Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Viu més el que piula que el que xiula

142 recurrències en 82 variants. Primera citació: 1816.

Viu més el que piula que el que xiula

16 fonts, 1949.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 20. Editorial Virgili & Pages.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. V», p. 151. Edicions Tívoli.
Butifarra (2021): «https://twitter.com/Butifar19781260/status/1422287804709670912». Twitter.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Piular = parlar amb veu aguda o fluixa. Solen viure més temps els malaltissos, perquè es cuiden, que els sans, que es confien en la seua bona salut i es descuiden.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 408. Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «III». Web.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 30 - Dites i Refranys a la vora del foc (II) - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-vora-del-foc-maria-del-carme-mestre-c1076». Web.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2008): Lo Pedrís «Revista 31 - Dites i Refranys a la vora del foc (III) - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-vora-del-foc-iii-maria-del-carme-mestre-c1093». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «II». Web.
Lloc: Bages.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Castelldefels (Baix Llobregat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Igualada (Anoia) i Santa Margarida de Montbui.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
A vegades mor abans un que està xiroi que un que sempre està pioc.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Salut i remeis casolans», p. 173. Institut Francesc Ribalta.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «V», p. 340. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Sisena tongada. Piula», p. 907. Editorial Selecta-Catalonia.
No fer el fatxenda.
Sinònim: Mort el que xiula i viu el que piula.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 61. Curbet CG Edicions.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «IV. Virtuts, defectes, i molt boca-orella», p. 47. Autoedició.

Viu més qui piula que qui xiula

10 fonts, 1985.
Sinònim: Fa més qui piula que qui xiula | Més dura qui piula que qui xiula | Val més qui piula que qui xiula.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La discreció», p. 111. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Lloc: Vilassar de Dalt (Maresme).
Doctor Bubus (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.
E. V. Equip (1985): «Refranys catalans i frases fetes populars». Caprabo.
Diu que sol viure més la persona malaltissa que la sana, perquè normalment es cuida més.
Sinònim: Home previngut val per dos.
Equivalent en llatí: Qui semper aegrotant diutissimi vivunt (Trad.: Els qui estan sempre malalts viuen molts anys).
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «V», p. 133. Edicions de 1984.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 6. Refranys sobre homes i dones. El cos humà i les edats de la vida». Llibres de l'Index, S.A..
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de remeis casolans i consells higienics», p. 75. Editorial Millà.
Lloc: Alt Penedès.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sant Martí Sarroca (Alt Penedès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Consells en general (Pas del temps)», p. 260. Universitat Miguel Hernández.

Més viu el qui piula que el qui xiula

5 fonts, 2001.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.
Sovint viuen més temps les persones delicades de salut que aquelles aparentment més vigoroses.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits. Oïda. Qui canta a taula i xiula al llit té l'enteniment molt petit», p. 299. Editorial Gregal.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. M», p. 135. Edicions Tívoli.
Els qui estan sempre malalts, viuen molts anys.
Equivalent en llatí: Qui semper aegrotant, diutissime vivunt.
Font: HW 24704b.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2478». Enciclopèdia Catalana.
Possiblement el refrany es refereix a la fatigosa respiració, xiulant, de l'agonitzant.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.8. La salut i la malaltia», p. 91. Eixam Edicions.

Viu mes qui piula que qui xiula

5 fonts, 1876.
Briz, Francesch Pelayo (1876): Calendari catalá del any 1876, p. 20. Estampa de la Renaxensa.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
De Bobes Soler, Eulàlia (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramàtic Pere Torra Olim, p. 7. Manuscrit.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 20. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
Manich Illa, Francesc d'A. (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramatic Pere Torras Olim, p. 7. Manuscrit.
Proverbi català.
Sant Fruitós Digital (2012): Sant Fruitós Digital «Frases/Dites». Web.

Fa més qui piula que qui xiula

4 fonts, 1915.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.
Sinònim: Viu més qui piula que qui xiula Més dura qui piula que qui xiula | Val més qui piula que qui xiula.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La discreció», p. 111. Pagès Editors.
De: Moragas i Rodes, Fidel de (1917-18).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0075 «Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435140304201/4/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. F», p. 114. Autoedició.

Mor el qui xiula i viu el qui piula

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1087. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
Els llestos sempre se surten amb la seva.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 279. Edicions 62.

Viu més anys el que piula que el que xiula

4 fonts, 1996.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Significa que sovint viuen més temps els malaltissos que els sans, perquè aquells prenen més precaucions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 60. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.

Val més qui piula que qui xiula

3 fonts, 1988.
Sinònim: Fa més qui piula que qui xiula | Viu més qui piula que qui xiula | Més dura qui piula que qui xiula.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La discreció», p. 111. Pagès Editors.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 53. Editorial Millà.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 115. Seuba Edicions.

Viu més el que pinta que el que xiula

3 fonts, 2004.
El que treballa, encara que sigui una fena humil, té mitjans de vida; en canvi el que és gandul, no.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes, p. 115. Pagès Editors.
El que treballa, encara que sigui en una feina humil, té mitjans de vida; en canvi el que és gandul, no.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Viure», p. 156. Pagès Editors.
El que treballa, encara que sigui en una feina humil, té mitjans de vida; en canvi el que és gandul, no.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Xiular», p. 158. Pagès Editors.

Es mor més aviat el que xiula que el que piula

2 fonts, 2014.
Lloc: Garrigues.
Revés, Ignasi (2014): «https://twitter.com/jireves/status/455018124979359744». Twitter.

Més prest mor el qui xiula que el qui piula

2 fonts, 2008.
La mort no se sap mai on s troba. El més sa avui, demà és el mes moridor.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.1. Del néixer i del morir. Refranys», p. 350. Editorial Moll.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. M», p. 135. Edicions Tívoli.

Mort el que xiula i viu el que piula

2 fonts, 2006.
Lloc: Anglès (Selva).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
No fer el fatxenda.
Sinònim: Viu més el que piula que el que xiula.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 61. Curbet CG Edicions.

Qui molt «piule», poc «xiule»

2 fonts, 2022.
Dit d'aquells que es queixen molt del que els pugui passar, però al final no els passa res de dolent. Percepció negativa de parlar o queixar-se massa.
Lloc: Alins (Pallars Sobirà).
Dites del Pallars (2022): «Dites del Pallars», p. 74. Instagram.
Reflecteix la percepció negativa de parlar o queixar-se massa. És curiós que en una societat empobrida i amb motius suficients per a queixar-se contínuament, existeixin diverses dites que critiquin la queixa excessiva.
Lloc: Vall Ferrera (Pallars Sobirà).
Dites del Pallars (2022): «https://www.instagram.com/p/CZNDi97t6E9/». Instagram.

Val més el qui piula que el qui xiula

2 fonts, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 42 (15 de gener de 1928) «Refraner. XXXI. Ço que val més», p. 31. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 4 (Any I, 25-gener-1936) «Pàgina festiva», p. 21. Revista Curiositats de Catalunya.

Viu més el que piula que el que miula

2 fonts, 1989.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Viu més el que piula, / que el que xiula

2 fonts, 1969.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 25. Autoedició.
Equivalent en francès: Il vit davantage celui qui se plaint, / que celui qui siffle.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 210. Robert Morel Editeur.

Viu més el que piula, que el que xiula

2 fonts, 1950.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). XV. Silbar. Refranes», p. 41. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «II. Constatacions i sentències», p. 23. Autoedició.

Viu més qui piula, que no qui xiula

2 fonts, 1900.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 146. Editorial Rourich.

«Logra» més el que piula, que el que xiula

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. L», p. 134. Edicions Tívoli.

«Mort» el que xiula i viu el que piula

1 font, 2016.
Dita popular, que vol dir que mor el que sembla ple de salut i viu el d'aspecte ben contrari a l'esmentat.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. M», p. 261. Autoedició.

A vegades allarga mes el que piula / Que no pas el que xiula

1 font, 1915.
Parlant de una dona que estava tullida casi del tot feya varis anys. Una dona ho deya al mosso del Rector com a solució a l'extranyesa que ell tenia de que no's moris, com a consol a les queixes de dit mosso per haver de acompanyar al rector tantes vegades. Que a vegades trigan mes a morirse els que malalteixan molt que no pas els que están en plena salut. De: Montanyà, Josep (1917).
Lloc: Balsareny.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0051 «Adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434730304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Allarga més qui piula que no pas qui xiula

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.

Allarga més qui piula que qui xiula

1 font, 1968.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 258. Editorial Pòrtic.

Diu més el que piula que el que xiula

1 font, 1994.
Oral / Taixés, Adela (1994). Font oral.

Diu més qui xiula que no pas qui piula

1 font, 1990.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 108. Museu Arxiu de Sentmenat.

Dura més el que piula que el que xiula

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.

Fa (viu) més qui piula que qui miula (txiula)

1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Miular», p. 97. Pagès Editors.

Fa (viu) més qui piula que qui txiula (o miula)

1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Piular», p. 116. Pagès Editors.

Fa més aquell que piula / que no pas aquell que xiula

1 font, 1907.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 57. L'Avenç.

Fa més el que piula que el que xiula

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Fa més qui piula que no qui xiula

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 533», p. 359. Columna Edicions.

Fa més qui piula que qui txiula (o: miula)

1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Txiular», p. 148. Pagès Editors.

Fa més qui piula, que no qui xiula

1 font, 1950.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). XV. Silbar. Refranes», p. 41. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Lògra més el que piula, qu'el que chiula

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 152. Editorial Arte y Letras.

Més dura qui piula que qui xiula

1 font, 2003.
Sinònim: Fa més qui piula que qui xiula | Viu més qui piula que qui xiula | Val més qui piula que qui xiula.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La discreció», p. 111. Pagès Editors.

Mes viu el que piula que el que xiula

1 font, 1816.
I segons aquell ditxo català: mes viu el que piula que el que xiula.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1816): Calaix de sastre, vol. XI, 1815-1816 «14 de gener de 1816», p. 107. Curial Edicions.

Més viu el qui xiula, que el qui piula

1 font, 2008.
El que xiula està content i el que piula és que qualque cosa no li va bé.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.3. La vida. Refranys», p. 360. Editorial Moll.

Més viu qui piula que qui xiula

1 font, 2007.
Sinònim: Si camines per mal lloc, passa-hi a poc a poc.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «584», p. 172. Garsineu Edicions.

Més viu qui piula, que no qui xiula

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. MES», p. 162. Impremta Querol, Tortosa.

Més viu qui piule que no qui xiule

1 font, 1995.
Font: ME.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «la salut i la malaltia», p. 43. Instituto de Estudios Turolenses.

Mor el que piula i viu el que xiula

1 font, 2010.
Lloc: Girona (Gironès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Mor el que xiula i queda el que piula

1 font, 2010.
Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Mor el que xiula, viu el que piula

1 font, 2018.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Vida». Blogger.

Mor el qui xiula i agamba el qui piula

1 font, 2007.
Sinònim: Si camines per mal lloc, passa-hi a poc a poc.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «584», p. 172. Garsineu Edicions.

Mor el qui xiula i viu el que piula

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.

Mor qui xiula i viu qui piula

1 font, 2021.
Lloc: Empordà.
Salvatella, Josep M (2021): Emporda.info «Mar d'amunt. Refranys, dites i frases fetes - https://www.emporda.info/opinio/2021/06/13/refranys-dites-i-frases-fetes-52723436.html». Web.

Mor(t) el que xiula i no el que piula

1 font, 1999.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 35. Web.

Mort el que xiula / i viu el que piula

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/109/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mort el que xiula i queda el que piula

1 font, 2010.
Lloc: Girona (Gironès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Pot més qui piula que no qui xiula

1 font, 1992.
Sinònim: Fa més qui piula que no qui xiula.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 304. Columna Edicions.

Pot més qui piula, que no qui xiula

1 font, 1950.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). XV. Silbar. Refranes», p. 41. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Riu més qui piula que no pas qui xiula

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. R», p. 38. Amics de Tous.

Tant s'en va lo que xiula com lo que piula

1 font, 2020.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «T», p. 5. Manuscrit.

Tant se'n va la que xiula com la que piula

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. T», p. 373. Web.

Tant se'n va lo que xiula com lo que piula

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. T», p. 373. Web.

Val més el que piula / que el que miula

1 font, 1921.
De: Mn. Sarris.
Lloc: Solsona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0601/0060 «Aforista - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1370814». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Val més el que piula que el que xiula

1 font, 1980.
Lloc: El Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Palacín, Lola (1980): Recull de refranys «L'agricultura», p. 4.

Val més qui piula que no pas qui xiula

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 173. Museu de Vilafranca.

Viu el que piula i «mort» el que xiula

1 font, 2016.
Vol dir que moltes vegades el que es queixa contínuament va vivint i el que viu despreocupadament mor de sobte.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. V», p. 279. Autoedició.

Viu el que piula i mòr el que xiula

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/11/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Viu el que piula i mor el que xiula

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «V», p. 46. Autoedició.

Viu mes al quin piula / que'l qui xiula

1 font, 1915.
De: Guitart i Aymerich, Ramon (1918-19).
Lloc: Cardona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0071 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435080304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Viu més aquell que piula que no pas aquell que xiula

1 font, 2010.
Parlant de Santa Coloma de Queralt, fent endreça, he trobat una col·lecció de refranys d'aquest poble que em va passar, a finals dels 60, en Josep Carreras, colomí de soca arrel i nat a inicis del segle XX.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2010): Correu «Aforismes encara usuals a la Segarra Alta tarragonina. Saviesa popular». Correu electrònic.

Viu més el que miula que el que piula

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La salut i la malaltia», p. 43. Garsineu Edicions.

Viu més el que piula / que el que xiula

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De la salut», p. 15. Autoedició.

Viu més el que piula qe el que xiula

1 font, 1977.
Certains dictons catalans comportent une paronomase. De: M. du Marsais.
Font: Des Tropes (París, 1776).
Massana: Revue d'Histoire et d'Archéologie du Roussillon (1977): Massana: Revue d'Histoire et d'Archéologie du Roussillon (3me et 4me Trimestre 1977), Tome IX, núm. 34, p. 151 «La paronomase», p. 151. Web.

Viu més el que piula qu'el que chiula

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «V», p. 304. Editorial Arte y Letras.

Viu mes el que piula que el que xiula

1 font, 2010.
Correu / Terricabras, Josefina (2010). Correu electrònic.

Viu mès el que piula, que 'l que xiula

1 font, 1900.
Sinònim: Diu que viu mès el que 'piula' / de lo que viu'l que 'xiula'; / y es que'ls qu'estan delicats, / fan molts mènos disbarats. / ¡Si'l que 'xiula'se cuidés, / es clar que viuria mès! (Albèrt Llanas).
Equivalent en francès: Qui vit, peut vivre.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 456. Centre Excursionista de Catalunya.

Viu més el que piula... que el que xiula

1 font, 2015.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 88. Zenobita Edicions.

Viu més el que xiula que el que piula

1 font, 2010.
Correu / Borniquel Campbell, Víctor (2010). Correu electrònic.

Viu més el qui piula que el qui siula

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VI. La vida, la mort i la salut. La vida», p. 223. Llibres de l'Index, S.A..

Viu més el qui piula que el qui xiula

1 font, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 48. Editorial Joventut.

Viu més el qui piula, que el qui xiula

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.

Viu més lo qui piula, que no lo qui xiula

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «V», p. 99. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Viu més lo qui piule que'l qui xiule

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/87/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Viu més qui piula / que pas qui xiula

1 font, 1915.
De: Magriñà, Carles (1917-18)).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0072 «Alguns refrans recullits a Valls - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435090304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Viu mès qui piula que qui xiula

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 255. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Viu més qui plula que qui xiula

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 30. Editorial Acebo.

Viu més qui xiula que no pas qui piula

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. V», p. 45. Amics de Tous.

Viu més qui xiula, que qui piula

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Viu qui piula i mor qui xiula

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «4. Del plat a la boca, ningú s'equivoca», p. 52. Museu del Montgrí i del Baix Ter.