Paremiologia catalana comparada digital

Terra negra fa bon blat

112 recurrències en 72 variants. Primera citació: 1847.

Terra negra fa bon blat

12 fonts, 1847.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «20. La natura - 20.1. Terra». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Equivalent en castellà: Tierra negra buen pan lleva.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Terra», p. 25. Agencia Médica Catalana.
Equivalent en castellà: La tierra negra buen pan lleva.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 2. De los artículos. Artículo definido», p. 150. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
A proposit d'una persona morena. Que s'ha de mirar mes les cualitats morals que no les fisiques. Tothom. De: Capdevila, Sanç (1916-17).
Lloc: Sant Martí de Maldà (Lleida).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0103-0024 «Adagis sobre Meteorologia popular i Economia agrícola - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433690304201/261/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
A proposit d'una persona morena. Que s'ha de mirar mes les cualitats morals que no les fisiques. De: Capdevila, Sanç.
Lloc: Sant Martí de Maldà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1916): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0103/0024 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1332580». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 97. Edicions Salòria.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
En sentit figurat es diu per significar que són preferibles les noies morenes a les rosses (D.). Vegi's pel seu sentit directe el n. 2687.
Equivalent en castellà: Las tierras morenas dan pan, y las blancas, cardizal.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2688 Terra», p. 361. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «T. Calaix del sastre Mec», p. 79. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Terra negra fa. 6-6-1903 / 27-7-1904 / 27-7-1905.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1855.jpg. Manuscrit.
Es diu d'una persona molt morena.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 39. Web.
Lloc: Roquetes i Tortosa (Baix Ebre).
Vallès Herrero, Josep; Vallès Sogues, Puri (1992): Dites, cobles i rondalles: «Paraula de pagès, no fa mal a res» «VI. Els cereals. Dites», p. 221. Servei Local de Català de Tortosa.

Terra negra fa bon blat, terra blanca el fa migrat

7 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1036. Editorial Selecta-Catalonia.
Refrany molt antic, usat per la pagesia catalana per referir-se als fruits de les diverses menes de terrenys grassos o aspres. Quan es volen comparar els resultats diferents d'una activitat segons la qualitat de les matèries primeres utilitzades.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Bassa Pasqual, Jaume (2016): Emporion Revista Digital, Núm. 114 (juny del 2016) «Proverbis, refranys i frases fetes - https://emporion.org/proverbis-refranys-i-frases-fetes-16/». Web.
Sinònim: Terra negra fa bon blat, terra blanca el fa fullat.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La pagesia», p. 72. Pagès Editors.
Ens fa pensar en els codis de colors, com el de Munsell. El color fosc pot ser atribuït a l'humus i a la presència d'argila, com més sorrenc el sòl serà més clar.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «14. Els cereals. 14.1. El blat (Triticum sativum). 14.1.2. El sòl», p. 140. Manuscrit.
El color negre, s'associa a una riquesa en matèria orgànica. Cal dir que s'ha observat que on s'ha acumulat, creix molt esponerós, però grana malament.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «4. El sòl», p. 52. Manuscrit.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 674», p. 375. Columna Edicions.
Condicions climatològiques i geogràfiques més convenients als conreus cerealístics.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «La collita. Blat, forment, messes», p. 46. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys del temps», p. 18. Seuba Edicions.

Terra negra fa bon blat; terra blanca el fa fullat

6 fonts, 1937.
Parataxi: absència de connectiu explícit.
Conca, Maria (1987): Paremiologia «4. El refrany en el marc de la teoria textual», p. 90. Publicacions de la Universitat de València.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA TERRA I ELS SEUS PRODUCTES. LA TERRA», p. 6. L'Avui / El Punt Avui.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de consells i advertiments a pagesos», p. 140. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del pagès», p. 16. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del pagès». Web.
(1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 85 (Any II, 11-setembre-1937) «Aforismes i proverbis. La terra», p. 343. Revista Curiositats de Catalunya.

Terra negra fá bon blat

3 fonts, 1867.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo primero. De los artículos», p. 68. Hermanos Espasa, Editores.
Si á una noya d'accentuada morenor li diheu que «terra negra fá bon blat», la deixareu mil vegadas mès contenta y obligada envers vostra fina galantería, que si ab rebuscadas y sospitosas paraulas haguésseu tractat de ferli creure qu'es blanca com la neu o ròssa com un fil d'or.
Genís i Bech, Salvador (1875): La Renaixensa, any V, tom I, 30 d'abril de 1875, pàg. 506-512 ««Adagis catalans»», p. 510. La Renaixensa.
Quan se burlan d'algú perque es moreno, aquest respon…
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Blat. Aforismes», p. 33. Associació d'Excursions Catalana.

Terra negra fa bon blat, i la blanca, mig fallat

3 fonts, 2008.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Camp». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Plantes». Web.
El color negre és indicatiu de terra rica en elements orgànics, mentre que el color blanc n'indica pobresa.
Sinònim: Connex: Terra roja, quan te farà goig, ven-.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 391. Web.

Terra negra fa bon blat, terra blanca el fa fallat

3 fonts, 1983.
Lloc: Conflent, Vallespir.
Gaillarde, B (1983): «Dites sobre el conreu de la terra», p. 126. Almanac Català del Rosselló.
Equivalent en francès: Terre noire fait bon blé, terre blanche le fait plus mauvais.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Treball: arbres i fruits», p. 78. Autoedició.
De: Gaillarde, B.
Lloc: Conflent i Vallespir.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Dites sobre el conreu de la terra», p. 126. Facebook.

Terra negra / Fa bon blat

2 fonts, 1910.
Dictons.
Trad.: Terre noire / Fait bon blé.
Lloc: Rosselló.
Conill, L. (1910): Revue catalane, 41 (15 mai 1910) «Botanique populaire catalane», p. 151. Revue Catalane.
Per designar que lo moreno es senyal de bona salut. De: Montanyà, Josep (1917-18).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0052 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434740304201/141/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Terra negra fa bon blat, que la blanca el fa migrat

2 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1194. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «El físic», p. 37. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Terra negra fa bon blat, terra blana el fa més grat

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1036. Editorial Selecta-Catalonia.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «T», p. 326. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Terra negra fa bon blat, terra blanca el fa fullat

2 fonts, 1990.
Sinònim: Terra negra fa bon blat, terra blanca el fa migrat.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La pagesia», p. 72. Pagès Editors.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 112. Museu Arxiu de Sentmenat.

Terra negra fa bon blat, terra blanca el fa més grat

2 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «T», p. 114. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.

Terra negra fa bon blat; terra blanca, mig fallat

2 fonts, 2011.
El color negre és indicatiu d'una terra rica en elements orgànics, mentre que la terra de color blanquinós indica la manca d'aquests elements.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «T», p. 121. Edicions de 1984.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol II: El món agrícola», p. 34. Eixam Edicions.

Terra negra, bona per sembrar

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1036. Editorial Selecta-Catalonia.
És la terra ben afemada.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. L'espai geogràfic», p. 531. Edicions 62.

Terra negre fa bon blat, terra blanca el fa migrat

2 fonts, 2013.
Lloc: Navarcles.
Estruch Subirana, Maria (2013): Arrels «Recull de refranys al Bages, especialment meteorològics. Refranys i dites - http://mariaestruch.blogspot.com/2013/06/recull-de-refranys-al-bages.html». Blogger.
Lloc: Avià, Olvan, Gisclareny, Berga, Vallcebre, Saldes, Puig-reig, Viver i Serrateix.
Estruch Subirana, Maria (2013): Arrels «Recull de refranys i tradicions al Berguedà, especialment meteorològics. Refranys, dites, sentències, prediccions meteorològiques…». Blogger.

A la terra negra s'hi fa el bon blat, a la blanca el blat curcat

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys sobre la dona», p. 50. Pagès Editors.

Terra negra / fa bon blat

1 font, 1967.
Resposta de les noies que tenen la cara morena.
Lloc: Montblanc.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara», p. 207. Edicions Polígrafa.

Terra negra bona per a sembrar

1 font, 1984.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «4. El sòl», p. 52. Manuscrit.

Terra negra dóna bon pa

1 font, 2008.
La terra negra és terra femada des de fa temps i sempre dóna bon resultat.
Sinònim: Terra negra fa bon blat i sa blanca el fa volvat | Terra negra fa bon blat, terra blanca el fa fullat | Terra negra porta bon pa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.3. Camp -Foravila - Llocs», p. 210. Editorial Moll.

Tèrra nègra fa bon blat

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. V.- Arbres, plantes, fruites», p. 287. Institut Menorquí d'Estudis.

Terra negra fa bon blat / i la blanca el fa migrat

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Migrar», p. 177. Edicions Polígrafa.

Terra negra fa bon blat / i la blanca'l fà migrat

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/41/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Terra negra fa bon blat / terra blanca el fa fallat

1 font, 2000.
Els adagis o refranys més característics són els que adopten la forma de rodolí, o sia, aquells en què les dues parts que se sotmeten a consideració estan assignades a dos versos que rimen amb consonància perfecta.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Pròleg, selecció i notes de Lluís Albert i Rivas», p. 16. Ajuntament de l'Escala.

Terra negra fa bon blat / terra blanca el fa migrat

1 font, 1915.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0005 «Aforismes, dites y maneres de dir - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411680304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Terra negra fa bon blat i la blanca el fa espaimat

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «8. Qui no treballa no menja ni va bonic el diumenge», p. 88. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Terra negra fa bon blat i la blanca el fa fallat

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 97. Edicions Salòria.

Terra negra fa bon blat i la blanca el fa migrat

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Del temps», p. 160. Museu de Vilafranca.

Terra negra fa bon blat y la blanca'l fa migrat

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 21. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Tèrra nègra fa bòn blat y tèrra blanca 'l fa migrat

1 font, 1909.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1909): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de janer de 1909, núm. 26», p. 136. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Terra negra fa bon blat, / i la blanca el fa migrat

1 font, 1967.
Lloc: Guimerà.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Blat», p. 181. Edicions Polígrafa.

Terra negra fá bon blat, / terra blanca 'l fá migrat

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Apéndix. Pagesias. IV», p. 157. Imprempta de Carlos Latrobe.

Terra negra fa bon blat, / terra blanca el fa espaimat

1 font, 1920.
Els mesos de l'any. Octubre. Feines del mes d'octubre. La terra com més famada ès, més bo és el blat. De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Sarrià de Ter.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1920): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1001/0019 «Cicle anual festiu, dites, treballs - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1351696». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Terra negra fa bon blat, / terra blanca el fa migrat

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Terra», p. 76. Edicions Polígrafa.

Terra negra fá bon blat, / terra blanca l' fá escaimat

1 font, 1888.
Lloc: Crespiá.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «IV. Meteorología agrícola. Apéndice», p. 133. Associació d'Excursions Catalana.

Terra negra fá bon blat, / terra blanca l' fá escaymat

1 font, 1891.
Al Camp de Tarragona díuhen «migrat», al Alt Ampurdá «neulat».
Equivalent en castellà: De la tierra morena sale el pan blanco.
Lloc: Crespiá.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Blat. Aforismes», p. 33. Associació d'Excursions Catalana.
Al Camp de Tarragona díuhen «migrat», al Alt Ampurdá «neulat».
Equivalent en castellà: La tierra negra / buen pan lleva.
Lloc: Crespiá.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Blat. Aforismes», p. 33. Associació d'Excursions Catalana.

Terra negra fa bon blat, i blanca mig fallat

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «El llaurador i la terra», p. 24. Editorial Sargantana.

Terra negra fa bon blat, i la blanca el fa fallat

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El pa», p. 76. Garsineu Edicions.

Terra negra fa bon blat, i la blanca el fa migrat

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Colors». Web.

Terra negra fa bon blat, i la blanca mig fallat

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 100. Editorial l'Esquer.

Terra negra fa bon blat, i sa blanca el fa bulbat

1 font, 1993.
En sentit figurat es diu per significar que són preferibles les noies morenes a les rosses (D.). Vegi's pel seu sentit directe el n. 2687.
Equivalent en castellà: Las tierras morenas dan pan, y las blancas, cardizal.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2688a Terra», p. 361. Institut Menorquí d'Estudis.

Terra negra fa bòn blat, la blanca lo fa fallat

1 font, 2022.
Equivalent en francès: La terre noire donne du bon blé, la blanche du blé raté.
Lloc: Els Aspres (Rosselló).
Payré, René (2022): Le boulès: Ma vallée, p. 136. Éditions Paraules.

Tèrra negra fá bòn blat, tèrra blana el fá més grat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 279. Editorial Arte y Letras.

Tèrra nègra fa bòn blat, tèrra blanca 'l fa migrat

1 font, 1910.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1910): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VI. Manresa, desembre de 1910, núm. 46», p. 104. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Terra negra fa bon blat, terra blanca 'l fa migrat

1 font, 1915.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0086 «Refraner comarcá (segona tanda) - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435610304201/21/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Terra negra fa bon blat, terra blanca el fa baldat

1 font, 1993.
En sentit figurat es diu per significar que són preferibles les noies morenes a les rosses (D.). Vegi's pel seu sentit directe el n. 2687.
Equivalent en castellà: Las tierras morenas dan pan, y las blancas, cardizal.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2688b Terra», p. 361. Institut Menorquí d'Estudis.

Terra negra fa bon blat, terra blanca el fa flac

1 font, 1993.
En sentit figurat es diu per significar que són preferibles les noies morenes a les rosses (D.). Vegi's pel seu sentit directe el n. 2687.
Equivalent en castellà: Las tierras morenas dan pan, y las blancas, cardizal.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2688c Terra», p. 361. Institut Menorquí d'Estudis.

Terra negra fa bon blat, terra blanca fa palla

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. T», p. 373. Web.

Terra negra fa bon blat, terra blanca fa pallat

1 font, 2020.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «T», p. 5. Manuscrit.

Terra negra fa bon blat, terra blanca l' fa migrat

1 font, 1915.
Dit per les brunes.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Dones - Fémbres», p. 10. Impremta Catalònia.

Terra negra fa bon blat, terra blanca lo fa migrat (o fallat)

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «T», p. 92. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Tèrra negra fá bòn blat, tèrra blanca més fallat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 279. Editorial Arte y Letras.

Terra negra fa bon blat, terra blanca més fallat

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «T», p. 326. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Terra negra fa bon blat, terra blanca'l fa follat

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/84/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Terra negra fa bon blat; / terra blanca el fa fallat

1 font, 1977.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon; Verdaguer, Pere (1977): Terra Nostra, 25 - El català a l'escola primària «Proverbis, refranys, dites», p. 45. Terra Nostra.

Terra negra fa bon blat; / terra blanca el fa migrat

1 font, 1967.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Blat», p. 181. Edicions Polígrafa.

Terra negra fa bon blat; / Terra blanca fa paillat

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «T», p. 31. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Terra negra fa bon blat; / terra blanca fa pallat

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Terre noire donne du bon blé; / terre blanche, de la paille.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Terra, aigua, foc, sol, estels, lluna / Terre, eau, feu, soleil, étoiles, lune», p. 522. Robert Morel Editeur.

Terra negra fa bon blat; terra blanca el fa baldat

1 font, 2000.
Es diu sobretot referint-se a persones morenes o a coses de color molt fosc.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Terra», p. 102. Editorial Moll.

Terra negra fa bon blat; terra blanca el fa mullat

1 font, 1987.
L'agricultor prescindeix de les divisions que la Geologia fa de la terra, però ell se sap les bones condicions que ha de reunir per a cada cultiu, i té una classificació de cada qualitat de terra. Segons la flora que hi vegeta.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «La terra», p. 99. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Terra negra fa bon blat; terra blanca lo fa migrat

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «T», p. 48. Manuscrit.

Terra negra fa bon blat; terra blanca, el fa fullat (o migrat, o més grat)

1 font, 1999.
En sentit recte, l'agricultor sap quines condicions ha de tenir la terra per a cada cultiu, En sentit figurat, es diu quan es prefereixen les noies morenes a les rosses.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. L'espai geogràfic», p. 531. Edicions 62.

Terra negra fa bon blat; terra blanca, el fa fullat (o migrat)

1 font, 1997.
Equivalent en castellà: La tierra negra buen pan lleva.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Blat», p. 28. Edicions 62.

Terra negra fa bon blat; terra blanca, més fallat

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1036. Editorial Selecta-Catalonia.

Terra negra fá bon pá

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/59/», p. 441. Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Terra negra fa bon plat i la blanca… mig fallat

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «La terra», p. 20. J. Huguet Pascual, editor.

Terra negra fa el bon blat, / terra blanca el fa fallat

1 font, 1917.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Verges (Alt Empordà).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0007 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1330024». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Terra negra fa on blat

1 font, 1979.
Bona condició d'aquesta mena de terra.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «terra», p. 137. Editorial Millà.

Terra negra porta bon pa

1 font, 1999.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del pagès». Web.

Terra negra, fa bon blat

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. T», p. 167. Impremta Querol, Tortosa.

Terra negra, hi ha bon blat; terra blanca, el fa fallat

1 font, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 41. Editorial Joventut.

Terra negre fa bon blat, i sa blanca el fa bolvat

1 font, 1984.
Es refereix a persones morenes.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Agricultura», p. 146. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Terra negre fa bon blat, terra blanca el fa fallat

1 font, 2013.
Lloc: Casserres, Montmajor.
Estruch Subirana, Maria (2013): Arrels «Recull de refranys i tradicions al Berguedà, especialment meteorològics. Refranys, dites, sentències, prediccions meteorològiques…». Blogger.

Terre negre fa bon blat y la blanca'l fa migrat

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 135. Editorial Rourich.