123 recurrències en 37 variants. Primera citació: 1864.
52 fonts, 1900.
Vol dir que el qui es dedica a moltes professions o feines diferents, no sol treure gaire profit del seu treball.
Una dita molt popular, en referència a les persones que saben fer moltes coses a mitges però cap de ben feta.
Lloc: Ogassa (Ripollès).
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
També es deia: «Aprenent de molts oficis, pobre segur», i ens dóna a entendre que per a tindre una feina ens hem d'especialitzar en un ofici a fi de fer-lo correctament.
Lloc: Tortosa.
El tastaolletes, que ho vol fer tot i no aprofundeix en res, no es podrà guanyar mai bé la vida. S'utilitza per avisar que seran marginats tots aquells que no se sàpiguen acomodar a una societat ben estructurada, on cada persona té un rol ben definit, que ha d'exercir amb la màxima eficàcia, per tal d'obtenir una compensació econòmica passable.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
No és convenient diversificar excessivament les activitats professionals per tal de poder-se guanyar la vida.
Refrany que significa que el qui es dedica a moltes professions, no s'hi sol guanyar la vida.
Equivalent en castellà: Aprendiz de todo, oficial de nada.
Sol ser ben veritat, encara que de vegades depèn de quins oficis.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Segons el rol social establert per la masculinitat hegemònica a la nostra societat, l'home, per a ser-ho ha de demostrar-ho: prenyar la dona, protegir els qui depenen d'ell i mantenir la família. És l'home prenyador-protector-proveïdor. Efectivament, trobem al refranyer el paper de proveïdor com a pare i marit, com a cap de la família tradicional… (segueix a l'original).
De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Significa que el qui es dedica a moltes professions, no s'hi sol guanyar la vida.
Sinònim: Home de molts oficis, mestre de res.
La inconstància té conseqüències nefastes.
Sinònim: Home de molts oficis, pocs beneficis.
Equivalent en francès: Homme de tous les métiers, pauvre assuré.
Lloc: Catalunya del Nord.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
«El català de tot sap treballar», es diu, i el manyà vol dir l'home traçut, però també sabem que «Home de molts oficis, pobre segur».
Lloc: El Port de la Selva (Alt Empordà).
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Conseqüència de la inconstància.
Conseqüència de la inconstància.
Equivalent en castellà: Quien muchos oficios tiene, de hambre se muere.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Masses coses.
Lloc: Esparreguera.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
12 fonts, 1883.
Sense ser excessivament variable. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
De: Bosch Comellas, Xavier (1921-22).
Lloc: Torà.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
També lo poeta Marcial va alçar lo coure contra los plets en l' epígrama següen: et judex petit, petit patronus, solvas censeo, Sexte, creditori. Dels pledejayres se pot dir rodonament: lo vençut y 'l vencedor perdut. De: Marcial.
Equivalent en llatí: et judex petit, petit patronus, solvas censeo, Sexte, creditori.
Cridant ¡via fora plets! De: Eneas Silvi.
Equivalent en llatí: judicium et leges retia vocare, forum dream, litigatores aves, ducupes vero eorum patronos et judices.
Sinònim: Qui molt abrassa y poch estreny, dona probas de poch seny.
Lloc: Barcelona (Poblenou).
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Home de molts. 13-12-1905.
Font: Calendari dels pagesos.
Home de molts. 13-12-1906.
Font: Calendari dels pagesos.
Cal rima?
Sinònim: Home de molts oficis pocs beneficis.
2 fonts, 2004.
Sinònim: Set oficis, catorze misèries.
Equivalent en castellà: Aprendiz de todo, oficial de nada.
Mostra breu del recull, molt més extens, de Josep Espunyes, de frases fetes, maneres de dir i proverbis populars de l’Alt Urgell que ell ha comprovat que són sovint, o siste màticament, substituïdes per formes de llenguatge, més o menys equivalents, de caient foraster o netament forasteres. De fet, el grau d’inadmissibilitat de les formes que Espunyes ha detectat que substitueixen habitualment les que eren pròpies d’un llenguatge que ell coneix segurament més bé que ningú és prou variable.
Sinònim: Aprenent de tot, oficial de res (*).
Lloc: Alt Urgell.