorial l'Esquer.

45. Qui es pensa saber massa té el cap de carabassa (1993, 3 fonts)

Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El treball. Estudi», p. 112. Edicions Tres i Quatre.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La capacitat intel·lectual. Ignorància i ximpleria», p. 132. Edicions Tres i Quatre.

Qui se les dóna de sabut resulta ser tot el contrari.

Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 48. Edicions del Bullent.

46. Qui es pensa saber massa, té el cap de carabassa (2006, 3 fonts)

Lloc: País Valencià.

Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Refranys. Clau - 39.», p. 10. Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Compara el seu cap amb la carabassa, fruit que està buit per dins quan s'asseca, ja que el cervell té una capacitat quasi infinita i mai no se sap prou.

Sinònim: Similar, l'expressió: Ser el docte Cagalló.

Equivalent en castellà: Similar: Aprender sin reflexionar es malgastar la energía.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 353. Web.

48. Qui es pensa sebre massa, té es cap de carabassa (1984, 1 font)

P'es sol fet de pensar-ho, ja demostra que no sap.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Ciències», p. 175. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

49. Qui gasta massa, té el cap de carabassa (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Qui dépense trop a une tête de gourde.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Estalvi i malgastar / Économie et gaspillage», p. 282. Robert Morel Editeur.

51. Qui molt abraça, té es cap de carabassa (2008, 1 font)

Recomanació de no abraçar massa feines.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor «11. Diversos. 11.2. Poc i molt. Refranys», p. 484. Editorial Moll.

52. Qui parla massa fa el cap de carbassa (2010, 1 font)

Lloc: Torregrossa (Pla d'Urgell).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

53. Qui pensa que ja sap massa, el cap té de carabassa (2003, 1 font)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La ignorància i la ximpleria», p. 83. Pagès Editors.

54. Qui pensa saber massa, té el cap de carabassa (1998, 1 font)

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 38. Garsineu Edicions.

56. Qui riu massa té el cap de carabassa (1992, 2 fonts)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La ignorància i la ximpleria», p. 83. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 848», p. 650. Columna Edicions.

57. Qui riu massa té el cap de carbassa (1951, 4 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1178. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cap». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 222. Edicions 62.

60. Qui s'alaba massa té el cap de carabassa (1993, 2 fonts)

Lloc: País Valencià.

Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 106. Editorial Sargantana.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Presumpció», p. 173. Edicions Tres i Quatre.

61. Qui s'alaba massa té el cap de carbassa (1935, 1 font)

Faula 17a del segon llibre, «De la mosca i la formiga». Aquestes parèmies també recriminen que un s'alabi massa. De: Isop.

Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer isòpic, p. 246. Editorial Selecta-Catalonia.

62. Qui s'alaba massa, té el cap de carabassa (1969, 7 fonts)

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Plantes». Web.

Equivalent en francès: Qui se vante trop, a une tête de gourde.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 52. Robert Morel Editeur.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 410. Edicions 62.

És lleig de fer l'elogi de si mateix. De: Ciceró.

Equivalent en llatí: Deforme est de se ipsum praedicare.

Font: Off. 1.137.

Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «639». Enciclopèdia Catalana.

Lloc: Ribera.

Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Carabassa», p. 90. J. Huguet Pascual, editor.

65. Qui sopa massa té el cap de carbassa (1951, 4 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1076. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 330. Edicions 62.

67. Qui sopa massa, té el cap de carbassa (2012, 1 font)

No és convenient de fer un àpat gaire consistent abans d'anar a dormir. Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del mal i de la salut».

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

68. Qui té poc i gasta massa té el cap de carabassa (2010, 1 font)

Lloc: Algemesí (Ribera Alta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

70. Qui viu massa, té el cap de carbassa (2012, 1 font)

Qui viu massa anys, ve que ja no posa seny, sinó que perd la memòria i el cervell se li fa sopes.

Sinònim: Qui riu massa (o el qui es pensa saber massa, o qui viu massa, o qui en joies gasta massa), o qui en vestits gasta massa, té el cap de carbassa | Veg. Tenir el cap de carbassa.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

71. Ser un cap de carbassa (1982, 3 fonts)

Tenir poca llestesa mental.

Equivalent en castellà: Ser un pedazo de alcornoque.

Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 78. Edicions 62.

-Aqueix cap de carbassa no escarmentarà mai.

Briz, Francesc Pelagi (1982): La rondalla del dijous 1 «La favera», p. 11. José J. de Olañeta, Editor.

No se li podien plantejar gaires problemes, perquè, cap de carbassa com era, tenia dificultatsper resoldre'ls.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 301. Llibres de l'Index, S.A..

72. Ser un tros de carabassa (1994, 1 font)

Posseir poca llestesa mental.

Sinònim: Ser curt.

Lloc: País Valencià.

Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.9.2. Frases fetes i locucions de febrer», p. 53. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

74. Tenir cap de carabassa (1803, 2 fonts)

F. met. tenir poc judici.

Equivalent en llatí: Ineptissimum esse.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cap», p. 124.

F. met. tenir poc judici.

Equivalent en castellà: Tener cascos de calabaza.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cap», p. 124.

Loc. met. y fam. tenir poc judici ó cordura.

Equivalent en llatí: Stalidum esse.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Carabassa», p. 130.

Loc. met. y fam. tenir poc judici ó cordura.

Equivalent en castellà: Tener cascos de calabaza.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Carabassa», p. 130.

77. Tenir el cap de carbassa (2012, 1 font)

Sinònim: Veg. Tenir el cap a llossar | Veg. tb. Qui riu massa (o qui beu massa, o el qui es pensa saber massa, o qui viu massa, o qui en joies gasta massa), té el cap de carbassa.

Lloc: Es diu a Sant Feliu de Codines (però crec que és més general).

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

80. Tindre el cap de carabassa (2003, 1 font)

Ser curt d'enteniment.

Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 34. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

82. Ésser un cap de carbassa (1979, 4 fonts)

Tenir poca llestesa mental.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Plantes». Web.

Ignorant.

Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Cap», p. 24. Editorial Millà.

Tenir poca llestesa mental.

ésser burro, ésser negat, ésser cap de meló, ésser cap gros, ésser coix del front, ésser més dur que una pedra d'esmolar, ésser dur de cap, ésser nicí, ésser obtús, ésser gamarús, ésser talòs, ésser busaroca, no haver descobert la pólvora,.

Sinònim: Ésser bajoc, ésser tanasi, ésser tòtil, ésser totxo, ésser tros de quòniam, ésser ignorant, ésser toix, ésser curt, ésser ruc, ésser suro, ésser tros d'ase, ésser pallús, ésser bleda, ésser bajà, ésser cap de suro, ésser llec, ésser llanut, ésser neci,.

Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 118. Edicions 62.

83. Ésser un cap de carbassa (cont.) (1996, 1 font)

Tenir poca llestesa mental.

Sinònim: Tenir el cervell estret.

Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 118. Edicions 62.
Escolteu-ho:

Un projecte de:

www.dites.cat

Ajudeu-nos a millorar

Formulari de contacte