Escollir la cosa pitjor.
Equivalent en castellà: Recoger la ceniza y extender la harina.
Arreplegador de segó i escampador de farina
119 recurrències en 70 variants. Primera citació: 1736.
Replegar la cendra i escampar la farina
8 fonts, 1967.
Estalviar les coses que no valen res i fer malbé les que valen.
Equivalent en castellà: Recoger la ceniza y extender la harina.
Estalviar les coses que no valen res i fer malbé les que valen.
Escollir la cosa pitjor.
Estalviar les coses que no valen res i fer malbé les que valen.
Estalviar les coses que valen poc i fer malbé les que valen molt.
Lloc: Gandesa.
Escollir la cosa pitjor.
Sinònim: Veg. Anar errat de comptes.
Donar importància equivocadament.
Arreplegador de cendra i escampador de farina
5 fonts, 1993.
Lloc: Benidorm (Marina Baixa).
En el DNV no trobem la dita arreplegador de segó i escampador de farina, molt coneguda i usada en valencià. En canvi, sí que trobem arreplegador de cendra i escampador de farina, variant que no he tingut la sort de sentir mai de la vida.
Sinònim: Arreplegador de segó i escampador de farina.
Equivalent en castellà: Allegador de la ceniza y derramador de la harina.
Lloc: País Valencià.
Font: DNV.
Lloc: Aldover (Baix Ebre).
Arreplegador de segó i escampador de farina
5 fonts, 1914.
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Persona que estalvia coses petites i malgasta les profitoses.
És arreplegador de segó i escampador de farina, per això mai no tenim cap objecte de valor a les nostres mans.
Tot seguit relacione —odenades alfabèticament— diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV. (trobem "arreplegador de cendra i escampador de farina").
Lloc: País Valencià.
En el DNV no trobem la dita arreplegador de segó i escampador de farina, molt coneguda i usada en valencià. En canvi, sí que trobem arreplegador de cendra i escampador de farina, variant que no he tingut la sort de sentir mai de la vida.
Sinònim: Arreplegador de cendra i escampador de farina.
Equivalent en castellà: Allegador de la ceniza y derramador de la harina.
Lloc: País Valencià.
Equivalent en castellà: Allegador de ceniza, y derramador de la harina.
Arreplegador de la cendra i escampador de la farina
4 fonts, 1985.
El que guarda cosas de poco valor y no cuida lo importante.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Arreplegador de sagó y escampador de farina
4 fonts, 1805.
Equivalent en castellà: Allegador de la ceniza, y derramador de la harina.
Equivalent en castellà: Allegador de la ceniza y derramador de la harina.
Equivalent en llatí: Furfur avara manus retinet, funditque farinam.
Equivalent en castellà: Allegador de ceniza y derramador de la harina.
Es com dir d'algú que arreplega lo inútil y llensa lo necessari.
Equivalent en castellà: Allegador de la ceniza y derramador de la harina.
Es com dir d'algú que arreplega lo inútil y llensa lo necessari.
Equivalent en castellà: Esparcidor de harina y recogedor de ceniza.
Arreplegador de palla i llançador de farina
3 fonts, 2016.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Estalvia quantitats insignificants i, en canvi, en malmet de més importants.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Alcanar.
Arreplegadòr de sagó y escampadòr de farina
3 fonts, 1803.
Repren al que cuida mòlt de lo que val poc y descuyda lo que val mpolt.
Equivalent en castellà: Allegador de ceniza y derramador de harina.
Loc. fam.
Equivalent en castellà: Allegador de la ceniza y derramador de la harina.
Loc. fam.
Equivalent en llatí: Parca manus cineris, nimium profusa farinae.
Ref. ab que se repren lo mal gobern y economía de la persòna que se aplica á guardar las cosas de poc valòr, y no cuida de las de mòlta importancia.
Equivalent en castellà: Allegador de la ceniza, y derramador de la harina.
Ref. ab que se repren lo mal gobern y economía de la persòna que se aplica á guardar las cosas de poc valòr, y no cuida de las de mòlta importancia.
Equivalent en francès: Voilà le sier Jean, qui épargne les crôules et dépense l'argent.
Ref. ab que se repren lo mal gobern y economía de la persòna que se aplica á guardar las cosas de poc valòr, y no cuida de las de mòlta importancia.
Equivalent en italià: Guarda un po' messer Pietro, butta l'argento e raccoglie il vetro.
Ref. ab que se repren lo mal gobern y economía de la persòna que se aplica á guardar las cosas de poc valòr, y no cuida de las de mòlta importancia.
Equivalent en llatí: Furfuris avarus, farinae prodigus.
Arreplegador del segó i escampador de la farina
3 fonts, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Lloc: País Valencià.
Replegar les cireres i escampar la farina
3 fonts, 2012.
Estalviar les coses que no valen res i danyar les que valen.
Estalviar les coses que no valen res i fer malbé les que valen.
Estalviar les coses que no valen res i fer malbé les que valen.
Lloc: Cambrils.
Arreplegador de segó, / escampador de farina
2 fonts, 1915.
Motiu que a la Plana de Vich donen als mal administradors. De: Solà, Fortià (1917-18).
Lloc: Plana de Vic.
Es diu a qui imponderadament té alternatives de prodigalitat i tacanyeria.
Arreplegador de segó, escampador de farina
2 fonts, 1987.
Es diu de qui té alternatives de generositat i gasiveria.
Es diu a qui imponderadament té alternatives de prodigalitat i tacanyeria.
Arreplegar la cendra i escampar la farina
2 fonts, 2000.
Estalviar coses que no valen i malgastar les que valen / estalviar coses petites i gastar-ne inútilment de grosses.
La meva germana és de les persones que arrepleguen la cendra i escampen la farina, sembla que no conegui el valor de les coses / Fa servir les pomes més maques per a fer suc i deixa les més macades; replega la cendra i escampa la farina.
Estalviar les coses que no valen res i fer malbé les que valen / estalviar coses petites i gastar-ne inútilment de grosses.
Ha fet una mala tria, això és arreplegar la cendra i escampar la farina / Es conforma a tenir una parada de cacauets quan podria aspirar a un bon lloc en una gran empresa; ell sí que replega la cendra i escampa la farina!
Font: * / R-M.
Fer un treball inútil.
Sí que m'he lluït; tota la vesprada treballant per a res; fes-te compte que he arreplegat la cendra i se m'ha escampat la farina.
Sinònim: Beure oli | Fer la faena del dimoni.
Lloc: Comarques de Castelló.
Arroplega la cendra i escampa la farina
2 fonts, 2009.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
Lloc: Nonasp.
Ramassador de grut, escampador de farina
2 fonts, 2011.
Lloc: Rosselló.
Lloc: Rosselló.
Replegador de segó i escampador de blat
2 fonts, 1956.
Lloc: Eivissa.
Es diu de qui estalvia en petiteses i malgasta en coses importants.
Sinònim: Un malplegadís escampa sa farina i replega es segó.
Lloc: Eivissa.
Un malplegadís escampa sa farina i replega es segó
2 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa.
Sinònim: Veg. Replegador de segó i escampador de blat.
Lloc: Eivissa.
Arreplega el fem i escampa la farina
1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Arreplegadó del segon i ascampadó de la farina
1 font, 1921.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Torreserona.
Arreplegador de cendra i llançador de farina
1 font, 1999.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Arreplegador de cendra, escampador de farina
1 font, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Arreplegador de la cendra escampador de la farina
1 font, 1919.
Arreplegador de la cendra, escampador de la farina
1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Arreplegador de palla, i llançador de farina
1 font, 2008.
Arreplegador de palla, i llençador de farina
1 font, 1992.
Es refereix a la persona que s'interessa per estalviar quantitats insignificants i, en canvi, en malmet de més importants.
Lloc: Alcanar.
Arreplegador de sagò / i escampador de farina
1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Arreplegador de sagó i escampador de farina
1 font, 1970.
Arreplegador de sagó, y escampador de farina
1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Allegador de la ceniza, y derramador de la harina.
Equivalent en llatí: Parca manus cineris, nimium profusa farinae.
Arreplegador de segó, y escampador de farina
1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Allegador de la ceniza, y derramador de la harina.
Arreplegadors de segó i esbarriadors de farina
1 font, 2002.
Fer una feina bèstia, nociva a si mateix.
Són rucs, perquè amb això arrepleguen segó i esbarrien farina.
Lloc: Urgell.
Arreplegaor de la cèndra y escampaor de la farina
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Arreplegaora de la cendra i escampaora de la farina
1 font, 1932.
Interés per lo poc i descuit per lo molt.
Lloc: País Valencià.
Arreplegar segon i escampar (o esbarriar) farina
1 font, 2007.
Nota meva: Segon o sègol?
Sinònim: Fer el negoci del Robert amb les cabres, que en donava dues de negres per una de blanca (o el negoci del Parra, que pel preu d'un got de vi donava el vi i una arengada).
Arroplegador de segó i escampador de farina
1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.
Arroplegar segon i esbarriar farina
1 font, 2004.
Fer una feina mal feta, en contra pròpia.
Lloc: Lleida (Segrià).
Fer una feina mal feta, actuar en contra pròpia.
Lloc: Lleida (Segrià).
Fer una feina mal feta, actuar en contra pròpia. El 'segon' és la pellofa que queda després de moldre el blat.
Lloc: Lleida (Segrià).
Astulviadó de la cendra, ascampadó de la farina
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
És arreplegador de segon i escampador de farina
1 font, 1987.
El malversador.
Lloc: Garrigues.
Escampa la farina i arreplega el segó
1 font, 2011.
Es diu de qui es mostra d'allò més diligent a estalviar en coses menudes alhora que balafia o malbarata coses importants.
Lloc: País Valencià.
Escampador de farina i arreplegador de cendra
1 font, 1985.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Escampador de farina, arreplegador de cendra
1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Escampadors de farina / i estalviadors de segó
1 font, 2000.
Segó: pela del blat que nen el molí quedava separada de la farina com a subproducte de baixa qualitat.
Lloc: Empordà.
Escampar farina i arreplegar la cendra
1 font, 1992.
La farina destaca com l'element bàsic de l'alimentació humana.
Escampar la farina i arroplegar cendra
1 font, 2003.
Estalviar coses petites i gastar-ne de les grosses.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Escampar la farina i replegar la cendra
1 font, 2002.
Ésser arreplegador de fems i esbarriador de farina
1 font, 1992.
La farina destaca com l'element bàsic de l'alimentació humana.
Ésser arreplegador de segó i escampador de farina
1 font, 1992.
La farina destaca com l'element bàsic de l'alimentació humana.
El segó s'aprofitava per fer pa o, sol o barrejat amb deixalles domèstiques, per a pinso dels animals de corral.
Estalviador de blat, malgastador de farina
1 font, 2022.
Refranys catalans poc coneguts.
Estalviador de cendra i escampador de farina
1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Estalviador de segó i gastador de farina
1 font, 2014.
Estalviadors de segó i llencen la farina
1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Estulviador de la cendra, escampador de la farina
1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Hi ha arreplega la cendra i escampa la farina
1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Hi ha que arreplega la cendra, i escampa la farina
1 font, 2008.
Hi ha qui arreplega la cendra, i escampa la farina
1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Llansâ la farina, per arroplegâ la cendra
1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Malbaratador de la farina, estalviador de la cendra
1 font, 2013.
Lloc: País Valencià.
Ramassada de gra / i escampader de farina
1 font, 1970.
Ramassada: ploguda de breu durada.
Ramassada de grot i escampada de farina
1 font, 1969.
Grot: El llevat.
Ramassador de gra / i escampador de farina
1 font, 1970.
Ramassador: el que recull.
Ramassador de grot, escampador de farina
1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Recollidor de grut, escampador de farina
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Ramasseur de son, gaspilleur de farine.
Lloc: Catalunya del Nord.
Replegadô de cendra i escampadô de farina
1 font, 1983.
Lloc: Matarranya.
Replegador del segó i escampador de la farina
1 font, 2001.
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Replegador del segó, y escampador de la farina
1 font, 1736.
Ser arroplegador de fems i escampador de farina
1 font, 2003.
Recollir o conservar coses inútils i deixar perdre les útils.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Ser escampador de farina i recollidor de segó
1 font, 2020.
Conductes contràries a una economia domèstica intel·ligent i sana.
Lloc: Eivissa.
Ser estalviaor de la cendra i toraor de la farina
1 font, 2024.
De: Caturla, Joaquim G.
Eixe és estalviaor de la cendra i tiraor de la farina.
Lloc: Sant Joan (Alacantí).
Font: https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/85452/ELS%20ESCRIPTORS%20VALENCIAS%20I%20LA%20LLENGUA%20LITERARIA.pdf.
Ser replegador / estuviador de cendra i escampador de farina
1 font, 1995.
Estalviar per una banda i malgastar per l'altra.
Font: MS, BM, CL, CR, FV, FX, ME, TC.
Ser un arreplegador de segó i escampador de farina
1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Ser un arroplegador de segó i escampador de farina
1 font, 2003.
Es diu del qui estalvia coses insignificants i malgasta d'importants.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).