Vol dir que és just que el qui frueix els beneficis d'una cosa en tingui també els inconvenients o desavantatges.
Sinònim: Qui es menja les bones, s'ha de menjar les dolentes.
Lloc: Illes Balears.
Qui es menja la carn, que rosegui els ossos
133 recurrències en 101 variants. Primera citació: 1803.
Qui es menja la carn, que rosegui els ossos
5 fonts, 1979.
Qui treu profit de quelcom que n'asumeixi les conseqüències.
Lloc: Penedès.
Qui es menja la molla, que rosegue l'os
5 fonts, 1989.
Sinònim: Qui es menja la carn, que rosegui els ossos.
Sinònim: Qui es menja la carn, que rosegue l'os.
Lloc: País Valencià.
Sinònim: Qui es menja la carn, que rosegue l'os.
Lloc: País Valencià.
Qui es menja la carn que rosegui els ossos
3 fonts, 1969.
Lloc: Pineda.
Equivalent en castellà: Quien coma carne que roa el hueso.
El que se menja la molla, que rosegue l'os
2 fonts, 1996.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Marina Baixa.
Qui es menge la carn que rosegue els ossos
2 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Qui es menja els talls, que es menge els ossos
2 fonts, 2011.
Qui es beneficia d'allò bo, que assumisca també els resultats.
Sinònim: Similar a: Qui peixet vulga menjar, el culet s'ha de banyar.
Equivalent en castellà: Similars: Estar a las verdes y a las maduras | No hay rosa sin espinas || Connex: El que buen hueso se traga, confianza tiene en su garganta.
Qui es menja la carn, que rosegue l'os
2 fonts, 1989.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Sinònim: Qui es menja la molla, que rosegue l'os.
Lloc: País Valencià.
Sinònim: Qui es menja la molla, que rosegue l'os.
Lloc: País Valencià.
Qui es menja la molla, que rosegui l'os
2 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Qui mange la chair, doit ronger l'os.
Lloc: Catalunya del Nord.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Qui es menja ses molles, que roseg es ossos
2 fonts, 1956.
Lloc: Eivissa.
Qui té els avantatges d'un assumpte, n'ha d'assumir les dificultats.
Lloc: Eivissa.
Qui menja la carn que rosegui els ossos
2 fonts, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Lloc: Cat.
Qui menja la carn, que rosegue los ossos
2 fonts, 1814.
Equivalent en castellà: Quien come la carne, que roa el hueso.
Qui menja la carn, que rosegui els ossos
2 fonts, 1969.
Lloc: Alt Pirineu.
Equivalent en francès: Qui mange la chair doit ronger les os.
Lloc: Catalunya del Nord.
Qui s'ha menjat les molletes, que es menge els ossets
2 fonts, 2010.
Qui ha heretat, que s'encarregue dels vells.
Lloc: La Vall d'Albaida.
Qui ha heretat, que s'encarregue dels vells.
Lloc: Vall d'Albaida.
Qui se menja la molla, que rosegue l'os
2 fonts, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Lloc: Vinaròs.
[…] 'l que rosega la carn, / que rosegui'ls ossos
1 font, 1864.
L que rosega la carn, / fill meu, que rosegui'ls ossos.
A qui li toque el bon mos, que rosegue l'os
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
A qui li tòque el bòn mòs, que rossegue el òs
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
El qu'es menge les molles, qu'es menge també els ossos
1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
El que es menge la molla rosegue els ossos
1 font, 2017.
El que es menge les madures, que rosegue les dures
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
El que es menge les madures, que rossegue les dures
1 font, 2008.
El que es menge les molles que rossegue els òssos
1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
El que es menge les molles, que rosegue els ossos
1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
El que es menge les molles, que rosseguí els ossos
1 font, 2008.
El que es menja la carn, que rosegui els ossos
1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.
El que rosega la molla que rosegue també l'os
1 font, 2017.
El qui es menja la molla que rosegui els ossos
1 font, 1985.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Lo que minjo la molla que rosego los ossos!
1 font, 2016.
Lloc: Terra Alta.
Qui 's menja la carn que rosegui 'ls ossos
1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Qui 's menja la carn, que rosegui 'ls òssos
1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Quien lleva las obladas, que taña las campanas.
Qui es «menge» la carn, que «rossego» els ossos
1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Qui es fot el tall que escuri els ossos
1 font, 2018.
Qui es foti el tall s'ha de fotre els ossos
1 font, 2022.
Refranys catalans poc coneguts.
Qui es mengi el tai, que rosegui els ossos
1 font, 2014.
El diccionari d'Alcover-Moll recull el refrany sota la forma «Qui es menja la carn, que rosegui els ossos». I l'explica com segueix: «significa que convé que el qui té els beneficis o profit principal d'una cosa, en tingui també els inconvenients, preocupacions o dificultats».
Sinònim: Qui es menja la carn, que rosegui els ossos.
Lloc: Vic (Osona).
Qui es mengi el tall que rosegui els ossos
1 font, 2018.
Aquell que ha sabut emportar-se tot el més bo cal que també carregui amb el més dolent.
Qui es mengi el tall, que escuri (o rosegui) els ossos
1 font, 2021.
Sinònim: Qui es menja l'oliva, que cagui el pinyol.
Lloc: Terres de Ponent.
Qui es mengi el tall, que escuri els ossos
1 font, 2007.
Sinònim: Estar a les verdes i a les madures (o a compte i descompte, o a les bones i a les males).
Qui es mengi la carn que es mengi els ossos
1 font, 1983.
Sinònim: Qui s'encarregui de les cabres, que s'encarregui dels xiulets.
Qui es mengi la carn que rosegui els ossos
1 font, 1984.
Qui es mengi la carn, / que rosegui l'os
1 font, 1967.
Qui es menja (o qui mengi) la carn que rosegui els ossos
1 font, 1999.
Qui treu profit de quelcom, que n'assumeixi les conseqüències.
Qui es menja el llomillo, que es menge la cansalà[da]
1 font, 1994.
Tothom qui es beneficia d'un afer, no solament fruirà de la part agradívola, sinó també de la desagradable i trencallosa.
Sinònim: Qui es menja la molla, que es rosegue l'os.
Lloc: País Valencià.
Qui es menja el tall escura els ossos
1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Qui es menja el tall que es mengi els ossos
1 font, 2010.
Lloc: Manresa (Bages).
Qui es menja el tall, que rosegui els ossos
1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Qui es menja la carn que es mengi els ossos
1 font, 1951.
Qui es menja la carn que rosegui l'os
1 font, 2003.
Qui es menja la carn que rossego els ossos
1 font, 2010.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Qui es menja la carn que rossegui els ossos
1 font, 2006.
Qui es menja la carn, / que llepi els ossos
1 font, 1967.
Lloc: Pineda.
Qui es menja la carn, que rossegue els òssos
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Qui es menja la carn, que rossegui els ossos
1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Quien lleva las obladas, que taña las campanas.
Qui es menja la molla (o la carn), que rosegue l'os
1 font, 2024.
Qui ha gaudit dels beneficis o de la part bona d'alguna cosa, també ha de suportar els desavantatges o inconvenients que aquesta cosa pugui ocasionar.
Qui es menja la molla que rosegui l'os…
1 font, 1987.
Equivalent en francès: Qui mange la chair doit aussi ronger l'os…
Lloc: Perpinyà.
Qui es menja la molla, que es rosegue l'os
1 font, 1994.
Tothom qui es beneficia d'un afer, no solament fruirà de la part agradívola, sinó també de la desagradable i trencallosa.
Sinònim: Qui es menja el llomillo, que es menge la cansalà[da].
Lloc: País Valencià.
Qui es menja la molla, que rosegue'l os
1 font, 1915.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Qui es menja la molla, que rosegui els ossos
1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Qui es menja la molla, que xuple l'os
1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Qui es menja la polpa que rosegui els ossos
1 font, 1969.
Qui es menja la polpa, que rosegue l'os
1 font, 2001.
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Qui es menja les bones, s'ha de menjar les dolentes
1 font, 2000.
Vol dir que és just que el qui frueix els beneficis d'una cosa en tingui també els inconvenients o desavantatges.
Sinònim: Qui es menja la carn, que rosegui els ossos.
Lloc: Illes Balears.
Qui es menja les madures, que es menge també les dures
1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Qui es menja les madures, que rosegue les dures
1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Qui es menja lo madur, que rosegue lo dur
1 font, 1997.
O vayan las duras por las maduras.
Equivalent en castellà: Quien come la carne que roa los huesos.
Lloc: País Valencià.
Qui es menja lo madur, que rossegue lo dur
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Qui es menja sa carn, que roegui ets ossos
1 font, 1984.
Qui té es beneficis, que tengui es perjudicis.
Lloc: Menorca.
Qui es menja sa carn, que rosegui es ossos
1 font, 2008.
Qui disfruta de les coses bones que carregui també amb les que no ho són tant.
Qui es mingi la carn que rosegui els ossos
1 font, 2017.
És just que els qui han tingut els beneficis d'una empresa o d'una altra cosa en tinguin també els inconvenients o els perjudicis.
Lloc: Cerdanya.
Qui es minja les molles, que rosegue els ossos
1 font, 1992.
Lloc: Alcanar.
Qui es va menjar el tall, / que es mengi els ossos
1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Qui mengi el tall, que rosegui els ossos
1 font, 1992.
Sinònim: Qui vol un gust, ha de tenir un disgust.
Qui mengi la carn que rosegui els ossos
1 font, 1949.
Qui menja carn que rosegui els ossos
1 font, 2018.
Qui obté profit d'una cosa també ha de fer front a les dificultats i inconvenients.
Qui menja carn, que en rosegui els ossos
1 font, 1999.
Font: Ballot.
Qui menja la carn / que rosegui'ls ossos
1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Qui menja la carn / que rusegui els ossus
1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Qui menja la carn que rosega 'ls ossos
1 font, 1805.
Sinònim: V. Carn.
Qui mènja la carn que rosegue 'ls ossos
1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Quien come la carne que roa el hueso.
Equivalent en castellà: Vayan las duras con las maduras.
Equivalent en llatí: Dulcia non meruit qui non gustavit acerba.
Equivalent en castellà: Quien come la carne que roa el hueso.
Equivalent en llatí: Quisquis edat carnet, idem corrodat & ossa.
Qui menja la carn que rosegue los ossos
1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Qui mènja la carn que rosegue los ossos
1 font, 1839.
Ref. que ensenya que las conveniencias y utilitats se han de gosar ab sas cárregas y penalitats.
Equivalent en castellà: Quien come la carne que roa el hueso.
Ref. que ensenya que las conveniencias y utilitats se han de gosar ab sas cárregas y penalitats.
Equivalent en francès: Nul bien sans peine.
Ref. que ensenya que las conveniencias y utilitats se han de gosar ab sas cárregas y penalitats.
Equivalent en francès: On ne peut avoir les roses sans les épines.
Ref. que ensenya que las conveniencias y utilitats se han de gosar ab sas cárregas y penalitats.
Equivalent en italià: Chi ha capre ha corna.
Ref. que ensenya que las conveniencias y utilitats se han de gosar ab sas cárregas y penalitats.
Equivalent en italià: Non v'ha mai carne senz'osso.
Ref. que ensenya que las conveniencias y utilitats se han de gosar ab sas cárregas y penalitats.
Equivalent en llatí: Cui commodum, et incommodum.
Qui menja la carn que rosegue ls' ossos
1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Quien come la carne que roa el hueso.
Qui mènja la carn que rosegue'ls ossos
1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Quien come la carne que roa el hueso.
Equivalent en llatí: Quisqui edit carnes idem corrodat & ossa.
Qui menja la carn, que rosegue 'ls ossos
1 font, 1886.
Lloc: Blanes (Selva).
Qui menja la carn, que rosegue els ossos
1 font, 2001.
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Qui menja la carn, que rosegue'ls ossos
1 font, 1912.
Menjar.
Equivalent en italià: Chi mangia la carne rosicchi pure le ossa.
Qui menja la carn, que rosegui els òssos
1 font, 1914.
Sinònim: Qui s'ho ha segat, que s'ho espigoli.
Equivalent en castellà: Quien coma la carne, que roa el hueso.
Qui menja sa carn, que roegui ets ossos
1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Qui minge carn que rosego els ossos
1 font, 1995.
Font: MS, CL, FX, ME, PR, TC, VR.
Qui minge carn, que rosego els ossos
1 font, 1983.
Lloc: Matarranya.
Qui penja la carn que rosegue 'ls ossos
1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Quien come la carne que roa el hueso.
Equivalent en llatí: Quisquis edit carnes idem corrodat & ossa.
Qui s' menja la carn, que rosegue ls' ossos
1 font, 1857.
Qui s'ha manjat la carn, que rósegui'ls ossós
1 font, 1917.
Sinònim: Qui ha menjat la carn, que rosegui els ossos.
Qui s'ha menjat la carn, que rosegue'ls ossos
1 font, 1900.
«Secundam naturam est, commoda cujusque rei eum sequi quem sequuntur incommoda», está escrit en la regla 11 de reg. jur. del Digest.
Qui s'ha menjat ses molles, que es mengi es ossos
1 font, 1966.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Qui se menge les madures, que se menge també les dures
1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Qui se mengi la molla que rosegui l'os o pinyol
1 font, 2008.
Qui gaudix d'una cosa que carreguí en les conseqüències.
Qui se menja la carn, que roegui ets ossos
1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Qui se menja les madures, que se menge les dures
1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Qui vol carn, que rosegui ets ossos
1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Qui's menja la carn que rosegui'ls ossos
1 font, 1883.
Qui's menji la carn que rosègui'ls òssos
1 font, 1908.
Lloc: Manresa.