Ho diuen parlant dels qui comencen a cometre delictes petits i van per graus fins als delictes més greus.
Lloc: Cat.
De l'ou al sou, del sou al bou i del bou a la forca
94 recurrències en 51 variants. Primera citació: 1803.
De l'ou al sou, del sou al bou, del bou a la forca
8 fonts, 1926.
Antoni Llull Martí, el descriu com a "la carrera del lladre". Es comença per una insignificància, llavors segueix per una cosa de més valor, fins que per fi, acaben malament.
NN: Lladres que comencen fent petits robatoris. Començar des de baix. TRC.
Ho diuen parlant dels qui comencen a cometre delictes petits i van per graus fins als delictes més greus.
Font: Ballot.
De l'ou al sou, del sou al bou i del bou a la forca
6 fonts, 1949.
Màxima o sentència sàvia, de to molt sentenciós. Adagi, quan enclou un sentit molt enlairat de moral.
Progressió temàtica amb estructura encadenada.
Isotopia: conjunt de categories semàntiques redundants que permeten la lectura uniforme d'un relat, o reiteració qualsevol dins la cadena discursiva, sigui semàntica, sintàctica o fònica.
Dit dels lladres que comencen fent robatoris petits. Una altra interpretació és començar des de baix.
Sou: des del segle XIII, moneda d'argent fi de la Corona d'Aragó. Vol dir que la carrera del crim comença amb delictes lleus i va augmentant gradualment la gravetat de les faltes.
De l'ou al sou, del sou al bou, i del bou a la forca
6 fonts, 1926.
Vol dir que la carrera del crim comença amb delictes lleus i va augmentant gradualment la gravetat de les faltes.
Vol dir que els delinqüents solen començar a cometre delictes petits i van per graus fins a les accions més criminals.
Sinònim: Qui furta un ou, furta un bou.
Indica que la delinqüència comença per delictes petits i va augmentant de gravetat fins a la pèrdua total.
Es comença a fer mal per poc i s'acaba per molt.
Lloc: País Valencià.
Aplicat a qui comença per un petit lladrocini i acaba em un de gran. Antigament la moneda catalana més usada fou el sou, derivada del 'solidum' romà, la qual sembla que prengué origen en la idea de sòlid o fort.
Sinònim: De l'ou al sou, del sou al bou.
Significa que qui gosa fer una mala acció en pot fer una altra de més gran, perquè la riquesa ràpida engresca.
Sinònim: Qui roba un ou, roba un bou || Similars: L'ocasió fa el lladre | Qui tot ho vol, tot ho perd.
Equivalent en castellà: Similars: la codicia no hay cosa que la hincha | La avaricia rompe el saco | Ser como el cuento de la lechera.
Sou: Des del segle XIII, moneda d'argent fi de la Corona d'Aragó. La frase descriu el procés del lladre: comença per poc i va in crescendo fins que cau en mans de la justícia.
Sinònim: Qui furta un ou, furtarà un bou.
Lloc: País Valencià.
Del ou al sou, del sou al bou, del bou á la forca
6 fonts, 1805.
Lo lladre se encamina del ou.
També á vegadas se calla lo verb.
Equivalent en castellà: Ladroncillo de agujeta despues sube á barjuleta.
Equivalent en castellà: Ladroncillo de agujeta despues sube á barjuleta.
Equivalent en llatí: Qui modo iam ligulam, loculum cras auferet ipse.
Equivalent en castellà: Ladroncillo de agujeta después sube á barjuleta.
Ref. que denota que los lladres comensan per poc y acaban per mòlt.
Equivalent en castellà: Ladroncillo de agujeta despues sube á barlujeta.
Ref. que denota que los lladres comensan per poc y acaban per mòlt.
Equivalent en francès: Celui qui commence par enlever le paquet, volera le ballot.
Ref. que denota que los lladres comensan per poc y acaban per mòlt.
Equivalent en francès: Petit voleur devient grand voleur.
Ref. que denota que los lladres comensan per poc y acaban per mòlt.
Equivalent en italià: Chi ne rubbò una ne rubba poi cento.
Ref. que denota que los lladres comensan per poc y acaban per mòlt.
Equivalent en llatí: Qui modo jam ligulam, loculum cras auferet ipse.
De l'ou al sou, / del sou al bou, / del bou a la forca
3 fonts, 1933.
La parèmia a grans trets, pot ésser dividida en quatre grups: la sentència, l'aforisme, la dita tòpica i la frase proverbial. La sentència enclou smepre un sentit de moral i va encaminada a educar el sentiment, aconsellar la virtut i reprendre la immoralitat. La sentència rep diferents noms: màxima o sentència sàvia, quan és atribuïda a algun savi o filòsof, de to molt sentenciós. Adagi, quan enclou un sentit molt enlairat de moral.
Adagi, quan enclou un sentit molt enlairat de moral.
Font: "Origen i sentit d'alguns proverbis. Introducció". Biblioteca de Tradicions Populars, Serie A, vol. III, de Joan Amades. "Paremiologia"
De l'ou al sou, del sou al bou
3 fonts, 1979.
Aplicat a qui comença per un petit lladrocini i acaba em un de gran. Antigament la moneda catalana més usada fou el sou, derivada del 'solidum' romà, la qual sembla que prengué origen en la idea de sòlid o fort.
Sinònim: De l'ou al sou, del sou al bou, i del bou a la forca.
Lloc: Vic (Osona).
Començar per un petit lladrocini i acabar en un de gran.
De l'ou al jou, del sou al bou i del bou a la forca
2 fonts, 1993.
Del ou al bou, del bou a la forca
2 fonts, 1951.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
Del ou al sou, del sou al bou i del bou a la forca
2 fonts, 1919.
Així com n'hi ha que diuen del ou al sou, del sou al jou i del jou a la rectoria, per a explicar amb quatre paraules, la vida de l'home des de que neix fins que's casa; n'hi ha que diuen del ou al sou, del sou al bou i del bou a la forca, per a explicar la vida de l'home des de que neix fins que's mor, sobre tot quan es tracta d'un que neix inclinat, naturlament, al mal i que començant a fer com el dit, acaba fent com el bras, acabant robant i matant, que ja's tot el que's pot dir… (cont.).
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Del ou al sou, del sou al bou y del bou á la forca
2 fonts, 1847.
Exp. quels lladres comensan per poc y acaban per mòlt.
Equivalent en castellà: Ladroncillo de agujeta, despues sube á barjuleta.
Equivalent en italià: Chi inezie s'abitua a rubare, unisce per ladro diventare.
Del ou al sou, del sou al bou, y del bou a la forca
2 fonts, 1915.
De: Bosch Comellas, Xavier (1921-22).
Lloc: Torà.
Del ou al. 17-11-1870.
Font: Calendari dels pagesos.
Anar de l'ou al bou
1 font, 2017.
De l'agulla a l'ou, / de l'ou al sou, / del sou al bou, / del bou a la forca
1 font, 1966.
De l'agulla a l'ou, / del sou al bou, / del bou a la forca
1 font, 1967.
De l'agulla a l'ou, de l'ou al sou, del sou al bou i del bou a la forca
1 font, 1987.
Es diu dels que comencen a robar.
De l'anou al bou i del bou a la forca
1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
De l'anou al bou y del bou a la forca
1 font, 1919.
De l'anou al ou, del ou al sou, del sou al bou i del bou a la forca
1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
De l'ou / al sou; / del sou / al bou / i del bou… / a la forca!
1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
De l'ou al bou
1 font, 2017.
De l'ou al sóu
1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
De l'ou al sou / del sou / al bou / del bou à la forca
1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
De l'ou al sou, / del sou al bou / i del bou a la forca
1 font, 1947.
La faula següent explica el procés del lladre que d'infant roba una petitesa. La mare no el reprèn, i segueix robant objectes de més valor, fins que acaba per dedicar-se a fer de lladre. La justícia el pren i el condemna a la forca. Camí de la mort, sa mare el segueix plorosa (continua a l'original). De: Isop.
Font: Llibre sisè.
De l'ou al sou, / del sou al bou, / i del bou / a la forca
1 font, 1938.
La moneda catalana més usada fou el sou; derivada del «solidum» romà, la qual sebmla que prengué origen en la idea de sòlid o fort, que concorda amb pes i dur de què ja hem parlat i que, en certa manera, és així mateix, una derivació dels noms de monedes que recorden unitats de pes. De l'indicat terme romà, se n'han format diversos mots aplicats a monedes de diferents pobles de cultura llatina; així, doncs, el mot és força estès.
De l'ou al sòu, del sòu al bou i del bou a la forca
1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Ladroncillo de agujeta, después pasa ó sube á barjuleta.
De l'ou al sou, del sou al bou, / del bou a la forca
1 font, 1969.
Equivalent en francès: De l'oeuf à l'argent, de l'argent au boeuf, / du boeuf à la potence.
Lloc: Catalunya del Nord.
De l'ou al sòu, del sòu al bou, y del bou a la forca
1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Lacroncíllo de agujeta, después pasa á barjuleta.
De l'ou al sou, del sou, al bou i del bou, a la forca
1 font, 1992.
Sinònim: Avinentesa d'emblar fa ésser lladre | Lleva l'ocasió i llevaràs el perill | Qui roba un ou, pot robar un bou | Qui fa un cove, fa un cistell.
De l'ou al sou, i del sou al bou
1 font, 2007.
Sinònim: Qui fa un cove fa un cistell.
De la nou ve l'ou, / de l'ou ve el sou, / del sou ve el bou / i del bou la forca
1 font, 1992.
Sinònim: De l'ou al sou, / del sou al bou / i del bou a la forca.
De la nóu ve l'ou, del ou lo sou, del sou lo bou y del bou la forca
1 font, 1868.
De ou al sou, del sou al bou
1 font, 2012.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
De un ou un sou, de un sou un bou, de un bou la forca
1 font, 1886.
Lloc: Blanes (Selva).
Del ou al sou
1 font, 1919.
Així com n'hi ha que diuen del ou al sou, del sou al jou i del jou a la rectoria, per a explicar amb quatre paraules, la vida de l'home des de que neix fins que's casa; n'hi ha que diuen del ou al sou, del sou al bou i del bou a la forca, per a explicar la vida de l'home des de que neix fins que's mor, sobre tot quan es tracta d'un que neix inclinat, naturlament, al mal i que començant a fer com el dit, acaba fent com el bras, acabant robant i matant, que ja's tot el que's pot dir… (cont.).
Del ou al sou del sou al bou i del bou a la forca
1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Del ou al sóu, del sóu al bou i del bou a la forca
1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Del ou al sóu, del sóu al bou y del bou á la forca
1 font, 1875.
«Del ou al sóu, del sóu al bou y del bou á la forca»: véus aquí una tremenda predicció capassa d'apartar espahorvit de mal camí al home viciós, mes creix l'importancia del adagi considerant que conté (com justament observaba un il·lustrat catedrátich de retórica catalá) una «concatenació» de las mès bonicas y exactas que desitjarse pugan.
Del ou al sou, del sou al bou y del bou à la forca
1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Del ou al sou, del sou al bou, / del bou a la forca
1 font, 1910.
Sinònim: Qui roba un ou / pot robar un sou | Qui fa un cova fa un cistell.
Del òu al sòu, del sòu al bòu, del bòu a la forca
1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Del ou al sou, del sou al bou, del bou á la fòrca
1 font, 1803.
Sinònim: V. Ou.
Equivalent en castellà: Ladroncillo de agujeta despues sube á barjuleta.
Equivalent en llatí: Qui modo quadrantem mox is marsupia tollet.
Del ou al sou, del sou al bou, i del bou a la forca
1 font, 1997.
Indica la facilidad con que se pierde elque tienen afición a apoderarse de lo ajeno.
Lloc: País Valencià.
Del ou al sou, del sou al bou, y del bou á la fòrca
1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Ladroncillo de agujeta despues sube á barjuleta.
Equivalent en llatí: Qui modo iam ligula, loculum eras auferet ipse.
Del ou al sou, del sou al jou i del jou a la rectoria
1 font, 1919.
Així com n'hi ha que diuen del ou al sou, del sou al jou i del jou a la rectoria, per a explicar amb quatre paraules, la vida de l'home des de que neix fins que's casa; n'hi ha que diuen del ou al sou, del sou al bou i del bou a la forca, per a explicar la vida de l'home des de que neix fins que's mor, sobre tot quan es tracta d'un que neix inclinat, naturlament, al mal i que començant a fer com el dit, acaba fent com el bras, acabant robant i matant, que ja's tot el que's pot dir… (cont.).
Del òu al sòu; del sòu al bòu, y del bòu a la forca
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Del ou el sou del sou el bou y del bou a la forca
1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Del ou ve 'l sou, del sou lo bou y del bou la forca
1 font, 1898.
De: Sant Bernat.
Equivalent en llatí: A minimis incipiunt qui in maxima proruunt.
Del ou ve el sou, del sou lo bou, y del bou la forca
1 font, 1900.
«A minimus incipiunt, qui in maxima prorruunt», diu sant Bernat.
Del ou, al sou; / del sou, al bou; / del bou, a la forca
1 font, 1910.
Se sol dir per indicar quan soptada es la pendent del crim.
Sinònim: Qui roba un ou, / pot robar un sou.
Del ou, el sou, del sou el bou y del bou la forca
1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
El lladre, de l'agulla a l'ou, de l'ou al bou, del bou a la forca
1 font, 1996.
Sinònim: El ladre del agulla al ou, del ou al bou, del bou a la forca.
Equivalent en castellà: El Catalán. El ladrón de la aguja al huevo, del huevo al buey, del buey a la horca.
Font: Hernán Núñez (1555:p.39v).