El ponent la mou i el llevant la plou

157 recurrències en 84 variants.

1. (El) Gregal la mou i (el) llevant la plou (2019, 1 font)

Lloc: Vinaròs i Peníscola.

Font: Sanchis 1952:40 | Ayza 1981:131.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 76. Edicions del Bullent.

2. De ponent el mou i de llevant el plou (1985, 1 font)

Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «QUAN ES PARLA DEL TEMPS», p. 19. Editorial Joventut.

4. De ponent la mou i de llevant la plou (1993, 3 fonts)

Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Vent», p. 255. Edicions Tres i Quatre.

Si bufa vent de ponent i canvia a llevant sol ploure.

Lloc: Cadaqués (Empordà).

Contos, Montserrat (2010): Ditxos a Cadaqués, p. 44. Ajuntament de Cadaqués.

Es refereix a la pluja; quan el vent de ponent torna en llevant, la pluja és imminent.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 27. Edicions 62.

5. El Ponent la mou i el LLevant la plou (2010, 1 font)

Lloc: Alcoi (Alcoià).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

6. El Ponent la mou i el Llevant la plou (2010, 1 font)

Lloc: València (Horta).

Correu / Anna (2010). Correu electrònic.

7. El Ponent la mou, i el Llevant la plou (1980, 1 font)

Al vent de Ponent o de l'oest, dit així perquè és el lloc per on s'hi pon el Sol.

Lloc: Ribera.

Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aire i vent», p. 27. J. Huguet Pascual, editor.

10. El garbí les mou i el llevant les plou (1951, 5 fonts)

A les Illes Balears, solem dir més: el gregal les mou i el llevant les plou. I és que el garbí no tresca massa per la nostra contrada.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.1. Garbí», p. 121. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Les = les pluges.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent garbí o llebeig (procedent del sud-oest)», p. 631. Web.

Es refereix a les boires. Assenyala pluja.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 27. Edicions 62.

11. El gregal les mou i el llevant les plou (1990, 3 fonts)

Referit als núvols.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.2. Gregal», p. 122. Editorial Moll.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 28. Edicions 62.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1990): Els dies de la setmanal. Col·lecció «Folklore, 4», p. 31. Editorial Miguel A. Salvatella.

12. El llebeig la mou i el llevant la plou (1987, 6 fonts)

Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 203», p. 430. Columna Edicions.

Similar a l'anterior, ja que els dos vents solen estar carregats d'humitat.

Sinònim: Llebeig, aigua veig.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent garbí o llebeig (procedent del sud-oest)», p. 630. Web.

Font: Griera 1914:83.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.1. Del vent i els seus noms. Llebeig», p. 73. Edicions del Bullent.

Lloc: Alcoi i Albaida.

Font: Sanchis 1952:43.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 77. Edicions del Bullent.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 103. Editorial l'Esquer.

13. El llebeig la mou i la tramuntana la plou (1987, 2 fonts)

Lloc: Xàbia (Marina Alta).

Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. La meteorologia», p. 85. Xàbiga.

Los vientos del suroeste, pueden acrecentar de forma repentina el mal tiempo, al igual que ser vientos regulares con calma. Los refranes lo asocian a lluvias, vientos, que pueden ser o no perjudiciales meteorológicamente. Al mismo tiempo, los vientos del oeste, traen la calma después de los episodios de tormentas, precisamente por ser los vientos a favor de la circulación atmosférica del oeste del hemisferio norte. De: Morte.

Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «13. Refranes de los vientos propios de la isla. 13.7. Vientos de Llebeig», p. 591. UIB.

14. El llebeig la mou, / i el llevant la plou (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Le vent du sud l'amène, / le vent d'est le fait crever.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El vent / Le vent», p. 530. Robert Morel Editeur.

15. El llebeig la mou, el llevant la plou (2019, 1 font)

Los vientos del suroeste, pueden acrecentar de forma repentina el mal tiempo, al igual que ser vientos regulares con calma. Los refranes lo asocian a lluvias, vientos, que pueden ser o no perjudiciales meteorológicamente. Al mismo tiempo, los vientos del oeste, traen la calma después de los episodios de tormentas, precisamente por ser los vientos a favor de la circulación atmosférica del oeste del hemisferio norte. De: Morte.

Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «13. Refranes de los vientos propios de la isla. 13.7. Vientos de Llebeig», p. 591. UIB.

16. El llebeig la mou, la tramuntana la plou (2019, 1 font)

Lloc: Tàrbena.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 77. Edicions del Bullent.

17. El llebeig la plou i el llevant la mou (2011, 2 fonts)

Common Voice (2018): Proverbis. Web.

El llebeig fa precipitar la humitat que el vent de llevant ha portat de la mar.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent garbí o llebeig (procedent del sud-oest)», p. 630. Web.

18. El llebeig les mou i el llevant les plou (1951, 3 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.

En referència a les ones del mar.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 28. Edicions 62.

Font: Amades (1938: 45).

Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «C. Vents de mar endins», p. 23. Ajuntament del Prat de Llobregat.

20. El llevant la mou [la broma], el serè la plou (1987, 1 font)

Senyals de pluja, vinculats al vent.

Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Influència del temps. Pluja», p. 159. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

21. El llevant la mou i el migjorn la plou (2020, 1 font)

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Barcelona y su provincia». Blogger.

22. El llevant la mou i el ponent la plou (2020, 1 font)

Lloc: Lleida (Segrià).

El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Lleida y su provincia». Blogger.

23. El llevant la mou, [la broma] / el serè la plou (1936, 1 font)

De vents tenim encara aquests senyals.

Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 6 (Any I, 8-febrer-1936) «Folklore de la pagesia. Influència del temps», p. 18. Revista Curiositats de Catalunya.

24. El llevant la mou, i el ponent la plou (2010, 1 font)

Referit a la pluja.

Lloc: Alacant (Alacantí).

Correu / Serra Mariola, Lluís Enric (2010). Correu electrònic.

25. El llevant la mou, la tramuntana la plou (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Le vent d'est l'amène, la tramontane le fait crever.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El vent / Le vent», p. 534. Robert Morel Editeur.

26. El llevant la plou i el ponent la mou (2010, 4 fonts)

Lloc: País Valencià.

Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Aire i vent», p. 36. Editorial Sargantana.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

El vent de ponent desplaça l'atmosfera i el vent de llevant, marí, la carrega d'humitat.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent de llevant (procedent de l'est)», p. 628. Web.

Lloc: Benicarló (Baix Maestrat).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

27. El llevant la plou, i el ponent la mou (1980, 1 font)

El Llevant compta amb aquest repertori.

Lloc: Ribera.

Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aire i vent», p. 26. J. Huguet Pascual, editor.

28. El llevant les (o la) mou i el serè les (o la) plou (1999, 1 font)

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 28. Edicions 62.

29. El llevant les mou i el serè les plou (1951, 1 font)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.

32. El llibeig la mou i el llevant la plou (2013, 2 fonts)

Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).

Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «C. Vents de mar endins», p. 23. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Sinònim: A llibeig la mou i a llevant la plou.

Font: No és un refrany local.

Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «C. Vents de mar endins», p. 23. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).

Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «Dites i refranys del Prat de Llobregat. Llista», p. 10. Ajuntament del Prat de Llobregat.

34. El migjorn la mou, el llevant la plou (1995, 1 font)

Vent càlid i sec. En les zones costaneres orientades de ponent a llevant, provocarà una forta alteració de la mar, sobretot si el vent roda cap al sud-oest. El migjorn no afavoreix la pesca, perquè impedeix la circulació vertical de l'aigua de mar.

Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Migjorn (180o)», p. 56. Editorial Noray.

35. El ponent la (o les) mou i el llevant la (o les) plou (1999, 1 font)

El ponent sol portar la tronada i el llevant la sol resoldre en pluja.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 28. Edicions 62.

36. El ponent la cou i el llevant la plou (2003, 1 font)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 152. Pagès Editors.

38. El ponent la mou i el llevant la plou (1987, 29 fonts)

Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Pluja», p. 253. Edicions Tres i Quatre.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre l'aire i el vent». Web.
Diversos autors (1990): El Montseny i les Guilleries. Paisatge, mite i literatura «Refranyer», p. 383. AIX.
Espinàs, Josep M.: Avui «"A la vora de...". "Pluja"», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.

Sinònim: Llevant la mou i ponent la plou.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2761», p. 334. Columna Edicions.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 1. Refranys meteorològics». Llibres de l'Index, S.A..
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «EL TEMPS QUE FA. LA PLUJA», p. 9. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.

Es diu de l'aigua de la mar i la pluja.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.

El llebeig la mou i el llevant la plou | Vent de llevant, aigua per davant.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent de llevant (procedent de l'est)», p. 628. Web.

Lloc: Teulada (La Marina Alta).

Llopis, Vicent: Teulada «Refranys sobre l'oratge». Web.

És de l'oest i no porta res de bo.

Lloc: Maresme.

Manent i Segimon, Albert (1996): Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme «Vents del Maresme. Ponent», p. 68. Oikos-Tau, Ediciones.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 97. Editorial l'Esquer.

Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).

Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «E», p. 73. Autoedició.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. I. El temps meteorològic. La pluja», p. 198. Llibres de l'Index, S.A..
Monafus (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu???». Twitter.

Lloc: Gandia (Safor).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: La Llosa de Ranes (la Costera).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Sagunt (Camp de Morvedre).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).

Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.

Font: Farnés (L203).

Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «C. Vents de mar endins», p. 23. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 40. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.

Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.

Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Temps». Blogger.

Sinònim: Cortils i Vieta: "Lo ponent la mou y l'llevant la plou".

Lloc: Blanes (Selva).

Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.1. Frases fetes referents a la meteorologia. 2.1.2. Recollides per Cortils i Vieta a Ethologia de Blanes, 1886», p. 16. Web.

Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).

Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

40. El ponent la mou, el llevant la plou (2002, 3 fonts)

Lloc: Lleida (Segrià).

Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Llevant», p. 88. Pagès Editors.

Lloc: Lleida (Segrià).

Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Ponent», p. 118. Pagès Editors.

Lloc: Urgell.

Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. E», p. 113. Autoedició.

41. El ponent la mou, i el llevant la plou (2010, 1 font)

Lloc: Alcoi (Alcoià).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

42. El ponent la porta i el llevant la solta (2018, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Aire i vent», p. 35. Editorial Sargantana.

43. Els gregal les mou i el llevant les plou (1951, 1 font)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.

44. Es ponent la cou i es llevant la plou (1995, 2 fonts)

Vol dir que el ponent sol dur la tronada i el llevant la converteix en arruixada.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.7. Ponent», p. 125. Editorial Moll.

Una borrasca que creuï França des de l'Atlàntic, ens donarà a casa nostra vent de Ponent. La seva durada va en funció de la importància de la borrasca i si darrera d'ella en vénen d'altres. En aquest cas, alterarà força la mar. De precipitacions no n'acostuma a donar gaires, però sí cops de vent.

Lloc: Mallorca.

Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Ponent (270o)», p. 58. Editorial Noray.

46. Es ponent la plou i el llevant la mou (2019, 1 font)

Lloc: Cadaqués (Empordà).

Font: Sala 1994:137.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 76. Edicions del Bullent.

47. Garbí la mou i llevant la plou (2010, 1 font)

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

48. Garbí les mou i llevant les plou (1995, 1 font)

Lloc: Mallorca.

(1995): L'Estel «Recursos didàctics al voltant de la salut. Dites de mariners», p. 21. Revista L'Estel.

51. Gregal la mou i ponent la plou (2019, 1 font)

Lloc: La Vila Joiosa.

Font: Baldó 1985:149.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 76. Edicions del Bullent.

52. Gregal la mou i tramuntana la plou (1994, 1 font)

En combinar-se tots dos: a cobert s'ha dit!

Lloc: País Valencià.

Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.4 Vents d'hivern», p. 23. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

53. Gregal la mou, / llevant la plou (1969, 2 fonts)

Equivalent en francès: Vent du nord-est l'amène, / vent d'est le fait crever.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El vent / Le vent», p. 530. Robert Morel Editeur.

Lloc: Vinaròs.

Font: C 0974, p96-99.

54. Gregal la mou, llevant la plou (1992, 4 fonts)

Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 948», p. 856. Columna Edicions.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent de gregal o de Provença (procedent del nord-est)», p. 629. Web.

El vent grec o gregal, col·loquialment enunciat en la variant 'gargal', és el vent del nord-est. Una denominació que degué nàixer a Sicília o a l'extrem sud d'Itàlia si tenim en compte l'orientació adient per a la creació del terme. A Vinaròs és considerat un vent plovedor però que entrebanca la pesca.

Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).

Font: Griera 1914:82 | DCVB.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.1. Del vent i els seus noms. Gregal», p. 66. Edicions del Bullent.

56. LLevant la mou i ponent la plou (2010, 1 font)

Lloc: Borriana (Plana Baixa).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

57. La marinada la mou, lo serè la plou (2008, 1 font)

Lloc: Vinaixa (Garrigues).

Prats i Sobrepere, Joan; Cervera i Batariu, Joan; Manent i Segimon, Albert (2008): Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues «1. Núvols i boires. Núvols de llevant», p. 45. Editorial Fonoll.

58. La tramuntana la mou, el llevant la plou (2014, 1 font)

Lloc: Calonge (Baix Empordà).

Manent, Albert; Cervera, Joan; Cruset, Lídia; Massegosa, Rosa M.;Vega, Salvador (2014): Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Empordà «Recull de refranys, dites i curiositats», p. 106. Edicions Sidillà.

59. Llebeig la mou i tramuntana la plou (1994, 1 font)

I les mitges que té amb al tramuntana?

Lloc: País Valencià.

Font: X.

Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «3. Primavera 3.3. Vents primaverals. El llebeig», p. 66. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

62. Llevant la mou i tramuntana la plou (1994, 1 font)

Si s'ajunta amb la tramuntana.

Lloc: País Valencià.

Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «3. Primavera 3.3. Vents primaverals. El llevant», p. 66. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

63. Lo cerç la mou i el garbí la plou (1995, 2 fonts)

Lloc: Nonasp (Matarranya).

L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. L», p. 5. PDF.

Font: N, CR, MR, N, PR, TC, VR.

Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «L'oratge», p. 26. Instituto de Estudios Turolenses.

64. Lo garbí la mou y l' llevant la plou (1886, 1 font)

Sinònim: Lo ponent la mou, etc.

Lloc: Blanes (Selva).

Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis referents al temps», p. 177. Centre Excursionista de Catalunya.

65. Lo llevant la mou i el serè la plou (2008, 1 font)

Vent que bufa de l'est. Acostuma a portar pluja.

Lloc: Castelldans (Garrigues).

Prats i Sobrepere, Joan; Cervera i Batariu, Joan; Manent i Segimon, Albert (2008): Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues «2. Vents. Llevant o vent de llevant», p. 56. Editorial Fonoll.

66. Lo ponent la mou y lo llevant la plou (1883, 2 fonts)

Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 71. Editorial Rourich.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 24. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

67. Lo que es gargal mou sa tramuntana ho plou (1947, 1 font)

Lloc: Eivissa.

(1947): Ibiza, núm. 23, gener-febrer 1947 «Refranes marineros», p. 399. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

68. Lo que es gargal mou, sa tramuntana ho plou (2021, 1 font)

Els núvols que arriben amb el vent de gregal descarreguen la pluja amb vent de tramuntana. Nota: Aquesta és la pronunciació habitual a Eivissa del vent gregal. Aquest refrany apareix als 'Refranes marineros'.

Lloc: Eivissa.

Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CT - Calendari i temps», p. 78. Institut d'Estudis Eivissencs.

70. Lo que es gregal mou, sa tramuntana ho plou (2020, 1 font)

Lloc: Eivissa.

Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «G», p. 118. Institut d'Estudis Eivissencs.

71. Lo vent de dalt la mou i el serè la plou (2006, 1 font)

De vegades diuen això, que sembla una contradicció.

Cervera i Batariu, Joan; Manent i Segimon, Albert (2006): Els noms populars de núvols, boires i vents a l'Urgell «Els noms populars dels vents a l'Urgell. Vent de dalt», p. 64. Pagès Editors.

72. Migjorn la mou i llevant la plou (2010, 2 fonts)

Migjorn la mou i llevant la plou.

Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).

Lo vinarossenc correcte (2013): Facebook «www.facebook.com/LoVinarossencCorrecte/posts/394924453927370». Facebook.

Lloc: Delta de l'Ebre del Montsià.

Font: R 2093.

Serra i Feu, Ricard (2010): Refranys geogràfics (volum 2) - Comarques meridionals (Catalunya), del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València) «Capítol 5. 22. Montsià. a). Municipis de la subcomarca Delta de l'Ebre del Montsià», p. 98. Autoedició.

73. Migjorn la mou, llevant la plou (2019, 2 fonts)

Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).

Font: Sinó 1999:77.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 76. Edicions del Bullent.
Oral / Vilaseca, Raimon. Font oral.

Del Xato, mariner de Torredembarra.

Oral / Vilaseca, Raimon. Font oral.

75. Ponent la mou i llevant la plou (1985, 8 fonts)

Con frecuencia el aire de poniente trae la tronada y el de levante la deshace en lluvia.

Lloc: País Valencià.

Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «P», p. 117. Comercial Denes, SL.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.

Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «2. A mi sí que tant me fa, si fa sol com si no en fa», p. 28. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

La funció dels refranys com a transmissors del coneixement especialitzat (de la 'ciència', si es vol dir així) en el món prealfabetitzat.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «6. Conclusions», p. 177. Edicions del Bullent.

Lloc: Begur, Canapost, Casavells, Cassà de Pelràs, Castell-platja d'Aro, Corçà, Cruïlles, Fonteta, Garrigoles, Llofriu, Matajudaica, Mont-ras, les Olives, Palamós, Palau-sator, Pals, Parlavà, la Pera, Rupià, Santa Cristina d'Aro, Serra de Daró, Torrent, i altre.

Manent, Albert; Cervera, Joan; Cruset, Lídia; Massegosa, Rosa M.;Vega, Salvador (2014): Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Empordà «Recull de refranys, dites i curiositats», p. 114. Edicions Sidillà.

Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).

Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «P», p. 157. Autoedició.

Lloc: Quart.

Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. P», p. 61. Ajuntament de Quart.

Una borrasca que creuï França des de l'Atlàntic, ens donarà a casa nostra vent de Ponent. La seva durada va en funció de la importància de la borrasca i si darrera d'ella en vénen d'altres. En aquest cas, alterarà força la mar. De precipitacions no n'acostuma a donar gaires, però sí cops de vent. De: Verdaguer, Jacint.

Font: Atlàntida.

Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Ponent (270o)», p. 58. Editorial Noray.

76. Ponent la mou i llevant la plou (o la cau) (2019, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 76. Edicions del Bullent.

78. Ponent la mòu y llevant la plòu (1928, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 217. Editorial Arte y Letras.

80. Quan el llevant la mou, tramuntana la plou (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 522», p. 502. Columna Edicions.

81. Serè la mou i llevant la plou (2008, 1 font)

Vent que bufa del nord-est, sinònim de cerç.

Lloc: L'Albagés, l'Albi.

Prats i Sobrepere, Joan; Cervera i Batariu, Joan; Manent i Segimon, Albert (2008): Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues «2. Vents. Serè o seré», p. 58. Editorial Fonoll.

82. Tramuntana la mou i Llevant la plou (2010, 2 fonts)

Referit a la meteorologia: si el vent ve del nord, en fa molt, però si ve de l'est, plou segur.

Lloc: Pedreguer (Marina Alta).

Correu / Noguera, Virgínia (2010). Correu electrònic.

Lloc: Pedreguer (Marina Alta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

83. Tramuntana la mou i el llevant la plou (1992, 1 font)

Sinònim: Llevant la mou i ponent la plou.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 1112», p. 467. Columna Edicions.

84. Tramuntana la mou i migjorn la plou (1982, 1 font)

Lloc: Penedès.

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Del temps», p. 160. Museu de Vilafranca.

Un projecte de:

www.dites.cat

Logo de Softcatalà

Ajudeu-nos a millorar

Formulari de contacte