1. De ponent el mou i de llevant el plou (1985, 1 font)
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «QUAN ES PARLA DEL TEMPS», p. 19. Editorial Joventut.
El ponent la mou i el llevant la plou
121 recurrències en 68 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:
2. De ponent el mou i de llevant plou (2008, 1 font)
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
3. De ponent la mou i de llevant la plou (1993, 3 fonts)
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Vent», p. 255. Edicions Tres i Quatre.
Si bufa vent de ponent i canvia a llevant sol ploure.
Lloc: Cadaqués.
Contos, Montserrat (2010): Ditxos a Cadaqués, p. 44. Ajuntament de Cadaqués.
Es refereix a la pluja; quan el vent de ponent torna en llevant, la pluja és imminent.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 27. Edicions 62.
4. El Ponent la mou i el LLevant la plou (2010, 1 font)
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
5. El Ponent la mou i el Llevant la plou (2010, 1 font)
Lloc: València.
Correu / Anna (2010). Correu electrònic.
6. El Ponent la mou, i el Llevant la plou (1980, 1 font)
Al vent de Ponent o de l'oest, dit així perquè és el lloc per on s'hi pon el Sol.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aire i vent», p. 27. J. Huguet Pascual, editor.
7. El garbí la mou i el llevant la plou (1992, 2 fonts)
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 225», p. 694. Columna Edicions.
Ve de l'est o d'Orient i dura uns quants dies. És humit i quasi sempre fa ploure i són cèlebres les llevantades.
Lloc: Maresme.
Manent i Segimon, Albert (1996): Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme «Vents del Maresme. Llevant», p. 66. Oikos-Tau, Ediciones.
8. El garbí la mou i el llevant plou (2013, 1 font)
Font: Farnés (G225).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «C. Vents de mar endins», p. 23. Ajuntament del Prat de Llobregat.
9. El garbí les mou i el llevant les plou (1951, 3 fonts)
A les Illes Balears, solem dir més: el gregal les mou i el llevant les plou. I és que el garbí no tresca massa per la nostra contrada.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.1. Garbí», p. 121. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.
Es refereix a les boires. Assenyala pluja.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 27. Edicions 62.
10. El gregal les mou i el llevant les plou (1990, 3 fonts)
Referit als núvols.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.2. Gregal», p. 122. Editorial Moll.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 28. Edicions 62.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1990): Els dies de la setmanal. Col·lecció «Folklore, 4», p. 31. Editorial Miguel A. Salvatella.
11. El llebeig la mou i el llevant la plou (1987, 4 fonts)
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 203», p. 430. Columna Edicions.
Font: Griera 1914:83.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.1. Del vent i els seus noms. Llebeig», p. 73. Edicions del Bullent.
Lloc: Alcoi i Albaida.
Font: Sanchis 1952:43.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 77. Edicions del Bullent.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 103. Editorial l'Esquer.
12. El llebeig la mou i la tramuntana la plou (1987, 1 font)
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. La meteorologia», p. 85. Xàbiga.
13. El llebeig la mou, / i el llevant la plou (1969, 1 font)
Equivalent en francès: Le vent du sud l'amène, / le vent d'est le fait crever.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El vent / Le vent», p. 530. Robert Morel Editeur.
14. El llebeig la mou, la tramuntana la plou (2019, 1 font)
Lloc: Tàrbena.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 77. Edicions del Bullent.
15. El llebeig les mou i el llevant les plou (1951, 3 fonts)
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.
En referència a les ones del mar.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 28. Edicions 62.
Font: Amades (1938: 45).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «C. Vents de mar endins», p. 23. Ajuntament del Prat de Llobregat.
16. El llevant la mou [la broma], el serè la plou (1987, 1 font)
Senyals de pluja, vinculats al vent.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Influència del temps. Pluja», p. 159. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
17. El llevant la mou i el migjorn la plou (2020, 1 font)
Lloc: Barcelona.
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Barcelona y su provincia». Blogger.
18. El llevant la mou i el ponent la plou (2020, 1 font)
Lloc: Lleida.
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Lleida y su provincia». Blogger.
19. El llevant la mou, [la broma] / el serè la plou (1936, 1 font)
De vents tenim encara aquests senyals.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 6 (Any I, 8-febrer-1936) «Folklore de la pagesia. Influència del temps», p. 18. Revista Curiositats de Catalunya.
20. El llevant la mou, i el ponent la plou (2010, 1 font)
Referit a la pluja.
Lloc: Alacant.
Correu / Serra Mariola, Lluís Enric (2010). Correu electrònic.
21. El llevant la mou, la tramuntana la plou (1969, 1 font)
Equivalent en francès: Le vent d'est l'amène, la tramontane le fait crever.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El vent / Le vent», p. 534. Robert Morel Editeur.
22. El llevant la plou i el ponent la mou (2010, 2 fonts)
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Aire i vent», p. 36. Editorial Sargantana.
Lloc: Benicarló (Baix Maestrat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
23. El llevant la plou, i el ponent la mou (1980, 1 font)
El Llevant compta amb aquest repertori.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aire i vent», p. 26. J. Huguet Pascual, editor.
24. El llevant les (o la) mou i el serè les (o la) plou (1999, 1 font)
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 28. Edicions 62.
25. El llevant les mou i el serè les plou (1951, 1 font)
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.
26. El llevant les mou, la tramuntana les plou (1992, 3 fonts)
Es refereix a les nuvolades.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.4. Llevant», p. 123. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 508», p. 499. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 28. Edicions 62.
27. El llibeig la mou i el llevant la plou (2013, 2 fonts)
Lloc: El Prat de Llobregat.
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «C. Vents de mar endins», p. 23. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Sinònim: A llibeig la mou i a llevant la plou.
Font: No és un refrany local.
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «C. Vents de mar endins», p. 23. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Lloc: El Prat de Llobregat.
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «Dites i refranys del Prat de Llobregat. Llista», p. 10. Ajuntament del Prat de Llobregat.
28. El migjorn la mou i el llevant la plou (1992, 1 font)
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1803», p. 118. Columna Edicions.
29. El migjorn la mou, el llevant la plou (1995, 1 font)
Vent càlid i sec. En les zones costaneres orientades de ponent a llevant, provocarà una forta alteració de la mar, sobretot si el vent roda cap al sud-oest. El migjorn no afavoreix la pesca, perquè impedeix la circulació vertical de l'aigua de mar.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Migjorn (180º)», p. 56. Editorial Noray.
30. El ponent la (o les) mou i el llevant la (o les) plou (1999, 1 font)
El ponent sol portar la tronada i el llevant la sol resoldre en pluja.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 28. Edicions 62.
31. El ponent la cou i el llevant la plou (2003, 1 font)
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 152. Pagès Editors.
32. El ponent la mou i a llevant plou (2007, 1 font)
Lloc: Ontinyent.
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 131. Edicions Víctor.
33. El ponent la mou i el llevant la plou (1987, 25 fonts)
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Pluja», p. 253. Edicions Tres i Quatre.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre l'aire i el vent». Web.
Diversos autors (1990): El Montseny i les Guilleries. Paisatge, mite i literatura «Refranyer», p. 383. AIX.
Espinàs, Josep M.: Avui «"A la vora de…". "Pluja"», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.
Sinònim: Llevant la mou i ponent la plou.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2761», p. 334. Columna Edicions.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 1. Refranys meteorològics». Llibres de l'Index, S.A..
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «EL TEMPS QUE FA. LA PLUJA», p. 9. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Es diu de l'aigua de la mar i la pluja.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent: Teulada «Refranys sobre l'oratge». Web.
És de l'oest i no porta res de bo.
Lloc: Maresme.
Manent i Segimon, Albert (1996): Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme «Vents del Maresme. Ponent», p. 68. Oikos-Tau, Ediciones.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 97. Editorial l'Esquer.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. I. El temps meteorològic. La pluja», p. 198. Llibres de l'Index, S.A..
Monafus (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu???». Twitter.
Lloc: Gandia (La Safor).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: La Llosa de Ranes (la Costera).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sagunt (Camp de Morvedre).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Carcaixent.
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Font: Farnés (L203).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «C. Vents de mar endins», p. 23. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 40. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.
Sinònim: Cortils i Vieta: "Lo ponent la mou y l'llevant la plou".
Lloc: Blanes.
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.1. Frases fetes referents a la meteorologia. 2.1.2. Recollides per Cortils i Vieta a Ethologia de Blanes, 1886», p. 16. Web.
Lloc: Carcaixent.
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.
34. El ponent la mou, el llevant la plou (2002, 3 fonts)
Lloc: Lleida.
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Llevant», p. 88. Pagès Editors.
Lloc: Lleida.
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Ponent», p. 118. Pagès Editors.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. E», p. 113. Autoedició.
35. El ponent la mou, i el llevant la plou (2010, 1 font)
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
36. El ponent la porta i el llevant la solta (2018, 1 font)
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Aire i vent», p. 35. Editorial Sargantana.
37. Els gregal les mou i el llevant les plou (1951, 1 font)
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.
38. Es ponent la cou i es llevant la plou (1995, 2 fonts)
Vol dir que el ponent sol dur la tronada i el llevant la converteix en arruixada.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.7. Ponent», p. 125. Editorial Moll.
Una borrasca que creuï França des de l'Atlàntic, ens donarà a casa nostra vent de Ponent. La seva durada va en funció de la importància de la borrasca i si darrera d'ella en vénen d'altres.
En aquest cas, alterarà força la mar. De precipitacions no n'acostuma a donar gaires, però sí cops de vent.
Lloc: Mallorca.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Ponent (270º)», p. 58. Editorial Noray.
39. Es ponent la plou i el llevant la mou (2019, 1 font)
Lloc: Cadaqués.
Font: Sala 1994:137.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 76. Edicions del Bullent.
40. Garbí la mou i llevant la plou (2010, 1 font)
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
41. Gregal la mou i el llevant la plou (1990, 1 font)
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 18. Ajuntament de Banyoles.
42. Gregal la mou i ponent la plou (2019, 1 font)
Lloc: La Vila Joiosa.
Font: Baldó 1985:149.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 76. Edicions del Bullent.
43. Gregal la mou i tramuntana la plou (1994, 1 font)
En combinar-se tots dos: a cobert s'ha dit!
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.4 Vents d'hivern», p. 23. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
44. Gregal la mou, / llevant la plou (1969, 1 font)
Equivalent en francès: Vent du nord-est l'amène, / vent d'est le fait crever.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El vent / Le vent», p. 530. Robert Morel Editeur.
45. Gregal la mou, llevant la plou (1992, 2 fonts)
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 948», p. 856. Columna Edicions.
El vent grec o gregal, col·loquialment enunciat en la variant 'gargal', és el vent del nord-est. Una denominació que degué nàixer a Sicília o a l'extrem sud d'Itàlia si tenim en compte l'orientació adient per a la creació del terme. A Vinaròs és considerat un vent plovedor però que entrebanca la pesca.
Lloc: Vinaròs.
Font: Griera 1914:82 | DCVB.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.1. Del vent i els seus noms. Gregal», p. 66. Edicions del Bullent.
46. L'aragonès la mou i el llevant la plou (1992, 2 fonts)
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 152. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1893», p. 649. Columna Edicions.
47. LLevant la mou i ponent la plou (2010, 1 font)
Lloc: Borriana (Plana Baixa, Castelló).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
48. La marinada la mou, lo serè la plou (2008, 1 font)
Lloc: Vinaixa.
Prats i Sobrepere, Joan; Cervera i Batariu, Joan; Manent i Segimon, Albert (2008): Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues «1. Núvols i boires. Núvols de llevant», p. 45. Editorial Fonoll.
49. Llebeig la mou i tramuntana la plou (1994, 1 font)
I les mitges que té amb al tramuntana?
Lloc: País Valencià.
Font: X.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «3. Primavera 3.3. Vents primaverals. El llebeig», p. 66. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
50. Llebeig la mou, llevant la plou (2007, 1 font)
Lloc: Ontinyent.
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. L», p. 148. Edicions Víctor.
51. Llevant la mou i ponent la plou (1992, 2 fonts)
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 518», p. 500. Columna Edicions.
Font: Farnés (L203).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «C. Vents de mar endins», p. 23. Ajuntament del Prat de Llobregat.
52. Llevant la mou i tramuntana la plou (1994, 1 font)
Si s'ajunta amb la tramuntana.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «3. Primavera 3.3. Vents primaverals. El llevant», p. 66. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
53. Lo cerç la mou i el garbí la plou (1995, 2 fonts)
Lloc: Matarranya (Nonasp).
L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. L», p. 5. PDF.
Font: N, CR, MR, N, PR, TC, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «L'oratge», p. 26. Instituto de Estudios Turolenses.
54. Lo garbí la mou y l' llevant la plou (1886, 1 font)
Sinònim: Lo ponent la mou, etc.
Lloc: Blanes.
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis referents al temps», p. 177. Centre Excursionista de Catalunya.
55. Lo llevant la mou i el serè la plou (2008, 1 font)
Vent que bufa de l'est. Acostuma a portar pluja.
Lloc: Castelldans.
Prats i Sobrepere, Joan; Cervera i Batariu, Joan; Manent i Segimon, Albert (2008): Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues «2. Vents. Llevant o vent de llevant», p. 56. Editorial Fonoll.
56. Lo ponent la mou y lo llevant la plou (1883, 2 fonts)
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 71. Editorial Rourich.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 24. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
57. Lo vent de dalt la mou i el serè la plou (2006, 1 font)
De vegades diuen això, que sembla una contradicció.
Cervera i Batariu, Joan; Manent i Segimon, Albert (2006): Els noms populars de núvols, boires i vents a l'Urgell «Els noms populars dels vents a l'Urgell. Vent de dalt», p. 64. Pagès Editors.
58. Migjorn la mou i llevant la plou (2013, 1 font)
28- " Migjorn la mou i llevant la plou ".
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Lo vinarossenc correcte (2013): Facebook «www.facebook.com/LoVinarossencCorrecte/posts/394924453927370». Facebook.
59. Migjorn la mou, llevant la plou (2019, 2 fonts)
Lloc: Vinaròs.
Font: Sinó 1999:77.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 76. Edicions del Bullent.
Oral / Vilaseca, Raimon. Font oral.
Del Xato, mariner de Torredembarra.
Oral / Vilaseca, Raimon. Font oral.
60. Ponent la mou i Llevant la plou (2008, 1 font)
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
61. Ponent la mou i llevant la plou (1993, 4 fonts)
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
La funció dels refranys com a transmissors del coneixement especialitzat (de la 'ciència', si es vol dir així) en el món prealfabetitzat.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «6. Conclusions», p. 177. Edicions del Bullent.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. P», p. 61. Ajuntament de Quart.
Una borrasca que creuï França des de l'Atlàntic, ens donarà a casa nostra vent de Ponent. La seva durada va en funció de la importància de la borrasca i si darrera d'ella en vénen d'altres. De: Verdaguer, Jacint.
En aquest cas, alterarà força la mar. De precipitacions no n'acostuma a donar gaires, però sí cops de vent.
Font: Atlàntida.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Ponent (270º)», p. 58. Editorial Noray.
62. Ponent la mou i llevant la plou (o la cau) (2019, 1 font)
Lloc: País Valencià.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 76. Edicions del Bullent.
63. Ponent la mou i, llevant la plou (2008, 1 font)
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
64. Quan el llevant la mou, tramuntana la plou (1992, 1 font)
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 522», p. 502. Columna Edicions.
65. Serè la mou i llevant la plou (2008, 1 font)
Vent que bufa del nord-est, sinònim de cerç.
Lloc: L'Albagés, l'Albi.
Prats i Sobrepere, Joan; Cervera i Batariu, Joan; Manent i Segimon, Albert (2008): Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues «2. Vents. Serè o seré», p. 58. Editorial Fonoll.
66. Tramuntana la mou i Llevant la plou (2010, 2 fonts)
Referit a la meteorologia: si el vent ve del nord, en fa molt, però si ve de l'est, plou segur.
Lloc: Pedreguer (Marina Alta).
Correu / Noguera, Virgínia (2010). Correu electrònic.
Lloc: Pedreguer (Marina Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
67. Tramuntana la mou i el llevant la plou (1992, 1 font)
Sinònim: Llevant la mou i ponent la plou.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 1112», p. 467. Columna Edicions.
68. Tramuntana la mou i migjorn la plou (1982, 1 font)
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Del temps», p. 160. Museu de Vilafranca.
Ajudeu-nos a millorar
