El ponent la mou i el llevant la plou

219 recurrències en 110 variants. Primera citació: 1883.
ves als fitxers

El ponent la mou i el llevant la plou

39 fonts, 1914.
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre l'aire i el vent». Web.
Diversos autors (1990): El Montseny i les Guilleries. Paisatge, mite i literatura «Refranyer», p. 383. L'Aixernador Edicions.
Espinàs, Josep M.: Avui «"A la vora de...". "Pluja"», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.

Lloc: Castellfollit del Boix.

Lloc: Berga, la Pobla de Lillet, Vallcebre, Saldes.

Estruch Subirana, Maria (2013): Arrels «Recull de refranys i tradicions al Berguedà, especialment meteorològics. Refranys, dites, sentències, prediccions meteorològiques...». Blogger.

Sinònim: Llevant la mou i ponent la plou.

Es diu de l'aigua de la mar i la pluja.

El llebeig la mou i el llevant la plou | Vent de llevant, aigua per davant.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent de llevant (procedent de l'est)», p. 628. Web.

Lloc: La Garriga.

De: Griera.

Sinònim: Ponent la mou i llevant la clou.

Lloc: La Garriga.

Lloc: Teulada (La Marina Alta).

Llopis, Vicent: Teulada «Refranys sobre l'oratge». Web.

És de l'oest i no porta res de bo.

Lloc: Maresme.

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 97. Editorial l'Esquer.

Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).

Lloc: Vic (Osona).

Monafus (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu???». Twitter.

Lloc: Gandia (Safor).

Lloc: La Llosa de Ranes (la Costera).

Lloc: Sagunt (Camp de Morvedre).

Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).

Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.

Font: Farnés (L203).

Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 40. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.

Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.

Les grans pluges, però, vénen en els períodes equinoccials, amb els característics llevants.

Lloc: Montseny.

Ribot, Pere; Camprubí, Raimon (1975): El Montseny «I. El massís del Montseny. Les precipitacions», p. 27. Ediciones Destino.

Lloc: Empordà.

Referents al temps.

Sinònim: Cortils i Vieta: "Lo ponent la mou y l'llevant la plou".

Lloc: Blanes (Selva).

Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.1. Frases fetes referents a la meteorologia. 2.1.2. Recollides per Cortils i Vieta a Ethologia de Blanes, 1886», p. 16. Web.

Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).

Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

Ponent la mou i llevant la plou

11 fonts, 1980.

Con frecuencia el aire de poniente trae la tronada y el de levante la deshace en lluvia.

Lloc: País Valencià.

Lloc: Mallorca.

Lloc: Albal (Horta).

Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 17. Anubar Ediciones.

Lloc: Els Muntells, els Valentins.

Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

La funció dels refranys com a transmissors del coneixement especialitzat (de la 'ciència', si es vol dir així) en el món prealfabetitzat.

Lloc: Begur, Canapost, Casavells, Cassà de Pelràs, Castell-platja d'Aro, Corçà, Cruïlles, Fonteta, Garrigoles, Llofriu, Matajudaica, Mont-ras, les Olives, Palamós, Palau-sator, Pals, Parlavà, la Pera, Rupià, Santa Cristina d'Aro, Serra de Daró, Torrent, i altre.

Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).

Lloc: Quart.

Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. P», p. 61. Ajuntament de Quart.

De: Alberola.

Lloc: País Valencià.

Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 266. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Una borrasca que creuï França des de l'Atlàntic, ens donarà a casa nostra vent de Ponent. La seva durada va en funció de la importància de la borrasca i si darrera d'ella en vénen d'altres. En aquest cas, alterarà força la mar. De precipitacions no n'acostuma a donar gaires, però sí cops de vent. De: Verdaguer, Jacint.

Font: Atlàntida.

Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Ponent (270o)», p. 58. Editorial Noray.

El llebeig la mou i el llevant la plou

7 fonts, 1914.

Similar a l'anterior, ja que els dos vents solen estar carregats d'humitat.

Sinònim: Llebeig, aigua veig.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent garbí o llebeig (procedent del sud-oest)», p. 630. Web.

Lloc: Bocairent.

Font: Griera 1914:83.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.1. Del vent i els seus noms. Llebeig», p. 73. Edicions del Bullent.

Lloc: Alcoi i Albaida.

Font: Sanchis 1952:43.

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 103. Editorial l'Esquer.

Gregal la mou, llevant la plou

6 fonts, 1914.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent de gregal o de Provença (procedent del nord-est)», p. 629. Web.

Lloc: Vinaroç.

El vent grec o gregal, col·loquialment enunciat en la variant 'gargal', és el vent del nord-est. Una denominació que degué nàixer a Sicília o a l'extrem sud d'Itàlia si tenim en compte l'orientació adient per a la creació del terme. A Vinaròs és considerat un vent plovedor però que entrebanca la pesca.

Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).

Font: Griera 1914:82 | DCVB.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.1. Del vent i els seus noms. Gregal», p. 66. Edicions del Bullent.

Tot i que poden tenir comportaments força diferents.

El garbí les mou i el llevant les plou

5 fonts, 1951.

A les Illes Balears, solem dir més: el gregal les mou i el llevant les plou. I és que el garbí no tresca massa per la nostra contrada.

Les = les pluges.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent garbí o llebeig (procedent del sud-oest)», p. 631. Web.

Es refereix a les boires. Assenyala pluja.

El llevant la plou i el ponent la mou

4 fonts, 2010.

Lloc: País Valencià.

El vent de ponent desplaça l'atmosfera i el vent de llevant, marí, la carrega d'humitat.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent de llevant (procedent de l'est)», p. 628. Web.

Lloc: Benicarló (Baix Maestrat).

De ponent la mou i de llevant la plou

3 fonts, 1993.

Si bufa vent de ponent i canvia a llevant sol ploure.

Lloc: Cadaqués (Empordà).

Es refereix a la pluja; quan el vent de ponent torna en llevant, la pluja és imminent.

El garbí la mou i el llevant la plou

3 fonts, 1992.

Simular tenir riqueses i poder allà, a l'altra banda del mar. Tan lluny que mai ningú no ho ha vist i només respon a la imaginació d'aquell que en parla amb fatxenderia.

Sinònim: El garbí té una xicona que viu a Llevant, quan la a a veure torna plorant.

Lloc: Lloret de Mar.

Ve de l'est o d'Orient i dura uns quants dies. És humit i quasi sempre fa ploure i són cèlebres les llevantades.

Lloc: Maresme.

El gregal les mou i el llevant les plou

3 fonts, 1990.

Referit als núvols.

El llebeig les mou i el llevant les plou

3 fonts, 1951.

En referència a les ones del mar.

Font: Amades (1938: 45).

El llevant la mou i el serè la plou

3 fonts, 2013.

Lloc: Artesa de Lleida.

Lloc: Sant Mateu de Bages.

Lloc: Casserres, Gisclareny.

Estruch Subirana, Maria (2013): Arrels «Recull de refranys i tradicions al Berguedà, especialment meteorològics. Refranys, dites, sentències, prediccions meteorològiques...». Blogger.

El llevant les mou, la tramuntana les plou

3 fonts, 1992.

Es refereix a les nuvolades.

El ponent la mou, el llevant la plou

3 fonts, 2002.

Lloc: Lleida (Segrià).

Lloc: Lleida (Segrià).

Lloc: Urgell.

Migjorn la mou, llevant la plou

3 fonts, 1985.

Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).

Font: Sinó 1999:77.

Oral / Vilaseca, Raimon. Font oral.

Del Xato, mariner de Torredembarra.

Oral / Vilaseca, Raimon. Font oral.

Lloc: Baix Gaià.

Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. a) Del temps», p. 22. Editorial Acebo.

De ponent el mou i de llevant plou

2 fonts, 2008.

Lloc: Baix Empordà.

El llebeig la mou i la tramuntana la plou

2 fonts, 1987.

Lloc: Xàbia (Marina Alta).

Los vientos del suroeste, pueden acrecentar de forma repentina el mal tiempo, al igual que ser vientos regulares con calma. Los refranes lo asocian a lluvias, vientos, que pueden ser o no perjudiciales meteorológicamente. Al mismo tiempo, los vientos del oeste, traen la calma después de los episodios de tormentas, precisamente por ser los vientos a favor de la circulación atmosférica del oeste del hemisferio norte. De: Morte.

El llebeig la plou i el llevant la mou

2 fonts, 2011.

El llebeig fa precipitar la humitat que el vent de llevant ha portat de la mar.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent garbí o llebeig (procedent del sud-oest)», p. 630. Web.

El llevant la mou i el migjorn la plou

2 fonts, 2016.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Barcelona y su provincia». Blogger.

De: Sanchis Guarner.

Sinònim: Migjorn la mou i el llevant la plou.

Lloc: Avinyonet.

Sinònim: Migjorn la mou i el llevant la plou.

Lloc: Penedès.

Font: DCVB.

El llevant la mou i el ponent la plou

2 fonts, 2013.

Lloc: Lleida (Segrià).

El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Lleida y su provincia». Blogger.

Lloc: Olvan, Cercs, la Nou, Fígols.

Estruch Subirana, Maria (2013): Arrels «Recull de refranys i tradicions al Berguedà, especialment meteorològics. Refranys, dites, sentències, prediccions meteorològiques...». Blogger.

El llevant la mou, la tramuntana la plou

2 fonts, 1969.

Lloc: Artà.

Equivalent en francès: Le vent d'est l'amène, la tramontane le fait crever.

Lloc: Catalunya del Nord.

El llevant la plou, i el ponent la mou

2 fonts, 1980.

Lloc: País Valencià.

Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 120. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El Llevant compta amb aquest repertori.

Lloc: Ribera.

El llibeig la mou i el llevant la plou

2 fonts, 2013.

Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).

Sinònim: A llibeig la mou i a llevant la plou.

Font: No és un refrany local.

Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).

El ponent la mou, i el llevant la plou

2 fonts, 1989.

Lloc: Alcoi (Alcoià).

De: Martí Gadea.

Lloc: País Valencià.

Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 124. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Es ponent la cou i es llevant la plou

2 fonts, 1995.

Vol dir que el ponent sol dur la tronada i el llevant la converteix en arruixada.

Una borrasca que creuï França des de l'Atlàntic, ens donarà a casa nostra vent de Ponent. La seva durada va en funció de la importància de la borrasca i si darrera d'ella en vénen d'altres. En aquest cas, alterarà força la mar. De precipitacions no n'acostuma a donar gaires, però sí cops de vent.

Lloc: Mallorca.

Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Ponent (270o)», p. 58. Editorial Noray.

Es ponent la cou, i es llevant la plou

2 fonts, 2009.

Lloc: Mallorca.

Los vientos del oeste, en los refranes, parecen ser vientos temidos popularmente. Se hace alusión que los vientos fuertes de esta dirección son los que producen más daños. De: Bonafé.

Lloc: Mallorca.

Gregal la mou i llevant la plou

2 fonts, 1995.

Lloc: Mallorca.

(1995): L'Estel «Recursos didàctics al voltant de la salut. Dites de mariners», p. 21. Revista L'Estel.

Gregal la mou, / llevant la plou

2 fonts, 1969.

Equivalent en francès: Vent du nord-est l'amène, / vent d'est le fait crever.

Lloc: Catalunya del Nord.

Lloc: Vinaròs.

Font: C 0974, p96-99.

L'aragonès la mou i el llevant la plou

2 fonts, 1992.

Llevant la mou i ponent la plou

2 fonts, 1992.

Font: Farnés (L203).

Lo cerç la mou i el garbí la plou

2 fonts, 1995.

Lloc: Nonasp (Matarranya).

L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. L», p. 5. PDF.

Font: N, CR, MR, N, PR, TC, VR.

Lo llevant la mou i el ponent la clou

2 fonts, 2016.

Lloc: Freginals, Masdenverge.

Lloc: Masdenverge.

Lo ponent la mou y lo llevant la plou

2 fonts, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 24. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Migjorn la mou i llevant la plou

2 fonts, 2010.

Migjorn la mou i llevant la plou.

Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).

Lloc: Delta de l'Ebre del Montsià.

Font: R 2093.

Ponent la mou i Llevant la plou

2 fonts, 2008.

Ponent la mou, llevant la plou

2 fonts, 1914.

Lloc: Cullera.

De: Griera.

Lloc: Cullera.

Tramuntana la mou i Llevant la plou

2 fonts, 2010.

Referit a la meteorologia: si el vent ve del nord, en fa molt, però si ve de l'est, plou segur.

Lloc: Pedreguer (Marina Alta).

Correu / Noguera, Virgínia (2010). Correu electrònic.

Lloc: Pedreguer (Marina Alta).

(El) Gregal la mou i (el) llevant la plou

1 font, 2019.

Lloc: Vinaròs i Peníscola.

Font: Sanchis 1952:40 | Ayza 1981:131.

De ponent el mou i de llevant el plou

1 font, 1985.

De ponent la mou, de llevant la plou

1 font, 2011.

Lloc: Bellvís.

Parés i Puntas, Anna (2011): Carrilet, 210 (1/1/2011) «Dites populars catalanes sobre el temps meteorològic», p. 41. Revista Carrilet.

El garbí la mou i el llevant plou

1 font, 2013.

Font: Farnés (G225).

El garbí les mou / i el llevant les plou

1 font, 2009.

Lloc: Mallorca.

El gregal la mou i el llevant la plou

1 font, 1981.

Enviats per Antoni Gimeno Vidal.

El llebeig la mou, / i el llevant la plou

1 font, 1969.

Equivalent en francès: Le vent du sud l'amène, / le vent d'est le fait crever.

Lloc: Catalunya del Nord.

El llebeig la mou, el llevant la plou

1 font, 2019.

Los vientos del suroeste, pueden acrecentar de forma repentina el mal tiempo, al igual que ser vientos regulares con calma. Los refranes lo asocian a lluvias, vientos, que pueden ser o no perjudiciales meteorológicamente. Al mismo tiempo, los vientos del oeste, traen la calma después de los episodios de tormentas, precisamente por ser los vientos a favor de la circulación atmosférica del oeste del hemisferio norte. De: Morte.

El llebeig la mou, la tramuntana la plou

1 font, 2019.

Lloc: Tàrbena.

El llebeig les nou, i el llevant les plou

1 font, 1928.

Lloc: Lleida.

El Llevant la mou i la tramuntana la plou

1 font, 2016.

Aquí, a casa nostra, el vent fort de Gregal i Llevant altera tant la mar que en ocasions l'aigua envaeix les cases de la primera línia de la platja.

Lloc: Altafulla.

El llevant la mou [la broma], el serè la plou

1 font, 1987.

Senyals de pluja, vinculats al vent.

Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Influència del temps. Pluja», p. 159. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

El llevant la mou, i el ponent la plou

1 font, 2010.

Referit a la pluja.

Lloc: Alacant (Alacantí).

Correu / Serra Mariola, Lluís Enric (2010). Correu electrònic.

El llevant la mou, [la broma] / el serè la plou

1 font, 1936.

De vents tenim encara aquests senyals.

El llevant les (o la) mou i el serè les (o la) plou

1 font, 1999.

El llevant les mou i el serè les plou

1 font, 1951.

El llevant les mou, i el seré les plou

1 font, 1927.

Lloc: Lleida.

El migjorn la mou i el llevant la plou

1 font, 1992.

El migjorn la mou, el llevant la plou

1 font, 1995.

Vent càlid i sec. En les zones costaneres orientades de ponent a llevant, provocarà una forta alteració de la mar, sobretot si el vent roda cap al sud-oest. El migjorn no afavoreix la pesca, perquè impedeix la circulació vertical de l'aigua de mar.

Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Migjorn (180o)», p. 56. Editorial Noray.

El morisc la mou, / i el llevant la plou

1 font, 1969.

Equivalent en francès: Le mauresque l'amène / et le vent d'est le fait crever.

Lloc: Catalunya del Nord.

El ponent la (o les) mou i el llevant la (o les) plou

1 font, 1999.

El ponent sol portar la tronada i el llevant la sol resoldre en pluja.

El ponent la cou i el llevant la plou

1 font, 2003.

El Ponent la mou i a Llevant plou

1 font, 1919.

El ponent la mou i a llevant plou

1 font, 2007.

Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

El Ponent la mou i el Llevant la plou

1 font, 2010.

Lloc: València (Horta).

Correu / Anna (2010). Correu electrònic.

El Ponent la mou i el LLevant la plou

1 font, 2010.

Lloc: Alcoi (Alcoià).

El ponent la mou i es llevant la plou

1 font, 2019.

Los vientos del oeste, en los refranes, parecen ser vientos temidos popularmente. Se hace alusión que los vientos fuertes de esta dirección son los que producen más daños. De: Morte.

Lloc: Mallorca.

El ponent la mou, / i el llevant la plou

1 font, 2009.

Lloc: Mallorca.

El Ponent la mou, i el Llevant la plou

1 font, 1980.

Al vent de Ponent o de l'oest, dit així perquè és el lloc per on s'hi pon el Sol.

Lloc: Ribera.

El ponent la porta i el llevant la solta

1 font, 2018.

Lloc: País Valencià.

El vent de davant la mou i llevant la plou

1 font, 2014.

Lloc: Jafre.

El vent de ponent la mou / i el vent de llevant la plou

1 font, 1997.

Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

Els gregal les mou i el llevant les plou

1 font, 1951.

Es ponent la plou i el llevant la mou

1 font, 2019.

Lloc: Cadaqués (Empordà).

Font: Sala 1994:137.

Garbí la mou i llevant la plou

1 font, 2010.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Garbí les mou i llevant les plou

1 font, 1995.

Lloc: Mallorca.

(1995): L'Estel «Recursos didàctics al voltant de la salut. Dites de mariners», p. 21. Revista L'Estel.

Gregal la mou i el llevant la plou

1 font, 1990.

Lloc: Pla de l'Estany.

Gregal la mou i ponent la plou

1 font, 2019.

Lloc: La Vila Joiosa.

Font: Baldó 1985:149.

Gregal la mou i tramuntana la plou

1 font, 1994.

En combinar-se tots dos: a cobert s'ha dit!

Lloc: País Valencià.

Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.4 Vents d'hivern», p. 23. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Gregal la mou, / llevant la cou

1 font, 2009.

Lloc: Mallorca.

La marinada la mou, lo serè la plou

1 font, 2008.

Lloc: Vinaixa (Garrigues).

La tramuntana la mou, el llevant la plou

1 font, 2014.

Lloc: Calonge (Baix Empordà).

Llebeig la mou i tramuntana la plou

1 font, 1994.

I les mitges que té amb al tramuntana?

Lloc: País Valencià.

Font: X.

Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «3. Primavera 3.3. Vents primaverals. El llebeig», p. 66. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Llebeig la mou, llevant la plou

1 font, 2007.

Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

Llevant la mou / ponent la plou

1 font, 2007.
(2007): L'Estel «Refranys», p. 32. Revista L'Estel.

LLevant la mou i ponent la plou

1 font, 2010.

Lloc: Borriana (Plana Baixa).

Llevant la mou i tramuntana la plou

1 font, 1994.

Si s'ajunta amb la tramuntana.

Lloc: País Valencià.

Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «3. Primavera 3.3. Vents primaverals. El llevant», p. 66. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Llevant la plou si ponent la mou

1 font, 2011.

El ponent porta tronades que, en girar-se aire de llevant, es desfan en pluja. Això mateix, però a la inversa, diu aquest verset popular.

Lloc: País Valencià.

Lo garbí la mou y l' llevant la plou

1 font, 1886.

Sinònim: Lo ponent la mou, etc.

Lloc: Blanes (Selva).

Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis referents al temps», p. 177. Centre Excursionista de Catalunya.

Lo llevant ho mou i el ponent ho clou

1 font, 2016.

Lloc: Alcanar.

Lo llevant la mou i el serè la plou

1 font, 2008.

Vent que bufa de l'est. Acostuma a portar pluja.

Lloc: Castelldans (Garrigues).

Lo migjorn la mou, lo llevant la plou

1 font, 2016.

Adagi propi dels pagesos de la Ràpita.

Lloc: La Ràpita.

Lo migjorn les mou i el llevant les plou

1 font, 2016.

De: Sanchis Guarner.

Lloc: Les Goles de l'Ebre.

Lo que es gargal mou sa tramuntana ho plou

1 font, 1947.

Lloc: Eivissa.

Lo que es gargal mou, sa tramuntana ho plou

1 font, 2021.

Els núvols que arriben amb el vent de gregal descarreguen la pluja amb vent de tramuntana. Nota: Aquesta és la pronunciació habitual a Eivissa del vent gregal. Aquest refrany apareix als 'Refranes marineros'.

Lloc: Eivissa.

Lo que es gregal mou, sa tramontana ho plou

1 font, 1965.

Lloc: Eivissa i Formentera.

Lo que es gregal mou, sa tramuntana ho plou

1 font, 2020.

Lloc: Eivissa.

Lo vent de dalt la mou i el serè la plou

1 font, 2006.

De vegades diuen això, que sembla una contradicció.

Migjorn la mou i el llevant la plou

1 font, 2016.

Sinònim: El llevant la mou i el migjorn la plou.

Lloc: Les Cases, la Ràpita.

Ponent la mou i llevant la clou

1 font, 2016.

Sinònim: El ponent la mou i el llevant la plou.

Lloc: El Castell, les Ventalles.

Ponent la mou i llevant la plou (o la cau)

1 font, 2019.

Lloc: País Valencià.

Ponent la mou i, llevant la plou

1 font, 2008.

Ponent la mòu y llevant la plòu

1 font, 1928.

Lloc: País Valencià.

Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 217. Editorial Arte y Letras.

Ponent la recou i llevant la mou

1 font, 1992.

Sinònim: Llevant la mou i ponent la plou.

Ponent les mou, llevant les plou

1 font, 1928.

Lloc: Lleida.

Quan el llevant la mou, tramuntana la plou

1 font, 1992.

Quan llevant la mou, tremuntana la plou

1 font, 2016.

Lloc: Alcanar.

Quan lo ponent mou, lo llevant plou

1 font, 2016.

Lloc: Ulldecona.

Serè la mou i llevant la plou

1 font, 2008.

Vent que bufa del nord-est, sinònim de cerç.

Lloc: L'Albagés, l'Albi.

Tramontana la mou i llebeig la plou

1 font, 1996.

Refrans relatius a l'oratge i a les estacions de l'any.

Lloc: País Valencià.

Tramontana la mou, i llevant la plou

1 font, 1996.

Lloc: País Valencià.

Tramuntana la mou i el llevant la plou

1 font, 1992.

Sinònim: Llevant la mou i ponent la plou.

Tramuntana la mou i llevant la plou

1 font, 1980.

Lloc: Albal (Horta).

Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 23. Anubar Ediciones.

Tramuntana la mou i migjorn la plou

1 font, 1982.

Lloc: Penedès.