El ponent la mou i el llevant la plou

128 recurrències en 72 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:

1. (El) Gregal la mou i (el) llevant la plou (2019, 1 font)

Lloc: Vinaròs i Peníscola.

Font: Sanchis 1952:40 | Ayza 1981:131.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 76. Edicions del Bullent.

2. De ponent el mou i de llevant el plou (1985, 1 font)

Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «QUAN ES PARLA DEL TEMPS», p. 19. Editorial Joventut.

4. De ponent la mou i de llevant la plou (1993, 3 fonts)

Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Vent», p. 255. Edicions Tres i Quatre.

Si bufa vent de ponent i canvia a llevant sol ploure.

Lloc: Cadaqués.

Contos, Montserrat (2010): Ditxos a Cadaqués, p. 44. Ajuntament de Cadaqués.

Es refereix a la pluja; quan el vent de ponent torna en llevant, la pluja és imminent.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 27. Edicions 62.

5. El Ponent la mou i el LLevant la plou (2010, 1 font)

Lloc: Alcoi (Alcoià).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

6. El Ponent la mou i el Llevant la plou (2010, 1 font)

Lloc: València.

Correu / Anna (2010). Correu electrònic.

7. El Ponent la mou, i el Llevant la plou (1980, 1 font)

Al vent de Ponent o de l'oest, dit així perquè és el lloc per on s'hi pon el Sol.

Lloc: Ribera.

Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aire i vent», p. 27. J. Huguet Pascual, editor.

10. El garbí les mou i el llevant les plou (1951, 3 fonts)

A les Illes Balears, solem dir més: el gregal les mou i el llevant les plou. I és que el garbí no tresca massa per la nostra contrada.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.1. Garbí», p. 121. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.

Es refereix a les boires. Assenyala pluja.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 27. Edicions 62.

11. El gregal les mou i el llevant les plou (1990, 3 fonts)

Referit als núvols.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.2. Gregal», p. 122. Editorial Moll.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 28. Edicions 62.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1990): Els dies de la setmanal. Col·lecció «Folklore, 4», p. 31. Editorial Miguel A. Salvatella.

12. El llebeig la mou i el llevant la plou (1987, 4 fonts)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 203», p. 430. Columna Edicions.

Font: Griera 1914:83.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.1. Del vent i els seus noms. Llebeig», p. 73. Edicions del Bullent.

Lloc: Alcoi i Albaida.

Font: Sanchis 1952:43.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 77. Edicions del Bullent.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 103. Editorial l'Esquer.

14. El llebeig la mou, / i el llevant la plou (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Le vent du sud l'amène, / le vent d'est le fait crever.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El vent / Le vent», p. 530. Robert Morel Editeur.

15. El llebeig la mou, la tramuntana la plou (2019, 1 font)

Lloc: Tàrbena.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 77. Edicions del Bullent.

16. El llebeig les mou i el llevant les plou (1951, 3 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.

En referència a les ones del mar.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 28. Edicions 62.

Font: Amades (1938: 45).

Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «C. Vents de mar endins», p. 23. Ajuntament del Prat de Llobregat.

17. El llevant la mou [la broma], el serè la plou (1987, 1 font)

Senyals de pluja, vinculats al vent.

Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Influència del temps. Pluja», p. 159. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

18. El llevant la mou i el migjorn la plou (2020, 1 font)

Lloc: Barcelona.

El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Barcelona y su provincia». Blogger.

19. El llevant la mou i el ponent la plou (2020, 1 font)

Lloc: Lleida.

El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Lleida y su provincia». Blogger.

20. El llevant la mou, [la broma] / el serè la plou (1936, 1 font)

De vents tenim encara aquests senyals.

Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 6 (Any I, 8-febrer-1936) «Folklore de la pagesia. Influència del temps», p. 18. Revista Curiositats de Catalunya.

21. El llevant la mou, i el ponent la plou (2010, 1 font)

Referit a la pluja.

Lloc: Alacant.

Correu / Serra Mariola, Lluís Enric (2010). Correu electrònic.

22. El llevant la mou, la tramuntana la plou (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Le vent d'est l'amène, la tramontane le fait crever.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El vent / Le vent», p. 534. Robert Morel Editeur.

23. El llevant la plou i el ponent la mou (2010, 2 fonts)

Lloc: País Valencià.

Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Aire i vent», p. 36. Editorial Sargantana.

Lloc: Benicarló (Baix Maestrat).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

24. El llevant la plou, i el ponent la mou (1980, 1 font)

El Llevant compta amb aquest repertori.

Lloc: Ribera.

Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aire i vent», p. 26. J. Huguet Pascual, editor.

25. El llevant les (o la) mou i el serè les (o la) plou (1999, 1 font)

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 28. Edicions 62.

26. El llevant les mou i el serè les plou (1951, 1 font)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.

28. El llibeig la mou i el llevant la plou (2013, 2 fonts)

Lloc: El Prat de Llobregat.

Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «C. Vents de mar endins», p. 23. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Sinònim: A llibeig la mou i a llevant la plou.

Font: No és un refrany local.

Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «C. Vents de mar endins», p. 23. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Lloc: El Prat de Llobregat.

Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «Dites i refranys del Prat de Llobregat. Llista», p. 10. Ajuntament del Prat de Llobregat.

30. El migjorn la mou, el llevant la plou (1995, 1 font)

Vent càlid i sec. En les zones costaneres orientades de ponent a llevant, provocarà una forta alteració de la mar, sobretot si el vent roda cap al sud-oest. El migjorn no afavoreix la pesca, perquè impedeix la circulació vertical de l'aigua de mar.

Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Migjorn (180º)», p. 56. Editorial Noray.

31. El ponent la (o les) mou i el llevant la (o les) plou (1999, 1 font)

El ponent sol portar la tronada i el llevant la sol resoldre en pluja.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 28. Edicions 62.

32. El ponent la cou i el llevant la plou (2003, 1 font)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 152. Pagès Editors.

34. El ponent la mou i el llevant la plou (1987, 25 fonts)

Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Pluja», p. 253. Edicions Tres i Quatre.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre l'aire i el vent». Web.
Diversos autors (1990): El Montseny i les Guilleries. Paisatge, mite i literatura «Refranyer», p. 383. AIX.
Espinàs, Josep M.: Avui «"A la vora de…". "Pluja"», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.

Sinònim: Llevant la mou i ponent la plou.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2761», p. 334. Columna Edicions.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 1. Refranys meteorològics». Llibres de l'Index, S.A..
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «EL TEMPS QUE FA. LA PLUJA», p. 9. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.

Es diu de l'aigua de la mar i la pluja.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.

Lloc: Teulada (La Marina Alta).

Llopis, Vicent: Teulada «Refranys sobre l'oratge». Web.

És de l'oest i no porta res de bo.

Lloc: Maresme.

Manent i Segimon, Albert (1996): Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme «Vents del Maresme. Ponent», p. 68. Oikos-Tau, Ediciones.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 97. Editorial l'Esquer.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. I. El temps meteorològic. La pluja», p. 198. Llibres de l'Index, S.A..
Monafus (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu???». Twitter.

Lloc: Gandia (La Safor).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: La Llosa de Ranes (la Costera).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Sagunt (Camp de Morvedre).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Carcaixent.

Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.

Font: Farnés (L203).

Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «C. Vents de mar endins», p. 23. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 40. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.

Sinònim: Cortils i Vieta: "Lo ponent la mou y l'llevant la plou".

Lloc: Blanes.

Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.1. Frases fetes referents a la meteorologia. 2.1.2. Recollides per Cortils i Vieta a Ethologia de Blanes, 1886», p. 16. Web.

Lloc: Carcaixent.

Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

36. El ponent la mou, i el llevant la plou (2010, 1 font)

Lloc: Alcoi (Alcoià).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

37. El ponent la porta i el llevant la solta (2018, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Aire i vent», p. 35. Editorial Sargantana.

38. Els gregal les mou i el llevant les plou (1951, 1 font)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.

39. Es ponent la cou i es llevant la plou (1995, 2 fonts)

Vol dir que el ponent sol dur la tronada i el llevant la converteix en arruixada.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.7. Ponent», p. 125. Editorial Moll.

Una borrasca que creuï França des de l'Atlàntic, ens donarà a casa nostra vent de Ponent. La seva durada va en funció de la importància de la borrasca i si darrera d'ella en vénen d'altres.

En aquest cas, alterarà força la mar. De precipitacions no n'acostuma a donar gaires, però sí cops de vent.

Lloc: Mallorca.

Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Ponent (270º)», p. 58. Editorial Noray.

40. Es ponent la plou i el llevant la mou (2019, 1 font)

Lloc: Cadaqués.

Font: Sala 1994:137.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 76. Edicions del Bullent.

44. Gregal la mou i ponent la plou (2019, 1 font)

Lloc: La Vila Joiosa.

Font: Baldó 1985:149.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 76. Edicions del Bullent.

45. Gregal la mou i tramuntana la plou (1994, 1 font)

En combinar-se tots dos: a cobert s'ha dit!

Lloc: País Valencià.

Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.4 Vents d'hivern», p. 23. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

46. Gregal la mou, / llevant la plou (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Vent du nord-est l'amène, / vent d'est le fait crever.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El vent / Le vent», p. 530. Robert Morel Editeur.

47. Gregal la mou, llevant la plou (1992, 2 fonts)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 948», p. 856. Columna Edicions.

El vent grec o gregal, col·loquialment enunciat en la variant 'gargal', és el vent del nord-est. Una denominació que degué nàixer a Sicília o a l'extrem sud d'Itàlia si tenim en compte l'orientació adient per a la creació del terme. A Vinaròs és considerat un vent plovedor però que entrebanca la pesca.

Lloc: Vinaròs.

Font: Griera 1914:82 | DCVB.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.1. Del vent i els seus noms. Gregal», p. 66. Edicions del Bullent.

49. LLevant la mou i ponent la plou (2010, 1 font)

Lloc: Borriana (Plana Baixa, Castelló).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

50. La marinada la mou, lo serè la plou (2008, 1 font)

Lloc: Vinaixa.

Prats i Sobrepere, Joan; Cervera i Batariu, Joan; Manent i Segimon, Albert (2008): Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues «1. Núvols i boires. Núvols de llevant», p. 45. Editorial Fonoll.

51. Llebeig la mou i tramuntana la plou (1994, 1 font)

I les mitges que té amb al tramuntana?

Lloc: País Valencià.

Font: X.

Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «3. Primavera 3.3. Vents primaverals. El llebeig», p. 66. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

54. Llevant la mou i tramuntana la plou (1994, 1 font)

Si s'ajunta amb la tramuntana.

Lloc: País Valencià.

Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «3. Primavera 3.3. Vents primaverals. El llevant», p. 66. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

55. Lo cerç la mou i el garbí la plou (1995, 2 fonts)

Lloc: Matarranya (Nonasp).

L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. L», p. 5. PDF.

Font: N, CR, MR, N, PR, TC, VR.

Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «L'oratge», p. 26. Instituto de Estudios Turolenses.

56. Lo garbí la mou y l' llevant la plou (1886, 1 font)

Sinònim: Lo ponent la mou, etc.

Lloc: Blanes.

Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis referents al temps», p. 177. Centre Excursionista de Catalunya.

57. Lo llevant la mou i el serè la plou (2008, 1 font)

Vent que bufa de l'est. Acostuma a portar pluja.

Lloc: Castelldans.

Prats i Sobrepere, Joan; Cervera i Batariu, Joan; Manent i Segimon, Albert (2008): Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues «2. Vents. Llevant o vent de llevant», p. 56. Editorial Fonoll.

58. Lo ponent la mou y lo llevant la plou (1883, 2 fonts)

Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 71. Editorial Rourich.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 24. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

59. Lo que es gregal mou, sa tramontana ho plou (1965, 1 font)

Lloc: Eivissa i Formentera.

Castelló Guasch, Joan (1965): El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

60. Lo que es gregal mou, sa tramuntana ho plou (2020, 1 font)

Lloc: Eivissa.

Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «G», p. 118. Institut d'Estudis Eivissencs.

61. Lo vent de dalt la mou i el serè la plou (2006, 1 font)

De vegades diuen això, que sembla una contradicció.

Cervera i Batariu, Joan; Manent i Segimon, Albert (2006): Els noms populars de núvols, boires i vents a l'Urgell «Els noms populars dels vents a l'Urgell. Vent de dalt», p. 64. Pagès Editors.

63. Migjorn la mou, llevant la plou (2019, 2 fonts)

Lloc: Vinaròs.

Font: Sinó 1999:77.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 76. Edicions del Bullent.
Oral / Vilaseca, Raimon. Font oral.

Del Xato, mariner de Torredembarra.

Oral / Vilaseca, Raimon. Font oral.

65. Ponent la mou i llevant la plou (1985, 7 fonts)

Con frecuencia el aire de poniente trae la tronada y el de levante la deshace en lluvia.

Lloc: País Valencià.

Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «P», p. 117. Comercial Denes, SL.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.

Lloc: Torroella de Montgrí.

Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «2. A mi sí que tant me fa, si fa sol com si no en fa», p. 28. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

La funció dels refranys com a transmissors del coneixement especialitzat (de la 'ciència', si es vol dir així) en el món prealfabetitzat.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «6. Conclusions», p. 177. Edicions del Bullent.

Lloc: Begur, Canapost, Casavells, Cassà de Pelràs, Castell-platja d'Aro, Corçà, Cruïlles, Fonteta, Garrigoles, Llofriu, Matajudaica, Mont-ras, les Olives, Palamós, Palau-sator, Pals, Parlavà, la Pera, Rupià, Santa Cristina d'Aro, Serra de Daró, Torrent, i altre.

Manent, Albert; Cervera, Joan; Cruset, Lídia; Massegosa, Rosa M.;Vega, Salvador (2014): Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Empordà «Recull de refranys, dites i curiositats», p. 114. Edicions Sidillà.

Lloc: Quart.

Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. P», p. 61. Ajuntament de Quart.

Una borrasca que creuï França des de l'Atlàntic, ens donarà a casa nostra vent de Ponent. La seva durada va en funció de la importància de la borrasca i si darrera d'ella en vénen d'altres. De: Verdaguer, Jacint.

En aquest cas, alterarà força la mar. De precipitacions no n'acostuma a donar gaires, però sí cops de vent.

Font: Atlàntida.

Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Ponent (270º)», p. 58. Editorial Noray.

66. Ponent la mou i llevant la plou (o la cau) (2019, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 76. Edicions del Bullent.

68. Quan el llevant la mou, tramuntana la plou (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 522», p. 502. Columna Edicions.

69. Serè la mou i llevant la plou (2008, 1 font)

Vent que bufa del nord-est, sinònim de cerç.

Lloc: L'Albagés, l'Albi.

Prats i Sobrepere, Joan; Cervera i Batariu, Joan; Manent i Segimon, Albert (2008): Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues «2. Vents. Serè o seré», p. 58. Editorial Fonoll.

70. Tramuntana la mou i Llevant la plou (2010, 2 fonts)

Referit a la meteorologia: si el vent ve del nord, en fa molt, però si ve de l'est, plou segur.

Lloc: Pedreguer (Marina Alta).

Correu / Noguera, Virgínia (2010). Correu electrònic.

Lloc: Pedreguer (Marina Alta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

71. Tramuntana la mou i el llevant la plou (1992, 1 font)

Sinònim: Llevant la mou i ponent la plou.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 1112», p. 467. Columna Edicions.

72. Tramuntana la mou i migjorn la plou (1982, 1 font)

Lloc: Penedès.

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Del temps», p. 160. Museu de Vilafranca.