Paremiologia catalana comparada digital

Tirar la pedra i amagar la mà

137 recurrències en 41 variants. Primera citació: 1752.

Tirar la pedra i amagar la mà

51 fonts, 1919.
Actuar d'amagat.
Equivalent en castellà: Tirar la piedra y esconder la mano.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 86. Edicions 62.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. T», p. 106. Ajuntament de l'Escala.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 90.
Esser un hipòcrita.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 338. Editorial Moll.
Tira la pedra i amaga la mà.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Frases fetes». Web.
Refranys mariners d'aspectes socioeconòmics.
Lloc: Peníscola.
Ayza i Roca, Alfred (1980): ««Refranys mariners»», p. 60. Revista Peñíscola.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Ayza Roca, Alfred (1981): El món mariner a Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular «Modismes i refranys mariners. D'aspectes socioeconòmics».
Fer una malifeta aparentant no esser-ne res.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Mà», p. 152. Editorial Moll.
Equival a fer traïdoria. Provocar una situació conflictiva i amagar-se d'haver-ho fet.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. T», p. 276. Autoedició.
Fer alguna cosa roïna (o dolenta), tot fingint que no se'n sap res.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Amagar», p. 38. Llibres de l'Index, S.A.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Pedra», p. 342. Llibres de l'Index, S.A.
N'hi ha d'altres que, tot i tenir la frase llatina diferent, presenten coincidències paleses entre Burguera i el DCCL.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 109. Revista Caplletra.
N'hi ha d'altres que, tot i tenir la frase llatina diferent, presenten coincidències paleses entre Burguera i el DCCL. De: Burguera, Miquel.
Font: Phrases perutiles et adagia venusta, dins Preceptes, elegancias, calendas, y frases; que se enseñan en las Escolas de Gramàtiga de la Província de S. Francesch de Mallorca (sd).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 109. Revista Caplletra.
Causar un dany i amagar-ho.
CPNL (2022): Consorci per a la Normalització Lingüística «Gramàtica. Lèxic. 4. Locucions, refranys i frases fetes - https://www.cpnl.cat/gramatica/11/4-locucions-refranys-i-frases-fetes». Web.
Ser fals, hipòcrita, especialment fer una malifeta i després mirar d'ocultar-ho.
No te'n refiïs ni un pèl, d'aquell, que és dels que tiren la pedra i amaguen la mà.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «6. Frases fetes», p. 247. Autoedició.
Causar un dany i tenir molta cura d'amagar-ho.
Equivalent en castellà: Tirar la piedra y esconder la mano.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Pedra», p. 179. Enciclopèdia Catalana.
Fer una cosa dissimuladament.En el 'Banquet' de Plató, Erixímac, en el diàleg que manté amb Aristòfanes, li retreu precisament que 'tiri la pedra i marxi' De: Plató.
Font: Banquet 189b.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 261», p. 104. Edicions 62.
Acusar algú per mitjans indirectes.
Quan parla d'ella sempre tira la pedra i amaga la mà.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Acusar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Perjudicar algú i després dissimular-ho / causar perjudici ocultament, fingint no causar-ne / causar un dany i tenir molta cura d'amagar-ho.
Sempre fa el mateix, tira la pedra i amaga la mà, no te'n pots refiar.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Danyar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Actuar d'amagat / obrar hipòcritament.
Mai no es compromet acusant ningú obertament; tira la pedra i amaga la mà; és un murri i un hipòcrita.
Sinònim: Tenir cara d'ovella i urpes de llop, amagar ses ungles com es moixos, fer la puta i la Ramoneta.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Hipòcrita». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Urpes de gat i cara de beat.
Equivalent en castellà: Tirar la piedra y esconder la mano.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «664», p. 196. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1368», p. 18. Columna Edicions.
Ser un hipòcrita.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 120. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Obrar hipòcritament.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «T», p. 156. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Actuar d'amagat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Causar un dany i tenir molta cura d'amagar-ho.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 135. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Sagra (Marina).
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Frases cèlebres dels deniers», p. 109. Ajuntament de Dénia.
Causar un dany i tenir molta cura d'amagar-ho.
Equivalent en anglès: To ring the bell and to run lixhe hell.
Lillo, J. Miquel (2014): La paraula en imatges «http://lallenguaimaginada.blogspot.com.es/2014/11/tirar-la-pedra-i-amagar-la-ma.html». Blogger.
Causar un dany i tenir molta cura d'amagar-ho.
Equivalent en castellà: Tirar la piedra y esconder la mano.
Lillo, J. Miquel (2014): La paraula en imatges «http://lallenguaimaginada.blogspot.com.es/2014/11/tirar-la-pedra-i-amagar-la-ma.html». Blogger.
Causar un dany i tenir molta cura d'amagar-ho.
Equivalent en francès: Jetter la pierre et caher sa main.
Lillo, J. Miquel (2014): La paraula en imatges «http://lallenguaimaginada.blogspot.com.es/2014/11/tirar-la-pedra-i-amagar-la-ma.html». Blogger.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 22. Autoedició.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1833. Publicacions de la Universitat de València.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «T», p. 213. Autoedició.
En Joan és d'aquells que tira la pedra i amaga la mà: primer culbufa els amics amb les seves provocacions i després fa com si no hagués dit res.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 332. Llibres de l'Index, S.A.
Causar un dany i amagar-ho.
Lloc: Cambrils.
Mestres Ventura, Fina (2022): «https://twitter.com/MestresFina/status/1572813872016261120». Twitter.
Actuar d'amagat.
Font: G, CL, CO, CR, FI, FL, FV, FX, G, M, ME, MR, MS, TA, TC, VJ, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 180. Instituto de Estudios Turolenses.
Així com en aquest món n'hi ha que tenen dues cares, perquè de tot hi ha, que són els cara-girats, que tiren la pedra i amaguen la mà, també n'hi ha que es presenten tal com són i no diuen mai una cosa per altra, ni se'ls coneix cap mala acció, ni se'ls hi experimenta cap mentida, perquè, generalment, el que tenen al cor tenen a la boca i és pecat qui els hi fa mal, perquè són un tros de pa i acostumen a ésser la bondat personificada, ni ningú en pot dir ni així, que són els que van amb el cor a la mà.
Nogués, Xavier; Pujols, Francesc (1919): La Catalunya pintoresca «Anar amb el cor a la mà». José J. de Olañeta, Editor.
Aquell que tira la pedra i amaga la mà, que és el mateix que la fa i no la diu, és el que en termes corrents en diem el gata-mauxa o gata-maula, perquè sempre va dissimulant les intencions i fent veglg que no ha trencat mai cap plat ni cap olla. I és molt cert que en tot ço que fa i ço que diu, procura dissimular tant com pot i espera el moment oportú per treure les ungles, tot mau, mau, també és molt cert que amb la cara ja paga i la gent el veuen venir d'una hora lluny.
Nogués, Xavier; Pujols, Francesc (1919): La Catalunya pintoresca «El gata-mauxa». José J. de Olañeta, Editor.
Oral / Riudor, Núria (1994). Font oral.
Fer el mal i no donar-se per assabentat.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Actuar d'amagat.
No ens provoquis més. No es pot tirar la pedra i amagar la mà. Si vols que ho fem, dóna la cara.
Equivalent en castellà: Matarlas callando; Tirar la piedra y esconder la mano.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «pedra». Editorial Barcanova.
Ésser hipòcrita.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «pedra, pedregar, pedreta», p. 116. Editorial Millà.
Causar perjudici d'una manera oculta.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Pedra f.», p. 252. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Mà», p. 203. Universitat Miguel Hernández.
Actuar d'amagat.
Sinònim: Tenir cara d'ovella i urpes de llop, encobrir-se, dissimular, emboscar-se, fer de sotamà, fingir, no donar la cara, respirar per boca d'altri | Veg. tb. Fer treball de sapa.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 362. Edicions 62.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 301. Editorial Antinea.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Hipocresia». Blogger.
Causar un dany i tenir molta cura d'amagar-ho; perjudicar algú i després dissimular-ho.
Sempre fa el mateix, tira la pedra i amaga la mà, no te'n pots refiar.
Rodamots (2022): «Tirar la pedra i amagar la mà». Rodamots.
Fer un dany i amagar-ho.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Mals tractes: donar-los», p. 98. Edicions 62.
Refranyer romànic.
Romànic Català (2022): «https://twitter.com/RomanicCatala/status/1570548989254311937». Twitter.
És un retret contra els hàbits de fer mal i culpar els latres.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 360. Ajuntament d'Amposta.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. T», p. 72. Edicions Víctor.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 122. Onada Edicions.
Era, en una paraula, d'aquelles persones que tiren la pedra i amaguen la mà.
Simó, Isabel-Clara (1990): Els ulls de Clídice «Capítol 4», p. 94. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Dites referents a algunes parts del cos humà. Braços, mans i dits», p. 12. Autoedició.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. S», p. 42. Amics de Tous.
De: Vito, Loy.
Lloc: L'Alguer.
Font: «L'Alguer», núm. 139, 2011, p23.
Vito, Loy (2011): L'Alguer- Periòdic de Cultura i informació «L'Alguer, 146 (gener-febrer 2013). Índex dels números de 134 a 145 - https://issuu.com/quicoromeu/docs/alguer_146». Revista de l'Alguer.
Aquell que tira la pedra i amaga la mà, que és el mateix que la fa i no la diu, és el que en termes corrents en diem gata-mauxa o gata-maula, perquè sempre va dissimulant les intencions i fent veure que no ha trencat mai cap plat ni cap olla.
(1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 90 (Any II, 16-octubre-1937) «Aforismes i proverbis», p. 491. Revista Curiositats de Catalunya.

Tira la pedra i amaga la mà

10 fonts, 1934.
Altres, tenen ben poca corretja; o li planten cara al més pintat. I si la malícia o agressivitat se li assoma sovintment. O com escopetà de lladre…
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XI. Barreja de floretes i conseqüències», p. 108. Autoedició.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 314. Autoedició.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 322. Autoedició.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Frases populars». Web.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 125. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. T», p. 167. Impremta Querol, Tortosa.
Lloc: Moixent (Costera).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Riba-roja de Túria (Camp de Túria).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B18) Modismes. Expressions d'altres formes», p. 43. Editorial Acebo.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «T», p. 327. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Fals, hipòcrita», p. 184. Eixam Edicions.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 66. Web.

Tirar la pedra y amagar la ma

5 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Tirar la piedra y esconder la mano.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «523», p. 120. Imprenta de Saurí y Compañía.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 15 de setembre de 1908, núm. 23», p. 88. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Equivalent en castellà: Tirar la piedra y esconder la mano.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Amagar», p. 31.
Equivalent en llatí: Clanculum agere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Amagar», p. 31.
Sinònim: V. Amagar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ma», p. 62.
Equivalent en castellà: Tirar la piedra y esconder la mano.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 663. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Equivalent en castellà: Tirar la piedra y esconder la mano.
Lloc: Menorca.
Soler, Julio (1858): Gramática de la lengua menorquina «Refranes é idiotismos», p. 109. Editorial Claret.

Tira la pedra i amaga el braç

3 fonts, 1993.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. T», p. 61. Ajuntament de Quart.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Braç», p. 170. Universitat Miguel Hernández.

Tirar la pedra i amagar la ma

3 fonts, 1916.
Briquetgriffon (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Dorca i González, Josep; Albert Arnau, Josep Maria.
Lloc: Cistella.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0007 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1357797». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Castellà Raich, Gabriel.
[…] troç de cóniam i ànima de canti Bonjan?, si tinguessis dos dits de front no hauríes vingut a trovar a n'aquest maula que tira la pedra i amaga la a que't fará portar l'aubarda (Sant Cerni)…
Lloc: Segarra.
Font: El sol de Tous: Folklòre de la Segarra.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1916): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1103/0073 «Algunes notes folklòriques de la Segarra. Publicades per autor anónimo en «El Sol de Tous», periodic mensual del poble de Sant Marti de Tous - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1344953». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

El fals amic, tira la pedra i amaga la mà

2 fonts, 1990.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre les mans». Web.
Il agit ainsi de façon hypocrite.
Equivalent en francès: La faux ami, lance la pierre et cache la main.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Recomanacions», p. 54. Autoedició.

Hi ha qui tira la pedra i amaga la mà

2 fonts, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La saviesa», p. 28. Garsineu Edicions.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Llançar la pedra i amagar la mà

2 fonts, 1996.
Però sempre amb aquell estil meu de llançar la pedra i amagar la mà, i de no destacar especialment per les meves pallassades.
Buenafuente, Andreu (1996): Avui Diumenge «Andreu Buenafuente», p. 9. L'Avui / El Punt Avui.
Però sempre amb aquell estil meu de llançar la pedra i amagar la mà, i de no destacar especialment per les meves pallassades.
Buenafuente, Andreu (1996): Avui Diumenge «Entrevista a Andreu Buenafuente», p. 10. L'Avui / El Punt Avui.

Tira la pedra y amaga la má

2 fonts, 1907.
Sinònim: Un mátales callandu (cast.).
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «VIII. Formació y dialectes del catalá: Filologia. Barbarismes. U», p. 127. Baguñá, editor.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/65/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tira sa pedra i amaga sa mà

2 fonts, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. T», p. 67. Consell de Mallorca.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 45. Setmanaris i Revistes, SL.

Tirar la pedra i amaga la mà

2 fonts, 2010.
Ser una persona falsa.
Lloc: La Garriga (Vallès Oriental).
Font: Sentits a l'entorn familiar. Dictats per la seva àvia.
Cervantes i Tort, Tanit (2010): «A través del seu professor, l'Antoni Gimeno, per correu electrònic». Correu electrònic.
Ser una persona falsa.
Lloc: La Garriga.
Tanit (2012): Ràdio Pinetons «A caçar dites i refranys (sisè) - Recollits per Tanit en entorn familiar - https://sites.google.com/site/radiopinetons/a-cacar-dites-sise». Web.

Tirar la pedra i amagar la má

2 fonts, 1922.
Significa procediment innoble.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1922): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 26 (Junio de 1922) «Fraseología valenciana», p. 198. Societat Castellonenca de Cultura.
Lloc: Mont-roig del Camp (Baix Camp).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Tirar la pèdra y amagar la ma

2 fonts, 1805.
Equivalent en castellà: Tirar la piedra y esconder la mano.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pèdra», p. 168.
Equivalent en llatí: Alterius ope clanculum agere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pèdra», p. 168.
Fr. met. Fèr mal á algú ocultand que se fa.
Equivalent en castellà: Tirar la piedra y esconder la mano.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pèdra», p. 426. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. Fèr mal á algú ocultand que se fa.
Equivalent en francès: Jeter la pierre et cacher le bras.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pèdra», p. 426. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. Fèr mal á algú ocultand que se fa.
Equivalent en italià: Tirar la pietra e nasconder la mano.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pèdra», p. 426. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. Fèr mal á algú ocultand que se fa.
Equivalent en llatí: Furtim nocere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pèdra», p. 426. Impremta de Josep Torner.

Tirar sa pedra i amagar sa mà

2 fonts, 1999.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. T», p. 240. Consell de Mallorca.
Esser hipòcrita, fals.
Sinònim: Esser més fals que Judes | Tenir mel a sa boca i fel en es cor | Tenir cara d'ovella i arpes de llop | Fer sa gata parda | Esser una mosqueta morta | Mirar de coa d'ull | Esser un fa i calles | Anar cara tapada | Tenir set clovelles.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie B. Hipocresia», p. 72. Hora Nova.

Aquest tira la pedra i amaga la mà

1 font, 2012.
És un hipòcrita.
Palau, Montserrat (2012): CPNL «CPNL - Frases fetes, exclamacions i refranys». Web.

Aquest tira la pedra y amaga la ma y tot sonso fa la seva

1 font, 1915.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0005 «Aforismes, dites y maneres de dir - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411680304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Aquest tira sa pedra i amaga sa mà

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 43. Ajuntament d'Inca.

El traïdor tira la pedra i amaga la mà

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. E», p. 19. Amics de Tous.

És costum de vilà, tirar la pedra i amagar la mà

1 font, 1999.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser». Web.

És dels que tiren la pedra i amaguen la mà

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. E», p. 20. Amics de Tous.

Este tira la pedra i amaga la mà

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 280. Editorial Antinea.

Este, tira la pedra i amaga la mà

1 font, 1992.
Lloc: Tortosa.
Querol i Beltran, M. Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull» «Per boca dels meus pares», p. 241. Servei Local de Català de Tortosa.

Hi ha qui tira la pedra i amaga la ma

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «H», p. 82. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Llançar la pedra i amagar les ungles

1 font, 2010.
Un marica, un gai, una lesbiana, provocar una situació amb mala intenció i dissimular.
Argot bord (2010): Argot bord «Locucions i frases fetes - http://argotbord.blogspot.com/search/label/.locucions%20i%20frases%20fetes.». Blogger.

Llençar la pedra i amagar la mà

1 font, 2009.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «II. Constatacions i sentències», p. 19. Autoedició.

Molts tiren la pedra i amaguen la mà

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Muchos apuntan, que la mano ocultan.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. M», p. 816. Antoni López, Editor.

N'hi ha qui tira la pedra i amabga la mà

1 font, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Maig», p. 31. Ajuntament de Cocentaina.

Tira la pedra i amaga la ma

1 font, 2009.
Diure o fer calqui cosa i després desnegar o fer finta de arrés.
Equivalent en italià: Fare l'indiano.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Diccionari de Alguerés (2009): Diccionari de Alguerés «Ditxos», p. 74. Web.

Tirá la pedra i amagá la má

1 font, 1924.
Un que vaigo de traidó. De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Artesa de Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1924): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tira la pedra i amaga la mà!

1 font, 2016.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Pedra», p. 495. Autoedició.

Tira la pedra y amaga la ma

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Tirar el roc (o la pedra) i amagar la mà

1 font, 2021.
Es diu de qui causa un dany i fa mans i mànigues per tal d'amagar-ho.
Sinònim: Fer la puta i la Ramoneta.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «T», p. 122. Edicions de 1984.

Tirar es còdol i amagar sa mà

1 font, 1984.
Obrar hipòcritament.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. T. Conjugacions vàries», p. 134. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Tirar la pedra i amagar el braç

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 121. Editorial l'Esquer.

Tirar la pedra i amagar la mà / ho fa tot villà

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Amagar», p. 179. Edicions Polígrafa.

Tirar la pedra i amagar la ma, és fer de vilà

1 font, 2014.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Michele Serra (2014): Miralguer «Los Ditxos de l'Alguer (2) - http://miralguer.com/2014/03/06/los-dixos-a-lalguer-2/». Web.

Tirar la pedra y amagar la má

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 290. Editorial Arte y Letras.

Tirar la pedra, y amagar la ma

1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Lupus pelle ovina indutus.
Burguera, Fra Miquel (1752): Preceptes, elegancias, calendas y frases que se enseñan en las escolas de gramatiga de la provincia de S. Francesch de Mallorca «Phrases perutiles, et adagia venusta. Sub littera T», p. 32. Casa de Miquel Cerdá.

Tirar la pèdra, y amagar la ma

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Tirar la piedra y esconder la mano.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tirar», p. 365.
Equivalent en llatí: Lapidem iacere, & dexteram condere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tirar», p. 365.

Un que tira la pedra i amaga la mà

1 font, 1915.
Ipocrita. Causa dany de traidor. Us actual. De: Pinyes, Ramon (1917-18).
Lloc: Tarragona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0054 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434870304201/37/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Va tirar la pedra i amagà la mà

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «V», p. 47. Autoedició.